1- LA GUERRA FREDA: CONCEPTE, INTERPRETACIÓ DE CONJUNT (2015)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Ciencia política y Gestión pública - 1º curso |
Asignatura | Política i món contemporani |
Año del apunte | 2015 |
Páginas | 5 |
Fecha de subida | 02/03/2015 |
Descargas | 20 |
Vista previa del texto
POLÍTICA
I
MÓN
CONTEMPORANI
1-‐
LA
GUERRA
FREDA:
CONCEPTE,
INTERPRETACIÓ
DE
CONJUNT
Utilització
del
terme
Guerra
Freda
Sentit ampli: per a designar el període històric que va des del final de la 2ª Guerra
Mundial fins a l’enfonsament de la URSS i dels règims de l’Europa de l’Est (19891991), caracteritzat per la confrontació, a nivell mundial, entre dos sistemes o blocs
polítics, militars, econòmics i ideològics, l’occidental o capitalista i el de l’est o
socialista, liderats, respectivament, pels EEUU i la URSS
Sentit restringit: per a descriure les etapes històriques de major tensió dintre del
conflicte global est- oest. Primera i Segona Guerra Freda.
Límits
cronològics
de
la
Guerra
Freda
•
Sobre el seu començament s’han proposat dues dates:
-1945: Conferència de Potsdam i llançament bombes atòmiques a Hiroshima i
Nagasaki.
També aquí Estats Units vol deixar clar el seu missatge dominador després del
llançament de les bombes.
Abans d’ acabar la guerra ja eren enemics.
-1947: Doctrina Truman de contenció del comunisme
•
Sobre el final de la Guerra Freda, hi ha consens (tots els autors coincideixen)
en assenyalar que va acabar després dels esdeveniments de 1989-1991:
enfonsament règims Europa de l’est, desaparició URSS i Pacte de Varsòvia,
reunificació d’Alemanya.
12
característiques
globals
1. Com a conseqüència de l’evolució i el desenllaç de la Segona Guerra Mundial,
Europa:
•
Perdria l’hegemonia en les relacions internacionals en benefici de
EEUU i URSS.
Dissenyen un nou model segons la seva ideologia, on quedes
impregnat garantir la seva seguretat (qui tenia més interès de garantir
aquesta
seguretat
d’Alemanya).
era
la
URSS,
condicionats
per
la
invasió
•
Es dividiria en dues parts antagòniques, amb models econòmics i
sistemes polítics diferents.
De l’Europa Oriental/Est: economia règims polítics autoritaris
De l’Europa Occidental/Oest: economia de mercats i règims polítics de
democràcies liberals.
Alemanya també queda dividida.
•
Perdia les seves possessions colonials arreu del món, en diversos
processos de descolonització.
2. La Guerra Freda es va internacionalitzar de forma progressiva: d’Europa a
Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina
•
Durant la Guerra Freda es va ampliar el nombre de règims que es
proclamaven socialistes: Europa de l’est, Xina, Corea del nord, Vietnam,
Cuba...
•
EEUU va desenvolupar la Guerra Freda amb l’objectiu de contenir
l’avanç del comunisme.
A partir de l’extensió del comunisme (destacant el PC italià i francès) a
Europa Occidental. I així volien contenir les revolucions socialistes. Tot i
que la URSS no tenia la intenció de promoure, però si es produïa
donava suport econòmic a les parts on guanyava el comunisme, i així
tenir-los en la seva àrea d’influència.
Els
EEUU
van
tenir
errors
com
implicar-se
directament
en
l’enderrocament de governs democràtics. I van posar dictadures
militars, així els hi garantia les economies de mercats.
3. La guerra freda en el centre del sistema internacional s’acompanyava de
brutals guerres a l’àrea geogràficament exterior a l’OTAN i al Pacte de
Varsòvia, entre els aliats respectius de les superpotències, que rebien el suport
econòmic i militar de les mateixes, degut a que ambdues volien ampliar les
seves àrees d’influència en la pugna que mantenien pel domini del món.
La frontera de pau va quedar molt difuminada.
4. Configuració de dos blocs de països amb sistemes i institucions econòmics
diferents
•
Economia de mercat
Els recursos de la societat estan en mans privades
La producció està feta per empreses privades, els seus objectius es tenir
beneficis.
El joc de mercat regula les empreses. Per això es diu que el mercat regula
aquest sistema econòmic.
•
Economia planificada
El govern regula els processos productius.
Suposa una planificació.
Depèn de l’eficàcia del planificadors, del sistema burocràtic de l’Estat.
Va fracassar en els bens de consum necessaris de la població.
•
FMI i BM (Oest)
CAME (Est)
5. Constitució de dues aliances militars internacionals enfrontades: OTAN i Pacte
de Varsòvia
URSS i EEUU mantindrien, al llarg de la Guerra Freda, l’hegemonia en les
seves respectes aliances militars.
Article més important de l’OTAN el 5.
Article més important del Pacte de Varsòvia el 4.
6. A les dècades de 1950 i 1960 es va configurar una nova força internacional, el
Moviment de Països No Alineats, un grup de països asiàtics, africans i
llatinoamericans que van rebutjar el colonialisme i la política de blocs, i es van
pronunciar a favor de la pau, el desarmament i el dret a l’autodeterminació dels
pobles.
Va emergir un tercer món, que es van incorporar al món de las Nacions Unides,
on van transmeten les seves preocupacions.
7. Durant tota l’època de la Guerra Freda hi va haver un actor internacional,
Nacions Unides, que va intentar rebaixar les tensions entre les dues
superpotències i els dos blocs, així com preservar la pau i la seguretat arreu del
món, però va fracassar la majoria de vegades, convertint-se en un espai
d’enfrontament.
Les Nacions Unides estava formada per 46 països, actualment la formen 193.
La seu de Nacions Unides és a Nova York.
Article 2: La Organización esta basada en el principio de la igualdad
soberana de todos sus Miembros.
Hi ha 5 permanents, i els altres van rotant. Els permanents són els que
realment dominen en les decisions i el entramat.
8. Els canvis de líders polítics van tenir una influència important en les relacions
entre les principals potències del sistema internacional, de vegades per
incrementar el clima de guerra freda i de vegades per atenuar els
enfrontaments i trobar formules de distensió i coexistència pacífica.
9. Durant la Guerra Freda, els dirigents de les potències enfrontades van construir
un enemic interior a cada bàndol: a la URSS i als països d’Europa de l’Est, els
dissidents i els projectes de socialisme democràtic; als Estats Units i a Europa
Occidental, els grups comunistes
Presentar un enemic extern va possibilitat el control o l’eliminació de les
crítiques internes dels opositors o dissidents. D’aquesta manera, a un i a l’altre
bàndol, es podien destruir les possibilitats de transformació social i política.
Crear un enemic interior per a ells era la manera de garantir el poder en el seu
bloc i d’evitar el canvi.
KGB, CIA i FBI: Instruments de controlació.
10. Realització de milers de probes nuclears i una enorme acumulació d’armes de
destrucció massiva.
Adopció de polítiques de dissuasió nuclear.
La possibilitat que esclatés un conflicte armat amb armes nuclears va estar
present en diverses ocasions: guerra de Corea (1950-1953), “crisi dels míssils
cubans” de 1962 i guerra del Yom Kippur de 1973.
Adopció de polítiques de dissuasió nuclear
L’objectiu d’aquestes polítiques era generar por a l’enemic.
En 1962 es va estar apunt de crear una guerra, perquè es va descobrir els
míssils a l’illa, llavors el president Kennedy va manar una ordre naval, i
bloqueig de Cuba. Els comunistes ho van justificar. Si els vaixells soviètics
seguien, els estatunidencs haurien de detenir-los. Va arribar a un nivell casi
màxim d’alerta de guerra. El 27 d’octubre punt calent quan els EEUU van
sobrevolar l’illa amb avions amb bombes. La URSS i els EEUU van arribar a un
acord, els comunistes retirarien els seus míssils, i els EEUU prometran no
envair l’illa.
11. Els interessos econòmics de la Guerra Freda
Als complexes militars industrials de cada superpotència els hi interessava el
manteniment del clima de guerra freda
Les superpotències pugnaven pel control mundial de matèries primeres
essencials
Les potències militars van dilapidar enormes recursos, que van destinar a les
despeses militars i van desviar dels programes de millora social
12. Durant la Guerra Freda es van desenvolupar moviments per la pau a diferents
zones del món, que van ser particularment extensos en els períodes en els
quals les poblacions percebien que podia esclatar una nova guerra mundial, en
les fases de major creixement de la cursa d’armaments nuclears o quan els
efectes d’alguns conflictes bèl·lics eren especialment esfereïdors, com a la
guerra del Vietnam
Reflexions:
Predominen visions contraposades de la Guerra:
-EEUU: una croada contra el enemic que vol conquistar el món (comunisme). Lluita
per a la llibertat i la democràcia
-URSS: lluita per a un projecte de socialisme igualitari contra un sistema opressiu.
Aquests dos punt de vista podem observar que són molt simples.
Ens podem informar millor amb Leffler que creu que una de les coses que buscaven
els dos bàndols era ampliar la seva àrea d’influència.
I Fontana que deia:
[…] el objetivo fundamental de la guerra fría fue en realidad, por una y otra parte, el de
asegurar y extender a escala mundial un determinado orden político, económico y
social, disfrazándolo como un combate entre “el mundo libre” y el “socialismo”.
...