1- LA GUERRA FREDA: CONCEPTE, INTERPRETACIÓ DE CONJUNT (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública - 1º curso
Asignatura Política i món contemporani
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

POLÍTICA  I  MÓN  CONTEMPORANI     1-­‐  LA  GUERRA  FREDA:  CONCEPTE,  INTERPRETACIÓ  DE  CONJUNT   Utilització  del  terme  Guerra  Freda   Sentit ampli: per a designar el període històric que va des del final de la 2ª Guerra Mundial fins a l’enfonsament de la URSS i dels règims de l’Europa de l’Est (19891991), caracteritzat per la confrontació, a nivell mundial, entre dos sistemes o blocs polítics, militars, econòmics i ideològics, l’occidental o capitalista i el de l’est o socialista, liderats, respectivament, pels EEUU i la URSS Sentit restringit: per a descriure les etapes històriques de major tensió dintre del conflicte global est- oest. Primera i Segona Guerra Freda.
Límits  cronològics  de  la  Guerra  Freda   • Sobre el seu començament s’han proposat dues dates: -1945: Conferència de Potsdam i llançament bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.
També aquí Estats Units vol deixar clar el seu missatge dominador després del llançament de les bombes.
Abans d’ acabar la guerra ja eren enemics.
-1947: Doctrina Truman de contenció del comunisme • Sobre el final de la Guerra Freda, hi ha consens (tots els autors coincideixen) en assenyalar que va acabar després dels esdeveniments de 1989-1991: enfonsament règims Europa de l’est, desaparició URSS i Pacte de Varsòvia, reunificació d’Alemanya.
12  característiques  globals   1. Com a conseqüència de l’evolució i el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, Europa: • Perdria l’hegemonia en les relacions internacionals en benefici de EEUU i URSS.
Dissenyen un nou model segons la seva ideologia, on quedes impregnat garantir la seva seguretat (qui tenia més interès de garantir aquesta seguretat d’Alemanya).
era la URSS, condicionats per la invasió • Es dividiria en dues parts antagòniques, amb models econòmics i sistemes polítics diferents.
De l’Europa Oriental/Est: economia règims polítics autoritaris De l’Europa Occidental/Oest: economia de mercats i règims polítics de democràcies liberals.
Alemanya també queda dividida.
• Perdia les seves possessions colonials arreu del món, en diversos processos de descolonització.
2. La Guerra Freda es va internacionalitzar de forma progressiva: d’Europa a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina • Durant la Guerra Freda es va ampliar el nombre de règims que es proclamaven socialistes: Europa de l’est, Xina, Corea del nord, Vietnam, Cuba...
• EEUU va desenvolupar la Guerra Freda amb l’objectiu de contenir l’avanç del comunisme.
A partir de l’extensió del comunisme (destacant el PC italià i francès) a Europa Occidental. I així volien contenir les revolucions socialistes. Tot i que la URSS no tenia la intenció de promoure, però si es produïa donava suport econòmic a les parts on guanyava el comunisme, i així tenir-los en la seva àrea d’influència.
Els EEUU van tenir errors com implicar-se directament en l’enderrocament de governs democràtics. I van posar dictadures militars, així els hi garantia les economies de mercats.
3. La guerra freda en el centre del sistema internacional s’acompanyava de brutals guerres a l’àrea geogràficament exterior a l’OTAN i al Pacte de Varsòvia, entre els aliats respectius de les superpotències, que rebien el suport econòmic i militar de les mateixes, degut a que ambdues volien ampliar les seves àrees d’influència en la pugna que mantenien pel domini del món.
La frontera de pau va quedar molt difuminada.
4. Configuració de dos blocs de països amb sistemes i institucions econòmics diferents • Economia de mercat Els recursos de la societat estan en mans privades La producció està feta per empreses privades, els seus objectius es tenir beneficis.
El joc de mercat regula les empreses. Per això es diu que el mercat regula aquest sistema econòmic.
• Economia planificada El govern regula els processos productius.
Suposa una planificació.
Depèn de l’eficàcia del planificadors, del sistema burocràtic de l’Estat.
Va fracassar en els bens de consum necessaris de la població.
• FMI i BM (Oest) CAME (Est) 5. Constitució de dues aliances militars internacionals enfrontades: OTAN i Pacte de Varsòvia URSS i EEUU mantindrien, al llarg de la Guerra Freda, l’hegemonia en les seves respectes aliances militars.
Article més important de l’OTAN el 5.
Article més important del Pacte de Varsòvia el 4.
6. A les dècades de 1950 i 1960 es va configurar una nova força internacional, el Moviment de Països No Alineats, un grup de països asiàtics, africans i llatinoamericans que van rebutjar el colonialisme i la política de blocs, i es van pronunciar a favor de la pau, el desarmament i el dret a l’autodeterminació dels pobles.
Va emergir un tercer món, que es van incorporar al món de las Nacions Unides, on van transmeten les seves preocupacions.
7. Durant tota l’època de la Guerra Freda hi va haver un actor internacional, Nacions Unides, que va intentar rebaixar les tensions entre les dues superpotències i els dos blocs, així com preservar la pau i la seguretat arreu del món, però va fracassar la majoria de vegades, convertint-se en un espai d’enfrontament.
Les Nacions Unides estava formada per 46 països, actualment la formen 193.
La seu de Nacions Unides és a Nova York.
Article 2: La Organización esta basada en el principio de la igualdad soberana de todos sus Miembros.
Hi ha 5 permanents, i els altres van rotant. Els permanents són els que realment dominen en les decisions i el entramat.
8. Els canvis de líders polítics van tenir una influència important en les relacions entre les principals potències del sistema internacional, de vegades per incrementar el clima de guerra freda i de vegades per atenuar els enfrontaments i trobar formules de distensió i coexistència pacífica.
9. Durant la Guerra Freda, els dirigents de les potències enfrontades van construir un enemic interior a cada bàndol: a la URSS i als països d’Europa de l’Est, els dissidents i els projectes de socialisme democràtic; als Estats Units i a Europa Occidental, els grups comunistes Presentar un enemic extern va possibilitat el control o l’eliminació de les crítiques internes dels opositors o dissidents. D’aquesta manera, a un i a l’altre bàndol, es podien destruir les possibilitats de transformació social i política.
Crear un enemic interior per a ells era la manera de garantir el poder en el seu bloc i d’evitar el canvi.
KGB, CIA i FBI: Instruments de controlació.
10. Realització de milers de probes nuclears i una enorme acumulació d’armes de destrucció massiva.
Adopció de polítiques de dissuasió nuclear.
La possibilitat que esclatés un conflicte armat amb armes nuclears va estar present en diverses ocasions: guerra de Corea (1950-1953), “crisi dels míssils cubans” de 1962 i guerra del Yom Kippur de 1973.
Adopció de polítiques de dissuasió nuclear L’objectiu d’aquestes polítiques era generar por a l’enemic.
En 1962 es va estar apunt de crear una guerra, perquè es va descobrir els míssils a l’illa, llavors el president Kennedy va manar una ordre naval, i bloqueig de Cuba. Els comunistes ho van justificar. Si els vaixells soviètics seguien, els estatunidencs haurien de detenir-los. Va arribar a un nivell casi màxim d’alerta de guerra. El 27 d’octubre punt calent quan els EEUU van sobrevolar l’illa amb avions amb bombes. La URSS i els EEUU van arribar a un acord, els comunistes retirarien els seus míssils, i els EEUU prometran no envair l’illa.
11. Els interessos econòmics de la Guerra Freda Als complexes militars industrials de cada superpotència els hi interessava el manteniment del clima de guerra freda Les superpotències pugnaven pel control mundial de matèries primeres essencials Les potències militars van dilapidar enormes recursos, que van destinar a les despeses militars i van desviar dels programes de millora social 12. Durant la Guerra Freda es van desenvolupar moviments per la pau a diferents zones del món, que van ser particularment extensos en els períodes en els quals les poblacions percebien que podia esclatar una nova guerra mundial, en les fases de major creixement de la cursa d’armaments nuclears o quan els efectes d’alguns conflictes bèl·lics eren especialment esfereïdors, com a la guerra del Vietnam     Reflexions:   Predominen visions contraposades de la Guerra: -EEUU: una croada contra el enemic que vol conquistar el món (comunisme). Lluita per a la llibertat i la democràcia -URSS: lluita per a un projecte de socialisme igualitari contra un sistema opressiu.
Aquests dos punt de vista podem observar que són molt simples.
Ens podem informar millor amb Leffler que creu que una de les coses que buscaven els dos bàndols era ampliar la seva àrea d’influència.
I Fontana que deia: […] el objetivo fundamental de la guerra fría fue en realidad, por una y otra parte, el de asegurar y extender a escala mundial un determinado orden político, económico y social, disfrazándolo como un combate entre “el mundo libre” y el “socialismo”.
...