Tema 4 y 5. Tècniques d’intervenció en el treball - Software de gestión de empresa. ERP (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Organización de Empresas
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS MÒDUL 4.1 – Tècniques d’intervenció en el treball La productivitat és la relació entre la producció i insum, sent el insum la quantitat dels factors de producció utilitzats per obtenir aquesta producció.
Els recursos utilitzats per l’empresa són: - Terrenys i edificis Materials Energia Màquines i equips Recursos humans Financers La utilització d’aquests recursos agrupats determinaran la productivitat de l’empresa. Cada departament o factor hauria de controlar la seva productivitat: Vendes: nº unitats venudes/ personal de departament de vendes Factor A: nº unitats produides/unitats del factor A utilitzades Carreteres: m2 de carretera aillada/num de persones La productivitat es pot augmentar per 2 opcions: - Augmentar la producció i mantenir constant la quantitat dels factors productius utilitzats Disminuir la quantitat de factors utilitzats mantenint la producció Per millorar la productivitat a curt termini podem: - Estuidar i millorar els mètodes de treball Estudiar i reduir els temps de treball Seguiment y control Millorar la organització interna Millorar la motivació dels treballador Émfasis en la qualitat Contingut del treball Estudi del treball: examen sistemàtic dels mètodes per realitzar activitats amb el objecte de millorar la utilització eficaç de ls recursos i d’establir normes de rendiment amb respecte a les activitats que estan realitzant. Conseguir increments de la productivitat i reduint els continguts de treball suplementari i els temps improductius, utilitzant els recursos existents.
Tenen com objectiu incrementar la productivitat de l’empresa, principalment dels RRHH.
a) Contingut bàsic treball: el temps del home o màquina que invertirá en fabricar un producte o realitzar una operació si el disseny o la especificació del produacte fós perfecte, el mètode de fabricaicó realitzarà la perfecció i no hi ha pèrdues de temps per cap motiu durant l’operació b) Contingut adicional de treball: a causa del mal disseny especificacions del producte mala utilització dels materials.
a. deficiències i canvis freqüents del disseny b. desperdici de materials c. normes incorrectes de qualitat c) Contingut del treball suplementari a causa de mètodes de producció ineficients: a. mala disposició i utilització del espai b. manipulació inadequada dels materials c. mètodes de treball ineficaç d. averies de maquinària d) Temps improductius aplicable als treballadors a. absentisme laboral i falta de puntualitat b. mala execució del treball c. risc d’accidents i lessions professionals ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS Estudi del treball: objecte i etapes Tècniques d’estudi del treball - Estudi del treball compren varies tècniques i en especial 2: o estudi de mètodes: registe i examen crític i sistemàtic de la forma de realitzar tasqaues amb el objectiu de millorar-les. Es relaciona amb la reducció del treball d’una tasca u operació. Objectius, millorar procesos i els procediments de treball i la millora en la disposició de la fàbrica, o lloc de treball, crear millors condicions de treball, economitzar l’esforç humà i reduir la fatiga i per últim millorar la utilització dels materials, màquines i mà d’obra o medició del treball: aplicació de tècniques per determinar quant temps utilitza un treballador qualificat en portar a cap una tasca segons una norma de rendiment preestablerta. Aquesta es relaciona amb la investigació de qualsevol temps improductiu associat a la execució d’una tasca. Es deu originariament als investigacions realitzades per Taylor. Objectius, ajuda a determinar els costos directes del producte/servei, etc i ajudar a determinar la capacitat necessària de l’empresa.
Fases de realització: Mediació treball (invevitable) desenvolupament nous mètodes evaluar mètode nou I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
VIII.
Seleccionar Registre informació Examinar críticament el mètode actual Idear mètodes més eficients Evaluar els resultats Definir un nou mètode Implantar Controlar y mantenir l’ús Un aspecte important del estudi de treball és el factor humà: - S’ha d’obtenir el recolzament del personal La direcció Mandos intermitjos S’ha de detectar els grups i guanyar-se la confiança ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS MÒDUL 4.2 – Disseny lloc de treball Lloc de treball: és el vincle o nexe d’unió entre els individus i la organització. Cadascun dels llos o emplaçaments dins d’una organització, on tenen lloc unes funcions d’acord amb unes instruccions per arribar a uns objectius.
Disseny lloc de treball: procés pel qual s’organitza el treball en una sèrie de tasques que han de realitzar-se en un lloc de treball concret o específic. Forma en què es combinen activitats per tal de formar llocs de treball complets.
També podem dir que és, l’especificació del contingut, els mètodes i de les relacions del lloc de treball per satisfer requisits tecnològics, organitzatius, socials i personal del treballador Per tant, l’estudi del disseny del treball es centra en l’estudi de les activitats o tasques. El concepte “tasca” implica en el marc organitzatiu una sèrie de sequencial de funcions: - Planificaicó Exxecució Control Així, el principal objectiu del disseny del lloc de treballa consisteix en aconseguir una adequació de les necessitats dels individus i las exigències organitzatives en el que es refereix al grau de complexitat del treball.
A partir del disseny dels llocs de treball pretèn donar resposta a 3 preguntes: - que fer amb el lloc de treball concret com fer-ho quina és al relació entre el lloc de treball i la resta de l’empresa Amb el lloc de treball i el disseny, es procurarà buscar la satisfacció del treballador en la definició dels llocs de treball (motivat per realitzar les tasques) així com la consequció dels objectius empresarials (eficàcia i eficiència). El disseny dels llocs de treball s’ha de buscar una coherència entre l’entorn (variables contextuals) i les dimensions del lloc de treball per ser eficients.
Aguirre 2003: Per crear llocs de treballs satisfactoris hem de tenir en compte els requeriments organitzatius, de conducta y ambientals.
- Conducta: les dimensions del treball (autonomia, varietat, etc) Entorn: humans (afecta al individu personalitat, etc) organitzatius (afecta a la organització, tecnologia, etils direcció, etc) Aquells llocs de treball que no estiguin ben dissenyats, poden provocar queixes, alta rotació de personal, absentisme, etcétera.
Fernandez Guerrero 1998: Model similar al anterior. Variables: - individu, necessitats de creixement organització, disseny estructura organitzativa mecànicas, orgànicas Altres, recursos, entorn dimensions lloc de treball, varietat, autonomia.
ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS Per obtenir l’eficiència, només podem actuar de 2 formes: 1- Actuar sobre el conjunt de variables contextuals (indivudu-valorss, actituds, educació. Organitzaciótecnologia, cultura, estils direcció = dificil a c/t i m/t 2- Actuar sobre les dimensions, factible a c/t, tècniques d’intervenció Per actuar sobre les dimensions, disposem de les tècniques d’intervenció estructural.
EXEMPLE: el taylorisme (organització científica del treball) - Entorn, variables organitzatives grans sèries, màquines molt especialitzades. Individus, grau de formació dels obrers baix, motivació purament econòmica i submissió a l’autoritat.
Llos de treball resultants, amb aquestes condicions la organització de treball taylorista ve determiant per: home accepta a la màquina i valors i creences de la societat industrial Un disseny de llocs de treball, monotón, sense capacitat de decisió, repetitiu, massa especialitzat.
Avui en dia, les variables contextuals han canviat, importància del client, saturació de mercats, canvis de gustos dels clients, globalització, tecnologia, educació i formació, autorreconeixement, etcétera.
Dimensions lloc de treball, Hackman y Oldman 1976: són aquells tributs que determinen la capacitat de motivació intrínseca del lloc de treball. Osigui, la capacitat de motivar al treballador fruit del propi treball i no d’altres circumstàncies qeu poden acompanyar com salaris, premis, recompenses, etc.
Hi ha 5 principals: - - - - - Varietat de capacitat: número i diversitat d’habilitats que es necessiten per realitzar les activitats que requereix el treball Aspectes importants, les habilitats com a conjunt i coneixement que ha d’utilitzar el individu. La varierat està relacionada amb la especialització horitzontal, més tasques més habilitats. La falta de varietat produeix avorriment. Hi ha 2 tipus de varietat, la motora (varies posicions diferents i ritme) i objectes (peces e instruments diferents a utilitzar) Autonomia: grau de llibertat i indepedència per planificar i controlar el treball. Condiciona el sentiment de responsabilitat sobre els resultats.
Aspectes importants, s’ha de considerar responsable tan d’èxtis com fracassos. Quan treballador té autonomia percep que els resultats depenen del seu treball més del seu esforç i iniciativa que no pas de instruccions superiors. L’autonomia està relacionada amb la especialització vertical, ja que fa referència al grau de separació entre realització treball i l’admin o planificació. Autonomia augmenta l’autoestima i la seva manca pot provocar apatia i manda de motivació.
Identitat: mesura en què un treballador porta a cap una part o totalitat del seu treball, a més pot identificar clarament els resultats del mateix. El treballador ha d’estar en condicions de veure o compendre quin paper juga el seu treball en el conjunto del producte, empresa, tasca.
Aspectes importants: realitzar per complet un producte os ervei produeix major satisfacció que no fer una part. El treball del indivudo ha de tenir la suficient entitat perquè pot percebre qeu ha conseguit algo. Alguns llocs de treballa tenen el problema de que l’empleat no s’identifici i experimentit baixa responsabilitat i satisfacció.
Significació de l’importància: mesura en què el treball del individu té conseqüències importants en el treball o la vida d’altres persones. L’experiència significativa es produeix o augmenta quan els treballadors comprenen el seu treball, té un impacte substancial sobre el benestar física i psicològic d’altres persones Retroalimentació (feedback): grau d’informació clara i directa qeu rep l’individu sobre els resultats i rendiment del seu treball.
Aspectes importants, la retroalimentació sol ser molt més efectiva quan prové del treball en sí mateix.
I dos complementàries: - Interacció: medeix el grau en el que el lloc de treball requereix comunicació amb altres persones ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS - Desenvolupament: oportunitats qeu té el treballador d’adquirir nous coneixements en l’àmbit de las eva professió Les 7 dimensions son independents entre elles. Aquestes dimensions es creeen les condicions necessàries perquè l’empleat experimenti 3 estats psicològics crítics: - Experiència d’importàndia, grau amb en què el treballador percebeix que el seu treball es important Experiència de responsabilitat, grau de responsabilitat Coneixement de resultats, grau consciència del treballado de la eficacia del seu treball Varibales contextuals: individuo i organització Afecten a l’individu, a les necessitats de creixement: - Organització eficient satisfà les necessitats dels treballadors Les característiques dels llocs de treball seran determinades segons la concepció que es tingui de les necessitats humanes Les teories de la motivació serveixen d’ajuda a l’hora de dissenyar llocs de treball.
Considerem les 3 més citades o Taylorisme (home-econòmic): home pot ser motivar per incentius econòmics.
El treball és una activitat desgradable i mai motivadora. Separació entre realització del treball i la coordinació del mateix (especialització vertical).
o Teoria de les expectatives: el individu segueix un procés racional que porta a seleccionar les alternatives que li permeten maximitzar la satisfacció. Planteja la existència de diferents elements per motivar els treballadors. Hi ha 2 tipus de motivació:  Extrínseca: són el resultat de les conseqüències de les accions dels individus. Individu es mou per rebre una recompensa addicional al propi treball. Individus amb necessitats de creixement baix  Intrínseca: quan un individu realitza una acció per propi plaer que li proporciona. Individus necessiten d’un alt creixement o Teoria de l’equitat: en el disseny de llocs de treball s’ha d’evitar que hi hagi una distorsió entre les recompenses que rep el treballador i les aportacions que fa en el seu treball.
ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS Conductes (rendiment) del individu i.
ii.
iii.
iv.
v.
Incorporació i manteniment: atraure pesones a al organització i que obtinguin suficient satisfacció per seguir a l’empresa Compliment estricte: porta a cap les funcions arriban als nivells mínims de qualitat i quantitat Esforç per sobre del mínim: realitzar un esforç que permeti arribar a un rendiment superior al exigit Innovació: utilitzar la pròpia iniciativa en determinades circumstàncies Cooperació: adoptar iniciatives conjuntes amb altres empleats o departaments MÒDUL 4.3 – Mesura del temps i estudi dels moviments La mesura del temps i moviments a analitzar d’un operari en el seu lloc de treball es pretén: - Una millor utilització de màquines i eines existents Reduir els temps improductius Reduir la fatiga per repetició que es dona en els llocs de treball ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS - Biminació dels moviments que consumeixen molt de temps Mesura del temps: és l’aplicació de tècniques per determinar quant temps utilitza un treballador qualificat en portat a cap una tasca segons una norma de rendiment prestablerta. Està relacionada amb la investigació de qualsevol temps improductiu asociat a al execució de la tasca.
Objectius: - eliminar moviments inncessaris eliminar temps improductius ajuda a determinar els costos directes unitaris de producte/servei i així millorar les planificacions i pressupostos ajuda a determinar la capacitat necessaria de l’empresa comprovació eficàcia de mètodes diferents i fixar normes d’ús - Aquesta tècnica ha tingut mala fama en els cercles sindicals perquè s’utilitzava casi exclusivament per reduir els temps improductius imputables als treballadors. Tècniques principals del estudi de mètodes: I.
Mostra del treball És una tècnica per determinar, mitjançant mostra estadística i observacions aleatories, el porcentatge d’aparició d’una determinada activitat.
Característiques: - Es realitzen observacions instantaneas de determinats processos per saber si compleix unes determinades condicions Gran número d’observacions, les mostres solen ser lleis normals S’ha de definir molt bé quins són els objectius de la observació - I.
Estudi de temps com cronòmetre Es segueixen una sèrie de fases i el resultat final serà l’obtenció de un “temps tipus”, el que s’utilitzarà com a representatiu de les observacions. L’estudi del temps, ens ha de servir per planificar els programes de producció, per valorar econòmicament la producció i com a base del sistema de retribució variable per certs treballs.
Etapes del estudi a temps: i.
ii.
iii.
iv.
v.
vi.
Obtenir i registrar tota la informació possible Registrar una descripció completa del mètode Examinar aquest desglós i verificar que s’ha utilitzat els millors mètodes Medir el temps amb algun instrument adequat Convertir els temps, en temps bàsics Determinar els suplement qeu hem d’incloure al temps bàsic, temps tipus Tipus d’elements en la mesura del temps: - elements repetitius, apareixen en cada cicle del treball elements casuals, no apareixen sempre elements constants, el temps bàsic d’operació es sempre igual elements variables, temps canvia depenen de les característiques del producte Per poder medir els temps, els elements han de tenir un inici i un final ben determinat i han de ser fàcilment distingibles i tenir una duració mínima de 6-8 segons. S’han de separar els elements que tinguin temps de descans molt diferents per poder calcular millora el temps tipo a partir del bàsic.
II.
normes de temps predeterminades És una tècnica de mediació del treball on s’utilitzen temps determinats per moviments humans bàsics a fi d’establir el temps requerit per una tasca efectuada segons la norma d’execució.
Procediment: en un primer full es determina el treball que volem mesurar i s’ha de fer un croquis del mètode utilitzat. En segon full, s’ha de descomposar el treball amb els seus elements (per observació ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS directa o per visualització mental). Utilització de taules de NTPO anotan els temps corresponents a cada element. El temps total resultarà de la suma dels temps tipo de cada element * la seva referència.
Existeixen varies escales internacionals de NTPO en funció del grau de detall dels moviments que es realitza.
MÒDUL 5.8 – Software de gestión de empresa. ERP Les innovacions de procés són canvis tècnis que proposen una millora en el procés de fabricació, o en la gestió dels recursos a què es destina. Es tradueix com la reducció de costs i temps.
Per tant, un sistema informàtic capaç d’integrar, gestionar i sincronitzar tots els recursos i processos d’una empresa es poden considerar innovació tecnològica. Pot proporcionar una gran avantatge competitiva davant la competencia.
ERP (enterprise resources planning, planificació de recursos empresarials): la correcta selecció e implimentació representa l’avantatge competitiva.
Conjunt integrat d’aplicacions informàtiques que donen suport als procesos empresarials de la millor manera possible dins de totes les àrees de l’empresa i el ús efectiu de la informació generada.
S’organitza uns mòduls diversos i s’adapten a les necessitats de l’empresa. Integra tots els processos interns de la cadena de valor y intercanvia dades entre unitats organitzatives. Suposa canvis organitzatius, culturals i de procesos de negoci.
Com ha evolucionat Els seus origens són el MRP (material requeriments planning), són una evolució, ja que aquests: - No disponien d’aplicacions que facilitaran la planificació mestre No contemplaba restriccions de capacitat (planta, personal, etc) No disposa d’aplicacions de gestió de tallers o cues No disposa de mòduls que no fossin de producció Molts del ERP implantats en els últims anys han suposat un redisseny de processos per eliminar treballs sense valor afegit.
Raons per implantar ERP: - Per canviar sistemes d’informació desarticulats/obsolets Per millorar la qualitat i la visibilitat de la informació Per integrar els processos de negoci i els sistemes Per simplificar la integració en l’adquisició de negocis Per adquirir sistemes que soporten bé el creixement de negoci Per simplificar processos de negoci complexes i poc efectius Per millorar respostes de clients Per expandir negocis globalment Característiques principals - Controlar les principals activitats de la companyia i incrementar el servei al client de la imatge de l’empresa Distribuir la informació al llarg de tota la companyia Ha d’aconseguir una completa integració dels sistemes al lllarg de totes les àrees de la companyia Ha de permetre la introducció automàtica de les últimes tecnologies com: transferència electronica de fons, transferencia electronica de dades, internet, etc Ajuda a la gestió de materials, inventaris, tresoreria, producció, distribució, etc ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS Característiques importants - - - - Integració: utilització d’una única base de dades. Totes les funcions han d’estar conectades i evitar la duplicació de dades. La informació s’introdueix un cop i automàticament actualitzada i disponible per la resta de funcions que la utilitzen Flexibilitat: capacitats d’adapatar-se a tot tipus d’organtizacions i sectors empresarials. En alguns casos, s’ha de realitzar solucions verticals estandaritzades.
Modularitat: dividir el paquet de software en components identificables i que es pugui tractar per separat. Tipus de modduls: bàsics (producció, RRHH i gestió materials), opcionals(es on esta la diferenciació entre fabrican i introduir bàsics) o verticals (per sectors, admin, banca, hospitals, etc) Escalabilitat: permet el creixement de l’empresa i l’adaptació continua a nous entorns i incorpora noves funcions i ampliar d’una manera fàcil Seguretat: dos nivells de seguretat restriccions a les aplicacions i dades i identificació del usuari. Determinació d’accessos permesos.
Simulació: quan es planteja un PMP o un pressupost financer, es convenient poder estudiar els efectes d’aquests sobre la resta de la cadena logística i aspectes com la capacitat o tresoreria.
Eina que permet pendre decisions com l’aprovació o rebuig del PMP o emprendre alternatives com canvis de rutes, per la correcta execució del pla.
Traçabilitat: capacitat d’un sistema per controlar cada lote d’articles produits Comunicació interna i exxterna: capacitat de connexió a Internet o intranets Inconvenients i futurs ERPS INCONVENIENTES Inversió inicial i de costos d’implantació i Costos d’adquisició de soft manteniment Costos del hard Procés d’implementació i serveis assistencials Formació i manteniment Llarg període d’implementació Evolució continua, no s’ha de tractar els projectes ja que requereixen ampliacions i modificacions continues Gran dependència del proveidor del software Falta d’estandarització entre diferents sistemes Desviacions improtants de costos, formació i reingenyeria Falta d’expepriència dels consultors en el sector de l’empresa En el futur...
- Fins l’actualitat els ERP estaven molt enfocades “internament” El seu futur passa per “integrar-se” externament Les principals àrees s’expandeixen en paquets EROP son: SCM, CRM, APS i KM La integració efectiva de tots aquests conceptes en un sol sistema és el que es coneix com a ERP II o els ERPS de nova generació.
SCM (supply chain management): primer pas a la integració de la cadena de valor que gestioona l’empresa amb els proveïdors. Planificació, execució i control de la red de les operacions de la red de subministre de la manera més eficaç i eficient. Alguns experts diferencien la red d subministre de la logística de l’empresa. Altres ho consideren un tot.
Problemes a resoldre: - Configuració de la red de distribució Estrategia distribució Informació Gestió del inventari ORGANIZACIÓN DE EMPRESAS CRM (customer relationship management): gestió relació clients Els sistemes CRM són similars als ERP dirigits a empreses sense àrea productiva i amb un nucli fort de vendes i de relacions amb els clients.
Resol tots els problemes referents a l’admin de totes les interaccions que pot tenir l’empresa amb els seus clients. Tracta d’optimitzar el cicle de la vida del client.
Serveix per: - Unificar la base de dades del clients Mantenir historial de relacions i evaluar-les Segmentar la base de dades Automatitzar processos de treball Mesurar resultats Identificar perfils d’usuaris Analitzar si les interaccions són recurrents, recomendar productes, etc.
APS (advanced planning and scheduling): significacplanificació i programació avançada. Té com objectiu millorar l’eficiència de la planificació, tenint en compte capacitats, restriccions i recursos. Aquest sistema de planificació que conecta amb els proveïdors. Considera: - Disponibilitat de material Disponibilitat de màquines i de personal Requeriments pactacs amb clients, com per exemple dates Tenen en compte els nivells de seguretat d’inventaris Costos Requeriments de distribució i seqüenciació d’acitvitats KM (knowledge management): significa gestió del coneixement. Aquesta nova funcionalitat difícilment es pot localitzar en un punt del sistema o mòdul. És una evolució constant de lempresa en la utilització eficaç del sistema per crear valor. Aquesta gestió es pot trobar tant en cúpula directiva recolzant decisions de caràcter estratègic.
Aquests sistemes han d’ajudar a : - Pendre decisións han de poder accedir a la informació rellevant Sistema flexible capaç de mostrar els canvis en estructures i processos de negoci de mercat Capacitat de globalitzar, i a la vegada desglosar datos rellevants, tant a nivell de grup com per la línia de negoci. Ha de ser un sistema dinàmic i altament automatitzat que permet pendre decisions a temps real. Ha de ser robust i escalable de manera qeu es pugui integrar grans volums de dades provinents de diverses fonts.
Gestió de coneixement ...