Tema 11 (tercer trimestre) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Introducció Interacció entre el Dret i l’Economia: - Moltes branques del Dret utilitzen conceptes i instruments econòmics: dret civil, penal, de danys, econòmic internacional, tributari, fiscal, mercantil, de la competència, etc. - Els fenòmens socials, econòmics i polítics en última instància estan regulats pel Dret. Ø TEMA 11. El Paper de l’Estat en les Economies Modernes OBJECTIUS (del tema). § Conèixer quins són els mecanismes d’actuació del Sector Públic en l’activitat en l’activitat econòmica. § Recordar com funciona un mercat competitiu i perquè produeix assignacions eficients (eficiència: que l’excedent sigui el màxim). § Per què el mercat no produeix assignacions eficients en els casos on hi ha fallides de mercat? § Què pot fer el SP per a generar assignacions eficients en aquests casos? 1. Objectius i Instruments d’intervenció La intervenció del SP (Sector Públic) en l’economia. OBJECTIUS: i.
Creació del marc legal que permet l’existència de mercats (seguretat jurídica) ii.
Solucionar fallades de mercat iii.
Millorar l’equitat (socialment s’acorda uns criteris que ponderin com es distribuiran els discursos en funció de mèrits, esforç. És en funció d’oportunitats i no d’igualtats.) de la distribució de recursos que genera el mercat iv.
Altres objectius: estabilitat i creixement INSTRUMENTS (que té l’Estat): § Regulacions (per ex. Normes que restringeixen les conductes, com ara les de contaminació, llei antitabac) § Finançar i/o produir béns i serveis públicament (per ex. Sanitat, atur) Finançament i producció pública: definicions Þ Finançament: un bé o un servei està finançat públicament quan els fons utilitzats per la seva adquisició o producció provenen dels ingressos de l’Administració (impostos, taxes, cotitzacions, etc.) Ex. Medicaments pels jubilats. Þ Producció: un bé o servei està produït públicament quan els inputs utilitzats (K i L) són propietat de l’Administració. Ex. Educació a la UPF. i.
Creació del marc legal que permet l’existència de mercats (seguretat jurídica) Els agents que actuen als mercats han d’estar protegits per drets de propietat reconeguts. L’existència de contractes permet mercats, intercanvis geogràficament extensos. En societats grans, només l’Estat pot establir aquestes regles de joc i responsabilitzar-se del seu compliment (Dret Mercantil i Dret Civil). ii.
Solucionar fallades de mercat (mercats que no són eficients) El SP intervé per a corregir la ineficiència d’algunes de les assignacions que produeix el mercat. Casos en els quals es produeixen aquestes fallades de mercat: o Béns Públics (à Tema 12) El seu consum té unes característiques peculiars (no rivalitat i no exclusió) que impedeixen que la seva provisió es pugui realitzar mitjançant el mercat. Casos importants: Defensa, Policia, Justícia, determinades infraestructures (ex. Enllumenat). Intervenció Pública: el més habitual és que aquests bens siguin finançats i produïts pel SP (tot i que a vegades existeix producció privada...) o Efectes externs (o externalitats) (à Tema 11) Beneficis o costos, associats a la producció o al consum, que tenen efectes sobre tercers (ex. La contaminació, consum de tabac, etc.) Intervencions públiques: regulació o impostos/subvencions. o Informació asimètrica (à Tema 16) No totes les parts tenen informació complerta i veraç sobre les característiques del producte o servei. Les dues parts que han de prendre una decisió no tenen la mateixa informació i condueixen a diformitats del mercat. Intervenció pública: regulacions (normes de qualitat, de seguretat, exercici professional, etc.) o Mercats no competitius (à Tema 12) Monopolis naturals (à Tema 12) - Existeixen raons tècniques que justifiquen una elevada concentració (poques empreses). - Ex: Energia, Telecomunicacions, Aigua, etc. - Intervenció: empreses públiques (abans), regulació d’empreses privades (actualitat). o Ex: preu màxim electricitat o gas (TUR) Oligopolis (à Tema 14) - Les empreses estableixen acords per a limitar la competència - No hi ha causes naturals que justifiquin la seva existència - Intervenció: lleis de defensa de la competència iii.
Millorar l’equitat (socialment s’acorda uns criteris que ponderin com es distribuiran els discursos en funció de mèrits, esforç. És en funció d’oportunitats i no d’igualtats) de la distribució de recursos que genera el mercat Dos tipus d’intervencions: a) Actuacions assistencials Objectiu: proporcionar un nivell mínim d’ingressos Instruments: prestacions monetàries (en metàl·lic) no contributives, és a dir, que tot i que no hagis treballat o hagis cotitzat poc, seràs complementat amb aquesta prestació no contributiva de totes maneres (vellesa, invalidesa). b) Actuacions de caràcter redistributiu (canviar les assignacions inicials del mercat) Objectius: Garantir que tots els ciutadans tinguin accés a determinats béns, amb independència dels seus recursos econòmics ̶ Ex: béns preferents com la sanitat i l’educació. 
 Proporcionar assegurament col·lectiu contra determinades contingències que minoren la renda dels individus 
̶ Ex: vellesa, invalidesa, atur, etc. 
 Existeixen motius d’eficiència que també justifiquen la 
intervenció del SP en aquests àmbits ̶ Ex: sanitat, pensions. 
 Instruments: L’Estat del Benestar (EB) compren el conjunt d’actuacions amb la missió d’assolir els objectius previs: 
̶ 3 pilars de l’EB: sanitat, educació i pensions ̶ 4t pilar: atenció a la dependència 
 L’EB inclou prestacions en espècie = serveis (sanitat, educació) i prestacions en metàl·lic = diners, transferències (pensions de jubilació, atur). Aquestes prestacions són contributives. En el cas de les prestacions en espècie, les raons que justifiquen la intervenció del SP tenen a veure amb el finançament, mentre que la producció pot ser tant pública com privada. 
 Les prestacions en metàl·lic són més eficients si es compleixen dues condicions: 
̶ Que el consumidor sàpiga triar correctament 
̶ Que el consumidor vulgui triar correctament 
 iv.
Altres objectius: estabilitat i creixement 2. Equilibri de Mercat i Eficiència (repàs exprés de micro) Equilibri en un mercat competitiu à Mercat competitiu: Els béns que s’ofereixen són tots iguals. à béns homogenis. Consumidors no han de notar diferenciacions. Exemple: medicaments genèrics (aspirina). Hi ha un número suficientment elevat de compradors i venedors de manera que ningú pot influir sobre el preu: són preu-acceptants. Les empreses poden entrar o sortir lliurement del mercat. à Equilibri: Situació en la que el preu arriba a un nivell tal que la quantitat oferta i la demandada s’igualen. La corba de demanda individual és decreixent a causa de la sacietat (en funció de les necessitats). La corba d’oferta és creixent a causa de la productivitat marginal. Exemple – exercici Suposi que les següents equacions d’oferta i demanda descriuen un mercat: Quin és el preu d’equilibri? Igualem les dues Q perquè han d’estar en equilibri. P= 100 i q=200. à Assignació eficient: L’excedent del consumidor (EC) o l’excedent del productor (EP) són mesures del benestar que obtenen compradors i venedors pel fet d’intercanviar béns o serveis. L’excedent total (ET) és la suma de l’excedent de tots els que participen en l’economia. ET = EC + EP Una assignació és eficient si maximitza l’excedent total. à Equilibri de mercat i eficiència Exemple: Conclusions Els mercats competitius permeten arribar a assignacions eficients (no hi ha PIE). L’eficiència s’assoleix a través d’un mecanisme en el que els compradors i venedors prenen les seves decisions de forma descentralitzada (cap agent fixa “p” i “q”) i només busquen el seu interès propi à “mà invisible” (Adam Smith). Objectiu: identificar en quins casos hem de deixar actuar al mercat i en quins és preferible que el SP intervingui (perquè la solució de mercat no és suficient). 3. Aplicacions : Externalitats à Definició Els efectes externs (o externalitats) són beneficis o costos associats al consum o a la producció que: - Tenen efectes sobre persones diferents a les que els genera. - Si es deixa actuar lliurement al mercat, no apareixen reflectits en el preus. o Els agents que els generen no paguen per ells ni els que els suporten reben res a canvi. à Característiques Les externalitats poden ser produïdes tan per empreses com per consumidors: § Externalitats negatives en el consum à Fumar § Externalitats negatives en la producció à Contaminació § Externalitats positives en el consum à Educació § Externalitats positives en la producció à Investigació bàsica Per saber si són positives o negatives cal identificar cap a qui són. à Externalitats Negatives (Producció) Existeix una externalitat negativa en la producció quan el cost de produir un bé és major per a la societat que pels productors. Exemple: § La producció d’alumini contamina § La demanda d’alumini és decreixent § El cost marginal per planxa és creixent § El dany marginal de la contaminació és constant à à Externalitat i equilibri de mercat No es té en compte el dany marginal. à Equilibri de mercat ineficient El CMg Social és la suma del CMg privat i la Dmg contaminació. Té en compte el dany marginal. Des d’un punt de vista social es té en compte el dany marginal. Quan tenim una externalitat negativa, la quantitat produïda/intercanviada en el mercat serà superior a l’eficient. Si no tens en compte les externalitats negatives (el que fa mal a la societat), la quantitat serà excessiva. à Implicacions Els mercats privats no generen el nivell de producció socialment eficient. La fallada de mercat esdevé perquè els agents prenen les seves decisions sense tenir en compte tots els costos socialment rellevants. La solució consisteix en alterar els incentius dels agents per a que sí els tinguin en compte. à Solucions Públiques 1. Els Impostos (impostos “pigouvians”) Impostos que grava cadascuna de les unitats produïdes per un agent que contamina en una quantitat igual al dany marginal de la contaminació. - Nova corba de cost marginal (=oferta) - Exemple: Eco – taxa a Balears Problemes: - Dificultat de poder determinar l’impost (T) ja que les empreses no tenen incentius a revelar la quantia real del DMg. Com es calcula? - A què es dedica l’impost? 2. La Regulació S’obliga als agents que contaminen a reduir la contaminació en una determinada quantitat, o enfrontar-se a sancions legals. Problemes: - Si es determina una sanció de quantia uniforme, no es té en compte que els costos associats a reduir la contaminació són diferents per a cada empresa. - Si es determina una sanció de quantia baixa, algunes empreses seguiran contaminant ja que deixar de fer-ho és més costós que la pròpia sanció. - En el cas de definir una sanció per a cada empresa, les empreses no tenen incentius a revelar els costos que els suposa disminuir la contaminació. Com es calcula? 3. Mercats de drets d’emissió (economista Coase). Þ Cas: El mercat de CO2 en la UE - El Parlament Europeu introdueix directiva 2003/87/CE, que estableix mercats de drets d’emissió entre els estats membres de la Unió Europea. 
̶ 1a fase (2005-2007): 12.000 plantes industrials; 45% de les emissions de CO2 
̶ 2a fase (2008-2012): més sectors (transport); tots els GEI. 
 - Cada país fixa uns límits d’emissió de CO2 a cadascuna de 
les plantes industrials. 
 - Les empreses tenen dues opcions: ̶ reduir les emissions (i vendre els drets d’emissió sobrants) ̶ no fer-ho i comprar drets d’emissió a les que sí ho fan 
 § La reducció global de CO2 es realitza eficientment. à Exemple § Les empreses A i B emeten cadascuna d’elles 100.000 TM anuals de CO2. § L’objectiu és reduir les emissions totals d’ambdues a 190.000 TM. § Es concedeixen drets d’emissió de 95.000 TM a cadascuna d’elles. § Preu dret d’emissió: 10€/TM § Costos de reduir emissions: 5€ per A; 15€ per B § Solució del mercat: A redueix 10.000 TM i ven drets de 5.000 TM a B. § La reducció global de 10.000 TM es realitza a un cost menor que obligant a cadascuna a reduir 5.000 TM. Empresa A: Reduir: 5000 TM x 5€/TM = 25000€ Mercat: vendre 10000 TM x 5€/TM = 50000€ Comprar 5000 TM x 10€/TM = 50000€ 0 Empresa B: Reduir: 5000 TM x 15€/TM = 75000€ Mercat: 5000 TM x 10€/TM = 50.000€ Cost societat: R: 100.000€ M: 50.000€ A la societat li interessa mercat, empresa B mercat i empresa A reduir. à Solució eficient: Mercats de drets d’emissió - El mercat funciona correctament i les empreses, en funció dels costos que els suposa reduir la contaminació i del preu dels drets d’emissió al mercat, intercanviaran drets entre elles (compra- venda). 
 - L’ens regulador només ha de controlar que les empreses que sobrepassen la quantitat màxima disposin dels drets d’emissió pertinents (n’hagin comprat a d’altres empreses al mercat). Això s’observa a través de les transaccions del mercat de drets d’emissió. 
 - A través del mercat, les empreses revelen informació referent als seus costos!! - Aquesta és la solució més eficient. ...

Comprar Previsualizar