Tema 6. Participació política (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciencia Política
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 5

Descripción

Aquest tema tracta sobre la participació política, concretament s'expliquen els incentius de la població en participar en política, com es pot participar en unes eleccions, la paradoxa que és votar i els contextuals polítics de la participació política.

Vista previa del texto

TEMA 6. PARTICIPACIÓ POLÍTICA.
Entenem per participació política aquella acció individual o de grup que busca incidir en el procés de gestió dels conflictes socials. Hi ha dos tipus de participació política:  LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA CONVENCIONAL. És aquella que es considera generalment acceptada per la comunitat, ja que es tracta de formes reglades i legitimades d’intervenció política ja que es deriven del dret dels ciutadans a intervenir en política.
o PROCÉS ELECTORAL. Votar, demanar el vot, persuadir, presentar-se com a candidat...
o PROCÉS DE CREACIÓ D’OPINIÓ. Informar-se ,debatre, enviar cartes a diaris...
o RELACIONADES AMB EL CONTACTE AMB INSTITUCIONS I AUTORITATS. Enviar cartes a les autoritats, sol·licitar revistes amb les autoritats, firmar peticions col·lectives...
o RELACIONADES AMB LA MOBILITZACIÓ ORGANITZADA. Participar en manifestacions autoritzades, participar en organitzacions, afiliar-s’hi, contribuir econòmicament en campanyes o causes...
 LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA NO CONVENCIONAL. És aquella que es considera mal vista o rebutjada, es fa al marge dels canals institucionals i no s’ajusta als criteris de legitimitat social i legal. Superen els mecanismes constitucionals previstos. Això no implica que siguin il·legals, però ho poden ser. Malgrat tot, no s’ha de fer la connexió. Pot entrar en conflicte amb el que ha estat previst pel sistema democràtic.
o Actes testimonials d’expressió física o cultural (tancades, vagues de fam...) o Obstrucció d’activitats d’altres (tallades de carreteres, sentades...) o Pintades de protesta i reivindicació en llocs públics o Boicots a serveis i productes o Resistència al compliment d’obligacions legals: impostos, serveis militars..
o Manifestacions o vagues il·legals o Destruir o provocar danys a béns públics o a altres persones PERQUÈ PARTICIPA LA GENT? A nivell agregat o nivell macro hi ha dues causes principals: el nivell de desenvolupament i el règim polític existent:  DESENVOLUPAMENT ECONÒMC. Comporta canvis en l’estructura social i tecnològica que afavoreixen l’acció col·lectiva dels individus. La industrialització diversifica els grups socials i les demandes. Els nivells d’educació i de mobilització augmenten. Les  RÈGIM POLÍTIC. En funció del règim polític que hi hagi la participació serà una o altra, per exemple en una dictadura en què t’amenacen en matar-te si intentes participar òbviament no ho faràs. Per tant, el règim polític es converteix en un factor molt important.
A nivell individual perquè participa la gent? La gent participa si pot, si vol i si li demanen. Per tres motius:  RECURSOS. Els recursos importants per poder participar en la política: o RECURSOS ECONÒMICS. Ja que sense diners no tens accés ni a formació, ni a informació, per participar en una campanya...
o TEMPS. Tenir temps disponible és important per participar en la política, si no se’n té no s’hi podrà participar.
o EDUCACIÓ. Facilita la participació perquè genera més pensament crític, permet interpretar millor la realitat política i també saber com pots participar-hi.
 ORIENTACIONS O ACTITUDS POLÍTIQUES. La gent participarà si pot, si té temps, però també si vol. Voler significa que es tenen una sèrie d’actituds polítiques que et fan considerar la participació política com una eina molt important, si no t’interessa la política no intervindràs. A més també és molt important l’eficàcia de la cultura política subjectiva.
 RECLUTAMENT. El reclutament és el si li ho demanen. El reclutament, participar perquè t’ho demanen es produeix quan es té un grup d’individus que comparteixen una determinada activitat i un espai físic de manera recurrent. Si aquestes persones interaccionen de manera repetida és fàcil que es produeixi el reclutament. El fet d’estar junts fa que sigui molt més fàcil que es prengui consciència dels interessos d’aquest col·lectiu que els són comuns, això és el reclutament positiu. Però aquesta característica de compartir un espai també facilita el reclutament negatiu, el fet d’estar junts provoca que com a grup que comparteix un espai físic i unes condicions similars de manera repetida es té més capacitat de càstig sobre els free-riders. Per exemple: suposem que es convoca una vaga, per tal que aquesta vaga funcioni el nivell de participació ha de ser elevat, llavors tenim por que alguna gent no faci la vaga i decideixi anar a classe, en aquest cas es tracta d’un free-rider, no ha renunciat a res per aconseguir el que s’acaba aconseguint amb la interacció col·lectiva. Ell aconseguirà el que s’acaba aconseguint amb la vaga però alhora no es perdrà cap classe i no li faltaran apunts. En contra dels free-riders es poden posar sancions, no es tracta de càstig físic sinó d’altres tipus de sancions que facin que els free-riders participin.
LA PARTICIPACIÓ ELECTORAL.
Partim de la premissa de que els éssers humans són racionals: per prendre decisions tenim en compte el que serà millor per nosaltres, per calcular-ho tindrem en compte els costos i els beneficis d’anar a votar.
La decisió de votar dependrà del càlcul individual entre costos i beneficis derivats de tal acció (la de votar). Si es tenen més beneficis que costos es votarà, si es tenen menys beneficis que costos aleshores no es votarà. Els beneficis són aquells que es deriven de que la força política que s’ha votat sigui el guanyador. Els costos d’anar a votar en canvi són els costos d’oportunitat de fer-ho, és a dir, a allò que renuncio per tal de votar. També hi ha el cost d’informar-se.
Apareixen, però, dos problemes fonamentals que fan que tot i que haver-hi eleccions lliures, els individus no vagin a votar necessàriament. Malgrat tot, el nostre vot no és el decisiu en unes eleccions, però si això és així, perquè votem? Votar racionalment és una paradoxa, la gent va a votar malgrat que el seu vot no canviï res.
LA PARADOXA DEL VOT.
N→ número de vots d’un partit n→ vots estimats del meu partit que és superior als necessaris per guanyar Si n > N vas a votar? És a dir, si ja s’estima que el meu partit guanyarà aniré a votar? n>N N<N n = N - 1 (falta 1 vot perquè el teu partit guanyi) VOTAR B-C C B-C NO VOTAR B Res Res RESULTAT B > B - C = No vaig a votar Res > C = No vaig a votar B - C > 0 = Vaig a votar només quan el meu vot és decisiu, però això és altament improbable, quasi la probabilitat és nul·la.
És per això que diem que votar és una paradoxa, si no depèn de mi que el partit guanyi no hauria d’anar a votar perquè no canviaré res, el meu vot no servirà de res. La paradoxa és que la gent va a votar igualment.
LA IGNORÀNCIA REACIONAL.
El fet de ser ignorant no té costos. Per ser conscient dels beneficis que puc obtenir pel fet de votar m’he d’informar.
Ser ignorant és racional ja que informar-se comporta un cost no servirà de res, ja que aquesta informació no s’aplica per res en la votació.
Els beneficis d’anar a votar però no són únicament el fet de que el meu partit guanyi sinó que també tenim un benefici a nivell personal, independents dels beneficis materials. Votar pot tenir tres tipus de beneficis per tant:  BENEFICIS MATERIALS. S’espera rebre algun benefici material (polítiques, rentes...) pel fet de participar.
 BENEFICIS SOLIDARIS. Sentit de pertinença, acte social, expressió política. Anar a votar té un valor simbòlic, de pertinença a un partit amb una ideologia determinada, el valor de mostrar-se dins d’un grup determinat.
 BENEFICIS INTRÍNSECS. El benefici en aquest cas seria la satisfacció del deure complert. És la consciència, el benefici derivat d’haver complert amb un deure ciutadà. Aquest benefici amb el que te’n vas no depèn de que el partit guanyi o no, tu votes un partit però te’n vas a casa content i satisfet d’haver mostrat els teus valors i identitat, la pertinença a aquesta ideologia o grup, d’haver complert amb un deure democràtic.
LA PARTICIPACIÓ ELECTORAL. MOTIUS  Renda  Educació  Experiència personal  Actituds polítiques: interès per la política.
CONTEXTUALS POLÍTICS.
Hi ha factors en el context polític que poden afectar la decisió de votar com per exemple:  El sistema electoral i la rellevància de l’òrgan a escollir: els que tenen un sistema electoral majoritari tenen menys participació que aquelles que tenen un sistema proporcional. Això passa perquè en el sistemes majoritaris es penalitza molt a les forces minoritàries, només unes poques forces polítiques poden tenir representació.
 El sistema de partits i la diversitat d’oferta política: influencien en l’oferta política que es té, determina quines opcions tenim disponible. Si el sistema de partits és molt reduït o concentrat el nivell d’oferta política disponible és més baix i per tant, si no ens agraden els pocs partits que hi ha és més fàcil que no anem a votar. Per tant, com més partits hi hagi més anirem a votar ja que al haver-n’hi tants algun ens agradarà.
 Els temes a l’agenda política que fan que una elecció es percebi com a més important o més competitiva: en les eleccions que es perceben són més competitives hi ha més elecció, recordem que en les eleccions el nostre vot quasi no influeix, és molt improbable que realment sigui decisiu. Saber que unes eleccions són més importants fa que sigui més probable que tu vagis a votar. A més, si veus que el teu vot pot ser important, és a dir, està molt renyit entre dos partits importants aniràs a votar perquè el teu vot tindrà més importància que no pas en unes eleccions poc renyides o bé poc importants pel context polític. El valor expressiu del nostre vot guanya pes davant d’una situació determinada, hi ha molt en joc, el valor del meu vot té més importància i per tant, és més fàcil que vagi a votar, tinc més incentius per anar-hi.
...