Setmana 3 (26 Setembre 2017) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 4º curso
Asignatura INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 03/10/2017
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

ELENA MARTÍNEZ MASSIP 4t RRLL 26/09/17 INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA L’administració pública és l’estructura de personal, mitjans, etc, de la branca executiva del poder, és a dir, la que està dirigida per un govern. L’Estat té diverses branques del poder. El que caracteritza l’existència d’un estat és el monopoli.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ADMINISTRACIÓ EN LES RELACIONS PÚBLIQUES • A l’edat antiga ja comença la divisió del treball, ja hi ha un poder amb pretensions de dominar que imposa fins i tot, un treball forçat. Aquest model parteix d’una intervenció potent del poder públic amb una protecció dels senyors i amb una base que permeti el comerç de les persones i el càstig. Exemple > els models d’esclavitud.
• El Codi Civil prohibeix explícitament el contracte d’esclavitud, va ser necessari fer-ho ja que el poder sustentava la repressió i el model de treball forçat.
• Un altre model es el model de l’edat mitjana: durant la baixa de l’edat mitjana (s.XIV-XV) tampoc es pot parlar de l’existència com tal d’un estat, sinó de l’existència d’un règim de senyors feudals amb autoritat però amb poders limitats que no es corresponen amb l’estructura d’un estat modern. Pervivia un règim d’explotació però en paral·lel van sorgir contractes civils amb els gremis a les ciutats que ja ni estaven sotmesos als règims feudals, produint-se així un cert grau de llibertat.
• Així doncs, apareix la fórmula basada en els gremis i amb una certa autonomia de produir i vendre els propis serveis de caràcter civil (no laboral), però apareixia en zones molt limitades convivint amb el règim d’esclavitud i amb una auto regulació/autocontrol molt potent de part dels gremis (qui no estava dins d’un gremi, no podia tenir aquell gremi).
Encara no es pot parlar d’un estat tal i com el coneixem ni d’intervenció.
• Hi ha una revolució del model feudal cap a la monarquia absoluta amb un monopoli i abús de tots els poders amb una absència de control del poder. Alhora, es la primera vegada que es pot parla de l’aparició de l’Estat com a tal, ja que la monarquia recapta impostos, finança l’exèrcit, s’autoprotegeix… (es un Estat reduït).
• Es en l’evolució cap a les societats més industrials, amb l’aparició dels Estat més moderns ELENA MARTÍNEZ MASSIP 4t RRLL basats en la separació de poders i l’aparició de les industries quan apareix una base social que fa que hi hagin revolucions socialistes, creant un règim centrat en la protecció de la llibertat (llibertat de mercat).
• En les primeres revolucions prima l’idea de llibertat, encara que no es una realitat efectiva, l’idea d’igualtat es una possibilitat que ja depèn de cada persona (encara no es el mateix concepte).
• Es mantenen els règims d’explotació derivats de les modernes relacions industrials. Però comença a néixer un dret del treball amb alguns aspectes semblats als de l’actualitat; els relacionats amb una idea més lliberal. Es protegeix la llibertat a treballar (un pot escollir on vol treballar), hi ha una generalització del treball per compte aliena en tots els sectors i hi ha una llibertat de mercat. En aquest moment inicial no hi ha cap mena de legislació relativa a quines han de ser les condicions de treball ni tampoc sobre la seguretat i salut en el treball.
• A partir d’aquí, apareixen les primeres lluites obreres, reivindicacions, organitzacions clandestines… En aquesta qüestió social, hi ha dues aproximacions: la aproximació laboral amb la lluita obrera amb les agrupacions dels treballadors que volen protegir les llibertats; i hi ha una aproximació de caràcter religiós, cristià, que vol regular les condicions de treball.
Per exemple: les dones no poden treballar, s’han de quedar a casa cuiden dels fills, defensen que les condicions de treball han de millorar, defensen el descans dominical, etc.
• Es genera moviment polític, un ideològic.. que porten a plantejar-se millores i reformes socials a principis del segle XX, i aquestes primeres idees evolucionen cap a la idea de que ha d’haver algun tipus d’intervenció pública en la normativa relativa a les condicions de treball, es necessari. No es cert que la relació entre l’empresari i el treballador, pel simple fet de respecte la llibertat de contracte, ja sigui una relació entre iguals, al o ser una relació entre iguals, calen mesures i regulacions des de l’Estat que re equilibrin aquesta relació i s’introdueixi una igualtat en aquesta relació laboral. Per tant, això implica necessàriament intervenció del poder públic, ja que s’ha de comprovar que les normes es compleixin. És una regla de comportament que en cas d’incompliment hi ha una sanció. Es necessita una estructura de l’administració que faci dues coses: controlar i sancionar.
• L’aparició d’aquestes normes significa que es comença a reconèixer que la relació patrótreballador no es de caràcter individual, sinó que pot ser que es reconegui una relació de caràcter col·lectiu entre els treballadors i l’empresari. Es comença a reconèixer a ELENA MARTÍNEZ MASSIP 4t RRLL l’interlocutor (negociació col·lectiva).
• Per tant, a partir d’aquí, en els primers àmbits/sectors on s’adopten mesures son: les que limiten el treball de les dones i dels menors d’edat, intentar introduir alguna norma de riscos de treball (qüestions relatives als accidents i malalties professionals), permetre l’existència d’algunes organitzacions col·lectives de treballadors destinades a les prestacions i previsió social (mutualitats) i algunes mesures relatives a la jornada laboral i al descans.
• Per altre banda, si aquestes mesures requereixen d’un control i d’una capacitat de caràcter sancionador, que vol dir que son mesures que s’han de poder recórrer, necessiten d’algú que conegui aquest recurs per resoldre-ho. La menció genera l’aparició d’un incipient de caràcter jurídic laboral.
• Al 1906, a L’estat espanyol neix la inspecció de Treball.
• 1908-1912: comencen a estendre's els primers tribunals de caràcter industrial, perquè eren els treballadors de la industria.
• Des de el punt de vista col·lectiu: al 1868 es reconeixen es primers associacions professionals, però no vol dir que se li reconegui la capacitat de negociació col·lectiva de les condicions de treball. Se’ls permet la mutualitat, suport és una primera.
• 1887: s’autoritzen les associacions de caràcter sindical amb interlocutor. Es permet l’existència d’aquestes associacions però no la capacitat de negociació col·lectiva, la vaga i tancament patronal. Era delicte la vaga fins al 1909, fins aquest any, va estar en el Codi Penal. Es per això, que la vaga de la Canadenca (1919), era una industria de generació de energia de carbó es va produir una modificació de les condicions de treball dels treballadors d’oficina. Es van declarar en vaga 8 persones y els van acomiadar y es van posar en vaga totes les oficines, els van acomiadar y després tota la empresa. Van detenir els directors sindicals, que va a passar a una vaga de tot el sector. Va provocar sensació d’inseguretat.. A partir de la realització de la vaga de la canadenca, es va produir una negociació col·lectiva amb els sindicats per l'allibera ment dels detinguts, la readmissió al lloc de treball y sobretot, va passar per introducció de la jornada de 8 hores i dret a la negociació col·lectiva. La primera vegada de negociació col·lectiva, es a partir de la vaga de la Canadenca, es reconeix un interlocutor, que això significa que pots negociar. La gent amb la ELENA MARTÍNEZ MASSIP 4t RRLL seva força va fer reconèixer la negociació col·lectiva.
4 Etapes de l’aparició de l’intervenció de l’Estat en les relacions laborals: Són etapes en evolució dels continguts.
1. 1931: Relacions individuals > apareixen regulacions parcials i connexes al principis del segle XX.
apareixen normes sobre el descans setmanal, infantil, dones. son intervencions inconnexes, mesures disperses, per calmar la remor de conflicte social.
Relacions col·lectives: no hi ha res. Només alguna negociació col·lectiva com la Canadenca però sense el reconeixement col·lectiu de poder negociar col·lectivament. En 1926 es publica el Codi de treball però es limita a recollir aquestes mesures disperses, amb incoherencia i limitada als treballadors, sobretot, manuals o obrers.
a més, al 1931, apareix la llei de contracte de treball i es amb això es decideix l¡aplicació a tots els treballadors, que exten el contracte laborals regula condicions d’ocupació i treball. Estableix un contingut mínim que protegeix als treballadors d’aquestes condicions.
2. El desenvolupament legislatiu de les relacions col·lectives: es una etapa amb manifestacions previ al 1931. Hi havia un reconeixement inicial d’associacions de caràcter professional però sense subjecte de dret de negociació. Eren de ajuda mútua, previsió social. 1877: reconeixement legal de sindicats i associacions però no de negociació col·lectiva. Al 1926 hi ha un decret llei “Organización coorporativa Nacional”, no permet la negociació col·lectiva, mesura de conflicte col·lectiu però si permet presentar candidats a uns rimers organismes representatius dels treballadors que crea l’Estat. L’Estat es crea els seus propis interlocutors (treballadors), enquadrant-los en una organització que es pròpia, no tens entitat per negociar però hi ha un comissioneta que es farà unes eleccions, presentat i ja es parlarà. NO són eleccions de sindicals sinó de caràcter corporatiu per integrar-se dins de l’estructura del propi Estat. Són òrgans de consulta per tenir un interlocutor per tots els conflictes socials que hi ha. Tot el que es mou es per part de l’Estat(enquadrament).
Arribat al 1931, la llei de contracte reconeix el dret a la vaga i al tancament patronal. Al 1932, es reconeixen les representacions professionals de tipus associatius, encara sindicats no, però son els interlocutors que adopten les mesures de conflicte col·lectiu, convoquen vagues. Fins que arriba la capacitat de negociar col·lectivament les condicions de treball i realció treballador amb l’empresari a la hora de contactar, això amb la arriba amb la època de la República.
ELENA MARTÍNEZ MASSIP 4t RRLL 3. Dret del treball en el poder públic durant la Dictadura franquista: la dictadura franquista es un règim intervencionista, de control de les relacions laborals i comercials. Es un règim autàrquic, amb poca relació amb l’exterior, demanaven permís per tenir relacions, només es feia per poder explotar.
...

Comprar Previsualizar