Tema 2 Anatomia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Anatomia I
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: DESENVOLUPAMENT MORFOLÒGIC I HISTOLÒGIC DEL SISTEMA NERVIÓS Índex: 1.
2.
Morfogènesi del sistema nerviós: de la placa neural a l’encèfal de cinc vesícules i la medul·la espinal Fases de la histogènesi del sistema nerviós 2.1. Inducció 2.2. Proliferació 2.3. Migració i agregació 2.4. Diferenciació 2.5. Sinaptogenesi 2.6. Mort cel·lular programada (Apoptosi) 1. Desenvolupament morfològic: (com va canviant de forma el SNC) Zigot (quan espermatozoide entra):     3 dies tenim la MORULA (bola de cèl·lules).
5 dies BLASTOCIST (esfera de cèl·lules on hi ha una acumulació de cèl·lules en una de les parets internes).
6 dies es fixa a la paret de l’úter.
Al 8 dia es produeix la gastrulació = les cèl·lules de la paret del blastocist se separen i formen el disc embrionari, que serà el que donarà lloc al nou individu.
Disc embrionari: Format per:  L’ectoderm (capa externa).
 L’ endoderm (capa interna).
*** Poc després es formarà una capa entre les dues que és el mesoderm  donaran lloc als òrgans i teixits del nou individu.
o L’endoderm donarà lloc als òrgans viscerals, o El mesoderm als ossos i músculs esquelètics.
o L’ectoderm al sistema nerviós, la retina, la pell, el cabell i les ungles.
Formació del SN a partir del disc embrionari: Inducció  procés pel qual una part de l’ectoderm queda determinada com a teixit que formarà el SN. Es produeix a partir d’un senyal químic que rep l’ectoderm des del mesoderm. El mesoderm allibera unes substàncies que envia i que activen al ectoderm.
Aquest procés dóna lloc a la placa neural.
A mesura que va augmentant el nombre de cèl·lules a la placa neural començarà a plegar-se, ja que augmenten les cèl·lules laterals, i es formarà el canal neural. Quan les cèl·lules han augmentat molt es tanca el canal neural i es forma el tub neural.
Al tancar-se es formen dues crestes neurals.
Placa neural  canal neural  tub neural  crestes neurals.
Què es formarà a partir de cada estructura?  A partir de la placa neuronal es forma el tub i les crestes neurals.
 A partir del tub neural es formarà tot el SNC (neurones i glia del SNC i motoneurones), a excepció de les cèl·lules de micròglia.
 Crestes neurals es forma el SNP (les neurones sensorials del SNP, i la glia del SNP (cèl·lules de Schwann).
 Cavitat interna del tub neural es forma el sistema ventricular.
El dia 35 després de la fecundació el tub neural ha donat lloc a 3 divisions encefàliques (prosencèfal, mesencèfal i rombencèfal).
Al dia 50 es formaran les 5 divisions bàsiques.
Sistema ventricular, format per:     Ventricles laterals (telencèfal) Tercer ventricle Aqüeducte de Silvio Quart ventricle Les cinc divisions s’aniran desenvolupant per a formar tot el SNC.
FALTA Els canvis morfològics, són canvis a nivell estructural? Canvis histològics a nivell cel·lular 2. Desenvolupament histològic del SNC: Histogènesi del SNC  formació de diferents teixits a partir de cèl·lules no diferenciades. Histogènesi del SNC – com es desenvolupa el teixit nerviós.
Fases de la histogènesi del SN: 1ra) Inducció : procés pel qual a partir d’un senyal químic que envia el mesoderma l’ectoderm, una part de l’ectoderm queda determinada per a formar tot el SN.
Primer es formarà la placa neural, a partir d’aquí el tub i les crestes neurals i després tot el SNC.
2na) Proliferació: Fase en la que les cèl·lules mare del tub neural i de les crestes neurals es divideixen per a donar lloc a les neurones i les cèl·lules glials.
 La generació de noves neurones s’anomena neurogènesi (Té lloc sobre tot enter la 4 i la 20 setmana de gestació, després disminueix molt i en l’edat adulta pràcticament no es generen noves neurones, només es conserva en algunes regions cerebrals (bulb olfactori i l’hipocamp).
 La generació de noves cèl·lules glials s’anomena gliogènesi, comença més tard i continua després del naixement.
Les cèl·lules glials conserven la capacitat de dividir-se (les neurones no, només es poden generar a partir de cèl·lules mare).
Cèl·lules que tenen la capacitat il·limitada de dividirse i poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula  Totipotents.
Les que poden donar lloc a qualsevol cèl·lula però d’un determinat teixits s’anomenen pluripotents.
Les cèl·lules mare del tub neural i les cretes neurals inicialment son pluripotents (poden donar lloc tant a cèl·lules glials com neurals) i després passen a ser cèl·lules glials o neurals.
Quan una cèl·lula mare comença un cicle de divisió cel·lular, la cèl·lula s’estén al llarg de la superfície basal fins a arribar a la superfície pial i el nucli s’estén fins la zona marginal, un cop a la zona marginal el nucli es duplica, replica l’ADN, després torna a la zona ventricular que es on es produeix la divisió cel·lular. Un cop s’ha dividit torna a començar el cicle. Aquest procés es va repetint fins que arriba un moment que la cèl·lula deixa de tenir capacitat per a dividir-se, aleshores es converteixen en neurones immadures, que ja no podran dividir-se mai més.
D’aquesta manera s’aniran acumulant més i més neurones i el gruix del tub neural augmentarà.
3ra) Migració i agregació En aquesta fase les cèl·lules que han deixat de proliferar (neurones immadures) es desplacen fins al lloc que ocuparan en el SN adult, fins al seu destí final  Migració Un cop al seu destí final aquestes neurones immadures s’uneixen amb d’altres neurones per a formar unitats funcionals (o bé nuclis o bé capes corticals)  Agregació Fase en la que les cèl·lules que han deixat de proliferar es desplacen fins a la seva localització definitiva, on s’uneixen amb d’altres cèl·lules formant unitats funcionals (nuclis i capes corticals).
Migració:  Hi intervenen les cèl·lules de glia radial i les molècules d’adhesió cel·lular (CAM).
CAM  són glucoproteïnes. Es troben a la membrana cel·lular i permeten que dues cèl·lules s’uneixin. Tipus:    Molècules d’adhesió cel·lular neurals : permeten unió entre neurones Molècules d’adhesió cel·lular glial : permeten unió entre cèl·lules glials Molècules d’adhesió cel·lular neurona-glia Les que intervenen en el procés de migració són les neurona glia.
Com es produeix el procés? Les cèl·lules de glia radial nomes es troben durant el desenvolupament. Després es converteixen en astròcits.
Es diuen cèl·lules de glia radial perquè estenen els seus processos de forma radial en el tub neural.
Les neurones immadures quan emigren s’ajunten amb les cèl·lules glials radials i es desplacen amb elles, així no es perden. Quan arriba al seu destí la neurona immadura se separa de la glia. (com un ascensor).
Agregació:  Procés pel qual una neurona ha arribat el seu destí s’uneix a altes cèl·lules per a formar unitats funcionals (que poden ser o bé nuclis o be capes).
S’organitzen formant una capa cortical al cerebel, a mesura que van arribant neurones s’ha d’anar augmentant la superfície, sinó no hi cabrien. Com que arriben moltes neurones la superfície augmenta i aleshores aquesta es doblega.
La proliferació i la posterior migració no es produeix alhora per a totes les zones de l’encèfal. Inclús en la mateixa regió les neurones també poden proliferar en moments diferents. El més antic es situa en capes mes profundes i el que es mes nou en capes mes externes.
4rta) Diferenciació  Les neurones immadures adquireixen les seves característiques pròpies, adquireix la seva morfologia, i les seves característiques químiques (quin NT utilitzarà).
Un cop arriba al seu destí es comencen a expressar determinats gens. Això farà que la neurona es diferenciï d’acord amb la regió on ha emigrat. En gran part, la manera en que es diferenciarà la neurona esta determinada pel moment i el lloc on s’ha generat.
Podran ser neurones de tipus piramidal o de tipus Purkinje.
5na) Sinaptogènesi (formació de sinapsis)  Fase en que el creixement de l’axó donarà lloc a que s’estableixi una connexió sinàptica.
Com reconeix l’axó quin camí ha de seguir per a poder establir una sinapsis amb una altra neurona?  Gracies al con de creixement axònic, format per filaments proteics, del citoesquelet.
Dues parts:  La lamelipodi(membrana)  La fil·lopodi, estan en constant moviment per a intentar trobar senyals que el guiïn en el seu camí. Quan troben el senyal canvien la direcció cap aquest camí.
Factors o senyals no difusibles:     Molècules d’adhesió que es troben a la matriu extracel·lular.
Molècules d’adhesió cel·lular Fasciculació (paquets d’axons), d’aquesta manera tots van pel mateix camí.
Inhibició per contacte (samforina) : hi ha unes molècules que senyalitzen a l’axó per on no ha d’anar, de manera que quan per contacte troba aquest senyal es desvia d’aquest camí i creix per una altra banda.
Factors difusibles:  Atracció, molècules quimiotròpiques, fan que l’axó creixi cap a elles, cap a on hi ha una major concentració.
 Molecules de repulsió, fan que l’axó creixi cap a un lloc on hi hagi menys concentració d’aquestes molècules.
6na) Mort cel·lular programada (Apoptosi) Mort programada genèticament.
Durant el desenvolupament es desenvolupen moltes més neurones de les que es necessiten. Després més de la meitat d’aquestes neurones moriran.
Què determina quines neurones seran eliminades? El que determina quines neurones moriran i quines sobreviuran depèn de que obtinguin una substancia química que s’anomena factor neurotròfic (ex; factor de creixement nerviós (NGF)  descobert per Rita Levi-Montalcini) Va veure que si agafava una neurona i la posava en un medi de cultiu amb el NGF els processos i la neurona sobrevivien.
En canvi si no hi havia contacte entre factor tròfic i procés el procés degenerava.
I si no hi havia contacte entre els processos de la neurona la neurona moria.
 Explicar La cèl·lula diana es la productora d’aquest factor tròfic, però en produeix una quantitat limitada, de manera que les neurones competiran per tal de obtenir els factor tròfic.
Nomes aconseguiran obtenir factor tròfic aquelles neurones que aconsegueixin establir una bona sinapsis amb la cèl·lula diana. En canvi les que no, moriran L’apoptosi té lloc sobre tot durant l’etapa prenatal.
7na) Refinament de sinapsis:  En aquesta etapa s’eliminen moltes però també es generen noves sinapsis. Hi ha una reorganització de les sinapsis.
S’eliminen aproximadament la meitat de la sinapsis que s’havien format (s’eliminen sinapsis, no neurones com en l’apoptosi).
El que determina que s’eliminin i es formin noves sinapsis és el seu ús. Que aquestes sinapsis s’utilitzen, s’activen. No es suficient amb que estigui ben formada.
Quan s’activa obté més factor tròfic i d’aquesta manera s’enforteix. Si no s’activa no obté suficient factor tròfic i es debilita.
Exemple de reorganització en el SNP: 1.
Un cop ha acabat la fase les motoneurones (les que sobreviuen) generen diferents colaterals (branques de l’axó principal) i generen noves sinapsis de manera que totes les fibres musculars reben sinapsis.
2.
En aquesta reorganització es focalitzen les sinapsis, cada motoneurona establirà sinapsis només sobre una fibra muscular.
Exemple de reorganització en el SNC: Les neurones que porten informació de l’ull dret estableixen sinapsis sobre les neurones de la capa dreta, però alguna colateral estableix sinapsis amb la capa esquerra. Passa el mateix amb l’ull esquerre.
En la reorganització només s’activaran les sinapsis de la capa corresponen. Al activar-se rebran factor tròfic. La colateral com que es la única no rebrà suficient factor tròfic i no s’enfortirà.
(els axons de les neurones grogues s’activen i com que n’hi ha mots s’enforteixen). De manera que les colaterals s’aniran debilitant i desapareixeran.
**Aquest procés de refinament té lloc a l’etapa post natal i perdura tota la vida. Al llarg de la vida s’aniran generant i eliminant sinapsis.
Les cèl·lules glials segueixen un procés de formació semblant, paral·lel, al de les neurones.
Tarda més a iniciar-se i acaba més tard.
Aquest es el cas de les cèl·lules que formen la mielina (Mielogènesi). Té lloc a partir del 5è 6è mes de gestació. Es dona després del naixement.
En algunes regions cerebrals aquest procés té lloc molt tard (adolescència fins més de 30 anys).
Les ultimes àrees que completen la mielinització son les regions anteriors de l’encèfal, especialment el lòbul prefrontal i les àrees subcorticals relacionades.
La mielinització afavoreix la comunicació neural. Com?  Augmentant la velocitat de conducció i millorant el processament de la informació. És un procés basic per a la maduració funcional.
...