Tema 8: Sinàpsis (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Animal TEMA 8: SINÀPSIS  Teixit nerviós Camilo Golgi  xarxa protoplasmàtica  no hi havia membrana, només un citoplasma dendrites es fusionen Santiago Ramón y Cajal  teixit neuronal  entitats individuals  neurones: cèl·lules diferents s’uneixen per prolongacions GUIANÇA AXÒNICA  creixement axònic Cajal: va suposar: 1. Hi havia influències de l’ambient que feien créixer l’axó 2. Un mecanisme pel qual les prolongacions de les neurones creixerien i es desplaçarien cap als seus òrgans diana 3. Secreció de molècules amb propietats quimiotàctiques per part de les cèl·lules diana (deixen anar hormones) 4. Sensibilitat quimiotàctica dels cons de creixement axònic (els axons tenen els receptors adients per les hormones i creixen en direcció a la cèl·lula diana) TRANSMISSIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS        Les neurones estan especialment adaptades per a la transmissió de senyals elèctriques Les dendrites estan especialment adaptades en rebre senyals A nivell del con de l’axó hi ha una gran quantitat de canals de sodi que dirigeixen la formació del potencial d’acció que si correrà per l’axó Els axons condueixen senyals L’axó pot estar recobert d’una beina de mielina de forma discontinua (nòduls de Ranvier) que fan que la conducció sigui més ràpida i amb menys despesa d’energia L’axó acaba en els botons sinàptics que transmeten el senyal a través de la sinapsi Hi ha sinapsis químiques i sinapsis elèctriques Terminal axònica i sinapsi: Cal la superació d’un llindar de despolarització (segons la integració temporal i/o espacial dels diferents senyals que arriben a la neurona) per la generació del potencial d’acció.
SINAPSIS QUÍMIQUES Neurona postsinàptiques Terminacions presinàptiques  contacte funcional  membrana neurona postsinàptica/cèl·lula efectora (al muscular) Estimuladores Senyals Inhibidores Estimuladores  potencial d’acció  si tot el que rep arriba al llindar de despolarització Inhibició  no pot fer l’acció perquè no es despolaritza Sinapsi  dendrites – botons neuronals (recombinacions) 1 Citologia i Histologia Animal Ca2+ afavoreix la formació de vesícules En el botó sinàptic  vesícules presinàptiques  contenen neurotransmissors Molècules químiques (senyal químic) alliberades en resposta a potencial d’acció (senyal elèctric) L’arribada de potencial d’acció a la terminal presinàptiques provoca l’obertura dels canals de Ca2+, que fan entrar el calci cap a l’interior de la cèl·lula. El calci activa canvis que provoquen la fusió de les vesícules i l’alliberament dels neurotransmissors.
Una xarxa d’espectrina-actina i sinapsina uneix les vesícules sinàptiques al citoesquelet.
L’entrada de Ca2+, desacobla la sinapsina i les vesícules es poden moure cap a la membrana presinàptica.
L’exocitosi requereix la fusió de les vesícules amb la membrana, que també es depenent de Ca a través de l’activació de les proteïnes de fusió.
El procés de fusió es bloqueja per neurotoxines com la toxina tetànica (a medul·la espinal) i la toxina botulínica (a neurones motores).
Els neurotransmissors, per a que funcionin de forma efectiva i no sobrestimulin, han de ser neutralitzats poc després de la seva alliberació per degradació o recaptació.
Exemple: l’acetilcolina es degradada per l’acetilcolinesterasa: els gasos nerviosos (armes químiques) bloquegen la seva acció causant una contracció perdurable a tot el cos.
Exemple: la serotonina (5HT) es recaptada. Fàrmacs que inhibeixen la recaptació de la serotonina: antidepressius, amfetamines...
Els neurotransmissors, que es troben a les vesícules sinàptiques, els secreten a l’espai sinàptic i s’uneixen a receptors de la neurona sinàptica. Això generarà canvis de potencial de membrana per regulació de canals iònics.
NEUROTRANSMISSORS  molècula que, a través de la interacció amb un receptor específic, transporta el senyal a través de les sinapsis químiques.
2 Citologia i Histologia Animal Els receptors dels neurotransmissors poden ser ells mateixos un canal iònic (ionotròpics) o poden enviar senyals que modifiquin l’obertura de canals iònics (metabotròpics).
Un neurotransmissors excitador causa despolarització i un inhibidor causa hiperpolarització a la neurona postsinàptica.
Contracció  ATP depenent Neurotoxines  no es permet el senyal El neurotransmissor:  Degradat  acetilcolina  acetilcolinesterasa (enzim que el degrada)  Es recapta Astròcits Neurona postsinàptica En depressió per mantenir una mica més la serotonina atès que no en tenen massa Receptors:   Ionotròpics  són canals iònics Metabotròpics  enviar senyals que modifiquen l’obertura dels canals iònics PLASTICITAT SINÀPTICA Capacitat de canviar (potenciar o deprimir) les sinapsis de forma estable en base a l’experiència (estímuls).
D’aquesta forma es poden potenciar les vies activades  permet l’aprenentatge i la memòria.
SINPSIS ELÈCTRIQUES  entre dues neurones de cerebel Permeten la sincronització de poblacions neuronals que actuen com si fossin una sola neurona.
Contacte entre membranes  unions GAP Poblacions neuronals  alliberen ions per despolarització Sincronització de poblacions neuronals Hipotàlem  neurones secretores  quan s’excita una s’acaben excitant totes Alguns treballs indiquen que també hi ha possibilitat de modulació de les sinapsis elèctriques (obrir i tancar les unions GAP). Però permet molt menys joc que en les elèctriques.
3 ...