Evidència 4 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 2º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

• Disseny de la dinàmica de grup (revisat i actualitzat en funció del feedback del professorat i la realització de la dinàmica de grup a l’aula)

Vista previa del texto

Guillem Campillo et al Unybook.com EV 4.1.3. Memòria de la dinàmica de grup • Disseny de la dinàmica de grup (revisat i actualitzat en funció del feedback del professorat i la realització de la dinàmica de grup a l’aula) Per dissenyar la nostra dinàmica de grup vam recórrer al manual per fer processos grupals, anomenat Maletín de Campo. Aquest manual ens brindava set preguntes, que responentles donarien forma la nostra dinàmica. Aquestes preguntes són: Per què? Que ens informa dels objectius del taller, què es pretén aconseguir; Qui, On i Quan? Ens diu qui seran les persones que hi participaran i qui les que faran de facilitadors, quin serà l’espai on es realitzarà l’activitat i l’horari de la dinàmica; Què? Que respon a quins són els continguts de l’activitat; i per acabar com i amb què? Que ens explica quina serà la metodologia i les tècniques que s’utilitzaran i amb quins materials es realitzaran.
Els nostres objectius eren posar en evidència els prejudicis més profunds de les persones en diversos temes socials per així després poder debatre per què els tenim i d’on provenen. Les respostes al qui, l’on i el quan veníen marcades pel programa d’aquesta assignatura, és a dir: els participants de la dinàmica van ser els membres de la classe de psicologia social, del grup de seminari B (concretament els que van assistir al seminari al dia en qüestió) , per tant, es coneixen, en menor o major mesura. La classe fou dividida en diversos grups, d’entre 5 i 6 persones, realitzats a partir de la posició on ja es trobaven els alumnes en el moment d’iniciar la sessió. Inicialment, la nostra intenció era realitzar els grups de manera aleatòria però per qüestions pràctiques i de temps vam renunciar-hi.
Els facilitadors vam ser òbviamen els quatre membres del grup, que vam distribuir entre els grups participants per moderar, supervisar i ajudar a conduir l’activitat. La dinàmica tingué lloc a la classe on habitualment ens trobem, ja que òbviament té una mida i condicions necessàries per albergar el nombre de participants de la dinàmica. El dia i l’hora, seguint el programa de l’assignatura va ser la setmana del 17 al 23 d’abril, és a dir, el dia 18 d’abril durant el seminari, entre les 10:15 i les 11:45.
El contingut es centrava en aspectes socials que ens afecten a tots i que patim d’una manera o d’altra, com el masclisme, la homofòbia o el racisme. Aquests temes estaven Guillem Campillo et al Unybook.com representats per paraules, a les quals els participants havien d’associar a conceptes de manera ràpida i àgil, dient el primer que els passés pel cap. El mètode triat per realitzar aquesta dinàmica s’extreu d’un joc popular conegut com a pastanaga. En aquest joc, tots els membres del grup reben una paraula (Ex: gos), menys un, que rep la paraula pastanaga.
A continuació, per torns i en ordre, els membres del grup diuen en veu alta conceptes associats a la paraula que han rebut. De manera que si han rebut la paraula, per exemple, gos, aniran dient en veu alta paraules com pelut, mamífer, mascota, o altres paraules que associïn. El membre que no ha rebut la paraula, el pastanaga, escoltant les aportacions dels seus companys haurà de deduir la paraula de la que estan parlant i fer una aportació intentant que no es noti que és ell qui desconeix la paraula original. Al final de la ronda, quan tots els participants han parlat, es discuteix qui del grup era la pastanaga en base a les aportacions fetes. Una vegada fetes totes les rondes, el que es pretén és veure i debatre el per què associem a diferents sectors de la societat certs conceptes en base a prejudicis i valors transmesos per la societat.
Les paraules escollides per nosaltres, van ser portades en diverses pilones de papers, que van ser distribuïdes per les diverses taules de l’aula. En començar la dinàmica, un membre de cada grup escollia un paper de la pila, que tindrà una paraula escrita, amb la qual es començava a jugar. La persona que agafi el paper haurà de començar a dir, discretament (a través del mòvil o xiuxiuejant a l’orella) quina és la paraula en qüestió als altres membres del grup. Haurà de triar, a més a més, qui serà la pastanaga. Fet això, es van fer tantes rondes com papers hi havia a cada taula, agafant cada ronda un membre diferent el paper. Les paraules que vam escollir per realitzar l’activitat, són paraules claus que nosaltres crèiem que podien ser interessants a l’hora d’analitzar amb quines altres paraules les relacionen els demés companys de classe, analitzant els prejudicis en cas de que hi hagin i podent fer una reflexió en grup posteriorment. Entre les paraules escollides, hi havia mots com home, dona, homosexual, transexual o immigrant. El material utilitzat va ser preparat amb anterioritat pels membres del nostre grup. Durant la dinàmica vam adonar-nos que alguns grups havien enllestit molt aviat les paraules entregades, per la qual cosa els vam dir que n’inventessin unes quantes fins a acabar el temps. Tenint en compte això, la dinàmica definitiva incorporaria moltes més paraules, per adaptar-nos així als grups que van més ràpids que la majoria.
Guillem Campillo et al Unybook.com Acabades totes les rondes, vam iniciar un debat, en qual explicàvem als membres de la classe els objectius de la nostra dinàmica i els demanàvem que reflexionessin sobre els conceptes que s’havien atribuït a les paraules escollides per nosaltres. Dit això, els vam deicar uns minuts perquè reflexionessin entre els diversos subgrups i després vam començar una posada en comú a nivell global de la classe.
• Descripció exhaustiva sobre el funcionament de la dinàmica a classe.
El dia de la dinàmica el nostre grup era el primer encarregat de dur a terme l’activitat. A causa d’un incident amb secretaria, l’aula es va obrir una mica més tard del que és habitual, això va escurçar la sessió però afortunadament no va afectar al desenvolupament de la dinàmica.
Només entrar a classe ens vam col·locar davant la pissarra i vam esperar a que tots els nostres companys entressin a classe i s’asseguessin. Les taules estaven ja distribuïdes per treballar en petits grups així que no vam haver de canviar res a l’aula abans de començar.
Afavorint la realització de la nostra activitat, a mesura que els alumnes anaven entrant s’anaven col·locant amb els seus amics o amb els seus companys de grup a les taules sense que els haguéssim de dir res, fent ells mateixos els grups amb els que realitzaríem l’activitat. Tot i això, vam haver d’ajuntar dos grups perquè eren massa petits, era convenient que els membres del grup es coneguessin i tinguessin confiança entre si i ens preocupava que això pogués afectar a la dinàmica, però finalment el grup va funcionar tan bé com qualsevol altre i no va haver-hi cap problema.
Una vegada van estar tots els grups al seu lloc, es va procedir a explicar en què consistiria la nostra activitat mentre un dels components del grup anava repartint per les taules els papers. L’explicació i el repartiment de grups no va excedir els 5 minuts establerts al disseny. Un parell de grups no van acabar d’entendre del tot el funcionament de l’activitat, així que ens vam separar i individualment ens vam acostar per acabar d’aclarir-ho tot.
Durant l’activitat tot va discórrer amb normalitat, es va crear un bon ambient, vam sentir que es creava un ambient de distensió i els nostres companys s’ho passaven bé.
Precisament per afavorir això ens vam mantenir una mica allunyats dels grups, deixantlos espai perquè poguessin desenvolupar l’activitat, però alhora a prop per poder resoldre cap problema que es pogués presentar i per escoltar i apuntar les intervencions dels membres dels grups per poder recordar-les després al debat.
Guillem Campillo et al Unybook.com Durant la dinàmica però, va sorgir un imprevist: un parell de grups van agafar un ritme molt ràpid i van acabar amb les paraules abans de que ho fessin els altres. Ràpidament els hi vam dir que continuessin ells la dinàmica pensant en altres paraules semblants. Va resultar ser una bona solució ja que els grups van fer molt bones aportacions. Poc a poc, van anar acabant i vam donar pas a la posada en comú.
Al principi va costar una mica, però una vegada vam posar nosaltres uns exemples del que havíem vist i vam preguntar grup per grup, van començar a sortir situacions interessants i poc a poc es va anar generant un debat força interessant que va concloure amb l’explicació de la professora de les diferències entre el sexe i el gènere de manera biològica i social.
• Reflexió (vinculació dels objectius amb els resultats de la dinàmica, anàlisi de l’exercici, etc.) De la dinàmica realitzada podem arribar a la conclusió de que s’han complert els objectius que preteníem gràcies als resultats obtinguts de la dinàmica. Bàsicament, els objectius eren posar en evidència els prejudicis més profunds de les persones de la classe en diversos temes socials, per així poder després debatre per què els tenim i d’on provenen.
Bàsicament vam utilitzar paraules com: homosexual, home, dona, immigrant, ja que generaven debat o controvèrsia al ser paraules que es podien relacionar fàcilment amb algun prejudici.
Al llarg de la dinàmica, vam poder observar com les persones que duien a terme l’activitat empraven paraules que podríem considerar-les discriminatòries, com per exemple: quan utilitzaven la paraula musulmà, algunes persones ho relacionaven amb bomba. Quan els hi preguntàvem el per què, ens deien que perquè últimament hi havien molts atemptats i que pel fet de que les persones que realitzaven aquests atemptat eren suposadament musulmanes consideraven que era una bona relació atribuir la paraula bomba a la paraula musulmà.
La sèrie de prejudicis que s’han extret de les paraules dites pels diferents alumnes de la classe es veu que fins i tot els universitaris, teòricament educats amb valors i principis que fomenten el respecte i la igualtat entre iguals i no tan iguals, estan carregats de Guillem Campillo et al Unybook.com sentiments negatius força irracionals cap a diversos col·lectius, a causa del fort desconeixement i ignorància que existeix vers la seva naturalesa. Aquests prejudicis contribueixen a fomentar la desigualtat i discriminació entre els membres de la societat, quelcom que no pot ser positiu de cap manera.
• Valoració de lasessió a partir de les respostes a les valoracions/ avaluacions de companys/es (punts forts i aspectes a millorar) En conclusió, creiem que la dinàmica en general va sortir com esperàvem i va ser totalment satisfactòria. Tot i que va haver-hi inconvenients, vam saber solucionar-los a temps: la classe va començar amb retràs però vam saber adaptar el temps que teníem a la activitat a realitzar, els grups que van anar molt ràpid i van acabar abans vam saber solucionar-ho i trobar una manera de que seguissin jugant, etc. A més, en les valoracions generals pràcticament tots els grups van dir que els hi havia agradat la activitat, ja que era una dinàmica basada en un joc, la qual cosa la va fer amena i divertida. També, el fet de que els grups els fessin ells per tant de poder sentir-se còmode i identificar les paraules amb allò que se’ls hi passava per la ment sense tenir por a dir una ‘’barbaritat’’ també va ser un punt a favor de l’èxit de la nostra dinàmica. És cert què, a més, els companys van agrair el fet de que no estiguéssim a sobre tota l’estona, sinó que els deixéssim espai per jugar i poder elaborar la dinàmica amb una certa llibertat; tot i això, quan ens van necessitar i va ser necessària la nostra presència ho vam fer.
Alguns aspectes a millorar serien, principalment i tot i que vam saber solucionar el problema, haver preparat més paraules de recanvi per si sorgia un imprevist o hi havia un problema.
En conclusió, creiem que vam aconseguir els nostres objectius, vam demostrar l’ús de estereotips i prejudicis per part dels nostres companys a l’hora de definir paraules ‘’delicades’’ i els hi vam fer veure com realment ens deixem portar per la categorització social i els prejudicis que aquestes imposen a l’hora de intentar explicar o definir una paraula. Per últim, dir que per la nostra part hem tingut una experiència satisfactòria i Guillem Campillo et al Unybook.com vam complir amb els nostres objectius, a més de passar una bona estona amb els nostres companys.
...

Tags:
Comprar Previsualizar