Tema 6.- Creixement microbià i influència dels factors ambientals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Microbiologia I
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6.- Creixement microbià i influència dels factors ambientals 1.- Activitat hídrica: soluts i aigua Activitat hídrica (aw ) quantitat d’aigua disponible pels microorganismes que es pot veure reduïda per la interacció amb les molècules del solut Efecte osmòtic, a més molècules de solut, més petita serà aw.
1.1.- Osmotolerants Organismes que toleren ambients amb gran activitat hídrica (toleren medis amb molta pressió osmòtica) ampli rang aw i incrementen concentració soluts interna amb soluts orgànics sintetitzats o inorgànics incorporats del medi.
Depenent de quins soluts estiguem parlant, parlem de diferents grups de microorganismes:  Halòfils halotolerants, toleren medis amb una concentració major de 0.2M de NaCl.
 Halòfils extrems requereixen una concentració major a 2M per viure de NaCl.
 Osmòfil viuen en medis amb nivells elevats de sucres.
 Xeròfil habiten en ambients molt secs.
2.- pH L’acidesa d’una solució s’expressa pel seu pH en una escala en la que la neutralitat és a pH 7. Cada organisme té un rang de pH dins del qual és possible el seu creixement i depenent del seu rang, classifiquem els microorganismes en:  Acidòfils pH 0-5.5. Viuen en volcans, estómac, mines àcides i altres tipus de sòl.
 Neutròfils pH 5.5 – 7  Alcalòfils 8.5 – 11.5 Aquests organismes mantenen el pH intern neutre i sintetitzen proteïnes que els protegeixen de les diferents condicions de pH. Canvien el pH del medi amb productes de residu àcids o bàsics intenten revertir l’ambient.
Tots aquests mecanismes els fan per adaptar-se al medi.
3.- Temperatura Hi ha organismes que la seva temperatura òptima per viure és diferent, en la terra hi ha moltes temperatures diferents.
Quan parlem de temperatures en bacteris, parlem de diferents temperatures cardianals de creixement mínima, òptima i màxima. Quan superen la temperatura òptima el creixement es redueix, el màxim té lloc a temperatura òptima.
Els bacteris funcionen com el enzims, hi ha que la seva temperatura òptima és una i altres que és un altre. Depenent d’aquesta temperatura trobem organismes psicròfils, psicròtrof (psicrotolerant), mesòfils (importants en clínica), termòfils o hipertermòfils.
És important conèixer aquestes condicions perquè això ens permet treballar amb aquests microorganismes.
3.1.- Adaptació termòfils Per poder adaptar-se a temperatures altes aquests microorganismes canvien l’estructura de les proteïnes estableixen més ponts d’H, afegeixen prolina (cadenes polipeptídiques menys flexibles), xaperones (donen estabilitat).
A més generen més proteïnes histone-like que estabilitzen el DNA empaquetant-lo més.
Una altra estructura estabilitzada és la membrana, el que fan és afegir més àcids grassos saturats, ramificats i de major pes molecular i en la seva estructura contenen més enllaços èter com succeeix en Archea (major part Archea són extremòfils).
4.- Concentració O2 Trobem els organismes que viuen en presència d’oxigen com els aerobis i els que viuen o poden créixer sense presència d’oxigen com són els anaerobis. Dintre els organismes aerobis podem trobar diferents organismes depenent de com interaccionen amb el O2 com podem veure a la imatge.
Bases de diferent sensibilitat al O2 L’O2 es redueix a radical superòxid, peròxid d’hidrogen o radical hidroxil. En aerobis existeixen diferents maneres d’evitar que aquest oxigen provoqui mals i es fa amb l’ajuda dels enzims superòxid dismuntasa (SOD) i catalasa.
Per poder crear medis per organismes existeixen les cambres anaerobiosi o gerres GasPak o bé la cabina d’anaerobis.
5.- Pressió Sobretot fa referència a aquells bacteris que viuen en profunditats marines a mida que ens enfonsem 10m, la pressió augmenta aproximadament en 1atm. Quan ens trobem en el 75% del mar profund (més 1000 metres) encara trobem bacteris.
Segons la pressió que suporten tenim dos tipus de bacteris barotolerants (1500atm), baròfils extrems (només a >400atm).
6.- Radiació Viuen en presència de radiacions. Hi ha organismes que toleren aquestes condicions i poden trobar-se en centrals nuclears, atmosfera, espai...
 Radiacions ionitzants: gamma (10-8-100nm) o Radiacions molt penetrants que produeixen dany directe macromol.
o Producció formes reactives O2.
o Nivells baixos poden produir mutacions.
o Els nivells salts tenen efectes letals.
 Ultravioleta (UV) (100-400 nm) o Provoquen dímers de timina covalents en DNA que inhibeixen la replicació d’aquest DNA i altres funcions.
o Té efecte mutagènic  Llum visible o Fotooxidació genera singles de oxigen que són molt reactius i poden provocar la destrucció de la cèl·lula.
7.- Creixement en ambients naturals En aquest apartat parlem d’organismes que viuen en ambients variables, amb baixa concentració de nutrients, etc. Aquells microorganismes que viuen en medis i condicions adequades per a tots només es coneixen l’1%, i també trobem els microorganismes estressats que no són capaços de créixer in vitro per estudiar aquests segons, s’han de desenvolupar mètodes microscòpics, analítics, genètics per a comptar cèl·lules viables però no cultivables.
8.- Formació de biopel·lícules (biofilms) Ubicu a qualsevol superfícies, hi ha certs microorganismes que es poden unir i que creen una matriu extracel·lular que permet que altres microorganismes s’hi adhereixin.
Es separa i es forma un biofilm que pot ser font de contaminació.És un complex de matriu i diversos microorganismes. És important per a dispositius mèdics, contaminació aigües, etc. És un procés complex.
...