Pintura flamenca (continuació) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

04.02 Pintura flamenca. Els autors (II) La verge del canonge Van der Paele (immortalitat de genolls), El retrat del matrimoni Arnolfini*.
A diferència de Jan van Eyck, el ventall de clients de Rogier van der Weyden s’amplia enormement (la majoria d’obres són d’entre el 1440 i 1450). Tournai: inestabilitat socio-religiosa donada per la presència de moviments populars reformistes. En particular posaven en dubte el culte a les estàtues de la verge.
Les primeres obres de Rogier van der Weyden són una oposició iconoclasta al seu entorn: Díptic de Viena de 1446 (aquest compromís entre art i religió es trobarà vigent a la seva obra). Una altra obra de joventut és Sant Lluc representant la Verge i el nen. Altra pintura religiosa: Davallament, Tríptic amb el naixement, Tríptic miraflores, Díptic de la crucificació de Jesucrist. / També pintava retrats a part de la pintura religiosa: Francesco d’Este*.
El paper de Rogier van der Weyden és important no només com a artista sinó com a difusor religiós, imatges que en cap cas són exclusivament naturalistes.
La verge del canonge Van der Paele (immortalitat de genolls) Museu de Bruixes (Bèlgica), 1434-36.
Autor: Jan van Eyck · · · · Es representa una sacra conversa, típicament italiana, en què el donant és presentat a la verge per part dels seus sants patrons (en aquest cas Sant Jordi). Tot i que podríem pensar que està representat en un espai com el de Rolin, aquest es desenvolupa en una Església en la qual no hi ha altar (Verge amb el nen: espai convencional).
La figura de l’esquerra és San Donaciano, patró de Bruixes (dins de la catedral de la qual hi ha les seves relíquies). La roda fa esment a l’episodi de la seva vida on es salva d’ofegar-se gràcies a aquest objecte.
Retrat veraç de Van der Paele (estava malalt) i Sant Jordi, vestit amb una armadura utilitzada per explorar les immenses possibilitats del seu coneixement sobre el maneig de la llum.
S’han recalcat molt les dues figures que es troben als costats de la Mare de Déu. A l’esquerra Caín i Abel, que prefiguren el sacrifici eucarístic (recordatori de l’altar no present, però metafòricament sí). A l’altra banda Sansó matant el lleó: victòria sobre la mort i també sobre la resurrecció (al costat més pròxim de Van der Paele).
Díptic de Viena de 1446 Autor: Rogier van der Weyden · · Verge i nen, no hi ha un fons paisatgístic.
Santa Catarina que resa a la verge Sant Lluc representant la Verge i el nen Boston, 1440.
Autor: Rogier van der Weyden · · · Sant Lluc va ser el primer pintor que va pintar la verge (fins i tot la va arribar a conèixer). Sembla que l’autor vulgui legitimar el missatge de l’art cristià.
Si el rostre de Sant Lluc és el de van der Weyden, ell hi pren part (missatge personal, obra feta pel gremi de Sant Lluc de Brussel·les, el gremi dels pintors i per tant del qual l’autor pertany).
La posició recorda al canceller i la verge: homenatge a Jan van Eyck El davallament Museu del Prado (Madrid), c. 1443.
Autor: Rogier van der Weyden · · · · · · · · · Fet per al gremi dels ballesters.
De dimensions considerables.
Deure de l’artista vers l’escultura (moltes d’aquestes figures apareixen a posteriors obres d’altres pintors de la II meitat). Tractat com molts relleus pictòrics: volia representar escultures pictòriques.
Els personatges es relacionen harmoniosament per la compassió d’emocions. Les úniques figures que ploren són les de les vores.
Els cossos de Crist i de la Mare de Déu estan en paral·lel. Aquesta correspondència visual entre mare i fill està relacionada amb la doctrina teològica de la compassio mariae: Maria va compartir tant el dolor de Crist que es converteix en corredemptora.
El cinturó de Maria Magdalena queda alineat amb el cos de Crist i amb el cap de la Verge.
Calavera (crani): en al·lusió a les restes d’Adàn, que va ser enterrat, en Crist, que va ser crucificat. La proximitat tan clara amb els brots verds representa la vida que brota després de la mort.
Missatge: la redempció dels homes arriba a través del patiment (despertar la pietat, la compassió, el patiment per emfatitzar l’empatia del creient).
Els moviments d’alguns personatges pot tenir a veure amb el teatre medieval, en què es condensa l’acció en un moment determinat. Jean Fouquet il·lumina un llibre de miniatures (llibre d’hores d’Étienne Chevalier): hi ha una miniatura que representa el martiri de Santa Polònia (amb una cronologia coetània a l’anterior), en què es representa un teatre en el seu moviment culminant de l’acció dramàtica.
Tríptic amb el naixement Berlín, 1445-1450.
Autor: Rogier van der Weyden · · A l’escena central hi ha el naixement: humanitat de Crist, no hi ha res que el tapi per així mostrar la seva naturalesa.
El donant s’agenolla i sembla que presenciï l’escena (sembla que estigui tenint la visió).
· · · Aquesta lectura es veu reforçada pels panells laterals: a la dreta hi ha els tres reis mags d’Orient; a l’esquerra l’emperador August (amb la indumentària de l’època coetània) que apareix representat en el moment en què té la visió de la verge i el nen.
Les tres parts representarien diferents visions.
També hi ha un paisatge que unifica les tres taules.
Tríptic miraflores 1445 Autor: Rogier van der Weyden · · · · Va ser encarregada pel rei Joan II de Castella, amb un destí monecal.
Escenes vinculades a la Verge Maria.
Utilitza el recurs de l’arc arquitectònic.
Recorden el teatre.
Díptic de la crucificació de Jesucrist Filadelfia Autor: Rogier van der Weyden · · · · · · A la dreta, Sant Joan Evangelista que aguanta la Mare de Déu.
Obra donada a un cartoixa (ordre mendicant).
El propi fill de van der Weyden era monjo.
Tradició de l’hàbit blanc dels cartoixans (tonalitats pàlides).
Límit visual molt limitat.
Influència de Fra Angelico.
...