TEMA 7 – EL PART (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica Materno - Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO TEMA 7 – EL PART Des d’un punt de vista fisiològic el part s’inicia des del principi de la gestació. Des d’un punt de vista clínica es defineix com: - - DU regular: 2 – 3 contraccions c/10’ de mitjana intensitat (>60mmHg) durant aproximadament 1h. Al realitzar una contracció hi ha una corba d’intensitat on augmenta i llavors torna a disminuir. Aquesta corba mostra quanta estona dura la contracció i la intensitat. Les contraccions són el motor que fa que la dilatació vagi progressant.
Modificacions cervicals:  Centrat: es centra amb la vagina.
 Esborrat 50%: desapareix el canal cervical ja que s’expulsa el coll de la matriu.
 3cm dilatació La conjunció de tots aquests factors defineix que està de part, si no es compleixen tots, no.
Actualment encara no es coneix la causa del part, però hi ha una teoria multifactorial per explicar aquest inici del part: - Factors miometrials: que la matriu estigui preparada  Sobredistensió uterina: augmenta l’excitabilitat i contraccions  Increment dels receptors d’oxitocina (3r trimestre). Hormona de les contraccions.
 Efecte dels estrògens en l’úter o o o - Milloren la transmissió de l’impuls contràctil de cèl·lula a cèl·lula Estimulen la producció de PGs Augmenten:  Receptors OXT  Excitabilitat miometrial  Canals Ca+  Síntesi de proteïnes contràctils en el miometri (actina i miosina) Factors materns  Secreció d’oxitocina per la neurohipòfisi: és la hormona del part.
o REFLEXA DE FERGUSON: quan s’estimula la cèrvix i el terç més intern de la vagina, es produeix un reflexa que la neurohipòfisis segregui més oxitocina, i augmenten les contraccions.
o REFLEXA DE SUCCIÓ: en la mama allibera oxitocina.
 Augment de prostaglandines o Reforcen l’acció de la oxitocina: ajuden a que avanci el part o Maduren la cèrvix: dóna consistència al coll de l’úter perquè es pugui escorçar, esborrar i obrir.
o Faciliten la contractilitat del miometri La OXT inicia el part establint la Dinàmica Uterina i les prostaglandines el mantenen.
 Secreció d’adrenalina / Noradrenalina EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO Tot i així, no ens interessa tenir-les elevades ja que inhibeixen la oxitocina, per tant, no hi ha contraccions. A vegades, ja hi ha contraccions i quan s’arriba a l’hospital queden aturades degut a aquesta secreció.
- - Factors ovulars: propis del fetus  Secreció d’oxitocina per la hipòfisi del nen  Secreció d’estrògens, progesterona i cortisol pel nen  Augment del volum del líquid amniòtic Degut a que el líquid pulmonar que hi havia dins els pulmons del nens, es buida en el líquid amniòtic. Això fa que els pulmons estiguin preparats per omplir-se d’aire.
Factors cervicals  Maduració de la cèrvix  Reflex de Ferguson  Maniobra de Hamilton Maniobra per intentar provocar el part, mitjançant un tacte vaginal amb el dit, que si hi ha una mínima dilatació. Es passa el dit pel canal cervical, tocant la bossa de les aigües però sense trencar-la. Es desenganxa la bossa de les aigua de l’orifici vaginal extern.
ELEMENTS QUE INTERVENEN EN EL PART      NEN: amb la seva estàtica i els seus diàmetres cefàlics (Objecte del part) MARE: amb la seva actitud i la seva constitució de pelvis (Canal del Part) ÚTER: amb les seves contraccions (Motor del part) PARELLA o ACOMPANYANT: amb la seva col·laboració inestimable PROFESSIONALS: amb el seu respecte i saber deixar fer.
EL FETUS EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO Els ossos del cap no estan units entre ells, sinó per les sutures (teixit membranós) i fontanel·les (interseccions de les sutures), per tal que presenti el diàmetre més petit possible. Així doncs, és possible que hi hagi un encavalcament dels ossos entre ells, que per això està dissenyat de tal forma.
Existeixen les fontanel·les posteriors, lamboidea o menor (té 3 noms). I l’os frontal no és un os soldat, està dividit en dos. El diàmetre de la pelvis és màx. de 12’1, per això el cap del nen ha de presentar el diàmetre més petit: 9’5cm.
Els diàmetres cranial ens donaran el diagnòstic de si el part podrà ser vaginal o no: - - SUBOCCIPITOBREGMÀTIC: 9’5cm. Presentació de vèrtex (Part eucòcit)  màxima flexió del cap, tocant al pit.
SUBMENTOBREGMÀTIC: 9’5cm, presentació de cara. El part és possible pel diàmetre, però depèn de si el mentó passa per sota el pubis (pot ser part vaginal) o el mentó passa pel sacre OCCIPITOFRONTAL: 11’5cm, presentació de bregma OCCIPITOMENTONIÀ: 13’5cm, presentació de front Segons el diàmetre que el fetus presenti damunt de la pelvis tindrem un tipus de part o altre.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO Les modificacions plàstiques del cap fetal són:  CAPUT SUCCEDANEUM: edema en el cuir cabellut per acumulació de líquid en la part del cap que no queda pressionat per la cèrvix dilatada (cap de pepino). Edema no delimitat, tou, mal definit, no fluctua. Deixa fòvea i desapareix en pocs dies sense problemes. Apareix al néixer o en poques hores. Cal avisar perquè no associïn la instrumentació al caput, ja que es pot palpar abans. És una modificació fisiològica.
 CEFALOHEMATOMA (NO FISIOLÒGIC!): col·lecció de sang entre l’os i el periosti, degut a una fractura òssea. Té la forma de l’os afectat, està delimitat, tou, fluctua i és ben definit.
Relacionat amb possibles fractures òssies. Apareix més o menys als 2 dies del part. Se sol fer proves complementàries: Hto, Rx,... No deixa fòvea, té consistència de líquid. Cal controlar el nen mentre es va reabsorbint. Cal tenir en compte que tindran més tendència a hiperbilirrubinèmia.
Altres elements que intervenen del fetus són: - ACTITUD: relació de les diferents parts fetals entre sí.
L’actitud normal és la flexió.
- SITUACIÓ: relació entre l’eix longitudinal fetal i l’eix longitudinal de la pelvis: si està longitudinal (cefàlica o de peus) o en transversa (cal cessària) o obliqua (pot ser que les contraccions ho modifiquin).
- POSICIÓ: posició del dors fetal en relació amb el cos matern, pot ser dret o esquerra (l’esquena de la criatura toca a l’esquerra materna). Quan el dors està a l’esquerra el nadó tendeix a fer una rotació més curta ja que roten en sentit horari EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO - PRESENTACIÓ: part del fetus en contacte amb l’estret superior de la pelvis materna: cap, cul, peus.
 Natges pures: presenta cul i els peus (està com assentat amb les cames doblegades)  Natges simples: presenta cul amb els peus cap amunt  Podàlica: es presenta amb els peus.
- ESTÀTICA FETAL: Maniobres de Leopold Serveixen per saber com està col·locat el fetus dins l’úter. Es realitzen epr palpació abdominal a partir de la setmana 28 de gestació. Hi ha 4 maniobres: 1.
2.
3.
4.
Quina part està en el fons uterí On és el dors fetal (l’esquena) Quina part fetal es presenta a la pelvis Grau d’encaixament del fetus: es localitza la símfisi del pubis i amb la mà s’abarca la presentació; si al intentar mobilitzar la presentació no se mou és que hi ha un cert grau d’encaixament.
CANAL DEL PART Es descrimina la pelvis òssia i el canal tou. El canal tou està constituït per: - Cos matriu Segment inferior: porció ístmica que es desplega al final de l’embaràs Coll úter o cèrvix Vagina Músculs profunds del perineu Músculs superficials del perineu Les parts que tenen més contacte en el canal del part són: a) b) c) d) e) Bulboesponjós Transvers superficial del perineu Cos perineal Esfínter extern de l’anus Pubococcigi EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO La Pelvis òssia està formada pels ossos ilíacs, sacre i cocxis. La separem per les següents parts: - Pelvis major Línia innominada Pelvis menor: és la determinant en el part i es divideix en 3 estrets: superior, excavació pelviana i inferior.
Valorem el canal del part en 4 plans imaginaris (Plans de Hodge) que serveixen per valorar el descens i el tipus de presentació durant el treball de part mitjançant TV: 1. Des del promontori del sacre a la vora superior de la símfisis púbica. Coincideix amb l’estret superior 2. Des de la vora superior 2a vèrtebra sacre fins a la vora inferior de la símfisis púbica 3. A nivell de les espines ciàtiques, els parietals les estan passant i no es toquen 4. El cap fetal està en la punta del còccix Sense les contraccions el part és impossible, el du a càrrec el miometri i s’inicia a partir de les banyes de l’úter (punt d’inserció amb les trompes de fal·lopi) i es propaga en triple gradient descendent: des del fons uterí fins al segment inferior (més durada i intensitat al fons). Les contraccions són intermitents i involuntàries.
Els paràmetres per valorar les contraccions són: a) Durada  Regularitat? b) Freqüència: 2 – 5 contraccions c/10min (el màxim és 5 i només passa si hi ha despreniment de matriu o ens passem al provocar les contraccions amb prostaglandines). Polisistòlia = 5 o més contraccions en 10min.
c) Intensitat:  Inici: 30 – 40 mmHg  Final. 60 – 70mmHg  Espoderaments (apretada materna) + 50 mmHg = 120 d) Interval intercontràctil e) To de base en repòs: 8 – 12 mmHg f) ACTIVITAT UTERINA: Intensitat x Frcia.  no s’utilitza.
Les funcions de les contraccions són:        Formació del segment inferior Esborrament del coll uterí Dilatació del coll uterí Encaixament del nen en la pelvis Descens progressiu del nen fins a néixer Expulsió de la placenta Efecte hemostàtic en el post-part *Els torçons o entuertos és l’efecte que dóna la succió del nen a l’augment d’oxcitocina (noten com si hi haguessin contraccions).
Un altre element que intervé en el part és el dolor. La causa del dolor és múltiple: es força l’elasticitat de la cèrvix, es força l’elasticitat dels lligaments, es rep la pressió del cap en la pelvis amb cada contracció. Hi ha diversos factors que hi incideixen: - Sedentarisme EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI - UNIVERSITAT DE GIRONA Tensió muscular + secreció d’adrenalina Rigidesa en els protocols hospitalaris Complicacions i tragèdies associades Por al desconegut INFERMERIA CLÍNICA MATERNO ...

Tags:
Comprar Previsualizar