Lectura 6. Quatre pioneres en el camp de la psicologia (TEMA 9) (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 11/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Historia de la Psicología Oliwia Ciurlej LECTURA 6 QUATRE PIONERES EN EL CAMP DE LA PSICOLOGIA Introducció. Les dones científiques que volien fer una carrera acadèmica han hagut de superar tres obstacles: 1. Barreres culturals que mostraven que l’estudi no era el que s’esperava d’elles.
2. La percepció de ser incapaces de realitzar un treball intel·lectual intensiu i de qualitat.
3. Un cop acabat la carrera, dificultats en l’àmbit laboral (discriminació).
Per aquestes raons, poques dones decidien fer una carrera científica. Al segle XIX era molt difícil que una dona accedís com a estudiant registrada; i no va ser fins els anys 70 del segle XX que se les oferís més oportunitats.
Calkins: Una doctora sense títol. Una de les pioneres en el camp de psicologia va ser la nord-americana Mary Whiton Calkins (1863-1930). Va ser mare de 5 fills, va obtenir una sòlida formació universitària en els primers colleges per dones als E.E.U.U. (amb l’ajuda dels seus pares) i va estudiar filosofia, especialitzant-se en la psicologia experimental.
Mary Calkins va quedar-se soltera ja que va escollir la carrera davant de la família. Al 1895 va presentar la seva tesi sobre l’aprenentatge de paraules associades, sota la direcció del psicòleg alemany Hugo Münsterberg, a la Universitat de Harvard. Tot i la gran estima que li tenia el seu director de tesi (declarant que era la millor de tots els doctorands que havia tingut) i l’aval de la comissió d’examinació, Calkins no va rebre el seu títol universitari pel fet de ser dona.
Anys més tard, Münsterberg li va aconseguir un títol de la Universitat de Radcliffe, el qual Calkins va rebutjar. Va lluitar tota la seva vida en contra de la distinció entre sexes en l’educació, defensant l’idea de que la ment humana necessita una mica de tot per poder créixer i desenvolupar-se.
Va treballar la resta de la seva vida com a professora al Wellesley College, on el 1891 va establir un dels primers laboratoris psicològics i on va poder aconseguir que les noies obtinguessin una formació experimental. La seva germana va morir jove per la qual cosa va haver d’ocupar-se dels seus pares, rebutjant ofertes de feina molt atractives.
Va publicar quatre llibres i uns cent articles, en els quals va desenvolupar la seva teoria psicològica entesa com a “Ciència del jo”. Les primeres idees van aparèixer en el seu article Psicologia com a ciència dels jos (1900), on va rebutjar la idea metafísica del “jo”, dient que tot el contingut mental és una experiència d’un jo. En la seva obra més coneguda, Un primer llibre de Psicologia (1910), va elaborar més detingudament la seva teoria, on va descriure el jo com una entitat persistent, única, complexa i relacionada 1 Historia de la Psicología Oliwia Ciurlej amb objectes personals o impersonals. Defensava l’idea de que tota mena de psicologia treballa amb alguna noció del “jo”. A la seva autobiografia va definir la seva psicologia com a introspeccionista i personalista (psicologia que planteja l’estudi de la consciència com quelcom que té lloc dins de les persones).
Tot i no obtenir mai el seu títol oficial de doctora de Harvard, va aconseguir un reconeixement nacional i internacional, sent nomenada presidenta de l’Associació Americana de Psicologia en 1905.
Edgell: La doctoranda estrangera. Beatrice Edgell (1871-1948) va ser una altra dona que va rebre un recolzament familiar i va decidir no casar-se; però a diferència de Calkins, sí va rebre el títol de doctora en psicologia. Va ser admesa a Wales, on va anar a Aberystwyth College i es va graduar posteriorment en ciències mentals i morals. Va cursar un postgrau a la Universitat de Würzburg (Alemanya), on no s’hi va poder inscriure però sí va rebre classes del psicòleg Oswald Külpe. Al 1901 va concloure amb èxit el seu treball de tesi, sent així la primera dona graduada a la Universitat de Würzburg i la primera anglesa doctorada en psicologia. Edgell va tenir sort perquè sembla ser que admetien abans a dones estrangeres que després tornarien al seu país i perquè l’educació secundària a Anglaterra li va proporcionar una formació més completa.
Un cop tornat a Anglaterra, va poder establir un laboratori psicològic a una universitat femenina, el Bedford College. Gràcies als seus coneixements respecte els instruments fisiològics va poder mostrar als seus col·legues anglesos els problemes tècnics d’alguns aparells (com el cronoscopi de Hipp). Va acabar formant un lloc productiu per la recerca psicològica i al 1927 va rebre el títol de professora en psicologia (sent així la primera dona amb aquesta titulació a Anglaterra).
El seu llibre més conegut és el de Mental Life (1926). En ell defineix la psicologia com la ciència de la vida mental, la qual utilitza dos mètodes: l’estudi objectiu de la conducta i la introspecció subjectiva. El seu objectiu és analitzar la vida mental a través de l’estudi de la cognició, els sentiments, la volició, la conducta instintiva i altres processos com la percepció, la memòria, l’atenció i l’aprenentatge. Era partidària de l’aplicació del coneixement psicològic a situacions de la vida real.
Anna Freud: A l’ombra del pare. Anna Freud (1895-1982), al igual que el seu pare, va destacar en el camp del psicoanàlisi, centrant-se en l’estudi del nen. Va començar els seus estudis a Viena i el 1914 va començar a treballar com a mestra en una escola primària, on hi va estar 6 anys. Al 1920 va haver de dur a terme un repòs prolongat a causa d’una tuberculosi, durant la qual va rebre una formació i preparació psicoanalítica per part del seu pare. Al 1922 va ingressar a l’Associació Psicoanalítica de Viena.
2 Historia de la Psicología Oliwia Ciurlej Per la seva experiència com a mestra, va intentar combinar els mètodes psicoanalítics amb qüestions pedagògiques, publicant una obra al respecte el 1927. Amb aquesta, es va convertir en l’analista més reconeguda de Viena en aquesta especialitat.
Entre els seus escrits més populars trobem una introducció al psicoanàlisi que va escriure per educadors (1935). En ella destaca que els esdeveniments que solen jugar un paper important en el desenvolupament del caràcter de la persona són privats i difícils de conèixer. Tot i així, diu que hi ha aspectes característics de tot infant com la dependència de la mare que s’allarga durant els primers anys de vida. D’aquesta forma s’estableix un vincle molt proper amb la mare i sovint apareixen conflictes amb els germans, a causa de la gelosia. També parla amb els conflictes relacionats amb el pare, pel qual el nen sol sentir sentiments molt contradictoris (admiració i odi). Anna Freud destaca també la importància de l’educació a l’hora de lluitar contra els mals costums infantils o els hàbits instintius, per tal que el nen no s’hi quedi estancat (el qual li dificultaria el desenvolupament).
A mesura que desenvolupava les seves idees respecte els conflictes emocionals de la infantesa, es podia veure las diferències del seu pensament amb el de la psicoanalista Melanie Klein. Aquesta última no distingia entre la dinàmica psíquica infantil i adulta i psicoanalitzava el joc dels nens petits; mentre que Anna Freud les distingia clarament i veia el llenguatge com la clau del psicoanàlisi. El conflicte es va agreujar després de que la família vienesa s’hagués de refugiar a Londres a causa de la invasió nazi a Àustria.
Després de la mort del seu pare, Anna Freud va viure anys dolorosos confrontant el grup que recolzava a Klein. Amb el final de la Segona Guerra Mundial, però, va arribar des de Londres l’aprovació oficial dels dos itineraris d’especialització reconeguts.
Amb la seva amiga Dorothy Burlingham, va organitzar una escola de bressol i, posteriorment, una clínica a Hampstead per atendre a nens abandonats i traumatitzats i les seves famílies. Els seus objectius eren: a) Reparar tant com fos possible el dany físic i mental ocasionat a aquells infants per la guerra.
b) Evitar que el nen patís noves situacions que el poguessin traumatitzar.
c) Investigar les necessitats psicològiques essencials dels nens.
d) Oferir orientació i formació psicoanalítica a totes les persones interessades.
A partir de 1940 va dirigir tres escoles bressol de guerra, on oferia acolliment i educació pels infants orfes. Allà duia una observació directa i detallada de cadascú i insistia en la importància de la mare substituta que en certa forma substituís els lligams perduts amb els pares (ja que veia la importància del paper del medi i l’ambient en la persona).
Va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per part de la Universitat de Clark (E.E.U.U.).
3 Historia de la Psicología Oliwia Ciurlej Rodrigo: Directora en temps de guerra. Mercedes Rodrigo Bellido (1891-1982) es va formar com a mestra a Madrid i va anar visitant diverses institucions (tan espanyoles com estrangeres) pel seu interès per la psicopedagogia. Després de la Primera Guerra Mundial va treballar amb el psicòleg i pedagog Édouard Claparède a l’Institut J. J.
Rousseau de Ginebra. Al 1923 va tornar a Espanya com a experta en educació especial i amb un diploma en psicologia.
Quan encara treballava amb Claparède, va dur a terme un estudi conjuntament a Pere Rosselló, on van preguntar a nens entre 8 i 15 anys sobre què pensaven de la guerra. Els resultats eren els següents: Van classificar les respostes segons el tipus d’escola a la qual anava cada nen i nena, i aquestes li van poder concloure la impopularitat de la guerra entre el poble. També van sospitar que el major sentiment contradictori respecte la guerra entre els nens de les famílies pobres es devia a que patien més l’obligació del servei militar i les seves conseqüències.
A més, van demanar argumentació de les seves respostes, obtenint actituds i opinions molt comunes dels seus temps: Un cop creat l’Institut d’Invàlids del Treball, Mercedes es va fer càrrec de la secció d’orientació professional i va destacar en el camp de la psicotècnia i la mesura a través de tests psicològics. Al 1928, José Germain li va demanar la col·laboració a l’Institut 4 Historia de la Psicología Oliwia Ciurlej Nacional de Psicotècnia; i al 1931 es va ocupar de la infància problemàtica com a psicòloga en el Tribunal Tutelar de Menors.
Durant la Guerra Civil va dirigir la institució (ja que el director va decidir marxar a l’estranger), on es va ocupar sobretot de l’organització de l’evacuació infantil de Madrid.
Un cop acabada la guerra es va exiliar a Bogotà, on hi va estar 11 anys, posant en marxa els primers programes de selecció d’estudiants universitaris. En 1947 va crear l’Institut de Psicologia Aplicada de la Universitat Nacional.
Amb un nou govern conservador (1948), va ser acusada com a “comunista” i va haver d’exiliar-se a Puerto Rico (1950). Allà va treballar com a professora d’educació a la universitat, i a partir de 1955 feia teràpies psicològiques a veterans nord-americans a la Clínica privada de Julià de San Juan.
Al 1958 va ser nomenada presidenta de l’Associació de Psicologia de Puerto Rico i al 1971 va rebre el primer Premi Nacional de Psicologia de la Federació Colombiana de Psicologia.
Comentari final: Dones i psicologia. Fa més d’un segle que les dones volien endinsar-se en l’estudi de la psicologia i formar part de la comunitat acadèmica constituïda per societats científiques. Una de les primeres va ser l’Associació Americana de Psicologia (APA), la qual admetia pràcticament des de la seva fundació a dones com a membres. Al 1917 el sector femení formava un 13% del llistat de membres i al 1921 la proporció de dones doctorades en psicologia era més gran que en qualsevol altre camp científic.
La psicologia continuava tenint els seus obstacles, però va haver un cert nombre de dones valentes que van aconseguir el suport necessari per fer la carrera (moltes provenien de famílies de classe mitjana amb un alt nivell cultural, rebent el suport dels pares). Cal destacar estratègies per superar els obstacles en concret com l’abandonar el casament i la formació d’una família (ja que en molts casos suposaven un fre en la formació acadèmica).
Es movien entre dos extrems: una actitud de protesta desafiant (com la de Calkins, que va rebutjar el títol de doctora de segona categoria com a “consolació”) a una complicitat submisa. Edgell va adoptar una estratègia intermèdia denominada “Madame Curie”: quieta però deliberada sobre-qualificació, modèstia personal, molta auto-disciplina i estoïcisme. També li va ajudar el fet d’establir xarxes socials de recolzament.
Mercedes Rodrigo va adoptar un camí semblant, sabent buscar-se aliats masculins i assumint la responsabilitat i la càrrega de l’Institut de Psicotècnia quan el seu país passava per anys de crisi i guerra.
En cas de l’Anna Freud, aquí la seva reputació i pensament van estar molt lligats al seu pare; però a mesura que la salut d’aquest últim anava recaient, va aconseguir destacar 5 Historia de la Psicología Oliwia Ciurlej el seu propi camp d’especialització. La seva trajectòria va ser dificultada a causa d’esdeveniments polítics, al igual que en el cas de Mercedes Rodrigo. En aquest cas, les seves dificultats no es devien a una discriminació sexista sinó per una confrontació teòrica i una acusació política.
Cada una d’elles es van especialitzar en àrees diverses: psicologia experimental (Edgell), temes més filosòfics (Calkins), psicopedagogia i psicotècnia (Mercedes Rodrigo) i la psicoanàlisis per nens (Anna Freud). Tot i no gaudir de tant prestigi i importància com la psicologia nord-americana, sí van rebre un cert reconeixement per part de les societats professionals de psicologia.
6 ...

Tags:
Comprar Previsualizar