TEMA 5. Receptors (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura ampliiació biologia cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 30
Subido por

Descripción

Apunts realitzats amb el suport de classe i les anotacions del docent.

Vista previa del texto

AMPLIACIÓ BIOLOGIA CELULAR Tania Mesa González 2º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 5: RECCEPTORS  Els receptors de membrana  són per rebre senyals que no poden traspassar per la membrana.
 El receptors nuclears  es per a que pugui per arribar el material al nucli des del citoplasma.
RECEPTORS NUCLEARS:  Regulen l’expressió gènica en resposta a hormones.
 Ell en si és un factor de transcripció, per tant pot activar o inhibir un gen. Poden estar al citoplasma o al nucli, però la resposta sempre arriba fins al nucli.
Les seves funcions son: a) Regular el metabolisme.
b) Actuar sobre el funcionament d’òrgans c) I dur a terme un procés de desenvolupament i diferenciació.
La seva acció  Alteració transcripció gen diana  Activació  actuen de potenciador, activen al gen (enhancer)  Inhibició  interacció directa o indirecta amb promotor Lligands dels Receptors Nuclears Les molècules que actuen com a hormones de receptors nuclears, han de ser petites i liposolubles, ja que han de creuar la membrana sense cap estructura específica, i en alguns casos fins i tot la membrana nuclear.
 Hormones esteroides  Hormones tiroides - Cortisol, estradiol - Tiroxina - Testosterona - Hormona T3 - Progesterona  Derivats àcid retinoic (vitamina A) - Vitamina D3  Gasos: NO i CO Bases de la senyalització per Receptor Nuclear  Hsp90 = xaperona El cortisol entra per difusió passiva al citosol on es troba el seu receptor. Les xaperones sense la presencia del senyal emmascaren el NLS (responsable de dur la senyal nuclear).
Al unir-se l’hormona el complex Hsp90 pateix un canvi conformacional i allibera el NLS, que envia el senyal al nucli.
Un cop allà el receptor-hormona s’uneix al HRE (element de resposta hormonal), que és una regió específica del DNA on es troben els receptors, i llavors du a terme la modificació de l’expressió gènica.
Si la hormona és tiroidea, travessa tant la membrana plasmàtica com la nuclear sense l’ajuda de cap xaperona. Per tant interacciona directament amb el seu receptor al nucli.
Domini d’unió al DNA dels receptors: Els receptors s’uneixen a l’HRE amb un plegament especial, Dits de Zn.
 Els 2 dits de Zinc, per tant són plegaments proteics específics. Aquests s’encaixen als solcs del DNA (en regions específiques) per a poder modificar l’expressió gènica com a resultat de la resposta a un estímul.
Depenent de la regió, es reconeix un receptor d’hormona o un altre. Que es basa en el mateix procés, però canviant l’ordre, la direcció, etc.
RECEPTORS DE MEMBRANA: Estan a la membrana. Tenen un tros en ambos medis i una porció que es troba anclat en la membrana.
 Hi ha aproximadament unes 20 famílies de receptors de membrana.
A ells s’uneixen molècules molt grans o aquelles que són hidrofíliques i no poden passar per transport passiu.
 Neurotransmissors  acetilcolina, dopamina, serotonina,...
 Hormones peptídiques insulina, glucagon, hormona creixement,...
 Neuropèptids  encefalines, endorfines,... (secretades per neurones)  Factors de creixement  egf, ngf,...
 Eicosanoids  prostaglandines (lípids)  Llum  Potencial de membrana Estructura del receptor de membrana: Presenta un domini extracel·lular que principalment s’encarrega del reconeixement del senyal i de captar-lo. Són porcions que están glicosilades En el domini intracel·lular té dues regions: a) Una per unir-se a noves proteïnes.
b) Una altre per l’activitat enzimàtica.
Funció  Recepció del senyal  Transmissió del senyal des de l’exterior a l’interior de la cèl·lula Tipus de receptors, families: RECEPTORS EFFECTORS Canal iònic voltatge Memb. Protencial Canal iònic lligand Memb. Potencial 7 helix transmembranal Proteïna trimèrica G Citoquina Fosforilació tirosina Lligant tirosin-quinasa Fosforilació tirosina Receptor S/T quinasa S/T fosforilació Receptors de membrana acoblats a canals iònics: L’arribada de l’estímul provoca l’obertura/tancament del canal Receptors acoblats a proteïnes:  Acoblats a proteïnes G  El receptor travessa 7 cops la membrana i connectat o en posició molt propera a una proteïna trimèrica G, que serà la que activa o inactiva un enzim.
 Acoblats a un enzim (kinasa/fosfatasa)  El receptor s’activa quan es dimeritza, es a dir s’ajunten els monòmers.
- Es dona una activació creuada entre els monòmers, degut a la proximitat.
Els receptors actuen com a enzims  Activitat intrínseca, perquè ell mateix es l’enzim.
- Si no és intrínseca, s’ajunten els dos monòmers i activen a l’enzim.
...