Tema 3 (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Introducció dret ambiental
Año del apunte 2009
Páginas 3
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Dret ambiental 1r Ciències Ambientals Tema 3: L’estat de dret.
1. Orígens 2. Estat liberal de dret 3. Estat social de dret 4. Estat constitucional 5. Crisi de l’estat nacional 1. Orígens: L’estat no ha existit sempre. És un concepte modern. Sorgeix a Europa a l’edat moderna i el poder es centralitza tenint el monopoli del dret. La revolució francesa de 1789 tenia la finalitat d’acabar amb l’absolutisme i que no ressorgeixi.
Les seves característiques eran: Imperi de la lleiÆ és l’estat el que mana amb les lleis i els poders públics les han de complir.
Æ Dues condicions: • Llei com expressió de la voluntat general (Rousseau). És a dir que es forma sota la voluntat de tots els ciutadans.
• Ha d’estar orientada a la defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans.
Es va realitzar una divisió de poders per tal d’evitar el retorn de l’absolutisme (Montesquieu).
• Legislatiu Independents uns dels altres • Executiu • Judicial La legalitat administrativaÆ l’administració ha d’actuar de manera conjunta davant la llei.
2. Estat liberal de dret L’estat liberal de dret es compren aproximadament entre la revolució francesa i la primera guerra mundial. El seu origen va ser com a resposta contra l’absolutisme i la seva voluntat era la de la protecció dels drets dels ciutadans.
A la constitució de la revolució francesa apareixia la sobirania nacional a l’article 3 i el sufragi dels ciutadans a l’article 6. Aquest últim significa que els ciutadans participen en la creació del dret a partir de representants.
1 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals Imperi de la lleiÆ l’estat actua sota les lleis del dret ja que hi està sotmès i la llei és l’expressió de la voluntat popular.
Sufragi restringit Æ els que paguen impostos Característiques de l’estat liberal de dret Defensa dels drets i llibertats fonamentals Æ l’estat no pot entrar en qüestions de tipus personal, no pot ser un estat paternalista .
Æ Rol mínim de l’estat, la seva mínima participació.
ÆTampoc ha d’intervenir en l’economia Divisió de poders amb matisos.
Divisió de poders: PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODER JUDICIAL Parlament Governa i administració pública Jutjats i tribunals de justícia Congrés i Senat President i ministres.
Burocràcia Jutges i magistrats Elaborar lleis Pren decisions polítiques i posa en pràctica les lleis Fan complir la llei i en castiguen incompliment 3. Estat social de dret Els inicis de l’estat social de dret daten entre la primera i segona guerra mundial. Va sorgir com a reacció als excessos del model liberal i noves necessitats socials i tècniques. Aquest estat social de dret contenia els mateixos trets que l’estat de dret: imperi de la llei, garantía del drets i llibertats fonamentals, divisió de poders, submissió de l’administració a la llei però a més a més tenia objectius de justícia social.
Una de les primeres constitucions que van aplicar l’estat social de dret va ser la Constitució de Weimar (1919), que posteriorment va ser derogada per Hitler, la Llei Fonamental de Bonn (1949) que anomenava l’estat com a estat democràtic i social (és la constitució actual d’Alemanya). A termes més estatals cal destacar la Constitució Espanyola que va ser inspirada en la Llei Fonamental de Bonn, defineix l’estat com a estat social i democràtic.
L’estat social de dret va tenir una gran influència per part del moviment obrer i el socialisme democràtic Æ Keynes (economista) i l’estat del benestar. Keynes va destacar les pujades i baixades de l’economia i va proposar la intervenció de l’estat en l’economia per pal·liar els efectes de les crisis.
Æ Funcions de l’estat del benestar 2 Dret ambiental 1r Ciències Ambientals • Remodelació social • Intervenció i tutela econòmica. Regulació econòmica.
• Funció assistencial Æ Impostos progressius • Com més diners cobris, més has de pagar. La missió és el benefici dels que cobren menys i estan més desafavorits.
Aquest estat social de dret comporta un creixement burocràtic de la societat (administració pública).
4. Estat constitucional Estat social i democràtic de dret.
Æ Social: La pròpia constitució recull els drets socials i econòmics.
Æ Democràtic: Sobirania popular, sufragi universal i pluralisme polític.
Æ De dret: La submissió de tots els poders de la llei.
A. La llei es subordina a constitució.
B. El dret superior és la constitució (acord de convivència política d’un país).
C. Els tribunals constitucionals: No n’hi ha prou amb la constitució. La llei es resistia a qualsevol control. Els jutges són jutges de carrera i no representen el poble, per tant, no poden modificar el poder legislatiu que si que representa el poble. Per aquest motiu es va crear aquest tribunal que s’encarrega de veure si una llei és constitucional o no l’és.
5. Crisi de l’estat Nacional Noves tendències actuals.
a) Poders econòmics supranacionals que trenquen els àmbits territorials tradicionals dels estats b) Naixement d’entitats supranacionals amb altres divisions dels poders Ex. Unió Europea c) Moviments nacionalistes i el dret a l’autodeterminació Els estats són institucions polítiques i les nacions són grups humans identificats per característiques culturals. Les nacions tendeixen a constituir estats degut a aquestes semblances. La tendència a l’edat moderna va ser la de formar conjunts estat - nació.
3 ...