TEMA 7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. Fonaments del llenguatge de la llum “Casi nunca se dispone de tiempo para estudiar la luz, pero ésta es tan importante como el guion, los actores o como la misma dirección escénica (...). La luz es el cofre del tesoro; una vez se comprende esto, el film puede alcanzar una nueva dimensión” (Sven Nykvist) 7.1. Models universals d’il·luminació 1. Model clàssic: Base “idealitzant”: claredat estructural i volum suau dels rostres (esquema de “tres punts”). Llum com a valor afegit per aportar dramatisme o valor metafòric.
Una justificació diegètica (versemblança narrativa).
L’esquema dels tres punts creada a partir d’una llum principal amb forma obliqua, compensada per una llum de farciment per tal de modelar les ombres i no generar contrastos agressius. A més n’hi ha una altre situada al darrere anomenada Black Light que facilita crear una aura en el personatge i a més ajuda a separar el personatge de la figura del fons.
Aquesta composició crea fàcilment un gran nombre de metàfores a partir de valors afegits.
2. Model de cinema modern: No es busquen artificis metafòrics de la llum. Les llums són difuses i no molestes. Es busca una estètica documental i una il·luminació suau per fer els actors més autònoms per tenir més llibertat d’ells mateixos. S’anomena il·luminació o sistema de llum rebotada la qual crea una atmosfera igualitària en tota l’escena, així doncs crea una uniformitat escènica. En exteriors s’adopta la llum natural, en canvi en interiors es crea una llum difusa i sense ombres. Es deixa de banda l’esquema dels tres punts.
“El suïcidi té lloc sota una llum dramatúrgicament indiferent (...) Res a veure amb les inquietants ombres en les morts del cinema negre clàssic” (Revault d’Allonnes) 3. Model Barroc/expressionista: Exacerbació /transgressió del model clàssic: intensificació del sentit dramàtic o metafòric de la il·luminació, atorgant menys importància a les justificacions diegètiques (expressionisme, esteticisme). La il·luminació sol formar part d’un estil de composició caracteritzat per complexitat i recarregament visual.
La narrativa es posa al servei de la il·luminació, aquesta serà contrastada amb moltes ombres i molt potent.
4. Model naturalista: Il·luminació centrada en llum natural. Compensen els plans en base la llum natural per tal de crear una escenografia realista autèntica i així transmetre puresa i espiritualitat. ES pot associar a to documental (“autenticitat”, “puresa”), fotografia “paisatgística” (rellevància d’escenes en exteriors i decorats naturals) a un component estetitzant (pictoricisme, clarobscurs) i/o un component històric (films d’època). En termes generals, la renuncia (total o parcial) a utilitzar recursos tècnics, l’essencialisme fotogràfic, la voluntat de no-intervenció en l’entorn (actitud contemplativa) i la idealització de la llum natural remeten a valors com puresa (deixant de banda recursos tècnics avançats), espiritualitat i un cert romanticisme.
7.1.1. Paràmetres expressius del llenguatge de la il·luminació 1) Qualitat  Contrast dur vs. Suau (suau: llum filtrada, rebotada, dia ennuvolat) - Ombres marcades > “Dramatisme”, “cruesa”, “intensitat”, “vitalitat”, “passió” - Ombres suaus, difuses > “calma”, “afabilitat”, “tovesa”, “lleugeresa”, “sensualitat”  Càlida vs. Freda - “El tema de la película no es romántico; es una historia dura y emotiva sobre el sufrimiento humana (…). Estaba preocupado de que la calidez natural de la luz de la vela y de antorchas le diera a la prisión un aspecto agradable, así que quité algo de color cuando revelé esas copias en el laboratorio” Janusz Kaminski 2) Direcció  Llum dirigida vs. Difusa (usant el mecanisme de les pales dels focus) - Ombres marcades > “Dramatisme”, “tensió”, “intensitat”...
- Ombres suaus > “calma”, “dolçor”, “tovesa”, “suavitat”...
 Frontal vs. Contrallum Vs. Obliqua - Frontal > “planicitat”, “cruesa” - Contrallum – efecte silueta “universalitat” - Llum dirigida des de sota > “antinatural”, “misteriós”, “perillós”...
> “misteri”, “tensió”, 3) Modelat de llum i ombres  Ombres i ambientació escènica general - Absència d’ombres > ambient “eteri”, “espiritualitat”, “manca de vitalitat” - Moltes ombres i/o amb formes complexes > “tensió”, “misteri”...
 Llums/forma i ombres/forma: modelat de formes específiques amb la llum i l’ombra 4) Mostració / Ocultació  Il·luminació del rostre àmplia vs. Estreta - Dos grans models d’il·luminació del rostre: estreta per transmetre suspens o amplia. La dialèctica entre el joc de mostrar o ocultar pot esdevenir un joc dinàmic en el sentit de les pròpies llums o què els personatges vagin passant entre llums i ombres.
5) Intensificació / atenuació  Sobreexposició vs. Subexposició - Claredat intensa o excessiva > “commoció”, “transcendència”, “alegria artificial”...
- Subexposició > “enterboliment”, “impuresa” 7.2. Altres aspectes Llum d’efecte: punts de brillantor (màgia, emoció, enigma...) Llum i textures ambientals (fum, pols...) dóna un ambient molt carregat i misteriós.
Altres models d’il·luminació segons dialèctiques de fons de narració: diferents tipus de personatge, entorn, situació, etapa vital, estat anímic, tema...
7.3. Composició de l’espai i profunditat de camp Recursos que es poden generar a la imatge per tal de provocar a l’espectador una sensació de més o menys profunditat de camp. D’aquestes tècniques se’n diuen Claus de profunditat:       Perspectiva lineal > aprofitar escenografies on hi ha línies paral·leles marcades per tal de donar més perspectiva i crear una relació d’espai infinit.
Superposició > Quants més elements superposats hi ha més lluny, percebem amb més claredat el que queda a sota.
Mides relatives > La interacció entre la mida familiar que sabem que tenen els objectes i altres objectes podem associar les mides amb un altre element.
Gradients de textura > Incrementen o disminueixen gradualment la perspectiva al llarg d’un eix.
Perspectives aèria i cromàtica > Sobretot en el llenguatge pictòric, els colors càlids són més propers i els freds més distants.
Claus fotogràfiques (profunditat de camp/objectiu) > Quant més tancat està el diafragma més profunditat de camp i quant més obert està el diafragma menys profunditat de camp.
7.4. Profunditat vs. Planicitat en la composició de la imatge   Profunditat vs. Planicitat de l’espai > interacció entre profunditat de camp, angulació de càmera i posada en escena.
Factors compositius: Profunditat de camp; objectiu (teleobjectiu vs. Angular); posada en escena (solapaments entre objectes, barroquisme escènic en profunditat); angulació de càmera i perspectiva (perspectiva lineal reforçant profunditat vs. “murs” escenogràfics que limiten la profunditat visual).
...