Tema 8— Protists amb caràcters animals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 11
Subido por

Descripción

Professor Francesc Muñoz Muñoz

Vista previa del texto

TEMA  8  —  PROTISTS  AMB  CARÀCTERS  ANIMALS:   PROTOZOUS   Els  protozous  són  organismes  eucariotes  unicel·∙lulars  amb  caràcters  afins  als  animals:  sense  plasts   (heteròtrofs)  ni  paret  cel·∙lular,  i  algun  estat  mòbil  durant  el  cicle  vital.  Proto  =  antic.     És  difícil  diferenciar-­‐los  de  les  plantes.  Els  protozous  són  un  grup  polifilètic,  amb  alguns  grups  més   propers  a  les  plantes  i  altres  més  propers  als  animals.  Dins  dels  protists  clàssicament  s’hi  ha  inclòs   els  protozous  i  també  individus  eucariotes  uni/pluricel·∙lulars  autòtrofs,  que  encara  que  puguin   formar  agregats,   mai  no  desenvolupen  nivell  tissular  ni  desenvolupament  embrionari.  Per  tant,   els  protists  són  un  grup  parafilètic  invàlid,  encara  que  en  seguim  utilitzant  la  nomenclatura.   Com  apareixen  els  eucariotes?  Per  simbiogènesi.  Un  procariota  ancestral  hauria  incorporat  un   altre   procariota   aeròbic   que   forma   els   mitocondris.     A   partir   d’aquí   es   formen   dues   línies:   els   eucariotes  heterotròfics  i  autotròfics  (incorporen  també  cloroplasts).   DIVERSITAT   Grup   molt   heterogeni   (parafilètic)   amb   grups   afins   a   fongs,   animals,   plantes...   Gran   diversitat   d’estratègies   biològiques,   formes   i   mides.   La   majoria   són   microscopis   (2-­‐200   µm)   però   alguns   visibles.   Hi  ha  espècies  marines,  d’aigües  dolces,  terrestres  (amb  cert  grau  d’humitat),  espècies  simbionts   o   paràsites.   Gran   importància   biològica   (formen   part   del   fitoplàncton   moltes)   i   sanitària   (patògens).  Hi  ha  un  mínim  de  250.000  espècies.   MODELS  D’ORGANITZACIÓ   Unicel·∙lular  (alguns  formen  agregats  cel·∙lulars).  Mai  hi  ha  nivell  tissular.  No  poden  adquirir  mides   gaire  grans  perquè  es  descompensaria  la  proporció  superfície-­‐volum  pel  transport  i  intercanvi  de   substàncies  a  la  membrana.  La  majoria  són  microscòpics.  Totes  les  funcions  de  la  cèl·∙lula  es  donen   a  dins  de  la  membrana.  A  part  de  les  estructures  típiques  que  apareixen  en  individus  eucariotes,   també  n’hi  ha  de  particulars:   Vacúols   contràctils :  orgànuls  que  permeten  el  control  a  nivell  osmòtic  de  la  cèl·∙lula.  Viuen  en   medis  hipotònics,  de  manera  que  per  osmosi  el  líquid  va  penetrant  cap  a  l’interior  de  la  cèl·∙lula.   Els  vacúols  van  capturant  aigua  del  citoplasma  a  través  una  xarxa  de  canals,  fins  que  es  contrauen   i  expulsen  l’aigua  a  l’exterior.  Si  no  tinguessin  aquests  orgànuls,  l’individu  rebentaria.     Solc  o ral,  c itostoma  (boca  cel·∙lular),  c itofaringe ,  c itoprocte  (s’expulsen  les  restes).  Són  orgànuls   (zones  concretes  on  es  poden  adquirir  les  substàncies  del  medi  extern).   Extrusores :  elements  de  secreció.  Els  més  coneguts  són  els  Tricocist  que  es  troben  en  paramecis.   Aquests  alliberen  una  estructura  en  forma  d’espina  per  capturar  aliment  o  subjectar-­‐se.  Mucocist   alliberen  mucoses,  i  hi  ha  altres  tipus.   LOCOMOCIÓ   Tipus  de  locomoció:   -­‐   -­‐   -­‐   Cilis  (ciliats)   Flagels  (mastigòfors)   Pseudopodis  (Rizòpodes)   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  Biologia  UAB  —  Zoologia  1r  Curs  2015/2016   1   Més   aviat   aquests   caràcters   són   homoplàsies,   es   poden   trobar   en   varis   grups,   així   que   les   distincions  per  tres  grups  ja  no  es  fan  avui  en  dia.   Cilis  i  flagels:   Estructuralment  són  idèntics  à  undulipodis.  Formats  per  un  axonema  (9+2)  i  un  cinetosoma  (9)   Cilisà  nombrosos,  en  fileres  (kineties),  diversitat  de  moviment  (depèn  de  la  distribució).  Mouen   el  medi  en  sentit  paral·∙lel  a  la  superfície  cel·∙lular.  En  els  organismes  ciliats  la  nutrició  es  dóna  per   parts  concretes  de  la  membrana.   Flagelsà  un  o  dos.  Són  o  tractors  (tiben  de  la  cèl·∙lula  i  van  per  davant)  o  impulsors  (empenyen).   Mouen  el  medi  en  sentit  paral·∙lel  a  l’eix  del  flagel  (perpendicular  a  la  superfície  cel·∙lular).  L’animal   va  movent-­‐se  helicoïdalment,  girant  sobre  el  seu  eix  longitudinal.   Pseudopodisà  extensions  citoplasmàtiques  amb  funció  locomotora.  Diferents  tipus:   -­‐   -­‐   -­‐   Lobopodis :  gruixuts  i  arrodonits.  Dintre  hi  penetra  tant  l’ectoplasma  (part  del  citoplasma  més   propera  a  la  membrana)  com  l’endoplasma.   Fil·∙lopodis   i   Reticulopodis :   Punxeguts   i   prims.   Només   hi   penetra   l’ectoplasma.   Els   reticulopodis  formen  xarxes.   Axopodis :   llargs   i   prims,   amb   varetes   axials,   un   eix,   format   de   microtúbuls.   Intervenen  en   l’extensió  i  escurçament,  i  també  en  l’alimentació  (captura  de  partícules  alimentàries).       NUTRICIÓ   Autotròfia   (plasts):   síntesi   de   molècules   orgàniques.   Alguns   protozous   tenen   aquesta   característica,  malgrat  que  faci  difícil  la  diferenciació  entre  protozous  i  plantes.   Heterotròfia :  obtenció  de  molècules  orgàniques  d’altres  organismes.     -­‐   -­‐   Holozoica  o   fotogràfica :  s’ingereixen  partícules  relativament  grans.  El  protist  embolcalla  la   partícula   i   la   fagocita.   El   fagosoma   (vacúol   alimentari)   s’uneix   al   lisosoma,   digerint   la   substància.  Les  subst  de  rebuig  són  eliminades  per  exocitosi.   Saporífica   o   osmotròfia :   Partícules   dissoltes.   Pot   donar-­‐se   per   difusió   (passiu)   o   per   pinocitosi  (actiu).  La  pinocitosi  transporta  activament  soluts  a  través  de  la  membrana  (vacúol   alimentari).   RELACIÓ   (Activitat  i  sensibilitat)   Responen  a  estímuls  ambientals.  Els  circuits  estímul  –  resposta  en  una  cèl·∙lula  es  poden  donar   per  estímuls  com:   Contacte  à  cilis  i  flagels  són  estimulats  en  la  vorticel·∙la.  El  protozou  es  mou  perquè  nota  que  ha   entrat  en  contacte  amb  alguna  cosa.     REPRODUCCIÓ   Gran  diversitat  d’estratègies  reproductives.  Tenen  la  reproducció  sexual  i  asexual  (o  si  més  no,   parasexual).  Hi  ha  protists  que  tenen  alternança  en  generacions  de  processos  sexuals  i  asexuals,   mentre  que  en  altres  espècies  només  es  coneix  la  reproducció  asexual.     Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  Biologia  UAB  —  Zoologia  1r  Curs  2015/2016   2   Asexual:   fissió  binària  (un  pla  de  divisió  que  pot  ser  transversal  o  longitudinal),  fissió  múltiple  o   esquizogònia   (en   les   epicomplexes   com   el   plasmodi,   primer   es   formen   nuclis   que   aniran   a   la   perifèria  i  després  es  dóna  la  citocinesi),  i  gemmació  (fissió  binària  particular).   Sexual:  molt  estesa  en  protozous  (isogàmia  o  anisogàmia).  De  vegades  precedeix  a  la  reproducció   asexual,  perquè  es  produeixin  més  cèl·∙lules  filles.  Alternança  haploide   -­‐  diploide  en  el  cicle  vital   de  molts  d’aquests  organismes.  La  meiosi  pot  ser  post-­‐  o  pre-­‐  zigòtica.  Implica,  per  tant,  fusió  de   gàmetes.   Parasexual:   intercanvi   genètic   sense   intervenció   de   gàmetes.   Conjugació   (intercanvi   de   nuclis   gamètics.  S’uneixen  pel  citostoma.  Es  formen  quatre  micronuclis,  dels  quals  3  es  desintegren.  El   que  ha  quedat  es  duplica  per  mitosi.  Els  dos  conjugants  s’intercanvien  un  dels  micronuclis.  Els  dos   micronuclis  es  fusionen  i  creen  un  micronucli  diploide.  El  macronucli  que  hi  havia  degenera.  à   dos  divisions  binàries;  i  A utogàmia  (Nuclis  gamètics  fusionats  en  el  propi  organisme.  No  està  clar   el  significat  evolutiu).   TIPUS  REPRESENTATIUS   EUGLÈNIDS  (EUGLENOZOA)   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Flagel·∙lats:  2  flagels  desiguals  anteriors.  Poden  ser  flagels  gairebé  desapareguts,  però  queda   el  sac  flagel·∙lar  que  és  com  la  base  del  flagel.  Aquest  sac  flagel·∙lar  anterior  té  pigments  (taca   ocular)  que  serveixen  de  si  volen  acostar-­‐se  a  la  llum  o  allunyar-­‐se’n.   Un  únic  mitocondri,  un  únic  nucli  (nuclèol  patent).   Moviment   euglenoide   (pel·∙lícula   flexible).   Combina   el   moviment   del   flagel   amb   una   contracció  del  cos.   Molts  són  autòtrofs  (tenen  cloroplasts)  però  també  n’hi  ha  d’heteròtrofs.  Poden  canviar  de   auto-­‐  a  hetero-­‐  al  llarg  de  la  vida  o  viceversa.     Ocasionalment  saprozoics.   Fissió  binària  longitudinal.   No  se’ls  coneix  reproducció  sexual  ni  meiosi.     Aigües  continentals  amb  vegetació  abundant.   La  majoria  són  solitaris.   CINETOPLÀSTIDS  (EUGLENOZOA)   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Estretament  emparentats  amb  els  euglènids.   Forma  mantinguda  per  microtúbuls  sota  el  plasmalemma.   Flagel·∙lats  (amb  2  flagels  units)  (formen  una  membrana  ondulant  de  manera  que  quan  el   flagel  es  mou  olla  membrana  fa  com  unes  onades).   1  mitocondri.   Acumulació  DNAm  al  cinetoplast.   No  cloroplasts,  són  heteròtrofs.   Fissió  binària  longitudinal.  No  se’ls  coneix  reproducció  sexual  ni  meiosi.  Formes  lliures  (Bodo   sp.)    i  paràsites  (Trypanosoma  sp.,  Leishmània  sp).   Cicle  vital  de  la  Leishmània.   CILIÒFORS  (ALVEOLATA)   -­‐   Alvèols  (vesícules  planes  sota  la  mb  plasmàtica,  funció  de  suport).   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  Biologia  UAB  —  Zoologia  1r  Curs  2015/2016   3   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Típicament  tenen  dos  nuclis:  el  macronucli  (funcions  vegetatives,  de  creixement)  i  micronucli   (funció  reproductiva).   Locomoció  és  per  cilis   Fissió  binària  transversal.  Reproducció  parasexual  per  conjugació.     Formes   lliures   (planctòniques),   sèssils   (enganxades   al   substrat,   amb   peduncle   que   té   una   corona  de  cilis),  endosimbionts,  paràsites.   APICOMPLEXOS  (ALVEOLATA)   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Tenen  alvèols  (els  ajuden  a  mantenir  forma  cel·∙lular).     Sense  cilis  ni  flagels  (excepte  espermatozous).     Ø  cloroplasts  i  amb  mitocondris.     Un  únic  nucli.     Fissió  binària  o  múltipla,  reproducció  sexual  gamètica.   Complex   apical   conté   anell   polar,   conoide,   roptries   (vesícules)   i   microenemes   (vesícules).   Contenen  substàncies  que  permetran  en  espècies  paràsites  que  el  protozou  entri  als  hostes.     La  toxoplasmosi  en  individus  sans  és  poc  perillosa,  però  en  dones  embarassades  cal  tenir  molt   de   compte   (si   no   està   ja   immunitzada   perquè   l’hagués   patit   abans),   per   no   infectar-­‐se   menjant  menjars  en  mal  estat  o  crus.   Cicle  vital  de  la  malària:  heteroxè.  Hi  ha  dos  hostes.  Mosquit  pica  persona  infectada,  ingereix   sang  que  porta  gamonts.  Els  gamonts  són  femenins  i  masculins,  desenvoluparan  en  gàmetes   madurs.  El  zigot  forma  l’oocinet.  Això  passa  a  l’intestí  del  mosquit.  L’oocinet  es  transforma   en  oocist  i  allibera  esporozoíts  (esporogònia  xq  hi  ha  hagut  fecundació  prèvia).  Els  esporozoits   van  per  l’interior  de  l’intestí,  a  través  de  conductes  corporals  fins  a  les  glàndules  salivals.  Si  el   mosquit  pica  a  una  persona,  li  transmetrà  aquests  esporozoíts,  que  infectaran  el  fetge.   COANOFLAGEL·∙LATS    Són  el  grup  germà  dels  metazous.     -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   -­‐   Flagel  està  envoltat  per  un   collar  de  microvellositats  amb  funció   d’alimentació  (sobretot  en   les   espècies   sèssils).   El   collar   atrapa   els   aliments   del   medi.   En   les   espècies   planctòniques,   també  té  funció  locomotora.     Ø  Cloroplasts.     Un  únic  nucli  en  posició  central-­‐apical.     La  cèl·∙lula  està  envoltada  pel  periplast  à  matriu  extracel·∙lular  amb  funció  d’adhesió.     Poden   ser   solitaris   o   formar   colònies.   Hi   ha   formes   sèssils   (que   tenen   un   peduncle   i   s’adhereixen  al  substrat)  o  planctòniques.     Són  heteròtrofs  de  vida  lliure  (alguns  paràsits).     Fissió   binària   longitudinal.   Es   coneix   reproducció   sexual.   Poden   enquistar-­‐se   per   passar   èpoques  desfavorables.     Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  en  Biologia  UAB  —  Zoologia  1r  Curs  2015/2016   4   ...