Teoria de la legitimació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Teoria de legitimació del sistema capitalista: és una teoria totalment esbiaixada. Amb la força és difícil mantenir l’ordre social, acaba succeint una revolució. Aquesta teoria diu que el que s’ha d’aconseguir és convèncer a la majoria de les persones que les desigualtats socials que veiem són moralment bones i positives per la societat, que no les hem de qüestionar, ens hauria de convèncer que les persones de les classes privilegiades estan justificades per donar ordres i per rebre majors recompenses. Si no s’aconsegueix convèncer, s’hauria de generar prou confusió i prou dubte com perquè la societat dubtés que un món alternatiu sigui possible.
Els crítics del conflicte estableixen que la legitimació és un mitjà de dominació per part de les elits de les classes inferiors. Aquests ens volen fer veure que un món diferent és possible, un món sense explotació.
La majoria de la societat té un accés lliure a la informació, els grups privilegiats tenen els mitjans per esbiaixar la informació que arriba als ciutadans, tenint la capacitat de generar confusió i dubte.
El procés de legitimació funciona a nivell micro i a nivell macro: quan la gent ja té una sèrie de conductes apreses, les institucions treballen perquè aquestes no es perdin.
Normes de justícia distributiva: es basa en un principi que els psicòlegs anomenen coherència cognitiva (harmonia entre el que tu creus i el teu comportament) → les persones desenvolupem principis de justícia que estableixen que les recompenses que rebem han de ser proporcionals amb l’esforç i la feina que has fet. La capacitat d’empatia vol dir que les persones podem entendre els sentiments dels altres, el seu patiment i les seves necessitats, sempre hi haurà un cert grau de compassió cap al patiments dels altres, per tant, se li donaran recompenses a aquelles persones que no ho mereixen. Les elits de la societat sempre s’ho manegen per acabar justificant que ells son els que fan les majors inversions en la societat i, per tant, mereixen les majors recompenses; la majoria de la societat ho accepta i hi està d’acord perquè així és com ho han rebut a través de les fonts d’informació.
Un dels elements importants dins aquest procés de legitimació és el procés d’autoavaluació: les persones més humils creuen que mereixen les poques recompenses que reben a la vida, es culpabilitzen a ells mateixos de la seva mala situació. A més a més, reforcen la ideologia liberal imposada pels funcionalistes (les desigualtats són necessàries).
Els teòrics del conflicte diuen que els mitjans de comunicació treballen per transmetre una imatge negativa de la classe treballadora. A més a més, les persones de classe alta tenen tota una sèrie de rituals per demostrar la seva posició elevada, que tenen més poder, que mereixen més.
...