Tema 3.3. Occitània: La confederació Catalanoaragonesa - PART I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Les  corts   Les  corts  catalanes  es  configuraren  de  manera  evolutiva.  Les  corts  deriven  de  les  assemblees   de  pau  i  treva  i  també  de  les  corts  comtals  (enteses  com  org.  col·∙laborador  del  comte).   Quan  hi  hagué    la  crisis  després  de  la  batalla  de  Muret,  seran  aquesta  assemblea  de  pau  i  treva   les  que  s’encarregaran  de  governar  el  país.     • • • • Al   morir   Pere   el   Catòlic,   Jaume  I   tenia  5   anys   i  queda  en  mans  de  Simó  de   Monfort.   No   hi   havia   rei   i   qui   pren   les   rendes   del   país   foren   les   persones   participants   de   les   assemblees  de  pau  i  treva.   Les   assemblees   de   pau   i   treva   el   que   van   fer   fou   dirigir-­‐se   a   Innocenci   III,   papa   de   la   creuada,  per  trobar  sortida  al  conflicte,  i  assegurar  la  continuïtat  de  la  monarquia  en  la   persona  de  Jaume  I.   Es   va   produir   una   minoria   d’edat   i   durant   aquesta,   les   assemblees   es   reuniren   més   vegades   que   mai.   I   això   va   permetre   que   el   país   fos   governable   i   que   s’anessin   afermant  mica  en  mica  les  institucions  del  país.     Així,  en  aquests  primers  moments  del  segle  XIII,  s’aconsegueix  assegurar  el  paper  de  la   monarquia,   fer   funcionar   l’aparell   de   l’Estat   i   impulsar   la   creació   dels   municipis.   Comencem  a  veure  els  paers  (paciarii),  responsables  d’assegurar  la  pau  a  cada  lloc,  són   pacificadors.   Per   tant,   veurem   com   aquestes   assemblees   aniran   fent   aquesta   feina,   molt   important   per   mantenir   la   monarquia   i   ell   govern.   Però   només   regeixen   a   Catalunya.   De   fet,   aquestes   primeres   corts,   quan   acaba   la   confusió   entre   assemblees   de   pau   i   treva   i   començaran   a   anomenar-­‐se   corts,   serà   al     1214.   La   primera   assemblea   que   es   considera   primera   reunió   de   corts  es  la  de  1214  a  Lleida.  I  hi  aniran  eclesiàstics,  nobles  i  ciutadans.     Però  la  data  en  que  estan  ja  ben  assentades:  1283,  en  època  de  Pere  el  Gran.   • • • ¿Per  què  es  dona  aquesta  data  de  1283?  Perquè  el  context  farà  que  Pere  el  Gran  no   tingui  més  remei  que  acceptar  que  el  govern  es  faci  tenint  en  comte  les  decisions  de   les   corts,   amb   aquest   equilibri   de   forces.   Té   una   revolta   al   82   a   València,   vespres   sicilianes,   alçament   nobiliari   a   Aragó,   protestes   burgesia   barcelonesa,   es   excomunicat...  per  això  necessita  pactar  amb  les  forces  del  país.     Aleshores  el  1283  reuneix  les  corts,  es  compromet  a  convocar-­‐les  una  vegada  a  l’any,   es   compromet   a   no   promulgar   cap   constitució   general   sense   tenir   l’aprovació   de   les   corts,  i  per  tant,  compartirà  el  poder  legislatiu  amb  les  corts.  Es  compromet  a  governar   amb  un  equilibri  de  forces.   Així,  el  1283  les  corts  seran  una  institució  que  compartiran  el  poder  legislatiu  amb  el   rei.   Les   corts   estaven   formades   per   homes   dels   tres   estaments   o   braços   (representants   noblesa,   clergat  i  ciutats).  No  es  podien  reunir  sense  el  rei.     1     Funcions:     • • • Legislen  conjuntament  amb  el  rei  (funció  principal)   S’ocupen  de  la  reparació  dels  greuges  (d’esmenar  o  corregir  aquelles  actuacions  del  rei   quan  el  rei  no  actua  d’acord  amb  les  constitucions).  O  de  qualsevol  autoritat  del  regne.   Exercien  doncs  un  control  sobre  l’actuació  del  rei   Votaven   els   tributs   i   contribucions   extraordinàries   per   fer   front   a   les   despeses   de   la   política  reial,  bàsicament  de  les  guerres.   Així,   es   queixaven   al   rei   sobre   actuació,   decidien   qüestions   fiscals   i   proposaven   al   rei   les   polítiques  a  seguir.       Funcionament:   • • • • • Es  feia  una  convocatòria  que  el  rei  feia  arribar   Eren  itinerants   Un   cop   convocades,   es   reunien,   i   el   rei   en   la   primera   sessió   el   rei   presentava   en   un   discurs  les  seves  propostes  (proposició  del  rei).   Després   de   la   sessió   inaugural,   començaven   les   sessions   i   els   debats.   En   aquestes,   tant   podien   reunir-­‐se   els   braços   per   separat,   per   analitzar   propostes   rei   i   presentar   les   seves  reclamacions,  i  s’anaven  retrobant.     Després  s’arribava  a  una  sèrie  d’acords,  i  de  les  corts  s’aprovaven  tres  tipus  de  lleis:   o Constitucions   o Capítols  de  corts   o Actes   I  en  aquests  tres  tipus  de  lleis  es  basa  el  dret  Paccionat,  un  dret  pactat  entre  el  rei  i  els   estaments.  I  aquest  dret  paccionat  està  per  sobre  de  totes  les  altres  lleis.  I  funcionarà   fins  al  decret  de  Nova  Planta.       Constitucions:     • • és  una  norma  que  proposa  o  estableix  el  rei,  però  amb  l’aprovació  dels  estaments  de   les  corts.     Escrita  en  1a  persona  del  rei.     Capítols  de  corts:   • • • Proposició  que  fan  els  estaments  al  rei  (tant  d’un  com  dels  tres  alhora).     Es   recomanar   al   rei   que   prengui   una   determinada   resolució.   Es   una   proposta   de   llei   dels  estaments  que  el  rei  disposa   Comença  dient:  “plau  al  senyor  rei  que”,  es  redacta  en  2a  persona.   Actes  de  cort:   2     • Actes   acordats   o   duts   a   terme   per   les   corts   del   principat   del   regne   de   València   i   del   regne  d’Aragó  (les  corts  podien  ser  corts  d’un  sol  regne,  o  podien  ser  corts  dels  tres).     Diputació  del  general:   • • • • • • • • • • Institució  origen  de  la  Generalitat  de  Catalunya   És   un   organisme   derivat   de   les   corts   que   es   crea   amb   la   funció   de   cobrar   uns   impostos   coneguts  com  a  drets  generals  o  generalitats.   Es   crea   com   una   comissió   temporal,   circumscrita   nomes   en   el   cobrament   d’aquests   tributs,  al  1289,  durant  el  regnat  d’Alfons  el  Liberal.   Però  es  va  constituir  de  manera  permanent  a  les  corts  de  1359  a  època  de  Pere  III  el   Cerimoniós   o Pere   estava   en   guerra   amb   Castella,   en   la   guerra   dels   dos   Peres   (a   Castella   Pedro   el   Cruel).   El   rei   demanava   insistentment   diners,   i   per   això,   es   crea   aquesta   comissió   permanent   de   les   corts,   amb   seu   a   BCN,   per   tal   d’aprovar   els   subsidis  necessaris  per  tal  d’anar  cedint-­‐los  al  rei  i  administrant-­‐los.   Per  tant,  encara  té  funcions  econòmiques,  fins  i  tot  de  caràcter  fiscal.   En  principi  la  formen  12  membres,  4  per  estament.     Al  1362,  però,  es  passarà  a  3  membres  per  estament   i  per  tant,  tenint  la  diputació  9   diputats.   També  hi  havia  oïdors  de  comtes,  que  controlaven  l’administració  dels  diputats   La  durada  del  càrrec  diputat  acabarà  sent  d’uns  3  anys,  i  s’establirà  com  a  norma  que   els  diputats  que  plegaven  són  els  que  acabaven  escollint  els  seus  successors.   Al  principi,  caràcter  econòmic,  però  després  també  polític,  primer   donant  suport  al  rei   (reunint   l’exèrcit...),   però   en   els   moments   en   que   falti   el   rei,   agafaran   les   rendes   del   govern.  Però  també  acabarà  sent  la  defensora  de  les  constitucions  del  país  (quan  el  rei   no  les  respecti  serà  la  diputació  del  general  qui  vetlli  pel  seu  conjunt).     Institucions  municipals   • • • • Entesa   que   començava   a   haver  entre   rei   i   ciutadans   (burgesia).   Aquesta   bona   entesa   farà  que  al  XIII  tingui  lloc  la  creació  dels  municipis,  dels  governs  locals,  entesos  com  a   entitats  polítiques  independents.  Es  crea  el  Consell  de  Barcelona,  la  Paeria  de  Lleida...     Aquesta  burgesia  s’equipara  a  la  petita  noblesa  per  categoria.  I  es  aquesta  burgesia  la   que  aconseguirà  fer-­‐se  amb  els  governs  municipals  arreu  de  Catalunya.  I  de  retruc,  no   només   això,   sinó   que   també   seran   els   qui   monopolitzaran   la   representació   de   les   ciutats  a  les  corts.   La   representativitat   urbana   s’articula   a   través   d’uns   jurats   (=   cònsols   =   consellers   =   paers,  és  el  mateix),  i  estan  assistits  per  un  consell  o  assemblea  més  ampli.  De  fet  el   consell  de  jurats  es  una  reducció  d’aquest  consell  més  gran.   A  dalt  de  tot  estaven  els  representants  del  rei  o  dels  senyors  en  les  viles  senyorials:     o Eren  els  Veguers  o  Batlles.     3     • • • • • • • • • • • § El  Veguer  és  el  representant  del  rei  en  el  territori.  Sobretot  té  funcions   de  justícia.   § A  Diferència  del  Batlle,  controla  un  territori  més  ample.   § I  el  batlle  sobretot  es  administrador,  i  controla  d’un  lloc  més  concret  o   de  funció  més  concreta  (Ex:  batlle  dels  molins...).   § Per  tant,  els  veguers  i  els  batlles  representaven  la  jurisdicció  de  veguer  i   rei  a  la  ciutat.   El   municipi   s’entén   com   una   entitat   política,   de   govern.   Però   el   municipi   com   a   comunitat  urbana,  com  un  en   que  existeix  amb  una  mateixa  voluntat  jurídica,  que  el   senyor   la   reconeix   com   a   tal,   apareix   al   segle   XII,   i   es   el   que   es   coneix   com   a   Universitat.   El   municipi   és   una   comunitat   urbana   amb   personalitat   jurídica   al   qual   el   senyor   li   cedeix,   sigui   rei   o   noble,   uns   drets   a   la   universitat.   I   cedeix   els   drets,   no   delega.   Aleshores,   al   XIII,   es   crearan   unes   institucions   de   govern,   l’expressió   dels   interessos   i   les   necessitats   comunes   de   la   comunitat   veïnal.     Però   representaran   més   aviat   els   interessos   i   les   necessitats   de   la   oligarquia   urbana.   Major   part   societat   urbana   de   Catalunya  quedarà  exclosa.  Estarà  en  mans  oligarquia  urbana,  dels  membres  de  la  mà   major,  de  les  capes  altes  de  la  societat  urbana.     El  cas  de  Barcelona:  configuració  del  regim  municipal  es  deu  a  Jaume  I,  que  a  partir  del   1249  fins  el  1274  anirà  perfilant  les  característiques  d’aquest  règim  municipal.   En  un  principi,  aquesta  institució  municipal  la  formen:   o 4  paers  (homes  de  pau)   o 8  consellers   o I  un  consell  més  ampli,  entre  100  i  200   Primer,   poder   limitat   d’aquest   règim   i   bàsicament,   funció   d’assessorar   i   ajudar   el   veguer  a  mantenir  la  pau  a  la  ciutat.  També  tenien  certa  capacitat  fiscal.   1257   es   produeix,   però   un   avalot,   on   els   bàndols   dels   representants   polítics   s’enfrontaren.  Els  paers  foren  destituïts.   I   al   1258,   Jaume   I   dona   un   nou   estatut   municipal.   I   des   d’aleshores   només   hi   van   haver-­‐hi  els  consellers,  sent  200  persones.   Aleshores,   1265   à   el   nombre   de   consellers   passà   a   ser   4,   i   el   consell   es   va   reduir   a   100.  D’aquí  ve  el  Consell  de  Cent.   Podrien  ser  convocats  pel  veguer,  encara  limitats  a  ell   Però   al   1274,   es   torna   a   produir   un   canvi:   i   el   nombre   de   consellers   passa   a   5,   i   el   consell  de  cent  tindrà  més  autonomia.    Així,  configuració  des  del  49  fins  al  74.   Quan   arribi   al   poder   Pere   el   Gran,   el   context   de   revoltes   complicat,   el   Consell   de   la   ciutat   de   BCN   també   s’aixeca.   I   es   quan   Pere,   al   1284,   rere   les   corts   del   83,   ratifica   aquest  règim  municipal  i  a  més  a  més,  atorga  a  la  ciutat  la  “Recognoverunt  proceres”.   Son   les   primeres   paraules   del   privilegi   del   rei:   es   una   compilació   de   normes   sobre   el   govern   de   la   ciutat,   els   impostos,   la   llibertat   de   comerç,   també   defineix   les   funcions   dels  oficials  reials  dins  de  la  ciutat,  hi  ha  qüestions  de  dret  civil...  es  la  normativa  que   cedeix   al   rei   a   la   ciutat   de   BCN,   es   el   reconeixement   pel   rei   dels   seus   privilegis.   4     • • • • • • S’estableix   l’aportació   d’esponsalici   que   han   d’aportar   les   dones.   Els   homes   han   de   donar  l’escreix  o  augment  (50%  del  dot).   I  arriba  també  el  recognoverunt  fins  els  decret  de  nova  planta.   A   partir   de   1371,   el   consell   de   cent   de   la   ciutat   es   reunirà   ja   al   saló   de   100.   Es   el   moment  en  que  es  comença  i  acaba  de  construir  la  construcció  de  la  casa  de  la  ciutat,   fins   ara   no   havien   tingut   espai   on   reunir-­‐se   (es   reunien   a   espais   com   el   convent   de   predicadors).   Funcions  consellers  un  cop  separats  del  control  del  veguer:   o Eren  molt  amplies   § Competències  en  ordre  públic   § Administració   § Urbanisme   § Questions  judicials   § Militars   § Construcció  de  les  muralles   § Reunió  de  l’host  (l’exèrcit)     El  dia  de  St.  Andreu  era  el  dia  que  s’escollien  els  consellers  cada  any  (30  de  nov.).     El  sistema  d’elecció  finalment  fou:     o una  comissió  de  12  electors  que  sortia  del  consell  de  cent  anterior,  que  triaven   els   5   consellers   i   comunicaven   el   seu   nom   al   rei   i   a   la   resta   de   membres   del   consell  de  cent.   o Un  cop  triats,  juraven  el  càrrec  el  dia  de  Sta  llucia  (13  de  dic.).     o Al  dia  següent  els  consellers  escollien  el  consell  de  cent.  Això  fa  que  el  poder   municipal  quedi  en  mans  d’un  volum  reduït  de  persones.   1325   à   s’estableix   una   assemblea   intermèdia,   perquè   reunir   cada   cop   100   persones   era  complicat.  Es  crea  una  assamblea  intermedia  entre  consell  de  100  i  consellers,  el   trentenari,  format  per  una  quarta  part  del  consell  de  cent.                       5     6.  SOCIETAT  I  ECONOMIA:  CIUTAT,  MERCAT  I  COMERÇ     El  creixement  demogràfic  i  agrícola   Durant  segles  XII  i  XIII,  a  Catalunya  i  arreu  d’Europa,  creixement  considerable  de  la  població.  I   aquest  creixement  demogràfic   es  deu  a  diversos  factors,  però  sobretot,  al  creixement  agrícola,   en  part  gràcies  a  un  seguit  de  bons  anys  de  collites.  Són  anys  de  producció  estable  i  elevada,   s’eleva  la  producció.  Per  què?     • • • Millora  tècniques  agràries   Bona  conjuntura  climàtica   Noves  roturacions  de  terres   Sobretot,  aquesta  època  de  creixement  agrari  fou  de  creixement  extensiu:  augmenta  i  molt  el   nombre   de   persones   que   treballen   la   terra,   i   alhora,   augmenta   l’extensió   de   terres   que   es   conreen.  I  això  fa  augmentar  la  producció.     De   retruc,   també   s’introdueixen   innovacions   tècniques,   com   les   ferradures   dels   cavalls,   la   forma  de  lligar  els  animals  a  l’arada...  à  permet  llaurar  més  en  menys  temps.   També   passa   per   una   millora   de   l’ús   de   l’energia   hidràulica,   de   l’ús   dels   molins.   I   arreu   proliferaran  fargues  i  ferreries  a  Catalunya:  permet  abaratiment  dels  costos  en  les  eines.   Un   altre   element   que   permet   el   creixement:   període   en   que   els   conflictes   violents   no   tenen   lloc  dins  les  fronteres  de  Catalunya,  sinó  fora.  Estem  a  un  moment  de  pau  i  estabilitat.     Tots  aquests  factors  permeten  el  creixement  de  la  producció  agrària  i  ramadera,  i  de  retruc  fa   que  hi  hagi  una  millor  alimentació,  tot  i  que  no  vol  dir  que  estiguin  ben  alimentats.   El   creixement,   de   retruc,   també   afavorirà   la   pagesia,   especialment   la   que   té   propietats.   El   sistema  feudal,  tot  i  que  era  injust,  no  vol  dir  que  fos  ineficient:  permet  el  creixement  perquè   els   que   tenien   els   excedents   se’ls   podien   quedar:   pagades   les   rendes,   et   podies   quedar   els   excedents.     Respecte   al   poblament,   aquest   s’organitzava   de   forma   aïllada   en   masos   o   bé   en   nuclis   de   poblament  agrupat.  Alguns  historiadors  parlen  arran  d’aquesta  situació  de  l’agricultura  de  mas   i  la  de  poble,  perquè  consideren  que  en  el  mas,  l’agricultura  es  més  versàtil  que  a  les  viles.  El   pagès  del  mas  te  mes  decisió  en  el  que  plantar,  perquè  te  més  varietats  de  tipus  de  terra.  El  de   la   vila   no   ho   té   tan   fàcil.   El   mas   permet   més   variabilitat:   creixement   dels   masos   en   aquest   moment.     Arribarà  un  moment,  però,  que  trobarem  un  excedent  de  població.  Hi  ha  indicis  de  que  el  XIII   Catalunya  està  superpoblada.     6     La   sort   de   Catalunya:   que   gràcies   a   l’existència   de   la   Catalunya   Nova,   de   nous   territoris   conquerits  a  repoblar,  es  la  vàlvula  d’escapament  d’aquesta  superpoblació.   La  marxa  de  la  població  a  viles  i  ciutats  i  altres  territoris  també  s’impulsà  per  l’existència  de  la   figura  de  l’hereu.     Per   tant,   es   promourà   una   anada   cap   a   les   viles   i   ciutats   gràcies   a   les   cartes   de   privilegi,   de   franquesa,  etc.     La  ciutat   Segles   XII   i   sobretot   XIII,   es   produeix   un   creixement   de   les   ciutats   espectacular,   no   només   a   nivell  físic  de  les  ciutats  que  ja  existeixen,  sinó  que  creix  el  nombre  d’habitants.   Es   al   llarg   del   XII-­‐XIII   quan   apareixen   els   burgs,   les   viles   noves,   les   viles   franques,   les   pobles.   Creixen  barris  en  les  ciutats  existents  i  n’apareixen  noves.   Els  burgs  es  situen  a  les  vies  d’entrada  i  sortida  de  la  ciutat,  al  voltant  esglésies,  mercats...   En  el  cas  de  BCN   • • • 1200  s’engrandeixen  els  murs   i  al  1250,  tots  els  nous  barris  queden  assimilats  a  la  ciutat  i  ja  són  un  tot.   I  a  mitjans  i  finals  del  XIII  es  comencen  a  construir  les  muralles  noves,  que  s’acaben  a   finals  XIII.  Muralles  del  XIII  protegeixen  els  barris  que  han  crescut  ja  fora  muralles.     Factors  del  creixement  urbà:   • • Creixement  població   Creixement  producció  agrària   Permet   l’acumulació   de   riquesa   en   mans   dels   senyors   feudals.   I   els   permet   comprar   els   productes  de  luxe,  que  provenen  del  comerç  de  la  Mediterrània  i  que  venen  d’Orient.     Però   a   més   a   més,   hi   ha   tota   una   població   urbana   que   demanda   altres   productes   i   que   tenen  capacitat  per  comprar.     De  què  viu  la  gent  de  la  ciutat?   • • Hi   ha   gent   que   es   dedica   a   l’agricultura   (dins   muralles   encara   hi   hauran   horts   al   principi,  que  no  es  construiran  fins  més  endavant)   Però   sobretot,   la   població   urbana   s’especialitza   en   l’artesania   i   el   comerç.   Aquella   divisió  de  societat  tripartida  feudal  ara  tindrà  un  quart  element,  els  que  es  dedicaran  al   sector  secundari,  a  la  producció,  a  la  manufactura.   7     Farà  que  apareguin  nous  grups  socials  específics  dels  nuclis  urbans,  que  es  distingeixen  per:   • Mentalitat  i  actituds  diferents.     Els  habitants  de  la  ciutat  es  reparteixen  per  estaments  o  mans:   • • • • Mà  major:  ciutadans  honrats,  rendistes  (oligarquia  urbana)   Mà  mitjana:  mercaders,  drapers,  banquers,  juristes,  armadors,  cirurgians...   Mà  menor:  mestres  dels  gremis,  poble  menut  (els  treballadors,  que  tenen  un  sou)   Marginats:  pobres,  discapacitats,  lliberts,  prostitutes...     Això  ens  porta  a  una  altra  característica  social:  la  riquesa  ja  no  es  basa  en  la  terra,  sinó  que  la   riquesa   es   comença   a   trobar   en   aquests   nous   oficis   urbans   que   aniran   apareixent:   paraires,   perers,  carnissers,  argenters,  vidriaires...  la  riquesa  com  havia  passat  fins  al  moment  no  s’obté   de  la  terra  només.  Es  recupera  el  que  s’havia  perdut  en  època  romana,  hi  ha  demanda  d’uns   productes  que  abans  no  hi  eren,  quan  l’economia  es  fonamentava  en  la  subsistència.  Però  els   de   la   ciutat   ara   ja   no   es   dediquen   al   camp,   i   per   això   hauran   de   comprar.   Es   necessitaran   productes  que  abans  un  mateix  es  feia,  i  també  demanda  de  nous  productes  que  abans  no  es   feien.   Tot  això  provoca  que  es  reactivi  el  sistema  monetari  i  la  circulació  de  la  moneda.  Tenir  diners,   no  només  terres,  serà  indicador  de  la  riquesa  personal.     I  d’altra  banda,  a  diferencia  d’abans,  la  riquesa  urbana  a  mig  termini  no  sempre  reverteix  en  el   camp,   fins   al   punt   que   hi   ha   historiadors   que   parlen   de   doble   economia:   l’urbana   i   la   rural.   I   que   aquestes   dues   no   es   relacionen   entre   sí   només   perquè   l’economia   urbana   necessita   del   camp  per  existir,  però  a  la  inversa  no.  El  camp  pot  viure  sense  l’economia  de  la  ciutat,  però  hi   van  a  vendre  els  seus  productes  perquè  saben  que  els  hi  compraran.       El  mercat  i  el  comerç   En   aquestes   dues   economies,   on   la   ciutat   necessita   el   camp,   l’augment   de   la   producció   urbana   fa   aparèixer   nous   mercats   i   noves   relacions   comercials:   revitalitza   els   mercats   existents   i   n’apareixen   mercats   secundaris,   que   se   celebren   un   cop   a   la   setmana.   Ara   comencen   a   aparèixer,  al  XII  i  sobretot  XIII,  els  privilegis  del  rei  per  poder  celebrar  mercats  setmanals  a  tota   la   ciutat,   en   el   que   es   coneix   com   les   vil·∙les   mercat   (nuclis   agrupats   en   els   quals   comença   a   haver-­‐hi   una   producció   artesana,   però   també   proporcionaran   serveis.   I   són   aquestes   vil·∙les   mercats  amb  el  que  els  pagesos  que  viuen  al  voltant  dels  nuclis  agrupats  aniran  a  vendre,  però   també  a  comprar).   8     Aquestes   vil·∙les   mercats   es   relacionaran   amb   la   rodalia.   Aquests   nuclis   agrupats   que   aniran   creixent   i   les   places   on   es   fa   el   mercat   es   construeixen   als   porxos,   per   acollir   els   mercats   setmanals.   Aquests  mercats  i  comerç  també  es  estimulat  per  monarquia  i  noblesa,  amb  els  privilegis  per  a   celebrar   mercats   setmanals,   però   també   de   fires,   que   se   celebren   en   moments   puntuals   i   duren  una  setmana  normalment.   S’estenen   els   mercats   i   les   fires   arreu   del   territori,   estimulats   per   la   monarquia   i   els   senyors   feudals,  que  donen  els  privilegis.     També   s’afavoreixen   les   vies   de   comunicació:   es   construeixen   ponts   romànics   i   gòtics:   es   defineix  bé  una  xarxa  viaria  que  connecti  les  ciutats  i  sobretot,  aquestes  fires  i  mercats.     Així,   fa   que   no   només   aquests   mercats   més   d’interior   i   fires,  fa   que   s’incrementin   les   relacions   comercials,   nous   sistemes   de   negoci,   noves   formes   d’agrupar-­‐se   (comandes   o   contractes   de   nòlit...),     les   societats   comercials,   noves   maneres   de   fer   préstecs,   apareixen   els   bancs,   les   lletres  de  canvi...   Al  llarg  del  XIII  es  comença  a  abandonar  l’economia  d’intercanvi  vigent  des  de  caiguda  imperi   per  una  economia  de  mercat,  característica  dels  temps  moderns.   Per   això   es   creu   que   a   partir   d’ara,   el   feudalisme   comença   a   deixar   pas   a   un   nou   sistema   econòmic.   Per   a   alguns   aquest   segle   sobretot   XIII,   es   dona   la   Revolució   comercial   de   l’E.   Mitjana,   que   també   es   afavorida   per   un   domini   cristià   de   la   Mediterrània,   que   permet   la   creació  d’instruments  mercantils.   Catalunya  participa  de  ple  en  la  rev.  Comercial  i  serà  un  dels  grans  exponents  a  partir  del  segle   XIII  (abans  el  comerç  de  ciutats  estava  en  mans  de  mercaders  estrangers)       Apareixen  noves  institucions.  Una  d’elles  es  el  Consolat  de  Mar:   • • • • • • • És   una   espècie   de   gremi   comercial,   d’agrupació   de   mercaders   i   comerciants.   I   és   un   tribunal  que  tracta  sobre  qüestions  de  caràcter  mercantil  i  de  navegació.   Es  creat  primer  a  BCN  al  1282;  València,  1283;  Mallorca,  1326   A   part   d’aquest   referent   pels   mercaders   i   comerciants   de   la   mediterrània,   es   un   tribunal   format   per   uns   cònsols   que   eren   triats   o   bé   els   dirigents   del   municipi   on   estava  instal·∙lat  o  pels  mateixos  mercaders  que  hi  havia  en  l’indret.   Es  crearan  delegacions  del  consolat  arreu  de  la  Mediterrània   Tractava  jutges  sobre  causes  marítimes  i  mercantils   A  BCN  es  reunia  a  la  llotja,  i  administra  justícia  per  qüestions  mercantils.     Normes:  les  del  llibre  del  consolat  de  Mar,  la  primera  redacció  del  qual  es  d’època  de   Jaume  I.  I  aquestes  normes  del  consolat  seran  referent  de  tota  la  Mediterrània   9     • Establiran   consolats   arreu   Mediterrània   per   a   donar   suport   als   mercaders   catalans.   Fins  i  tot  en  tenim  a  Damasc.   A   finals   del   XIII,   doncs,   Catalunya   acaba   sent   la   3a   potencia   comercial   de   la   Mediterrània,   darrera  de  Venècia  i  Gènova.     Però   també   trobarem   gent   dedicada   a   manufactura,   prestamistes...   els   que   es   dediquen   a   aquest  comerç  intercontinental  seran  només  els  grans  mercaders.     I  les  ciutats,  al  aparèixer  la  nova  classe  social  de  la  burgesia  farà  que  aquests  habitants  ciutats   s’organitzin   políticament   i   demanin   privilegis   i   franqueses   i,   finalment,   de   participar   en   les   corts.   I  aquesta  burgesia  servirà  com  a  contrapunt  per  la  monarquia  en  els  seus  enfrontaments  amb   noblesa  i  Església.                 10     ...