Trastorns Emili Soro tema 4 part 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 15
Subido por

Descripción

Apunts del tema 4 (discapacitat auditiva) de l'assignatura de Trastorns del desenvolupament amb Emili Soro.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emarpa95 TEMA 4: DISCAPACITAT AUDITIVA- QUARTA PART TECNOLOGIA DE SUPORT A L’AUDICIÓ AUDIÒFONS Els audífons són pròtesis auditives que amplien els sons que reben a través d’un micròfon amb la finalitat de compensar el dèficit auditiu de la persona que els porta.
Es poden complementar amb un micròfon que porta la persona que parla, per exemple el professor. Aquest micròfon envia la veu a l’audiòfon per mitjà d’un cable magnètic, de manera que s’eviten sorolls ambientals. Aquest sistema composat per l’audiòfon i el micròfon s’anomena bucle magnètic i s’utilitza molt en aules, conferències i espectacles.
IMPLANT COCLEAR (IC) Elements d’un IC Elements interns Elements externs S’implanta sota la pell per cirugia. Es Receptormanté en contacte amb la bobina amb estimulador un imant.
Estimulen el nervi auditiu des de l’interior de la còclea, produïnt un senyal Elèctrodes bioelèctric que es transmet pel tronc cerebral fins al còrtex, on s’interpreta.
Recull la senyal acústica i l’envia al Micròfon microprocessador.
Microproce Codificació elèctica de la senyal.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 ssador Bobina Des de darrera l’orella rep el senyal elèctric i el transmet al receptorestimulador.
Recorregut de la senyal acústica: MICRÒFON MICROPROCESSADOR BOBINA RECEPTOR-ESTIMULADOR CÓRTEX TRONC CEREBRAL ELECTRODES L’implant coclear substitueix la funció de les cèl·lules ciliades de l’òrgan de Corti, estimulant directament les fibres del nervi auditiu amb impulsos elèctrics. Aquests impulsos elèctrics provenen de la transformació de l’energia acústica dels sons en energia elèctrica.
No totes les persones amb sordesa són candidates amb sordesa, sinó que hi ha uns criteris per decidir a quines se’ls hi implantarà i a quines no: Tenir una sordesa neurosensorial no retrococlear pregona o severa en ambdues orelles, és a dir, una sordesa on el nervi auditiu sigui funcional. En cas que el nervi auditiu no sigui Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 funcional i per tant no pugui produir els impulsos elèctrics al cervell, hi ha l’opció de col·locar un Implant Auditiu de Tronc Cerebral (IATC), on els elèctrodes estan col·locats directament al troncoenèfal, de manera que supleixen els dèficits de la còclea i els del nervi auditiu.
Aquest tipus d’implant només es considera per a persones a partir de dotze anys, i de moment se n’han col·locat pocs però sembla que porten beneficis, encara que molt menys que en el cas dels implants coclears convencionals.
Obtenir poc o gens benefici de l’ús dels audiòfons: abans de posar un implant coclear la persona sol estar uns mesos amb audiòfons per comprovar si podria passar sense l’implant.
Motivació personal i compromís de la família, així com unes expectatives ajustades. En els nens petits que no poden decidir per ells mateixos s’ha de ser cautelós al prendre la decisió de col·locar-li l’implant o no, ja que és un tema molt important.
Compromís per seguir una rehabilitació auditivo-oral, ja que sense ella la persona no obtindrà beneficis de l’implant.
Cal comentar que aquests criteris són variables segons el centre mèdic i segons l’època: per exemple abans només es consideraven Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 candidats els nens amb molt poques restes auditives, i ara el criteri és més laxe en aquest sentit. Abans no s’implantava a nens molt petits i ara es prefereix fer-ho el més aviat possible, i es pot fer a les dues orelles mentre que abans només es feia en una. També es pot plantejar combinar implant i audiòfon.
Finalment, cal subratllar que els IC no són miraculosos ja que tot i que solen portar millores no s’arriba a una audició normal i a vegades tot i tenir l’implant pot ser que el nen no arribi a parlar. És important que abans de decidir si implantar-se o no, l’infant i/o els seus pares estiguin ben informats dels pros i els contres.
LA SORDESA EN ALTRES SÍNDROMES Hi ha síndromes on un dels seus símptomes és un dèficit auditiu.
Alguns d’aquests síndromes són:  Síndrome d’Usher: És la principal causa de sordesa congènita, és a dir, de naixement. També pot ser adquirida i va acompanyada d’una pèrdua de visió progressiva entre els cinc anys i la pubertat, és a dir, és la principal causa de sordceguesa.
  10% adquirida, 10% congènita, 80% progressiva.
Dificultats en comunicació: mal aprenentatge i relacions o Mètodes alfabètics: dactologia i dibuix de les lletres majúscules al palmell.
o Mètodes no alfabètics: signes manuals naturals, llengua signada, llengua de signes Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95  Síndrome d’Apert: és un síndrome que inclou discapacitat intel·lectual del desenvolupament (DID) i sovint problemes auditius generats per una hipoacusia de conducció.
 Ataxia de Friedreich: Cursa amb hipoacusia de conducció o neurosensorial.
 Síndrome X Fràgil i Síndrome de Down: les persones amb aquests síndromes solen tenir otitis d’oïda mitja que dona lloc a molts problemes auditius.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 ...