SISTEMA VASCULAR, XILEMA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Èlia Riubugent Camps. Histologia.
SISTEMA VASCULAR=xilema+floema =xilema+floema XILEMA→xylon:fusta(teixit dur), téé paret secundària lignificada→↑resistència.
lignificada →leño: xilema secundari.
• • • transporta sàvia bruta→aigua+sals aigua+sals minerals des de la regió d’absorció a la d’evaporació →flux flux unidireccional.
origen:meristema vascular. Procàmbium ens donarà xilema primari, càmbium→xilema secundàri.
es troba en tot el cos de la planta. És un teixit complex que està format per: 1.
2.
3.
elements conductors del xilema(=elements xilema traqueals) (traquèoles d’insectes) d’insectes)→cell que condueixen i vehiculitzen la sàvia bruta.
• punteadures⟶areolades areolades -en en traqueides de gimnospermes:amb gimnospermes: torus -semiareolades si estan en contacte amb una cell parenquimàtica, per exemple, ja que només té paret primària.
cèl·lules èl·lules parenquimàtiques cèl·lules esclerenquimàtiques tiques→fibres CARACTERISTIQUES COMUNS NS ALS ELEMENTS CONDUCTORS DEL SISTEMA • Paret secundaria lignificada • Absència de protoplasts→ →cèl·lules mortes en la seva maduresa.
són cèl·lules tubulats +o• Tubs buits→són cilíndriques per on hi circula aigua i sals.
-el dipòsit de paret secundaria es lignifica pot po adoptar diferents formes i es pot classificar com a: 1.anular→forma forma d’anell, elements anillats o anulars→extensibles* 2.helicoidal→hèlix 3.escaleriforme→escala 4.reticular→reticle. Hi han buits +o- paral·lels entre si i la paret secundària son com travessanyes.
travessanyes 5.uniforme→continu. Les comunicacions corresponen a les punteadures.
[*si *si la paret secundària no revesteix la totalitat de la paret primària segons una hèlix o en forma d’anelles, és un element extensible tipus molla. Si la paret té forma de reticle tindrà unes unes dimensions fixes i no podrà canviar. El protoplast pot estar viu o mort.] mort.
CÈL·LULES DEL XILEMA 1. elements conductors del sistema traqueides→cells cells allargades, grans i fusiformes. No superen su 1mm de longitud, agrupades en feixos, feixos interdigitades pel seu extrem. Condueixen la a saba bruta per les punteadures areolades. (en pteridòfits, gimnospermes i angiospermes).
• membres del vas→(paret:tub tub obert) forma cilíndrica, tenen cares laterals i terminals(=transversals). Més curts i més gruixuts que les traqueides (lumen més ample).
-en n la seva maduresa només tenen paret primària i secundària amb protoplast mort.
-punteadures unteadures areolades en els cares laterals→característica laterals característica comuna per a qualsevol conductor del xilema.
-perforacions perforacions en les cares terminals:parets terminals amb perforaicó: perforaicó: "placa perforada) (en anigospermes).
• placa perforada→parets parets contigües d’una i altra cara terminal d’un membre del vas amb un altre membre del vas. Presenta un únic forat i la sàvia no s’ha de traslladar a través de canals plasmodesmics→via més fàcil→placa a perforada sense paret.
-simple→una unica perforació -composta o multiperforada→més →més d’una perforació.
segons com s’orienten aquestes perforacions a l’espai tenim: • placa perforada escaleriforme→amb escaleriforme forats +o- lineals i paral·lels entre si→porcions →porcions de paret pare primària i secundària ens recorden a una escala de pintor→reticle pintor molt ordenat.
• Placa perforada foraminada→reticle reticle desordenat -la la saba circula lliurement per la o les perforacions. (foramen=forat).
• Èlia Riubugent Camps. Histologia.
• vas→conjunt de membres del vas apilats=juxtaposats=connectats longitudinalment per plaques perforades. E -entitat pluricel·lular→unitat per on hi circula la saba.
-cells estan emparentades en quant a origen. A l’extrem del vas tenen una placa perforada, tenen una forma +o- cònica per acabar en un extrem punxegut.
-els vasos s’associen lateral i longitudinalment formant feixos. Trobem punteadures areolades entre vasos continus.
-entre membres successius d’un mateix vas→plaques perforades.
-només es troben en angiospermes.
Tipus de cèl·lules traqueides membres del vas Fibres fibrotraqueides fibres libriformes fibres septades fibres mucilaginoses Cèl·lules parenquimàtiques Estructures glandulars Elements traqueals Funció Conducció, sosteniment Sostén, emmagatzament emmagatzament Secreció, acumulació La paret secundària • • cuirassa de 1r ordre (C1): -en totes les cells conductores; és la 1ra en aparèixer.
-dipòsit transversal (anul·lar o helicoïdal) -no totes les cells moren, sinó que algunes continuen sinteritzant paret (C2) cuirassa de 2n ordre (C2): -només en algunes cells -en sentit longitudinal (//a l'eix), connectant dipòsits ja existents.
-dipòsit reticular, uniforme.
-cells amb diferenciació curta=maduren (=moren) aviat⟶només C1 -cells amb diferenciació més llarga⟶C1+C2 Modificacions citoplasma/paret • parets sense placa perforada: en formar-se la C1, els µT corticals s’agrupen en feixos on no hi ha el dipòsit de P2 (quan es formen els anells/hèlixs) en lignificar-se la paret, els µT corticals es desplacen cap on hi ha la C2 [colquicina → substància que destrueix µT → utilitzada per estudiar la funció d’aquests: sense els µT corticals, la paret es diposita irregularment] • paret amb placa perforada: no dipòsit de P2 sobre les futures perforacions engruiximent de P1. Polisacàrids no cel·lulòsics extracció de cel·lulosa pel protoplasma vesícules abundants properes al plasmalemma (enzims→ destrucció de la P1 a les zones sense P2 + mort citoplasma → lignificada) 2.cells parenquimàtiques • cell esclerenquimatosa, molt semblant a les pètries⟶cells parenquimàtiques properes a cells conductores que es lignifiquen.
• cells transferents [SEMINARI] 3.fibres xilars XILEMA PRIMARI (x1) • • ve del procàmbium (mersitema apical)⟶x1 a tija, arrel i fulles.
desenvolupament en fases: -protoxilema⟶part primarenca, es diferencia en les parts primàries del cos de la planta ue no han competat el seu desenvolupament.
-metaxilema⟶madura després de que s'hagi completat l'allargament del cos primari.
Èlia Riubugent Camps. Histologia.
↑en x1 no totes les seves cells són elements conductors actius de manera sincronitzada, primer maduren uns i després els altres.
• protoxilema, constitució: elements conductors: Escassos (traqueals) Extensibles (per no xafar-se quan la cell del costat està creixent en volum, aguantar pressió física). És dóna en zones tissulars joves, on totes les cèl·lules estan creixent en volum. Zones madures de la planta⟶ elements conductors del protoxilema⟶no extensibles⟶destruïts pressió que s'exerceix sobre ells per cèl·lules vives.
Paret secundària: cuirassa de primer ordre.
Vellesa: Freqüentment destrucció. Hi ha espais aeris cèl·lules parenquimàtiques: Abundants En a vellesa tenen destins diversos, un d’ells és la lignificació.
• metaxilema, constitució.
(en el metaxilema hi ha fibres).
Elements conductors: Major dimensions que en el protoxilema Rígids⟶ no extensibles⟶ aguanten molt be la pressió⟶en la seva P2 hi ha un armazón de primer ordre abans de que mori el protoplast⟶plasticitat.
en la vellesa: Persistència⟶no condueix sàvia quan apareix x2(=xilema secundari=lleny=leño).
Fibres xilars cèl·lules parenquimàtiques: persisteixen però deixen de ser funcionals quan apareix el lleny.
ordenació estructural en l'arrel • • feix o radi xilemàtic⟶agrupació de cells paral·leles a l'eix de l'òrgan.
configuracions del x1 (tall transversal)⟶Ø creix des dels pols cap al centre del cilindre (protoxilema ⟶ metaxilema).
a) estrella⟶(feixos xilemàtics fusionats) nucli central amb projeccions radials esteses fins el pericicle (rodona externa) (radis fusionats). Quan hi ha un nucli central a l’eix l’arrel hi irradien dues o mes prolongacions també de xilema primari (=radis).
-tall transversal d’una arrel⟶teixits madurs: hem de distingir sempre epidermis, subjacent a aquesta⟶còrtex (tubular), apareix com un tub al voltant d'una columna central⟶cilindri central o vascular, constituït per:sistema vascular i per una monocapa de ell parenquimàtiques⟶pericicle • pericicle⟶interposada entre el sistema vascular i el còrtex.
xilema primari ⟶ de 2,3,4 puntes. Diarca (2), triarca (3), tetraca (4), pentrarca (5)…No hi ha arrels monarques.
Es troben en : gimnospermes, dicotiledònies i arrels adventícies de algunes monocotiledònies -es comú veure arestes⟶feixos xilemàtics interconenctats (formen xarxa en l'espai), depenent del tall que fem en veurem més o menys.
b) radis no fusionats⟶ no s'ajunten al centre del cilindre central/vascular. Al centre hi ha cells parenquimàtiques⟶medul·la. Segons el nombre de radis hi haurà noms diferents, diarca, tetrarca...
S'alternen zones de x1 i f1 que venen delimitats pel pericicle. Es troba en moltes monocotiledònies i en les arrels joves de fanerògames.
c) feixos xilemàtics dispersos (=radis de difícil distinció). No hi ha medul·la i no es poden veure radis. Es veuen els elements conductors ↓⦰⟶perifèria, ↑⦰⟶centre. En algunes monocotiledònies (gramínies).
-medul·la+sistema vascular+pericicle⟶tot ve del procàmbium.
• el 1r que madura és el protoxilema⟶comença a la proximitat del pericicle. El metaxilema madura l'últim⟶més proper a l'eix. En les formes estrellades no saben on està el pas de protoxilema⟶metaxilema, ho deduirem per la seva posició. La diferència entre un i l'altre és la presència de cuirassa de primer ordre o de segon.
Èlia Riubugent Camps. Histologia.
• maduració centrípeta⟶augment progressiu dels elements del xilema cap al centre. En les configuracions de radis no fusionats o de feixos xilemàtics dispersos, conserven la part parenquimàtica al mig. El protoxilema està enganxat al pericicle metre que els elements o vasos amb un ↑⦰⟶metaxilema.
desenvolupament del x1 a l'arrel • feix(=cordó=fascicle) xilemàtic⟶es troba al lloc que li corresponia a un cordó procambial⟶prèviament al procàmbium hi h hagut una segregació especial⟶especialització⟶es forma el pericicle, comparitmetns alterns de xilema i floema i medul·la.
• les zones menys esfèriques es diferenciaran en dues poblacions cel·lulars, tres columnes o cordons de cells que es diferenciaran a x1 i altres que es diferenciaran a f1 i que no surten a la imatge. Les tres porcions rectilínies⟶x1. de color vermell hi ha els elements madurs del xilema⟶protoxilema. Hi ha un moment en que les zones més properes a l'eix moren i comencen a actuar com a conducte⟶metaxilema.
x1, desenvolupament en monocotiledònies • una porció central que no arriba a fusionarse⟶medul·la. A la còfia hi ha un tros de procàmbium que naixerà com a altres porcions del meristema. En un moment determinat, en aquesta columna hi haurà compartiments on apareixeran tres zones on ja tenim x1 madur, però estaran colindant amb el pericicle⟶protoxilema.
en gimnospermes i dicotiledònies • quan x1 ha finalitzat la seva diferenciació, tenim una arrel triarca. A partir del càmbium apareixeran tres llocs colindant amb el pericicle del protoxilema. Segons anem avançant cap a formes més madures de l'arrel, més allunyades dels meristemes, acabaran formant una estructura igual que abans, no li podrem dir medul·la al forat que hi ha al mig perquè no és un parènquima madur, són cèl·lules que s'estan diferenciant a cells del xilema. Són futures cells del metaxilema.
Ordenació estructural de la tija • sistema vascular de les parts aèries de la planta es disposen en forma de feixos vasculars* • feix vascular col·lateral→ el xilema ocupa una posició interna respecte el floema (més a prop de l’eix de la tija) • feix vascular obert → hi ha procàmbium entre el xilema i el floema (feix vascular jove o que el procàmbium s’hi ha quedat per a formar càmbium → tindrà creixement secundari) • feix vascular tancat → xilema i floema colindants (feix vell o no càmbium posteriorment → no creixement secundari)⟶signe de vellesa i impossibilitat de càmbium.
foto: de color groc⟶procàmbium. Hi ha tres porcions, x1, f1 i procàmbium. Són feixos colaterals perquè conserven el procàmium i només tenen una proció de x1 i de f1.
*feix vascular⟶agrupació paral·lela a l'eix de x1 i f1, connectats entre si⟶xarxa. A cada feix hi ha, com a mínim, un compartiment de xilema i un de floema.
Configuració dels feixos vasculars en tall transversal • cilindre discontinu → feixos ordenats en anell; en Gimnospermes i la majoria de les Dicotiledònies radi medul·lar = parènquima interfascicular → connecta la medul·la (a l’interior de l’anell) i el còrtex a l’exterior. Són cells que es localitzen entre un feix i el successiu.
-epidermis és la circumferència gran, zona ratllada⟶xilema, blanc⟶floema. Els feixos vasculars estan ordenats en una circumferència. Epidermis rep el nom de còrtex de la tija.
Èlia Riubugent Camps. Histologia.
• - - feixos vasculars dispersos -dimensions creixents cap al centre de la tija. Els més centrals, són les feixos més vells, són els més grans.
Els perifèrics són els més joves i més petits.
en monocotiledònies i dicotiledònies.
circumferències concèntriques → en algunes gramínies Desenvolupament del xilema primari en la tija: • el feix vascular ocupa el lloc on hi havia el procàmbium • maduració centrífuga → protoxilema a la part més interna i metaxilema a l’externa (tocant al floema) (primer sempre hi ha feix vascular obert que, de vegades, evoluciona cap al tancat; depenent d’on es faci el tall transversal (més a prop o més lluny de les gemmes foliars, x ex.), un mateix feix es pot interpretar de les dues formes; en el cas de feix obert però amb tot el metaxilema format (→ feix vell), és perquè farà càmbium).
-inicialment només hi ha procàmbium (groc), després hi ha una diferenciació cell meristemàtiques que ens donaran el procàmbium que donarà el xilema en vermell i el floema de color blanc.
-és el contrari del què passava amb el xilema primari a l'arrel. La maduració del xilema a la tija és de les zones més pròximes a l'eix cap a la perifèria, centrífug.
-no tenim un cilindre central o vascular, tenim feixos disposats d'una manera determinada, unitats que comparteixen ambdós teixits vasculars, tan x com f, però la maduració de x és la contrària. Tenim un x i un f separats per procàmbium del qual en sortirà càmbium.
ular tancat, si hi ha el procambium que fa que no es pugui tancar,feix vascular obert, perque es jove o béper el contari el feix vasuclar vell pero hi ha procambium peruqe a partir d’ell soritrauna procio de cambium, ens està avisant de que aquesta planta o en auqest lloc de la planta no hi ha creixament secundari però si que n’hi haura en el segon cas.
...