C: Diversitat Individual en el Desenvolupament: Discapacitats (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 15

Descripción

Resumen de la lectura obligatoria y las diapositivas del tema.

Vista previa del texto

Bloc C DIVERSITAT INDIVIDUAL EN EL DESENVOLUPAMENT: LES DISCAPACITATS Definició El terme “discapacitat” sorgeix a partir dels treballs iniciats al 1972 a partir de la “Clasificación Internacional de Enfermedades”. Al 1980 es considera també la necessitat de veure les conseqüències de la malaltia en tots els aspectes de la persona, per això es diferencia entre:  Deficiència: Pèrdua o anormalitat (desviació significativa) d’una estructura o funció psicològica (només afecta a l’òrgan).
 Discapacitat: Incapacitat per fer una activitat en el marge considerat normal.
 Minusvalidesa: Situació de desavantatge per desenvolupar un rol.
Al 2011 la CIF va redefinir el terme “discapacitat”. Aquest suposava 2 coses: - Limitacions en l’activitat, que podien anar de lleus a greus i es podien classificar segons la qualitat i quantitat.
- Restriccions en la participació: problemes que pot experimentar un individu per implicar-se en relacions vitals (substitueix minusvalia).
Al 2004 es va tornar a redefinir, aquesta vegada tenint en compte els factors ambientals i personals: Resultat de la relació entre les condicions de salut, els seus factor personals i externs (circumstàncies).
Veiem que diferents ambients poden tenir diferents efectes en l’individu: ͦ Entorn amb barreres restringeix la realització de l’individu ͦ Entorn facilitador, l’augmenta Aquesta definició es va aplicar a nivell universal, però es va veure que només depenia d’aquests aspectes, sinó que també intervenien: context sociohistòric, creences culturals i religioses. I que aquestes alhora canviaven segons la societat i la època.
Efectes en les Famílies Reaccions emocionals i conductuals La família és un microsistema que està format per diferents estructures i amb un funcionament concret. Aquesta té un cicle vital, el qual comprèn moments de canvi, fets crítics: crisis causades per estrès o tensions que possibiliten el creixement. Es tracta també d’un procés dinàmic on es produeixen noves adaptacions quan s’afronten noves situacions, es produeixen reorganitzacions internes, amb ritmes diferents d’adaptació, etc.
Lectura Obligatòria: Necessitats Socials de les persones amb discapacitats en edat escolar i les seves famílies Introducció Les necessitats són circumstancials a la condició humana, per tant van canviant al llarg de la vida. Actualment hi ha una combinació de 2 formes tradicionals de satisfacció de necessitats: - La família com a context socialitzador - Els serveis socials i l’actuació de la societat civil com la gestió de recursos socials En les persones amb discapacitat, la forma de satisfacció de les seves necessitats és diferent: - Elements promotors, ofereixen activitats encaminades a millorar la qualitat de vida - Família genera propostes a l’administració que en molts casos són cobertes a través de la societat civil.
Analitzarem quines són les demandes que es fan per aconseguir la integració social dels fills.
Les persones amb discapacitats són molt diferents entre elles: és difícil determinar característiques comunes que afectin a totes les persones del col·lectiu. De vegades les competències que s’haurien de desenvolupar en el context de la família no ho fan. Això és degut al trauma que hi ha al nucli familiar amb l’entrada d’un membre amb discapacitat. S’ha de fer una reorganització interna que depèn de l’estructura i funcionament dels recursos individuals i socials que presenti el grup.
Les necessitats d’aquesta família van canviant. Aquestes són estats de carències percebudes, un sentiment lligat a la vivència d’una carència.
Necessitats Socials Informació Les famílies tenen necessitats insatisfetes i pensen que això passa perquè no tenen la informació necessària sobre els recursos existents. En canvi, en la majoria dels cassos, sí està aquest coneixement, però no existeixen les estructures adequades o no compleixen els requisits necessaris per poder beneficiar-se del recurs. Observem 2 tipus de famílies: х Es queixen de que no tenen informació i de que ningú no se la proporciona, mantenint una actitud negativa sobre les possibilitats de millora.
х Les que actuen activament per informar-se sobre la discapacitat. Alguns prefereixen autoinformar-se amb internet o altres eines i d’altres recorren a professionals.
La tendència d’especialització professional i la complexitat dels problemes socials, no permet que 1 sol expert abordi el problema; és necessari un grup d’experts que doni una solució conjunta abordant el problema des de diferents perspectives.
Sensibilització Una de les dificultats per a la integració és la negació de les limitacions dels discapacitats per part dels pares. Això cal treballar-se i formar-los per que ajudin a la sensibilització del problema en la població.
Les famílies plantegen la necessitat d’apropar la discapacitat a tota la població. En alguns cassos el desconeixement del problema per part de la ciutadania dificulta l’empatia. Es basen en la incorporació de valors en l’àmbit familiar i educatiu com elements fonamentals per evitar l’exclusió i les barreres a la integració. També veuen com una solució la preparació del professorat i donar més informació sobre la problemàtica, per exemple, en assignatures com ètica o ciutadania. També destaquen la importància de l’administració pública per habilitar escenaris i espais que facilitin la integració.
Necessitats Familiars Les principals necessitats estan relacionades amb els obstacles que hi ha per a la vida independent i integració en la societat, també de l’incompliment legislatiu i l’existència d’espais adequats. Per analitzar-les diferenciem les etapes de les famílies: Acollida Amb l’arribada d’infants amb dificultats es produeix una pertorbació que causa una crisi. Això es processa diferent per cada família en funció de la seva estructura i funcionament Vulnerabilitat Familiar: història de cada membre, creences familiars, conflictes familiars previs, capacitat d’enfrontar-se a situacions de canvi, nivell d’expectatives, capacitat de relacionar-se amb els altres...
Les famílies necessiten suport i orientació que influiran en l’evolució del fill.
ͦ Quan la noticia de la discapacitat es dona en el moment del naixement, les orientacions que es donen són generalment en l’àmbit sanitari, no de recursos socials.
ͦ Quan els pares observen una evolució diferent del seu fill amb la resta de nens es produeix un sentiment de culpa, de ser mals pares per fer-ho malament i provocar-li alguna carència al fill (si no hi ha diagnòstic).
ͦ Quan ja tenim diagnòstic, el sentiment de culpa passa a ser desconcert i dubte sobre què passarà a partir d’aquí. Segons la vulnerabilitat familiar s’afrontarà d’una forma o una altra. Es dona la crisi accidental, que es compon de les fases: atordiment> Allau de sentiments i reaccions> adaptació i acceptació.
ͦ Si la discapacitat no és evident, hi ha una recerca desesperada per nous diagnòstics més favorables.
Es poden produir trastorns emocionals (negació, desorientació, sobreprotecció, etc.) fins acceptar la situació i ajustar-se a ella. Això es pot agreujar davant el desconeixement de la malaltia. A part de lo emocional (que pot ser a nivell de grup o individual), hi ha altres repercussions: - Conflictes familiars, no per la dificultat sinó en funció de les possibilitats de la família d’adaptar-se a la nova situació.
- Crisis de parella, que finalment l’enfortirà o la trencarà: pèrdua d’espais compartits, aïllament social, predomini del rol parental sobre el de parella, etc.
Si els dos pares treballen es planteja la dimissió d’un d’ells per cuidar al fill; generalment la mare, qui s’ocuparà aleshores del seguiment mèdic, educatiu i social.
El que demanen les famílies en el primer moment és: suport psicològic i social, ajuda professional que els expliqui el diagnòstic del fill.
Acceptació i Suport Familiar La discapacitat d’un fill trenca el funcionament normal de la relació familiar, les tasques són més difícils de complir per la necessitat de recursos i ajudes. La seva acceptació provoca ansietat. A més de l’acceptació familiar i el suport, hi ha altres aspectes que hi influeixen: característiques emocionals i personals dels progenitors, dinàmica familiar, relacions de parella, suport social extern, nivell sociocultural i econòmic, etc.
Segons les entrevistes, és fonamental el suport familiar per al dia a dia. Algunes persones no responen a les expectatives evitant responsabilitats o no acceptant la deficiència, això suposa estrès i sobrecàrrega familiar.
Germans Les expectatives de l’arribada d’un nou membre canvien negativament al presentar-se una discapacitat. Els germans que ja hi eren passen a ser menys atesos per la família. Malgrat això, hi ha una gran acceptació del problema. Quan el germà petit és l’afectat, és més fàcil l’assimilació familiar que quan el gran és l’afectat.
Barreres Socials, Físiques i de Comunicació Són necessitats d’ajudes tècniques. Depenent de la discapacitat, es centraran més en la mobilitat, en la comunicació o en la integració social. Es mira molt la possibilitat d’ajudar a les persones a ser més independents en el dia a dia i així portar una vida lo més normal possible.
El moment d’incorporar al nen a l’escolaritat és un moment de crisis, ja que es dóna la qüestió de en quina hauria d’anar: escola especial, pública, concertada, amb professorat especialitzat...
S’han de prioritzar aspectes: el benestar, l’aprenentatge o la socialització.
Programes de Suport i Respir Familiar S’han creat programes i activitats per ajudar a les famílies a conviure amb les dificultats que se’ls presenten. Aquests ajuden a afrontar moments o situacions que provoquen estrès.
 Programes de Respir Familiar: l’entrada d’un membre amb deficiències fa que els pares el sobre protegeixin i deixin altres aspectes oblidats. Això a la llarga provoca situacions de sobrecàrrega i estrès emocional pels pares: eliminació del rol de parella per centrar-se en el de pare, eliminació del rol de amic... Necessiten sortir de l’àmbit familiar i fer altres activitats, però això suposa sentiments de culpa i preocupació pel que li passarà al fill.
 Programes de Suport Familiar: les famílies participen més com a col·lectiu per a reivindicar la seva situació. Això els porta a demanar programes per a la resta de membres de la família, no només per al discapacitat: formació per a pares i grups d’ajuda mútua. Aquests programes s’enfoquen a que els pares obrin noves xarxes socials i es relacionin.
Conseqüències de la Discapacitat Normalment els pares de fills amb discapacitats no es plantegen tenir-ne més, ja sigui per la por de que surti amb una deficiència o perquè la sobreprotecció de l’altre i l’estrès creïn situacions de crisis familiars.
Un fill discapacitat suposa molt temps i recursos. Si no es té els diners suficients, es creen més situacions d’ansietat. Així, la gran majoria de pares viuen la discapacitat com a un problema.
Normalment els pares requereixen de suport i tractament psicològic per ser els que ho suporten tot i no s’ expressen i comuniquen com caldria. També trobem molts problemes de parella, encara que aquestes es separen més per falta de recursos i responsabilitats mútues.
Oci L’oci ajuda a créixer, relacionar-se i integrar-se als joves, i als pares els allibera de la càrrega durant una estona i fer altres activitats de lleure. De petits o si tenen una discapacitat molt greu, l’oci és en l’entorn familiar. Però si tenen una mica d’autonomia, l’oci en el context del grup d’iguals (oci autogestionat). És necessari que les activitats tinguin en compte les característiques de les persones i que el grup d’iguals sigui homogeni per a que puguin relacionar-se. Són quelcom positiu per al creixement personal i la integració, encara que actualment són insuficients.
Futur El problema apareix quan l’etapa educativa acaba. Quasi tots els discapacitats, excepte els intel·lectuals trobaran feina en funció de la mobilitat i nivell d’estudis adquirit. La major preocupació rau en el nivell d’independència que podrà assolir el fill.
...