Apunts 1r anàlisi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 12
Subido por

Descripción

Apunts per completar el 1r anàlisi de Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals

Vista previa del texto

Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch 23/09/2014 TEMA 1 — Els llenguatges comunicatius Rutina de la informació → Recollir, elaborar i transmetre Les eines del treball bàsiques són els llenguatges comunicatius. S’ha d’aconseguir que el missatge que volem transmetre s’entengui.
S’ha de diferenciar entre So i imatge naturals de So i imatge audiovisuals.
Al treballar en l’audiovisual s’ha d’emprar la mediació tecnològica —que ens permet transmetre el nostre missatge— i la mediació perceptiva —la qual ens permet captar el missatge—.
La representació de la realitat So i imatge naturals ≠ So i imatge audiovisuals. La informació audiovisual transmet una versió des del punt de vista de l’autor.
Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals: Imatge fixa, en moviment So Mitjans: Ràdio, televisió, cinema, entorns digitals Audiovisual Llenguatge escrit Composició gràfica Llenguatge audiovisual: Conjunt sistematitzat i gramaticalitzat de recursos expressius imaginats prèviament per un narrador. Permeten generar en el públic sensacions i percepcions que es transformaran en missatges concrets i complexos.
Llenguatge Audiovisual = Representació de la realitat Un missatge amb molts SONS serà MÉS COMPLEXE provocant MÉS DIFICULTAT d’entendre’l.
→ Convencions expressives i narratives: Plans, flash-back Panoràmica, sincronia, ritme, seqüència Fade-in/out, banda sonora (música, veus, efectes, sons,…) TEMA 2 — El llenguatge audiovisual en el relat informatiu: la imatge Imatge en moviment: Imatges fixes succeïdes en una freqüència de temps molt breu que provoquen moviment. Aquesta tècnica és possible gràcies a la persistència de la retina. (Frames→ Element bàsic de l’audiovisual, és la imatge fixa) Aspectes bàsics en l’audiovisual: Enquadrament → Posar dins del quadre la imatge que volem captar.
Angle → Nadir, Contrapicat, Normal, Picat, Zenital.
Camp/Fora de camp → Elements dins/fora de l’enquadrament.
Camp/Contracamp → Canvi de punt de vista frontal→posterior Composició → Organització dels elements dins de l’enquadrament (disseny, disposició, selecció). Es pot composar fent servir la composició clàssica, o la regla de terços.
Perspectiva → Serveix per crear la sensació de profunditat.
1 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch 30/09/2014 UNITATS NARRATIVES Pla (dimensió temporal) → Unitat mínima de muntatge que s’enregistra amb continuïtat temporal (des que prenem el botó REC fins que el tornem a prémer) Escena → Continuïtat narrativa tan pel que fa a l’espai i al temps. Té un desenvolupament cronològic lineal i continu.
Seqüència → Unitat conceptual amb sentit complert, sense que hi hagi d’existir unitat de temps i espai. Les seqüències poden tenir una o vàries escenes i un o diversos plans.
Pla seqüència → Seqüència narrada en un únic pla, no hi ha muntatge i la imatge té moviment i acció.
Pla (dimensió espacial) → Plans oberts (GPG, PG, PS, PA o P¾) → Plans tancats (PMLL, PMC, PP, PPP, PD) Plans generals → Descriptius (ambient/situació dels personatges) Plans mitjos → Narratius (acció) Primers plans → Expressius (personatges) IMATGE EN MOVIMENT: En presa fixa → Moviment dins del pla Moviments de càmera → → Panoràmica: Moviment de la càmera respecte l’eix.
→ Travelling: Càmera es desplaça físicament en l’espai (podem usar grues, steadycams, …) → Zoom Òptic: Moviment de l’objectiu de la càmera.
MUNTATGE: Operació d’ordenació i connexió de les imatges i els sons. És l’última etapa de construcció del producte audiovisual.
Tipus de muntatge: Segons el model de producció: En temps real (directe) o d’edició (post-producció).
Segons el tractament temporal: Continu (temps real de l’acció) o discontinu (supressió).
Segons el tractament espacial: Continu: mateix escenari El·lipsi amb continuïtat: d’un espai a una part d’aquest El·lipsi amb discontinuïtat i relació: d’un espai a un altre en relació amb l’anterior.
El·lipsi amb discontinuïtat sense relació: El nou espai no es relaciona amb l’anterior.
Segons la idea: Narratiu: Atén a la progressió del relat Descriptiu: Afavoreix la contemplació Expressiu: Ressalta aspectes emocionals Simbòlic: Muntatge de caràcter ideològic que fa ús de simbologia, metàfores, … TRANSICIONS: Tall, encadenat, fos, desenfoc, escombrat, cortinetes, … 2 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch 07/10/2014 CONTINUÏTAT-RACCORD: Enllaç adequat entre dues parts que tenen una relació conceptual, espaial o temporal. Quan no es produeix l’anomenem falta de continïtat/raccord L’EIX D’ACCIÓ I EL SALT D’EIX: Línia imaginària que s’estableix entre el subjecte i un altre subjecte o punt d’espai. Si no respectem aquest eix, estem creant un efecte òptic a l’espectador portant-lo a la desorientació.
Diferents maneres de creuar l’eix sense haver crear una errada.
Gradació de l’escala de plans: S’ha de justificar el canvi de pla.
Regla dels 30º: Dos plans d’un mateix element han de tenir una distància superior als 30º per no generar efectes estranys a l’espectador.
TEMA 3 — El llenguatge audiovisual en el relat informatiu: el so So natural ≠ So audiovisual (captat per la tecnologia) Nivells d’escolta: Sentir, escoltar, reconèixer, comprendre.
So audiovisual: Font sonora: Objecte que emeti soroll.
Objecte sonor: So que podem reconèixer i identificar.
Ens acústic: Objecte sonor que és reconegut per l’oient com una font sonora concreta en algun lloc de l’espai sonor del producte audiovisual.
Diègesi: Part natural de l’acció mostrada i de les coordenades espai-temps de la narració.
Extradiègesi: No es justifica amb una vinculació a l’acció.
Banda sonora: Conjunt de sistemes expressius sonors utilitzats en una pel·lícula.
Expressió oral: Moviment corporal que acompanya la veu.
Música: Ús sintàctic: Amb valor semàntic, la música serveix per a organitzar i estructurar continguts.
Ús descriptiu: Serveix per descriure o explicar l’acció mostrada (valor diegètic) Ús programàtic: Com a funció pragmàtica, mostrar la música.
Ús expressiu: Expressa emocions i afegeix nous significats al producte.
Efectes sonors: Sons articulars o sorolls que serveixen per representar la realitat.
Ús descriptiu: Definir o explicar l’acció Ús expressiu: Expressen emocions i afegeixen nous significats.
Silenci: Forma no sonora, com a absència de so, Caiguda de -30dB durant 3 segons.
Ús sintàctic: Valor semàntic serveix per organitzar i estructurar continguts.
Ús descriptiu: Serveix per descriure o explicar l’acció mostrada.
Ús expressiu: Expressa emocions i afegeix nous significats.
3 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch 14/10/2014 Teoria acústica del so: FENOMEN FÍSIC SUBSTÀNCIA PERCEPTIVA FREQÜÈNCIA d’oscil·lacions Segons si és agut o greu TO AMPLITUD Grandària de les ones INTENSITAT 
 Menor obertura → So fluix Major obertura → So fort TIMBRE Sensació perceptiva de complexitat TIMBRE Ús expressiu de la veu: Expressió fonoestètica: Transmesa mitjaçant trets acústics de la veu. Dona informació relacionada amb l’emissor.
Actitud sonora: Treball amb l’expressió oral per tal d’assolir una finalitat comunicativa determinada.
Sintaxi sonora: Organització d’un text per tal de preparar la seva oralització: Grups fònics, pauses enotació Elements bàsics del muntatge sonor: Pla sonor: Efecte acústic que es relaciona amb la percepció d’intensitat dels sons.
Codificació estàndard: + Intensitat PPP PP 2P 3P - Intensitat Pla de referència Valors del pla sonor: Permet distingir el que és preferent en el muntatge sonor Permet generar en el receptor la sensació que existeix una distància determinada entre ell i els sons que està escoltant.
Aquesta sensació permet crear una imatge dintre l’espai a l’espectador.

 Construcció del pla sonor: Manipulació física de la distància de la font sonora i el micròfon: Com més aprop del micròfon apareixeran en PP.
Manipulació tecnològica: Gradua la intensitat de les fonts sonores.
PPP: Reservat exclusivament a la veu.
Serveix per mostrar un monòleg interior de l’emissor.
Actitud sonora diferent a si fes un PP.
Muntatge sonor: Permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del llenguatge sonor.
Tenir en compte els elements combinats: Ordre de combinació, successió, combinació i harmonia.
4 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch Eix de successió: Succeir un element sonor d’un altre que estava en reproducció.
Eix de simultaneïtat: Simultaneïtat de diferents elements sonors, superposició.
Figures de muntatge del so: Primer pla Resol Fade In Fade Out Encadenat Fosa encadenat Espai sonor: Espai que el receptor construeix mentalment, capaç d’ubicar objectes físics, distàncies, moviments, … gràcies al so.
Paisatge sonor: Conjunt de sons que ens ajuden a recrear en la ment del receptor l’ambient característic d’un lloc.
Perspectiva sonora: Permeti al receptor intuir i imaginar les relacions de proximitat i llunyania dels ens acústics. Aporta sensació d’espai amb volum.
04/11/2014 TEMA 3 — El llenguatge audiovisual en el relat informatiu: la imatge i el so La imatge i el so audiovisual: El so no enriqueix la imatge, si no que modifica la percepció global del missatge per part del receptor. Cal ubicar el so en un punt d’el·lipsi: Punt de vista i d’àudio.
Coherència perceptiva: Tendència a actuar de manera global i coherent, fent interactuar a la vegada tots els seus sentits i a tots nivells. Quan estic veient o escoltant un producte audiovisual, tendeixo a explicar de forma global allò que rebo visualment i auditivament.
El llenguatge audiovisual usa la nostra capacitat perceptiva i la nostra cerca de coherència per tal de construir sentit dins de la proposta narrativa audiovisual.
Hi ha propostes naturalistes que responen als mecanismes lògics de coherència de la percepció.
Hi ha propostes que trenquen la lògica perceptiva, i el receptor la resol a través de la interpretació.
Sincronia imatge/so: Moltes vegades el so i la imatge no provenen de la mateixa font, i s’ha de sincronitzar per tal de fer creure a l’espectador que provenen de la mateixa ubicació. Aquesta eina permet la connexió dels dos elements per a convertir-los en un sol producte.
Tipus de sincronia: - Sincronia permanent i precisa: El receptor percep que els dos fenòmens provenen de la mateixa font o de dues fonts en relació directa (el cas de doblatge).
- Sincronia extensa en el temps: El receptor percep els fenòmens provinents de fonts diferents però que busquen harmonitzar-se en moments concrets (punts de sincronia).
- Sincronia puntual: Sincronia esporàdica i no buscada. El receptor percep els dos fenòmens com a independents, la coincidència dels quals és accidental.
5 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch Ritme: Tracta d’una activitat perceptiva que ens permet captar una estructura determinada per raó de l’aparició o desaparició, i la repetició d’un fenomen. L’associem a moviment, però també a velocitat.
RITME INTERN: Determinat pels moviments interns dels plans i aspectes com l’enquadrament, la composició, … RITME EXTERN: Determinat pel muntatge, per la durada dels plans i les figures de muntatge.
Temps i espais audiovisuals: Tractament temporal: Manipulació narrativa del temps de l’acció, sigui encongint-lo o dilatant-lo segons la intencionalitat de l’emissor, de manera que es crea en el receptor la sensació de que està participant de diferents accions, independentment de la seva ubicació temporal real en el moment del gaudi audiovisual.
TEMPS REAL ≠ TEMPS AUDIOVISUAL Continuïtat temporal: Relació de successió temporal entre els diversos elements que integren la narració audiovisual. El temps es respecten de forma cronològica.
El·lisió → Suprimir un període temporal.
Flash-Back → Retrocés en el temps.
Flash-Forward → Salt temporal cap al futur.
Paral·lelisme → Presenta situacions ubicades en diferents espais però en el mateix temps narratiu.
Cuidar la creació d’espai que caracteritza cada situació.
Vigilar el raccord de cada espai.
Tenir un clímax narratiu de forma equilibrada entre les dues històries.
Paisatge sonor: Conjunt de sons que ens ajuden a recrear en la ment del receptor l’ambient característic d’un lloc, com si es tractés d’un escenari o decorat. S’imagina el lloc però no exactament punt exacte on està situat.
Espai sonor: Espai que el receptor reconstrueix mentalment, del qual en percep la seva magnitud, en el qual és capaç d’ubicar objectes físics, relacionar les distàncies, els moviments i la perspectiva entre els diversos ens acústics siguin estàtics o en moviment, i, fins i tot, d’imaginar que és en un punt concret d’aquest espai. S’imagina l’espai i rep informació sobre el punt exacte on està situat.
Perspectiva sonora: Per a la creació de relacions espacials de distància cal establir un sistema perspectiva que permeti al receptor intuir i imaginar. Aporta al receptor sensació d’un espai amb volum.
6 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch Punt d’escolta (punt aquí, punt d’audició): Punt de l’espai que fixa les relacions de perspectiva des d’on l’oient percep l’espai sonor i que determina la selecció dels plans sonors dels diversos ens acústics. Producció d’imatge s’anomena: Punt de vista.
Punt d’escolta fix: Punt d’escolta esdevé fix quan aquest està estàtic en el mateix lloc de l’espai sonor durant tota la seqüència.
Punt d’escolta mòbil: Punt d’escolta esdevé mòbil quan aquest NO és estàtic.
11/11/2014 Aportacions del so a l’audiovisual 1. Crea impressió de realitat 2. Facilita la continuïtat narrativa. Ja que les imatges són afegides una darrera l’altre sense gaire connexió entre elles i el so dóna una coherència narrativa entre unes i les altres.
3. Permet economia de plans, no cal que tot aparegui a l’enquadrament, és suficient amb el so fora de camp o ambient.
4. Organitza el discurs audiovisual donant cohesió a l’escena per damunt del pla gràcies al so amb continuïtat.
És el so el que estructura la narrativa audiovisual. (Constructor de la lògica narrativa) El so juga com a organitzador, unificant o separant estructuralment seqüències visuals que es composen múltiples moviments i canvis de punt de vista. L’efecte d’encavalcament (over lapping) afavoreix la unió formal de dos plans que poden pertànyer a imatges diferents. Consisteix en sentir el so d’un pla abans de poder veure el pla (imatge) següent.
El so cohesiona els plans, amb l’efecte narratiu d’acció o situació unitària. Els punts d’escolta al llarg d’una sèrie de plans visuals amb punts de vista diferents. Aquest recurs permet que la sèrie de plans s’insereixin en un mateix espai sonor i temps narratiu.
TEMA 4 — El llenguatge audiovisual en el relat informatiu: la imatge i el so El guió i la planificació de l’enregistrament Hi ha un punt d’improvització al llarg del rodatge audiovisual. Guió com a element que esdevé el pas entre allò que penso que vull fer i allò que faig.
El primer pas és tenir una idea per a desenvolupar i que acabi en audiovisual. És una transcripció esquemàtica i detallada de tots els elements que han d’aparèixer en el producte audiovisual.
Guió literari: Anar desenvolupant la idea a un guió. Propòsit fonamental del meu guió.
Etapes del guió: Idea, Story-Line, Argument, Escaleta, Tractament, Guió Literari Escaleta: Organització més ben marcada.
Guió literari tens tots els textos amb les anotacions necessàries. Podria relacionar-se amb un text teatral. És el mateix funcionament. Element final de com explico els detalls.
7 Llenguatges comunicatius escrits i audiovisuals Gerard Escaich Folch Del guió literari a l’storyboard: Guió literari, Guió tècnic, guió tècnic-literari, storyboard Guió tècnic: Elements de forma detallada de TOTS els elements de la peça audiovisual.
Storyboard: Descripció gràfica (amb dibuixos) del guió literari.
PRE-PRODUCCIÓ: Fase prèvia al rodatge - Guió - Planificació tècnica - Disseny de producció: - Planificació artística - Planificació de producció (pla de treball i pla de rodatge).
PRODUCCIÓ: Fase d’enregistrament - Equip de realització - Equip de producció POST-PRODUCCIÓ: Fase de muntatge i sonorització 8 ...