El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: El regne dels visigots a la Península (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda El regne dels visigots a la Península Els visigots son un poble germànic que procedeix del nord d’Europa. L’estructura social igualitària i l’organització política basada en les assemblees dels guerrers n’afavoreix el nomadisme i l’afany de conquerir unes seus estables que n’assegurin la subsistència posada en perill per canvis climàtics, increments demogràfics i per la pressió d’altres pobles procedents de l’Asia.
L’emperador Valente admet els visigots en els confins de l’imperi amb la qual cosa es produeix un contacte intens entre els romans i els visigots, que tenen ocasió de conèixer la llengua i la cultura superior dels romans. Els visigots es revolten contra els romans per les falles en l’avituallament, entren dins de l’imperi i derroten els romans a la batalla d’Adrianòpolis. Com a conseqüència d’aquesta situació, l’emperador Teodosi els concedeix assentaments a la Mèsia i a la Tràcia (zones que actualment son part de Macedònia, Grècia i Turquia) Les influencies de la cultura romana es projecten sobre l’organització política dels visigots, que adopten la institució monàrquica a semblança de la de l’emperador romà per al seu cabdill guerrer Alaric (395) Més tard acceptaran el cristianisme en la seva manifestació arriana. El nou rei Alaric decideix buscar noves seus per al seu poble, de manera que després d’uns anys de pillatge pels Balcans, marxa sobre Roma, la qual finalment pren, saqueja, incendia i arrasa (410). El seu objectiu era destruir l’imperi romà i fundar un imperi gòtic.
El seu successor canvia de política davant la impossibilitat de dur a terme un projecte d’aquet tipus. Calia respectar l’imperi perquè era l’única manera d’obtenir la legitimació de la monarquia visigoda davant de la majoria romana. Ataülf decideix arribar a un pacte amb els romans que li permeti fruit d’unes seus territorials on el seu poble adquireixi la propietat de terres i on la monarquia visigoda rebi el reconeixement d’una autonomia política dins del marc de l’imperi.
Ataulf es casarà amb Gala Placídia, germanastra de l’emperador Honori, i aquest veu en els visigots un poble aliat que li pot ser molt útil per a restablir l’autoritat imperial a Hispània, envaïda per altres pobles germànics (sueus, vàndals i alans) Al 418, Honori signarà un pacte (foedus) amb el successor d’Ataulf, Vàlia, pel qual els visigots reben com a seu la província de l’Aquitània, on s’establiran i fixaran com a capital Tolosa. En compensació, de vegades, continuaran actuant com a policies de l’imperi a les províncies hispàniques.
L’entrada definitiva dels visigots a la Península es produirà com a conseqüència de la batalla de Vouillé (507), en la qual va morir el rei Alaric II que no va poder aturar el procés d’expansió dels francs cap al sud de els Gàlies (Francia) A partir d’aquest moment i fins al 711, en què els musulmans envairan la Península i destruiran el regne visigot, veurem com aquest poble germànic assumirà el control polític del territori i de la població. Això serà possible gràcies al seu grau intens de romanització, que farà tolerable per a la majoria hispanoromana la subrogació, de fet, dels reis visigots en la posició que Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés ocupava l’emperador. La caiguda de l’imperi romà d’occident (476) deixarà la monarquia visigoda sense una legitimació basada en el pacte del 418 (foedus). Tampoc no es podia basar en les tradicions germàniques ja perdudes (elecció per l’assemblea dels guerrers) La legitimació definitiva de la monarquia visigòtica arribarà amb el III concili de Toledo, on el rei Recared es convertirà oficialment al catolicisme i es produirà la unitat religiosa. Tanmateix, l’església catòlica no admet la seva submissió a la monarquia i es configurarà com un control de la institució monàrquica, la qual es considera un ofici regi dotat d’uns deures envers la comunitat, que estan definits per la religió.
El monopoli de la creació del dret, dins d’aquest límits religiosos, rau en el monarca, d’una manera semblant a com passa amb l’emperador romà. A diferencia dels romans, la llei del rei es l’única font del dret que s’admet oficialment. No obstant això, i a causa de l’agudització del procés iniciat en el Dominat de ruralització de la població, l’estructura social dels hispanovisigots es polaritzarà ràpidament en una minoria oligàrquica o aristocràtica i en una majoria de rústics dependents de la protecció dels senyors.
Si es cert, que el regne visigot entrarà en la contradicció de tenir una constitució monàrquica de dret que no accepta el costum i que atorga el monopoli legislatiu al monarca, mentre que la constitució de fet de la societat es plenament aristocràtica i es normalitza moltes vegades al marge de la llei règia i per mitjà del costum.
Des d’aquesta darrera perspectiva hi hauria una continuïtat total entre els últims segles del Dominat i el regne visigòtic. Existiria un dret oficial, representat per les leges i els iura en el Dominat, i per les lleis règies en el regne visigòtic, i un dret de la pràctica, que donaria resposta a les noves exigències d’una societat en que el pes de les oligarquies i aristocràcies era cada cop més important. Tenim unes institucions monàrquiques per destacar:     La Monarquia, on els poders del monarca eren amplis. El rei era el jutge suprem de la Comunitat, el cap de l’exèrcit, el màxim òrgan legislador i l’encarregat de la guerra i la pau. Per tant, veiem que el monarca tenia un gran ventall de poders judicials, legislatius, militars i administratius.
L’Assemblea dels homes lliures, que l’elegia el monarca i en ell delegava tot el poder.
Era la institució fonamental de govern del regne visigot, on residia el poder del regne, que era conferit a un rei (monarquia electiva).
L’Aula Regia era una assemblea que va col·laborar estretament amb el rei en el govern i administración de la Comunitat. Va tenir caràcter consultiu, per això el rei era el que estimava i acatava o no els seus consells, o si sotmetia al seu consentiment les seves pròpies decisions. L’Aula Regia estretament amb el reu en l’elaboració de les lleis en l’administració de justícia.
Els Senatus o els Concilis de Toledo eren assemblees polític – religioses que eren convocades pel rei i presidides per l’arquebisbe més antic (que la majoria de vegades fou l’arquebisbe de Toledo, capital del regne). Es donaven cites com representants, a més del monarca, les altes jerarquies eclesiàstiques i de la noblesa. Fonamentalment, en aquestes assemblees s’establien les pautes a les que s’havien d’ajustar el funcionament del regne i la conducta dels reis.
...

Tags:
Comprar Previsualizar