t9: anatomia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Anatomia i fisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 13/02/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

T8 cavitats del tracte vocal Cavitats del tracte vocal 1. Estructura del nas El nas té una forma de piràmide. És una estructura d’os i cartílag, recoberts de múscul i pell. Els orificis nasals estan limitats lateralment per les ales del nas (que es poden dilatar o contraure’s gràcies als músculs facials) Té una porció òssia formada per els ossos nasals, l’apòfisi frontal de l’os maxil·lar i la porció nasal de l’os frontal. Una porció cartilaginosa formada per cartílags laterals, cartílags alars (majors i menors ) i els cartílags de l’envà nasal 1.1. Fosses nasals Són dues cavitats separades per l’envà nasal (porció vertical del etmoide i vòmer). Estan situades per dalt de la cavitat bucal, per sota de la cavitat cranial i per dins de les orbites oc ulars i entre els sins maxil·lars. Les fosses s’obren a la cara pels orificis nasals i comuniquen amb la rinofaringe per les coanes. Les fosses actuen en la respiració la fonació i la olfacció. A més escalfen humidifiquen i netegen l’aire respirat i constitueixen les cavitats ressonants junt amb la boca.
A las fosses nassals hi ha la paret inferior o terra (formen el paladar dur - maxil·lar i palatí), la paret superior o sostre formada per els ossos nasals, l’espina nasal del frontal (si frontal) la porció horitzontal de l’etmoide i el cos de l’esfenoide, la paret interna i l’externa  Paret interna o envà nasal està formada per la lamina vertical de l’etmoide, el vòmer i el cartílag de l’envà nasal. La porció òssia acostuma a ser recte fins als 7 anys però posteriorment es pot desviar produint diferencies en el diàmetre de les fosses.
T8 cavitats del tracte vocal  Paret externa: està formada per les masses laterals de l’etmoide i té tres cornets, el superior i mitjà que formen part de l’os etmoide i l’inferior que és un os independent que s’ha fusionat amb l’etmoide.
Per sota de cada cornet hi ha un espai anomenat meat A la part superior de les fosses nasals hi ha la mucosa olfactòria que és on hi ha els nervis olfactoris.
1.2. Sins paranasals Sembla ser que són espais que es formen en els ossos quan el crani va creixent. Aquests espais estan entapissats de mucosa que crea un mucus que s’ha drenar per tal de que no s’infecti. Es drenaran en els meats.
Aquestes cavitats contenen aire i estan en els ossos frontal etmoide, esfenoide i maxil·lar.
Les secrecions del si frontal i del si maxil·lar drenen en el meat mitjà; les secrecions dels Sins etmoïdals de les cel·les mitjanes drenen al meat mitjà i de les cel·les superiors al meat superior. I el Si esfenoïdal drena al meat superior. Les llàgrimes drenen al meat inferior.
Les arrels de les dents arriben al si maxil·lar i el si maxil·lar arriba a la cavitat ocular; hi ha la possibilitat de que una infecció dentària pugui arribar a infectar l’orbita.
2. Boca La boca és la primera porció del tub digestiu. Actua en la masticació, la deglució, l’articulació i ressonància de la veu i en la expressió facial. Té dues porcions, el vestíbul bucal (llavis, faltes, arcades gingivo-dentàries) i la cavitat oral (paladar, terra de la boca, llengua, glàndules salivals) 2.1. Vestíbul vocal: Llavis Són uns plecs músculo-membranosos, elàstics i mòbils. és un múscul en forma de oval, i és un múscul esfínter que permet obrir i tancar la boca. té dues cares: l’anterior o cutània (llavi superior on hi ha el solc subnasal) i la posterior o mucosa on hi ha el fre labial.
2.2. Vestíbul vocal: Galtes Formen les parets laterals de la boca. està format per pell (a fora) per el múscul buccinador (entre mig) aquest múscul està travessat pel conducte Sternon, que drena la glàndula parotida salival) i la mucosa.
A la cara superficial del múscul hi ha la bola adiposa o de Bichat, que produeix aquest aspecte arrodonit.
2.3. Vestíbul vocal: arcades gingivo-dentaries Estan formades per les genives i les dents. Separen el vestíbul de la cavitat bucal. Les genives són unes mucoses molt vascularitzades de color rosat recobertes de teixit fibrós.
Dents T8 cavitats del tracte vocal És una cavitat pulpar envoltada de dentina i recoberta per l’esmalt i el ciment. Estan unides als alvèols dentaris i al maxil·lar i mandíbula mitjançant el lligament periodental.
L’articulació que és fa es de tipus gòmfosi (fibrosa).
Hi ha 4 tipus de dents:     Incisisus (4 sup i4 inf) que tallen els aliments, serveixen de punt de recolzament pels llavis i la punta de la llengua Canins (2 sup i 2 inf) perforen i esmicolen els aliments Premolars (4 sup i 4 inf) trituren els aliments Molars (6 sup i 6 inf) trituren els aliments Tenim dos tipus de denticions: la primaria: de 2o peces dentaries 8I / 4C/ 8M i la definitiva 8I/ 4C/ 8PM i 12M 2.4. Terra de la boca: Músculs    Múscul milohioidal: tanca el terra de la boca , va des de la mandíbula fins al rafe mitja i l’os hioide. Quan el punt fixe és la mandíbula, eleva l’os hioide.
Si el punt fixe és l’hioide baixa la mandíbula. Està innervat pel nervi mandibular Múscul Genihioïdal: va des de la mandíbula fins l’os hioide. Si el punt fix és la mandíbula, eleva l’os hioide i si el punt fix és l’hioide baixa la mandíbula. Està innervat pel nervi hipoglòs.
Múscul digàstric o ventre posterior: va des del os temporal, fins al os hioide on s’uneix amb el tendó intermedi i va fins la mandíbula. Si el punt fix és la mandíbula eleva l’os hioide i si el punt fix és l’hioide baixa la mandíbula.
2.5. Terra de la boca Està situat per sota la llengua, entapissat de mucosa, a la part mitjana hi ha el fre lingual o tel de la llengua. Si aquest fre es curt, costa que mogui la llengua i si està molt desenvolupat també pot dificultar la parla (disàrtries) 3. Llengua És un òrgan muscular molt mòbil que està recobert de mucosa. Actua en la masticació, degustació, deglució, articulació de la veu i expressió facial.
Té tres porcions, l’arrel el cos i la punta.
L’arrel està unida a l’os hioide, a la mandíbula, a l’apòfisi estiloide del temporal, i el paladar . el cos i la punta ocupen totalment la cavitat bucal.
3.1. Cara dorsal o superior.
T8 cavitats del tracte vocal 4. Músculs de la llengua Tots estan innervats pel nervi hipoglòs menys el múscul palatoglos que està innervat pel nervi Vague 4.1. Extrínsecs:     Múscul geniglós: es desenvolupa en forma de ventall i s’origina a l’apòfisi geni, tira la llengua cap endavant i cap a baix (depressió i protrusió de la llengua) .
Múscul hioglòs: baixa la llengua i la tira cap enrere (depressió i retracció de la llengua) Múscul estiloglós : tira la llengua enrere i la eleva (retracció i elevació de la llengua) Múscul palatoglos: pilar anterior del palada tou 4.2. Intrínsecs Modifiquen la forma de la llengua. Tots són músculs estriats.
   Múscul longitudinal superior i inferior: traccionen la punta cap enrere i augmenten els diàmetres transversals i verticals de la llengua.
Músculs transvers: allarguen i disminueixen el diàmetre transversal de la llengua Músculs verticals: allarguen i disminueixen el diàmetre vertical de la llengua 5. Glàndules salivars   Menors: són molt petites i molt nombroses, inicien la digestió i humidifiquen la boca (és fonamental per la parla). Estan distribuïdes per la mucosa dels llavis, galtes, llengua i paladar.
Major: o Paròtides: “paperes” és quan la paròtida s’inflama.
o Sublingual o Submandibular: el múscul milohioidal la parteix per la meitat.
La innervació parasimpàtica: augmenta la secreció La innervació simpàtica disminueix la secreció.
T8 cavitats del tracte vocal 6. Cavitat bucal Situada posteriorment a les arcades gingivodentàries. Està limitada pel paladar per dalt i pel terra de la boca per baix. Es prolonga fins l’istme de la gola (úvula, pilars del vel del paladar i dors de la llengua) per darrere tenim la faringe.
6.1. Cavitat bucal: paladar dur o volta palatina És anterior, està format per apòfisis palatines dels maxil·lars i les lamines horitzontals dels palatins. Està recobert de mucosa. A la línia mitjana hi ha la rafe palatina des d’on surten els plecs palatins transversos. El paladar dur presenta diversos orificis per els vasos i nervis.
Està innervat pel nervi trigemin.
6.2. Cavitat bucal: paladar tou o vel del paladar És posterior. està format per l’envà múscul-membranós que penja de la part posterior del paladar dur. Hi ha l’aponeurosi palatina (és fibrós i s’insereixen al múscul) als costals hi ha el pilar anterior (arc palato-glos) i el pilar posterior (arc palato-faringi). Al final dels arcs hi ha les amígdales palatines.
Esta format per 5 músculs a cada costat:      Múscul tensor: tensa el vel del paladar i obre la tuba auditiva (està connectat amb l’orella mitjana). Està innervat per el nervi mandibular.
Múscul de l’úvula: separa el bulbs alimentari en dos.
Múscul elevador: eleva el vel del paladar. Està innervat pel nervi vague Múscul palatoglós: pilar anterior de la gola: baixa el paladar tou i la llengua, disminueixen el diàmetre de la gola i eleven la faringe i la laringe.
Múscul palatofarini: Pilar posterior de la gola :baixa el paladar tou i la llengua, disminueixen el diàmetre de la gola i eleven la faringe i la laringe.
7. La Faringe És un conducte músculo-membranos comú per l’aparell respiratori i el digestiu. S’esten des de la base del crani fins a la 6C on continua amb l’esòfag. Està situada per davant la columna vertebral i per darrere les fosses nassals, la boca i la laringe.
La faringe rep el buf fonatori de la laringe i el distribueix per la cavitat bucal i les fosses nassals.
T8 cavitats del tracte vocal 7.1. Porcions de la faringe Nasofaringe: situada per sobre del paladar tou i per darrere les fosses nassals, amb les que comunica per les coanes. A la part més alta hi ha l’amígdala faríngia (formada per teixit limfoide). Es comunica amb l’orella mitjana mitjançant la Trompa d’Estachius.
(serveix per fer descompressió de l’orella mitjana perquè tingui sempre la mateixa pressió) Orofaringe: va des del paladar tou fins a la base de la llengua i el marge superior de l’epiglotis, per davant es comunica amb la cavitat oral mitjançant l’istme de la gola. Just davant de l’istme hi ha la porció posterior de la llengua, amb la V lingual.
Laringofaringe. Està situada per darrere de la laringe, davant hi ha l’orifici d’entrada a la laringe i la cara posterior dels cartílags aritenoides i cricoide(additus laríngic). A cada costat hi ha els recessos piriformes que faciliten el pas dels aliments cap a l’esòfag (quan la úvula separa el bulus en dos cada part del bulus arriba a un dels recessos piriformes.
7.2. Estructura de la faringe La faringe està entapissada d’una mucosa i està innervada pel nervi glossofaringi.
Músculs faringics.
Constrictors: superior, mitjà i inferior impulsen el bulus alimentici cap a baix Són músculs aplanats, que formen un canal obert cap endavant.
Estan parcialment superposats entre si i fan la contracció seqüencial de dalt a baix. Fan disminuir el diàmetres anteroposterior i transversal de la faringe. La contracció és parcialment involuntària.
Respecte la fonació donen forma a la columna d’aire.
Estan innervat pels nervis vague i glossofaringi.
Elevadors: eleven la faringe i laringe en la deglució i fonació Depenent de la posició de la faringe la veu es modificarà.
Són l’estilofaringi, el palatofaringi (arc posterior), i sapingofaringi (de la trompa d’Eustaquius a la faringe) T8 cavitats del tracte vocal 7.3.
7.4. faringe com a cavitat ressonant.
En la funció de la grandària de la cavitat faringica l’aire hi ressonarà amb més o menys intensitat Els principals canvis són deguts al desplaçament de la llengua per modifical el paladar tou o laríngic. El descens de la laringe augmentarà el volum de la faringe( veu engolada) ...

Tags: