Tema 15 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 3º curso
Asignatura Fitoteràpia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 01/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

15. DIABETIS DIABETIS MELLITUS: Grup de trastorns metabòlics crònics caracteritzats per provocar hiperglucèmia i lligats a factors genètics i ambientals.
Poden contribuir a la hiperglucèmia:    Reducció en la secreció d’insulina Disminució de la utilització de la glucosa Augment de la producció de glucosa A llarg termini, provoca alteracions fisiopatològiques secundàries en diversos òrgans, particularment ulls, ronyó, nervis, cor i vasos sanguinis.
CLASSIFICACIÓ:     Tipus 1: Diabetis insulino – depenent (5 – 10%). Destrucció de cèl·lules beta pancreàtiques, generalment amb deficiència absoluta d’insulina.
Tipus 2: Diabetis no insulino – dependent (80 – 90%). Resistència a la insulina i/o insuficient secreció d’insulina. Sol aparèixer en adults. Molt lligada a obesitat.
Tipus 3: Altres tipus específics de diabetis. Per defectes genètics, infeccions, iatrogènia, endocrinopaties, etc Tipus 4: Diabetis gestacional DIABETIS MELLITUS. DADES DE LA INTERNATIONAL DIABETES FEDERATION (IDF) Estimació per 2030: 552 milions (9,9% de la població mundial).
FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. CLASSIFICACIÓ: Té interès en Diabetis Mellitus tipus 2: 1. Drogues vegetals riques en crom 2. Fibra dietètica 3. Altres drogues vegetals FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. DROGUES VEGETALS RIQUES EN CROM.
El crom:     És un oligoelement indispensable per l’organisme: intervé en la regulació del metabolisme glucídic i lipídic.
Augmenta la sensibilitat a la insulina, potenciant la seva acció Es deia que intervenia en el factor de tolerància a la glucosa (GTF) facilitant la unió de la insulina als seus receptors Més recentment, s’ha suggerit que exerceix la seva acció com part del oligopèptid LMWCr (low- molecular weight chromium – binding substance).
FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. DROGUES VEGETALS RIQUES EN CROM.
Baines de mongeta: Pericarpi de Phaseolus vulgaris.
   Conté fibra (cel·lulosa, pectina) i crom (fins 1 ppm) Activitat hipoglucemiant demostrada en animals Diürètic  Ús tradicional com coadjuvant en diabetis tipus 2 Les mongetes blanques (llavors) contenen un inhibidor de alfa – amilasa que disminueix la glucèmia postprandial.
FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. DROGUES VEGETALS RIQUES EN CROM.
Fulla de mirtil: Vaccinium myrtillus    Conté crom (fins 9 ppm) Activitat hipoglucemiant demostrada en animals Ús tradicional com coadjuvant en diabetis tipus 2 FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. FIBRA DIETÈTICA: Fibra soluble: redueix la glucèmia postprandial     Retarda el buidat gàstric Retarda el trànsit de l’intestí prim, allargant el període postprandial Redueix l’absorció de glucosa per augment de viscositat del mitjà, que dificulta de la glucosa Redueix l’accessibilitat de la alfa – amilasa als seus substrats degut a l’augment de la viscositat dels continguts intestinals Fibra insoluble:    Millora la sensibilitat a la insulina Un assaig en dones sanes va mostrar un augment postprandial de l’activitat de GIP (Glucose-dependent insulinotropic peptide) i de la resposta a la insulina, i millora de la glucèmia postprandial durant el dia següent.
S’ha relacionat també amb la reducció de bactèries gram – negatives intestinals observats en dietes riques en fibra (després de la injecció sc diària de LPS de bactèries gram – negatives es desenvolupa resistència a la insulina) FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. FIBRA DIETÈTICA: FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. LLAVOR DE FENOGRECO O ALHOLVA: Trigonella foenum – graecum.
Composició:       Mucílags (20 – 25%): galactomanans Proteïnes (30%) 4 – Hidroxi – isoleucina Trigonelina (0,2 – 0,4%) Fenugrecina (tripèptid de diosgenina) Saponines esteroïdals (4 – 5%) Acció hipoglucemiant:     Disminueixen la glucèmia post-prandial en animals Demostrada també en pacients amb diabetis tipus 1 i tipus 2 Estimula la secreció d’insulina dependent de glucosa en les cèl·lules beta pancreàtiques Intervenen: mucílags, trigonel·lina, 4 – OH – Ileu i fenugrecina LLAVORS DE FENOGRECO O ALHOLVA. ASSAIG CLÍNIC EN DIABETIS TIPUS 2: Pacients (n=60) amb diabetis tipus 2 van ser tractats amb 25g/dia de pols de llavors d’alholva (24 setmanes).
Resultats: - Disminució de la glucèmia basal i després del test de tolerància a la glucosa - Disminució de les àrees sota la corba per la glucosa i la insulina Disminució de la glucosúria (13%) i hemoglobina glicosilada (12,2%) El control de la glucèmia es correlaciona amb la gravetat de la diabetis: es va poder retirar la medicació antidiabètica als pacients amb diabetis lleu.
FITOTERÀPIA EN DIABETIS MELLITUS. CANELLES:   Canella de Ceilán. Escorça de Cinnamomum verum (= C. Zeylanicum) Canella de Xina. Escorça de Cinnamomum càssia (= C. Aromaticum) Components:   Oli essencial: aldehid cinàmic Fenols CANELLES. ACTIVITAT HIPOGLUCEMIANT:     Disminució de la resistència a la insulina Augment de la gluconeogènesi hepàtica La modulació de la senyalització de la insulina s’atribueix als constituents fenòlics L’aldehid cinàmic té efecte antihiperglucèmic i antihiperlipidèmic en models de diabetis en rosegadors CANELLES. ASSAIG CLÍNIC:    Pacients: 60 subjectes amb diabetis tipus 2 tractats amb sulfonilurees 6 grups. Els grups 1, 2 i 3 van ser tractats amb 1, 3 i 6 g/dia, respectivament, de canella de Xina per 40 dies.
Els grups 4, 5 i 6 van rebre placebo.
Els grups tractats amb canella de Xina van mostrar: o Disminució de la glucosa sèrica en dejú (18 – 29%) o Disminució de LDLc (7 – 27%) o Disminució de colesterol total (12 – 26%) o Disminució de triglicèrids (23 – 30%) ALTRES DROGUES VEGETALS: Fulla de gimnema (Gymnema sylvestre):     Saponines triterpèniques: àcid gimnèmic i gimnemòsids Estimula la secreció d’insulina dels illots de Langerhans i augmenta el nombre de cèl·lules beta dels mateixos En pacients amb diabetis tipus 2 tractats amb hipoglucemiants orals, l’administració addicional d’extracte de gimnema va produir un descens significatiu de la glucèmia i de la hemoglobina glicosilada, permetent reduir la dosis antidiabètics orals.
Dosis diària: 2 – 4 g fulla dessecada o 400 mg extracte (24% àcid gimnèmic) Arrel de ginseng (Panax ginseng):    Constituents: saponines triterpèniques (ginsenosids) i polisacàrids (panaxans) Assaig clínic: 200 mg/dia d’arrel de ginseng durant 8 setmanes disminueix la glucèmia basal i la hemoglobina glucosilada en pacients diabètics Disminució de la glucèmia postprandial en pacients amb diabetis tipus 2 Meló amarg (Fruit de Momordica charantia):      Heteròsids de fitosterols, pèptids i alcaloides (momordicina) Augment del nombre de cèl·lules beta del pàncrees Millora la capacitat de l’organisme per utilitzar la glucosa Dosis: 1 – 1,5 g/dia de pols del fruit Seguretat: ben tolerada. No prendre de forma continuada per més de 4 setmanes. Evitar durant embaràs i lactància ALTRES DROGUES AMB ESTUDIS CLÍNICS:     Gel d’àloe vera (Aloe barbadensis Mill = A. Vera (L.) Burm.).
Cafè (Coffea arabica L.): Relació inversa entre el consum de cafè i l’aparició de diabetis mellitus tipus 2.
Independent de la cafeïna Cacau (Theobroma cacao L.): Els estudis suggereixen una millora de la resistència a la insulina pel cacau i la xocolata negra Isoflavones de la soja (Glycine max (L.) Merr.): Els estudis suggereixen que podrien contribuir al control de la glucèmia i els nivells d’insulina ALTRES DROGUES VEGETALS. ÚS TRADICIONAL (SENSE EVIDÈNCIA CLÍNICA):   Escorça de copalchi (Coutarea latiflora) Part aèria de travalera (Centaurea aspera) ...

Comprar Previsualizar