5.5.1 AUDICIO (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

5.5.1.  AUDICIÓ  I  EQUILIBRI                       En   la   oïda   tenim   dos   sentits   especials,   tenim   el   sentit   de   l’audició   i   també   en   el   sentit  de  l’equilibri.    Tan  a  l’audició  com  a  l’equilibri  es  tracta  de  mecanoreceptors.       ANATOMIA  DE  LA  OÏDA:     Diferenciem  entre:     -­‐ l’oïda   extern:   està   format   pel   pavelló   auricular,   pel   conducte   auditiu   extern   i   pel   timpà.     El   timpà   és   una   membrana   molt   prima   que   rep   les   ones  sonores.  Quan  arriba  una  onda  sonora,  vibra,  transmet  l’ona  sonora   cap  a  l’oïda  mig.     -­‐  el  mitjà:  tenim  la  cadena  d’ossos.     -­‐ intern:  està  ubicat  a  dins  una  cavitat  de  l’ós  temporal.  És  on  es  troba  els   dos  receptors  per  l’audició.     o Els  receptors  per  l’audició  estan  a  dins  de  la  còclea.   o Els  receptors  per  l’equilibri  estan  a  la  paret  vestibular,  que  estan   formats  pels  canals  semicirculars,  el  utricle  i  el  sàcul.     OÏDA  MITJÀ:       Es  troba  la  cadena  d’ossos,  són  els  ossos  més  petits  del  cos,  augmenten  la  vibració   que  ha  transmès  la  vibració  del  timpà.  Augmenta  unes  20  vegades.     -­‐  El  martell  està  directament  unit  al  timpà.     -­‐  L’enclusa  (yunque)     -­‐  Estrep:  està  connectat  a  l’oïda  intern.     Cavitat   petita   connectada   amb   l’activitat   nasofaríngea   a   través   d’un   canal   anomenat   la   trompa   d’Eustaqui,   intenta   igualar   pressions   entre   l’oïda   i   l’atmosfera,   en   principi   aquest   canal   sempre   està   tancat,   però   quan   hi   ha   canvis   de   pressions   importants   hi   han   canvis   de   pressions   entre   la   cavitat   de   l’oïda   mitjà   i   l’atmosfèrica.       OÏDA  INTERN:       Tenim  la  còclea.  També  rep  el  nom  de  laberint,  perquè  és  un  conducte  ossi  que  està   en  forma  d’espiral.     Està  format  per  una   part  òssia  que  formarà  el  laberint  ossi,  la  part  exterior  de  la   còclea.  A  l’interior  d’aquest  laberint  se  situa,  hi  ha  un  laberint  de  tipus  membranós.     Se’ns  formen  com  tres  cavitats,  aquestes  tres  rampes  estan  plenes  de  líquid.       -­‐ la   que   està   limitada   pel   laberint   ossi   i   el   membranós   parlem   de   la   rampa  vestibular.   -­‐ El  cantó  inferior  de  la  rampa,  limitada  per  la  part  membranosa  i  per  la   part  òssia  tenim  la  rampa  timpànica.     -­‐ La  rampa  mitja.       La   rampa   timpànica   i   vestibular   estan   plenes   de   perilimfa,   mentre   que   la   rampa   mitja   està   plena   de   la   endolinfa.   Presenten   diferències   importants   en   quan   a   composició  iònica,  seran  essencials  a  l’hora  de  transmetre  la  senyal  nerviosa.       -­‐ Perilimfa:  se  sembla  molt  al  líquid  cefaloraquidi.  En  la  concentració  de   -­‐ Endolimfa:   té   concentració   molt   elevada   de   potassi   i   molt   baixa   de   sodi,     se   sembla   més   a   la   composició  intracel·lular.                   La  part  del  laberint  membranós  que  toca  a  la  rampa  vestibular  s’anomena   membrana   vestibular.   Mentre   que   la   membrana   que   toca   la   banda   timpànica  s’anomena  membrana  basilar.     La   membrana   basilar   és   molt   important   perquè   hi   descansen   les   cèl·lules   receptores   que   agrupades   entre   elles   formaran   l’òrgan   de   Corti,   és   on   es   troben  les  cèl·lules  receptores.  És  a  dir,    que  les  cèl·lules  receptores  estan  en   contacte  amb  l’endolimfa.       ÒRGAN  DE  CORTI:       L’òrgan   de   Corti   està   format   per   cèl·lules   de   suport,   sobre   d’elles   descansen   les  mecanoreceptores  que  s’anomenen  piloses  o  cèl·lules  ciliades.     Aquestes  cèl·lules  piloses  no  són  neurones,  són  receptors  secundaris.  En  el   cantó  apical  d’aquestes  cèl·lules  tenim  que  hi  han  els  cilis  que  s’anomenen   esterocilios   acústicos.   Estan   disposats   d’una   forma   ordenada,   els   que   tenen   la   longitud   més   petita   es   troben   els   de   mida   més   petit   i   en   l’extrem   oposat  els  de  mida  més  gran  i  aquest  s’anomena  sinocilio.     En   el   cantó   oposat   de   les   piloses   fan   sinapsis   les   neurones   sensorials   aferents  de  primer  ordre.       Podem  diferenciar  dos  tipus  de  cèl·lules  piloses:     -­‐ les  cèls  piloses  externes:  es  disposen  formant  fileres  de  3.   -­‐ Les  cèls  piloses  internes:  es  van  formant  en  fileres  de  1.           Membrana   gelatinosa   i   molt   flexible   en   el   cantó   superior   apical   ¡   que   s’anomena   membrana   tectorial,   que   es   disposa   per   damunt   dels   esterocilis.       COM  ES  TRANSMET  LA  ONA  DE  PRESSIÓ?   Ens  arriba  una  onda  sonora  pel  conducte  auditiu  extern,  fa  vibrar  el  timpà.   Aquesta   vibració   es   transmet   per   la   cadena   d’ossos   i   l’últim   ós,   l’estrep,   connecta   amb   la   finestra   oval.   La   finestra   oval   connecta   amb   la   rampa   vestibular   i   transmet   aquesta   vibració   cap   a   la   perilimfa.   Aquesta   ona   de   pressió   cap   a   la   perilimfa   es   transmet   i   arriba   fins   l’extrem   anomenat     helicotrema  i  continua  per  la  perilimfa  per  la  rampa  timpànica.  Transmet   la   ona   a   la   membrana   basilar   que   és   la   que   descansa   l’òrgan   de   Corti.     Els   estereocilis  queden  aixafats  a  la  membrana  tectorial.  Fa  que  els  esterocilis   s’inclini  cap  a  un  cantó,  això  fa  que  s’obrin  canals  de  potassi  en  els  cilis  de  la   cèl·lula   pilosa.   Això   provoca   entrada   de   potassi   i   despolarització   de   la   cèl·lula.     Entrada   de   calci   dins   la   cèl·lula   pilosa   provoca   la   secreció   d’un   neurotransmissor,  en  aquest  cas  del  glutamat,  que  és  un  neurotransmissor   estimulador.       Les   cèls   en   el   cantó   basal   estaven   en   sinapsis   amb   neurones   aferents.     La   majoria   de   neurones   aferents   fan   sinapsis   amb   les   cèl·lules   piloses   internes,   un  80-­‐95%.  Per  això,  són  les  que  transporten  la  informació.       En   el   sinocili   s’obren   els   canals   de   potassi   i   es   despolaritzen.     Quan   el   moviment   dels   esterocilis     és   en   sentit   contrari   els   canals   es   tanquen   i   a   cèl·Lula   receptora   s’hiperpolaritza,   deixa   d’entrar   potassi.     En   el   cas   de   la   despolarització  provoca  alliberació  d’un  neurotransmissor.,  en  el  cas    de  la   neurona  aferent  augmenta  la  freqüència  de  descàrrega.     Mentre   que   quan   la   tenim   hiperpolaritzada   disminueix   la   freqüència   de   senyals  cap  al  sistema  nerviós.       La  zona  on  comença  l’oïda  intern  tenim  la  ventana  oval  i  just  per  sota  tenim   la  ventana  redonda  que  connecta  amb  la  membrana  timpànica.       Els  sons  es  propaguen  a  partir  d’una  font  vibratòria.  El  que  caracteritza  un   so  principalment  són  dos  coses:   -­‐ el  to:  que  ve  donat  per  la  freqüència.  Els  tons  més  aguts  que  són  els  de   més  alta  freqüència.  Els  tons  més  greus  són  els  de  baixa  freqüència.  Es   mersura  en  Hertz   -­‐ La  intensitat:    es  mesura  en  dB.  L’amplitud  d’aquesta  ona  sonora.       El   processament   de   la   informació   sonora   comença   a   la   còclea,   la   freqüència   es   processa  a  la  còclea.:   -­‐Tenim   que   en   el   cantó   més   a   prop   de   la   finestra   oval,   tenim   que   la   membrana   basilar   és   més   estreta   i   més   rígida,   és   més   sensible   a   les   baixes   freqüències.     -­‐  a  l’extrem  oposat  més  a  prop  de  l’helicotrema,  és  ample  i  més  flexible,  en   canvi,  és  més  sensible  a  les  freqüències  altes.       La   intensitat   del   so   ve   donada   per   les   neurones   de   primer   ordre,   son   més   intensos   emitida  a  una  major  freqüència  cap  a  l’escorça  cerebral.       La   localització   serà   interpretada   per   l’escorça   cerebral.,   perquè   l’escorça   cerebral   arriba  informació  tan  de  l’oïda  dret  com  de  l’oïda  esquerra.       VIA  AUDITIVA:       Les   cèl·lules   piloses   de   l’òrgan   de   Corti,   transmeten   la   informació   cap   a   les     cèl·lules   bipolars   de   primer   ordre   que   fan   sinapsi.   Les   cèls   bipolars   es   troben   en   el   gangli  espiral.   Els  axons  d’aquestes  neurones  formaran  el  nervi  coclear  que  abandona  la  còclea  i   formaran    el  nervi  vestibulo-­‐coclear  que  portarà  informació  de  la  còclea  i  també   informació  vestibular.           1.   La   primera   sinapsis   d’aquestes   neurones   sensitives   de   primer   ordre   té   lloc   en   el   bulb   raquidi.   Cada   informació   de   cada   orella   anirà   al   nucli   coclear   homolateral   (   és   a  dir  al  mateix  cantó).     2.   La   segona   sinapsis   té   lloc   a   la   protuberància,   concretament   al   nucli   de   l’oliva   superior.  Aquí  ja  comença  ha  haver-­‐hi  decussació.     3.   La   següent   sinapsis   té   lloc   en   el   mesencèfal,   concretament   en   els   tubercles   quadrigeminats  inferiors.     4.  La  quarta  sinapsis  tindrà  lloc  en  el  tàlem.     5.  En  l’escorça  cerebral  sensitiva  primària  que  està  al  lòbul  temporal.         Pràcticament   en   tots   els   nivells   menys   en   el   bulb   raquidi   té   lloc   decussació.   La   informació  que  arriba  a  l’escorça  auditiva  primària,  és  informació  contralateral.     A   més,   part   de   la   informació   auditiva   també   va   a   vies   laterals   que   van   cap   a   la   formació  reticular  i  també  cap  el  cerebel.     ...