Tema 2: Obediència a l'Autoritat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Influència Social i Grups
Profesor J.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 17/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2: Obediència a l’Autoritat 1. Obediència Les persones tenim tendència a ser submises, obedients. El desig d’obeir i ser dominat és un dels nostres majors desitjos. Tots som capaços de cometre atrocitats per aquesta obediència a l’autoritat. Un exemple clar sèrie l’Holocaust Nazi, però n’hi ha moltes altres matances que ho demostren.
1.1.
La banalitat del mal Quan veiem aquests fets, la nostra primera impressió o idea és realitzar una atribució interna de causalitat, atribuint la conducta a les seves característiques de personalitat, qui fa aquest tipus de coses són malvades. Al fer això, estem oblidant el poder de la situació en què es troben. La conducta no depèn només de les característiques del subjecte sinó que els factors de l’entorn també hi influeixen.
En aquest tema veurem explicacions de tipus situacional, en comptes de tipus disposicional.
Veurem quins elements de les situacions afavoreixen o provoquen que s’arribi a determinades conductes. Milgram ens diu que no es tant el tipus de persona com la situació en què es troba el que determina com actuarà una persona.
Zimbardo va realitzar una investigació molt mediàtica a la presó de Stanford, on es simula en una universitat una presó, sent uns carceleros i els altres reclusos. Finalment van acabar exercint cadascun el seu rol, havent de parar l’experiment ja que la situació s’estava descontrolant. Es va demostrar per tant el poder de les situacions.
Qualsevol persona en la situació adequada pot arribar a realitzar conductes que mai arribaria a pensar que faria.
La idea del poder de la situació també es veu reforçada per Adolf Eichmann. Ell fou el responsable logístic de la mort de milers i milers de jueus. Hanna Arendt va al seu judici com a periodista, i planteja quelcom que li produí molts problemes. Plantejà la banalitat del mal, plantejant que Eichmann no és realment un monstre sinó que una de les seves característiques principals és que és una persona normal i corrent. No un ésser malvat sinó que en el context que es trobava va realitzar molt bé la seva feina, matar jueus. Aquesta idea a mesura que passa el temps la van defensant més persones.
El Batallón de la reserva 101 va ser un Batalló format per policies retirats. Aquests policies van ser enviats a netejar colònies, capturar jueus i eliminar-los. El que alguns diuen és que aquests eren persones normals i corrents, no eren nazis convençuts, no tenien aquesta ideologia, sinó que eren eficients realitzant la tasca que se’ls va demanar. La situació els va portar a realitzar aquests assassinats.
2. Stanley Millgram 2.1.
Experiment de Millgram L’experiment de Millgram el trobarem detallat a la lectura obligatòria sobre Obediència a l’Autoritat. A grans trets, Millgram va realitzar un experiment en el qual teníem un participant que havia accedit a participar al veure un anunci publicitari (el de la imatge) i un còmplice.
Ambdós haurien de realitzar una tasca en la qual un faria de mestre i l’altre d’alumne. El mestre sempre era el participant, però se’l feia creure que hi havia un sorteig on es seleccionaven els rols. El mestre havia de realitzar una sèrie de preguntes que l’alumne havia de respondre, i cada vegada que s’equivocava havia d’aplicar-li una descarrega, cada cop de més intensitat.
Aquest experiment va produir-se en moltes condicions experimentals diverses. Es va poder veure com, tot i que el còmplice demanava si us plau que no se li apliquessin més descarregues, molts dels participants en moltes de les condicions experimentals van arribar a aplicar la descarrega més intensa al que creien que era l’alumne. Cal recordar que aquest experiment es va produir als anys 60. Millgram realitza fins a 19 condicions del propi experiments amb més de 1000 participants. Els resultats podem apreciar-los en el gràfic.
2.2.
Explicació de Millgram Millgram utilitza el concepte d’estado agéntico o agente per explicar el fet que va succeir davant del seu experiment. Segons ell, quan ens trobem en una situació d’obediència deixem de ser individus intel·ligents i autònoms i ens tornem agents d’una altra persona, obligats a obeir a d’altres, alliberant-nos de la responsabilitat de les nostres accions. El judici que fem de nosaltres mateixos és el bon seguiment de les ordres que se’ns estableixen. No som responsables davant de nosaltres mateixos.
Per a arribar a aquest estat, l’estat agéntico, calen una sèrie de fets: - Condicions antecedents: Cal certa socialització, és a dir, que al llarg de la nostra vida en el nostre procés de socialització se’ns ensenya la necessitat d’obediència a les figures autoritàries, ja que l’obediència és recompensada i la desobediència castigada.
Trobem en moltes situacions estructures jeràrquiques que estan fetes per a donar ordres i obeir-les. La mateixa existència de l’ordre social implica obeir a les autoritats legitimes, no es planteja la possibilitat de desordre. A més a més, l’autoritat ha de ser legítima.
L’experimentador en aquest cas té molta autoritat legítima, i hi ha certs acords socials que estableixen persones que posseeixen autoritat legitima, com policies, mestres, ...
Va realitzar-se un experiment en el qual es realitzava una trucada telefònica a un hospital i quan d’infermera agafa el telèfon, un tal doctor els diu que vagin a la farmàcia, agafin un medicament anomenat Astroten (no existeix) i administrin el medicament a cada habitació en 20mg. Com podem veure a la imatge però a l’etiqueta del medicament posava que la dosi màxima era de 5mg. Un 95% d’elles van obeir al “metge” de totes maneres.
- Factores mantenedores: En aquest cas tenim la seqüencialitat de la tasca i les obligacions situacionals. En el primer aspecte ens referim a què la tasca es va produint de manera gradual, no apliquem directament en l’experiment una descarrega de 400V, sinó que anem pujant poc a poc, i la realització del pas anterior no ens permet no realitzar el següent, ja que pensem que si hem fet l’anterior també podrem fer el següent perquè la diferencia és mínima. En les obligacions situacionals, depenent de la definició que els subjectes estableixin de la situació en la que es troben, ens podem trobar en què hem arribat a un acord no verbal en el qual cal col·laborar, com succeeix en l’experiment de Millgram. Si la persona desobeeix a l’experimentador, està qüestionant a l’experimentador i trencant aquest acord que s’ha format amb ell.
- - Tensió: La tensió també té un paper molt important en el procés d’entrar en aquest estat agent. Les persones pateixen un grau de tensió que ajuda a obeir o no. A més a més tenim elements que ajuden a reduir la tensió. No és el mateix per exemple que et diguin que si pitges un botó mataràs a una persona que que la matis a sang freda disparant-li. Un altra manera seria fugint de la situació o enganyant-se a ells mateixos creient que realment no estan fent res dolent, ja que per exemple en l’experiment l’experimentador els deia que les descarregues no produirien cap mal als teixits.
Conseqüències: L’obediència es produirà quan la força dels factors mantedeors sigui major que la tensió que produeix la situació menys els elements que la redueixen. Es produirà desobediència quan es produeixi la situació inversa.
2.3.
Crítiques als experiments de Millgram Tenim una sèrie de crítiques: - Ètica: Des del mateix moment en què Millgram publica les seves investigacions apareixen dubtes cap a l’ètica dels seus experiments: o Mal als participants: Se’ls està fent un possible mal als participants reals, se’ls està posant en una situació d’altíssima tensió i quan Millgram els explica als participants el que ha succeït, aquestes poden interpretar que són malèvoles.
Molta gent després de l’experiment però li donava les gracies ja que havien après coses d’ells mateixos que no sabien, però es possible que hi hagués persones que no ho volguessin saber. Un psiquiatra va realitzat una avaluació dels participants temps després de l’experiment i no va trobar cap tipus de trastorn en ells. Van avaluar però només a 40 participants quan 130 van ser convocats, i prop de 1000 persones van participar als experiments. Tot i això es creu en alguns casos que el aquest mal està justificat, ja que s’han pogut patir danys però aquests van ser necessaris per a tots els descobriments que es van produir.
o Engany – Consentiment Informat: Assumim que per investigar determinades coses no es pot informar als participants dels objectius reals de la investigació, ja que canviarien els resultats. Hi ha qui creu que aquest engany està justificat i qui creu que no.
- - o Dret a retirar-se: Les persones al realitzar un experiment han de tenir garantit el seu dret a poder retirar-se si en algun moment no es senten còmodes. En aquest experiment aquest dret no es veu del tot clar.
o Debriefing Metodològiques: En aquest cas tenim: o Validesa Externa: És la probabilitat de què els experiments realitzats puguin extrapolar-se o generalitzar-se a altres situacions de fora del laboratori, a la vida diària. Millgram va dir que els seus experiments permetien extrapolar els seus resultats per a explicar altres fets com per exemple l’Holocaust Nazi. Aquest fet es criticable, ja que no es creu que realment pugui ser tant generalitzable.
o Validesa interna: En aquest cas cal saber si els resultats obtinguts en l’experiment són deguts única i exclusivament a les manipulacions realitzades i no a d’altres factors externs. En els experiments de Millgram es creu que hi ha participants que sospiten que en realitat no estan donant descarregues i que hi ha quelcom diferent. Intenten interpretar la situació, elaborant hipòtesis sobre quins són els objectius reals de l’experimentador, podent doncs modificar la seva conducta. Al ocórrer aquest fet els resultats obtinguts són deguts a més a més de a la modificació de les variables a les interpretacions dels subjectes. Per tant, depenent de si els subjectes creien o no que les descarregues eren reals canviava el seu nivell d’obediència.
Teoria: Es critica que Millgram no tenia cap teoria prèvia quan va realitzar l’experiment, no el va fer per a corroborar cap teoria o hipòtesi. Va realitzant experiments i modificant variables, i anys després elabora la seva teoria de l’estat agent a posteriori.
En aquesta s’explica l’obediència a l’autoritat legitima segons Millgram, però es critica que realment el que s’està produint és una confiança en un expert. No parlem per tant d’obediència sinó de confiança. Un altre tipus d’explicacions tenen a veure amb la relació que s’estableix entre els 3 participants. Normalment els subjectes experimentals obeeixen a l’experimentador i no obeeixen al còmplice que els demana que parin d’aplicar descarregues. Quan les persones o participants més desobeeixen és en aquells moments en què el còmplice o alumne es queixa de forma més intensa. En aquests moments es quan més gent decideix abandonar l’experiment, obeint a l’alumne. Aquest fet es produeix a causa del tipus de relació establert entre mestrealumne i mestre-experimentador. Depenent de si ens identifiquem amb l’experimentador o amb l’alumne obeirem o desobeirem. L’obediència no depèn només de què aquesta sigui legitima sinó de amb qui ens identifiquem.
...

Tags:
Comprar Previsualizar