Bloc 2. Tema 3: Acció col·lectiva i identitat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia dels Grups
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 16

Descripción

psicologia dels grups

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 3: ACCIÓ COL·LECTIVA I IDENTITAT IDENTITAT 1. Qui sóc? 2. Què sóc? 3. Per qui sóc? Hi ha una doble aproximació a aquestes principals qüestions sobre la identitat: 1) Armènides – essencialista “El ser és el que és.” Representa l’aproximació essencialista de la identitat. Hi ha una essència que és el que constitueix el veritable ser. Aquest ser és immutable i no es pot canviar.
Ens pot portar a categoritzar-nos. Els psicòlegs clínics ens assignaran tractaments en funció de la categoria en que ens trobem, segons com som.
Si ho apliquem a nivell col·lectiu podríem arribar a pensar que tenen postures racistes, ja que atribueixen cada persona pel fet de pertànyer a un grup social. Al compartir l’essència del grup, els categoritzen i ja jutgen com son.
Avantatge  ens dóna seguretat perquè sabem que hi ha coses que no canvien. Podem prevenir i pronosticar.
2) Heràclit – construccionista “Ningú es banya dos cops en el mateix riu.” Tot flueix, tot canvia. Afirma que no tenim res que sigui una sola essència, diu que la vida és un constant canvi i una evolució permanent. Al ser éssers lingüístics, el que som ve definit per com ens definim i com ens defineixen els demés. Es tracta d’una definició sempre oberta a noves possibilitats i noves formes de ser.
En l’extrem del construccionisme, com tot canvia i no hi ha res fixe, podria semblar que la realitat no existeix. Només es tracta de canviar el concepte per canviar la realitat. (Si canviem les paraules, canviarem la realitat).
Avantatge  té una gran capacitat per transformar les coses, ja que si res és completament estable, tots aquells aspectes negatius del ésser humà es poden canviar. També té un altre avantatge, que es que ens permet apropar-nos a la realitat d’una forma més tolerant. Sabem que algo ha estat d’una manera però que pot canviar.
 La forma que tenim de construir la nostra identitat, té un element clau que és la imaginació. En la forma de construir-nos hi ha molta fantasia i idealització.
 I el 15M? No té un patró de comportament. És una identitat molt vulnerable i molt plàstica. No ens identifiquem amb un col·lectiu ni identitat molt definida. Es tracta de patrons ideològics.
PER QUÈ LA IDENTITAT ÉS TAN PODEROSA?    La identitat social és, per la seva naturalesa irrenunciable, l'arrel de la intensitat i persistència dels moviments socials (pe: els moviments etno-nacionalistes) La ferma persistència històrica (incomprensible per als exogrups) es manté en les diverses situacions econòmiques i polítiques (que poden bloquejar-la o donar-li impuls, però no destruir-) i suggereix la continuïtat històrica que Erikson (1968) considera un signe essencial de la identitat i que persisteix al llarg de tota la vida de la persona (text, p.292) Psicòlegs humanistes com Fromm i Erikson han captat que, paradoxalment, la lluita per la identitat pot conduir, en situacions extremes, a la immersió total de l'individu en el grup, és a dir, a la renúncia a la identitat personal, i fins i tot pot arribar a desembocar en l'extermini de l'enemic Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez       Erikson (1968) ha observat que les reaccions més extremes de les identitats col·lectives es produeixen quan aquestes se senten amenaçades, relacionant l'emergència de les ideologies totalitàries amb la frustració col·lectiva del sentiment d'identitat, especialment en la joventut (text, p.293) Melucci (1989) ha subratllat que la identitat col·lectiva que construeixen els participants en moviments socials els permet <arribar a reconèixer-se a si mateixos>, compartir uns marcs cognitius i realitzar inversions emocionals, convertint això en un cap que transcendeix dels mers càlculs de beneficis- costos. En conseqüència, <la identitat col·lectiva mai és enterament negociable> (text, p.294) Es ressalta que la recerca d'identitat dels nous moviments socials pot estar relacionada amb certa confusió d'identitat del món contemporani, i que també pot vincular-se amb la persecució de valors post-materialistes lligats a l'imperatiu de l'autorealització (text, p.296) Una anàlisi del sentiment d'identitat (Codol, 1984) distingeix en aquest tres dimensions (text , p.297): o Diferenciació o distintivitat o positivitat o totalitat Aquest sentiment d'identitat orienta la conducta de l'individu, seguint dues tendències o forces motivadores (Codol, 1984) (text, p.297): o Cerca de reafirmació de la identitat o Cerca de reconeixement social Així, la força de la identitat pot comprendre millor si es té en compte que contribueix a satisfer algunes de les necessitats més profundes de l'ésser humà LA IDENTITAT SOCIAL, ENCREUAMENT DE TEORIES        Utilitat de l'enfocament de la identitat social en l'estudi dels moviments (text, p.298-9): L'enfocament de la identitat social corregeix l'enfocament individualista dels fenòmens col·lectius L'enfocament de la identitat social inscriu els fenòmens col·lectius en l'estudi de la conducta grupal L'enfocament de la identitat social resulta particularment idoni per explicar els processos psicosocials de tipus col·lectiu o El sentit de legitimitat o el compromís o la conversió o la resocialització  Aportacions de la teoria de la identitat social: La identitat social consta de tres components: cognitiu, avaluatiu i afectiu (text, p.307-9) Poden afirmar quatre suposats de la teoria de la identitat social: o Procés de categorització social o Procés de comparació social o Integració dels processos de categorització-comparació o La identificació com a resultat dels processos anteriors o Resultat: el biaix endogrupal La força d'identificació pot mesurar-se atenent a quatre dimensions: o Percepció del context intergrupal o Atracció (que desperta el mateix grup) o destí comú o despersonalització Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez CONSTRUCCIÓ DEL ‘NOSALTRES’: LA IDENTITAT COL·LECTIVA   Funcions que compleix la identitat col·lectiva en el moviment (Diani, 1992): o Proporciona continuïtat al moviment o Base comuna que roman més enllà de les accions concretes o Defineix les fronteres del moviment o Afavoreix el desenvolupament de creences comuns o És la clau de la solidaritat per emprendre l'acció col·lectiva Definició d'identitat col·lectiva, segons M.Castells, 1997 (text, p.313): "Procés de construcció de sentit atenent a un atribut cultural o un conjunt relacionat d'atributs culturals, al qual es dóna prioritat sobre la resta de les fonts de sentit"  Melucci ofereix la definició d'identitat col·lectiva més influent (text, p.315): "És una definició interactiva i compartida produïda per diversos individus en interacció que estan relacionats amb la direcció de la seva acció així com pel camp d'oportunitats i límits en els que la seva acció té lloc" (1989) EL DISCURS DE LA IDENTITAT: IDEOLOGIA I MARCS COL·LECTIUS  Moviments socials en acció (quadre 9.4) (text, p.320): IDEOLOGIA: CEL I INFERN La ideologia típica d'un moviment social té una estructura que consta de quatre parts (Killian, 1964): - El passat de la societat està en harmonia amb els fins del moviment El futur pot ser un cel El futur pot ser també un infern El present és una lluita entre <nosaltres>, els herois i <ells>, els dolents L’arrel de tota ideologia  el sentit de la injustícia ‘META DE LES IDEOLOGIES I NOUS MOVIMENTS SOCIALS  Aporten els nous moviments socials ideologies en sentit tradicional?  Poden aquests nous moviments considerar post-ideològics?  ¿No tenen plantejaments ideològics? (text, p.322) EL COMPROMÍS AMB EL MOVIMENT    "La lluita per definir la pròpia identitat i trobar una orientació o sentit a la pròpia vida és, d'acord amb Erikson (1959), un procés que tendeix a resoldre amb una decisió en la qual s'opta per algunes persones (amics, parella) , per una ocupació o per algun grup o ideologia amb que un desitja identificar-se. La decisió implica un compromís personal o ideològic que esdevé un element clau de la construcció de la pròpia identitat. L'establiment d'un compromís estable contribueix, al seu torn, a l'estabilitat de la identitat que s'ha construït "(text, p.325) "El compromís significa una dedicació o inversió de les pròpies energies ... i el valor que impulsa aquesta dedicació és la fidelitat, és a dir la lleialtat continuada que va unida al sentit de pertànyer a les persones, grups, o ideologia amb què un s'ha compromès "(text, p.326) La base psicosocial del compromís: o El compromís es refereix a la força del vincle que lliga l'individu amb el grup, incloent tant forces positives com negatives: Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez   o Existeixen també certa pressions de caràcter normatiu: pressió cap a la conformitat i el consens (text, pàg.
328)  és impossible que en un grup de caràcter autoritari es permeti la llibertat de pensament. És més perillós en disens intern que no l’adversari.
Altres normes socials interioritzades exerceixen pressió cap al manteniment del compromís:  La norma de reciprocitat: quan un entra en un moviment sent que té una deuda amb el moviment.
 La norma de compromís social: el moviment és una representació d’una promesa i una missió. No només és un compromís amb una organització.
El compromís és més gran quan, en el moment de prendre la decisió, es donen dues circumstàncies: llibertat d'elecció i coneixement de les conseqüències de l'acte o o    Les forces negatives pressionen a l'individu perquè no abandoni al grup Les forces positives reforcen l'atracció pel grup  Tipus de compromís (tipologia de Kanter, 1972): El compromís instrumental: caràcter utilitari i actitud calculadora cap al moviment El compromís afectiu o de cohesió: vinculació emocional en les relacions interpresonales El compromís moral: congruència ideològica amb les creences i valors del moviment Els tipus de compromisos referits No són tipus purs existents en la realitat. A la pràctica trobem més aviat compromisos <mixtos> que contenen, en més o menys grau, els tres anteriors EL COMPROMIS TOTAL Compromís altruista: vull fer algo per la societat Compromís total: hi ha un anclatge entre la persona i el moviment  Els moviments exclusivistes o totalitaris, pretenen un control exclusiu sobre la totalitat de la vida de cada un dels membres per a les seves pròpies finalitats i poden ser cridats també << avariciosos >> o << voraces >> (Coser, 1974), i aquests trets bàsics  No només exigeixen a les persones que participin que ho facin en una acció concreta, sinó que s’impliquin en el sentit més intim, de la seva vida privada. La seva exigència és l’intent de controlar, no nomes la vida publica, sinó també la vida privada dels propis participants.
o o o  Adhesió absoluta i lleialtat incondicional Evitar conflictes amb els objectius col·lectius  grup homogeni Visió del grup única i indiscutible Tàctiques que fomenten aquest tipus de moviments: o Rituals: serveixen per recordar els codis (el que està bé i el que està malament). També estableixen unió entre els propis membres.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez o Suprimir vincles amb l'exterior: Tàctica de cremar els ponts  Grups ideològics, comunitats tancades de <elegits>: Trets o tendències (text, p.336): Representen comunitats tancades de ‘escollits’      Convertir-se en <mons en si mateixos> Formar <una comunitat idealitzada>  la realitat ens frustra.
Ideologia amb una imatge dicotòmica del món Accentuada tendència al dogmatisme: seria cognitivament dissonant viure arriscant la vida per unes idees dubtoses  he de tenir les idees molt clares de com és la realitat per arriscar la meva vida.
<Pèrdua del sentit de realitat> De la despersonalització a la deshumanització: matar i morir    La despersonalització total d'un mateix: Quan l'individu renúncia als seus atributs personals, tendeix a deshumanitzar-se, és a dir, a renunciar als seus sentiments personals, a tot pensament crític, a la seva capacitat per decidir i fins i tot als seus autoestima personal, que queda substituïda per l'autoestima col·lectiva Aquest Home-Categoria, totalment fos amb el grup, no només està disposat a morir, també és capaç de matar (text, p.337), perquè la deshumanització d'un mateix tendeix a desembocar en un tracte deshumanitzat cap als altres.
 La deshumanització dels altres    El pas previ per tractar de forma deshumanitzada als altres és despersonalitzar-los, però per fer-ho cal que et despersonalitzis tu primer.
Definim la deshumanització (Zinbardo i Maslach, 1977) o Consciència disminuïda dels atributs humans dels altres o Es percep als altres com a éssers que no tenen els mateixos sentiments, pensaments, i propòsits en la vida, i s'elimina qualsevol qualitat humana que es pugui compartir amb ells o La relació deshumanitzada és més objectiva, analítica i falta de resposta empàtica o emocional Quan la deshumanització condueix a conductes violentes? o Les causes no són fosques patologies, sinó justificacions ideològiques, segons els estudis psicosocials (Bandura, 1986). Aquestes conductes violentes no són doncs irracionals, sinó realitzades en nom dels més elevats ideals (Javaloy, 1984) o Goering: <Jo no tinc consciència. La meva consciència es diu Adolf Hitler> (text, p.342) ...