Noms importants a l'ecologia d'organismes i de poblacions (0)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 0
Páginas 3
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

NOMS IMPORTANTS POBLACIONS A L'ECOLOGIA D’ORGANISMES I DE Darwin i Wallace – L’evolució per selecció natural Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 1809 – Downe, 1882) va néixer el mateix any que J.B. Lamarck publica la seva Filosofia zoològica. El seu avi, Erasmus Darwin, fou un reconegut metge, científic i poeta. En els seus escrits, que van influir el jove Darwin, s’esbossava ja la idea de l’evolució.
Després d’abandonar la carrera de medicina, Darwin va estudiar teologia i, en acabar els estudis, va començar a exercir de pastor de l’Església Anglicana. Poc després, però, un amic el va recomanar per ocupar una plaça de naturalista a la fragata HMS Beagle, la qual es disposava a iniciar un viatge cartogràfic a Terra de Foc i les Índies Orientals. Aquest viatge (desembre 1831- octubre 1836) va permetre Darwin d’estudiar amb gran detall la flora i la fauna de diverses regions del món. De resultes de les observacions i del material recollits durant el viatge, i de les lectures d’autors com Charles Lyell, fundador de la geologia moderna, o Robert Malthus, Darwin comença a treballar en la idea de la selecció natural com a mecanisme principal de l’evolució. Aquests treballs culminen més de 20 anys després, amb la publicació de On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life (1859). Aquesta és probablement l’obra més important de la història de la biologia i una de les més influents de la ciència de tots els temps. Si Darwin no va publicar aquest llibre abans va ser per por a les conseqüències que se’n podien derivar, les quals van ser, efectivament, enormes. Si el va publicar quan ho va fer va ser a conseqüència d’una carta que li va enviar un jove naturalista desconegut: Alfred Rusell Wallace.
A.R. Wallace (Usk, 1823 – Broadstone, 1910) era també anglès. Després de treballar un temps com a arquitecte es va començar a interessar per la botànica i els insectes.
Va viatjar junt amb H.W. Bates a l’Amazònia i, després, a l’arxipèlag Malai. Durant aquests viatges va desenvolupar una teoria de l’evolució per selecció natural molt propera a la de Darwin, si bé molt menys exhaustiva. L’any 1858 va enviar un manuscrit a Darwin on li exposava les seves tesis i li’n demanava l’opinió. En veure que algú altre havia arribat independentment a les mateixes idees en què ell havia estat treballant els darrers 20 anys, Darwin va decidir accelerar l’edició de On the Origin of Species... i va presentar el mateix any 1858 un treball conjunt amb Wallace a la Linnean Society de Londres. Aquest acte fou la presentació oficial de la teoria de la selecció natural a la comunitat científica.
Tot i que la contribució principal d’aquests dos grans naturalistes del segle XIX va ser la teoria de l’evolució per selecció natural, els seus treballs en altres camps (sistemàtica, biologia de plantes, biogeografia) van ser també molt notables.
Malthus - El creixement exponencial de poblacions Thomas Robert Malthus (Dorking 1766 - Bath 1834). Economista i demògraf anglès.
Va ser pastor anglicà. És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que va exposar per primera vegada, anònimament, a An essay on the principle of population as it affects the future improvement of society (1798). En aquesta obra va posar de manifest la contradicció existent entre el creixement exponencial de la població humana i el creixement lineal dels recursos. L’obra de Malthus va influir posteriorment en Darwin en la formulació de la teoria de la selecció natural.
Verhulst i Pearl - L'equació logística Pierre François Verhulst (1804-1849). Raymond Pearl (18791940). El belga P.F. Verhulst va donar expressió matemàtica al paradigma maltusià, l'any 1838, en forma de l'equació logística. Verhulst va transformar el creixement exponencial o geomètric, en un de limitat, imposat per la finitud dels recursos disponibles. Com tantes vegades passa, el seu treball va ser ignorat pels seus contemporanis.
L'any 1920, l'investigador nord-americà Raymond Pearl (Pearl, R. 1925. The biology of population growth. New York, Alfred A. Knopf), amb motiu d'uns estudis estadístics de la població americana va redescobrir l'equació logística. Amb les dades demogràfiques disponibles a alguns països (Estats Units, França, Alemanya, ...). Pearl va demostrar que les seves poblacions creixien seguint corbes logístiques, anàlogues a les que va establir Verhulst casi un segle abans.
Volterra i Lotka - Les interaccions entre dues espècies: competència i depredació Vito Volterra (Ancona 1860 - Roma 1940). Alfred James Lotka (Lemberg, Àustria 1880 - Nova York 1949). La dècada dels 20 és considerada com l'època daurada de l'ecologia teòrica. Lotka va publicar l'any 1925 'Elements of Physical Biology' (reeditat l'any 1956 amb el nom de 'Elements of Mathematical Biology', New York, Dover).
Aquell mateix any Volterra va iniciar les seves investigacions matemàtiques sobre les associacions biològiques i va publicar el primer treball l'any 1926. Les obres d'aquests dos autors van constitueir un veritable gir per a l'ecologia teòrica. Lotka va néixer a l'imperi austro-hungarès, de pares americans, va rebre l'educació primària a França i a Alemanya, i va estudiar Física a Birmingham. L'any 1903 va ser contractat als Estats Units per la General Chemical Company, empresa que va abandonar l'any 1909 per anar a la Universitat de Cornell com a professor de física. L'any 1914 va tornar a l'empresa on havia estat anteriorment per treballar sobre la fixació biològica de nitrogen. La seva trobada l'any 1920 amb Pearl el va orientar definitivament cap a la Biologia Matemàtica. És considerat el fundador de la demografia matemàtica i el definidor de les nocions de població estable i estacionària.
Volterra va ser un prestigiós matemàtic i físic italià, que només al final d'una gran carrera científica va abordar l'ecologia teòrica. El pretext va ser un estudi del seu gendre, Umberto d'Ancona, sobre la pesca a l'Adriàtic Nord. L'estudi es basava en estadístiques dels mercats de peix de Trieste, Fiume i Venècia entre 1905 i 1923.
Aquestes estadístiques posaven de manifest un creixement relatiu de la subclasse dels selacis durant la primera guerra mundial. Aquests peixos es troben en una posició bastant elevada en les cadenes tròfiques. Això va fer pensar a Volterra que una disminució en la taxa d'extracció de peix va afavorir les espècies carnivores més voraces. L'aventura ecològica la va començar Volterra a l'edat de 65 anys. Volterra va analitzar amb molta profunditat, més que no pas Lotka, la coexistència de dues espècies en el cas de la competència, de la depredació i en altres tipus d'interacció mútua.
En molts aspectes, els treballs de Volterra i de Lotka són encara fonamentals per a l'ecologia teòrica i no han estat encara superats.
Gause - La comprovació dels models matemàtics. Coexistència o exteriminació i el nínxol ecològic.
Georg Frantsevitch Gause (1910-1986). Com verificar els models proposats pels matemàtics si no és per observacions de la naturalesa que, lamentablement, no poden allargar-se més d'una o dues generacions i unes condicions de vida imprecises? Alguns animals de mida petita que es reprodueixen ràpidament són ideals per a l'experimentació al laboratori. En el cas de les comunitats pluriespecífiques, les experiències més valuoses són les de Gause, biòleg rus de la Universitat de Moscou.
En la seva tesi doctoral va dur a terme uns treballs que després esdevindrien clàssics en la literatura ecològica. En aquests treballs va estudiar el creixement de llevats i de protozous en cultiu pur, en diferents condicions de competència i en interaccions depredador-presa. A més, va utilitzar els resultats per a testar la validesa dels models de Verhulst, Lotka i Volterra. Els resultats van ser publicats l'any 1935 (Gause tenia 25 anys) en un llibret (La lluita per l'existència) que va tenir un considerable impacte en la literatura ecològica, i que van fer que els ecòlegs es fixessin casi per primer cop en els models matemàtics. Li devem a Gause també la formulació del principi d'exclusió competitiva.
...