La interacció social de la persona PART 1 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

LA INTERACCIÓ SOCIAL Agressió – cooperació Comportaments generalment diferents que ens generen sensacions molt diferents l’un de l’altre. Estem davant de comportaments que estan dotats de valor positius o negatius que els hi donem nosaltres com a societat, però aquesta carrega no s’ha mantingut en el temps ja que, en altres èpoques o en altres moments no tenia la mateixa carrega.
L’agressivitat es vista sempre com un factor dolent que cal que evitem i en canvi alhora ens adonem que quan parlem de la conducta cooperadora, altruista aquesta es vista com un elogi això vol dir, que socialment, valorem positivament la conducta cooperadora. Llavors tenim com hem dit dos comportaments molt diferents un com a negatiu i l’altre com a negatiu.
L’agressivitat i la cooperació segons el sentit comú L’agressió s’associa a la nostra part més animal (que, suposadament, amb la civilització hem deixat enrere).
L’agressió és contempla com: - Una deficiència: conseqüència d’un mal aprenentatge que cal educar.
Una disfunció: conseqüència d’una malaltia i en aquests casos el que cal es un tractament terapèutic.
Un desviament: conseqüència de la immersió en una subcultura desviada, aquí el que caldria serien mesures judicials.
En canvi quan parlem de la conducta cooperadora o prosocial s’associa al bon funcionament de l’ordre social. Es considera una manifestació del lligam social. El que aquest tipus de explicacions que fem servir posen de manifest que estem fent us de uns judicis de valor però en aquest moment que nosaltres intentem operar com a científics no podem analitzar en termes de bo i dolent el comportament ja que això, ens interfereix i hem d’intentar oblidar-nos d’això i fer un anàlisi més allà de les conviccions socials.
Per tant el que fem es parlar de la naturalesa humana i al fer això hem de ser molt cautelosos alhora de parlar ja que moltes vegades tendim a observar amb aquestes valoracions prèvies. Llavors estaríem equivocar si només acceptéssim aquelles conductes que considerem bones i fem fora a totes aquelles conductes negatives ja que, la violència potser una amenaça però també el mecanisme de supervivència i això succeeix també amb la conducta prosocial.
Què és un comportament agressiu? Seria aquell que produeix un efecte negatiu a un altre. La majoria de les aproximacions psicosocials a l’agressivitat defineixen aquesta com un comportament que busca la producció de resultats negatius en una altra persona, com ara el dolor, el sofriment o la mort.
Dos exemples: Si una persona agredeix a una altre persona per causa mal això el denominaríem com un acte violent però, si jo sense voler faig mal a una altre persona no ho considerem com a acte violent.
Per tal que es doni un acte agressiu es necessari que existeixi la voluntat de la persona amb la finalitat de fer mal o buscar el dolor de l’altre.
Dit això començarem a parlar de les teories de l’agressivitat.
1. Fonaments biològics: El plantejaments venen a dir que ens comportem com ens comportem perquè som animals. Quan parlem dels fonaments biològics tenim dues corrents: o Freud i la psicoanàlisi: Freu crear les tres teories pulsionals, una cosa que té a veure amb la nostre naturalesa biològica però no es un instint.
Una pulsió seria com una espècie de empenta, força que prové de dins nostre i crea la necessitat d’actuar cap un objecte en concret. Aquesta idea es interessant perquè ens diu que els individus tendim a guardar una energia que seria alliberada a través de diferents mecanismes.
 Teoria bitemàtica primitiva (prepsicoanalitica):  Pulsions sexuals.
 Pulsions del jo o d’autoconservació.
 Teoria monotemàtica: Fins 1920 només assumeix l’existència d’una única pulsió; la pulsió sexual, que s’expressa a través de la líbido o energia sexual.
 Teoria bitemàtica revisada:  Pulsió sexual (Eros)  Pulsió agressiva (Thánatos) El que ens voldria dir Freud es que no podem atribuir una pulsió única a cada comportament si no que aquestes dues estan presents en cada acció. També els que ens volia dir i volia diferenciar eres els dos processos biològics basics com l’anabolisme i el catabolisme, un on es creen coses i l’altre on les destruïm.
La pulsió de mort és l’origen de la conducta agressiva. Aquesta és produeix per alleugerir la tensió acumulada durant els períodes de no agressivitat. La conducta agressiva devia cap a l’exterior l’energia destructiva generada per aquest impuls per evitar l’autodestrucció. L’agressivitat humana, doncs, no es pot eliminar. En tot as, es pot canalitzar.
o L’etologia: Tan els ésser humans com els animals són naturalment agressius. Degut a la selecció natural, la majoria de les espècies han desenvolupat mitjans, inscrits als seus gens, per controlar i limitar l’agressió a l’interior de les seves espècies. L’instit de control de l’agressió a l’interior de l’espècie humana no ha tingut temps de desenvolupar-se aquesta es l’explicació etològica, perquè d’alguna manera està passant per alt la forma d’actuar amb la forma de pensar de les persones. (Conrrad Lorenz) La territorialitat: alguns animals necessiten una certa quantitat d’espai físic dins del qual operar. Si aquest espai és invadit per membres de la mateixa espècie (especialment mascles) l’animal actuarà agressivament per tal d’expulsar-los.
Les explicacions etològiques assumeixen que els essers humans són bàsicament territorials. Evidències que es mencionen:  Les guerres són sovint el resultat d’invasions territorials.
 Violència a les àrees humanes sobrepoblades.
Lorenz proposa la descàrrega contínua i controlada de petites quantitat d’energia a través de formes d’agressió socialment acceptables.
...