Tema 3 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 TEMA 3: L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT (AGE) El context de l’AGE en l’estructura administrativa de l’Estat A l’exterior, trobem representada l’AGE en les ambaixades, els consolats i a les representacions permanents en organitzacions territorials.
Els organismes públics formen part de l’administració no territorial. Amb la remunicipalització, part dels serveis urbans oferts per l’Ajuntament van quedar privatitzats, i per això es vol tornar a fer-los públics. Si externalitzem o privatitzem els serveis que toca prestar, la seva provisió és pública i, per tant, la seva propietat segueix sent pública. Una altra cosa és la prestació, que és la fórmula per atorgar aquests serveis.
4 grans administracions del nostre país Les quatre administracions principals d’Espanya són: • • • • L’Administració Central de l’Estat: hi ha un nombre variable d’elles; té la potestat del govern quan crea la legislatura. El que no canvia a no ser que variïn les comunitats autònomes són les delegacions, que sempre hi ha 19 i 44 subdelegacions.
Administracions autonòmiques: són les 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes La Unió Europea L’Administració local: que consta de 8.126 municipis; 38 diputacions provincials; 3 diputacions forals; 3 consells insulars i 42 comarques.
Evolució històrica 1833-1845: hi té lloc el que anomenem La Dècada Increïble de l’Administració Espanyola i es defineixen els trets actuals, que són: la modernització i assimilació als països europeus i l’organització en ministeris i la creació d’una administració perifèrica.
1923: és el moment en que està vigent la Dictadura de Primo de Rivera i es crea l’Administració funcional: organismes autònoms i empreses públiques.
El Franquisme: es consolida el model administratiu i les dimensions de l’AGE augmenten.
Democràcia: és un període de transformació i la despesa pública suposa el 90% de la total.
Transformació: És produeix una descentralització política i administrativa de l’Estat, és a dir; hi ha una delegació de les competències en les comunitats autònomes i la despesa pública passa del 90% al 50%; la integració espanyola a la Unió Europea, i això suposa la seva cessió d’autonomia, la regulació dels sectors industrials i agrícoles i la delegació de competències a les autonomies i als ajuntaments; es consolida l’estat del benestar regulant la despesa sobre el PIB i es privatitzen empreses públiques.
1 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 Rol actual: l’AGE pren decisions degut a la força centrífuga que està exercida per la pressió de l’entorn. Ha passat per varies etapes que han suposat crisis d’identitat, sobre el seu rol i sobre què ha de fer.
Té una posició de resistència als canvis com la duplicitat de funcions, les crisis d’identitat i les regulacions polèmiques.
Les seves funcions estan reservades a la homogeneïtzació (vetllar pel control dels desequilibris territorials), la coordinació global i sectorial entre administracions subestatals i els actors econòmics i global (fa de mediador entre aquestes administracions i la UE) i és el pensador estratègic a tots els territoris i sectors (té un rol actiu).
L’organització administrativa de l’AGE L’Administració Nuclear En aquest nivell hi trobem el president i els ministeris, que dirigeixen, coordinen i controlen l’administració i formulen, controlen i avaluen la majoria de programes polítics.
L’administració nuclear es pot dividir en els àmbits administratius constants i els àmbits administratius variables.
Àmbits administratius constants Hi trobem les figures de: • El president: abans de la democràcia tenia una acumulació de funcions.
1976-1982: es va produir una disminució de funcions (los fontaneros de la Moncloa) 1982-2017: el gabinet és d’inspiració francesa, amb un model presidencialista i un control administratiu dels ministeris.
És una estructura governativa canviant amb continuïtat en el disseny dels ministeris.
Té encomandes les funcions de la direcció del govern, la coordinació de funcions dels seus membres i la presidència de Comissions delegades i la de la de la Comissió General dels Secretaris d’Estat.
És el responsable de l’activitat dels seus membres i anomena i destitueix els vicepresidents i els ministres.
• El Gabinet de presidència: és una figura clau Sobre el paper és un òrgan d’assistència política i tècnica del president, té un àmbit estratègic d’on parteixen els processos decisionals, és el Govern a l’ombra ja que controla i exigeix els ministeris, elabora informes amb la informació dels ministeris però d’una forma independent i engloba el paper de director, subdirector i centenar de professionals.
2 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 A la pràctica elabora informes, fa carpetes del Consell de Ministres i té un gran poder decisional.
• La Secretaria general de la Presidència: és un òrgan dedicat a tasques d’infraestructures en les matèries de protocol, seguretat infraestructures i crisis.
• Les Comissions delegades del Govern: són òrgans col·legiats elegits pel Parlament. Inclouen els ministres i secretaris d’Estat.
• Relacions amb les Corts: té un àmbit variable. Les Corts són un òrgan de comunicació entre el Govern i el poder executiu.
• Portaveu: és la figura de màxima confiança del President, és molt sectorial i té una política informativa i comunicativa.
• El secretariat del Govern: és el conjunt d’òrgans directius de primer ordre que existeix en una funció administrativa.
• Altres organismes: BOE, CIS, RTVE… Àmbits organitzatius variables Hi trobem: • Les vicepresidències: (poden ser d’un o més d’un) Els vicepresidents poden tenir o no una cartera ministerial. En cas que la tinguin hi ha una compatibilitat de funcions; en el cas contrari, hi ha una concertació de l’activitat.
Les seves funcions són: la substitució del President, les funcions delegades del Govern, la suplència i el recolzament al President i la coordinació dels diversos ministeris en una determinada àrea del govern.
• Els ministeris de la Presidència: (en algunes etapes han existit i en altres no degut a la relació amb les Corts Generals) Són rellevants pel que fa a la relació amb el poder legislatiu.
Les seves funcions són: ser el portaveu del govern, tramitar les relacions amb les corts, són el secretariat del govern i la direcció dels organismes autònoms.
Els ministeris Són l’àmbit de gestió on s’organitzen les competències estatals. La seva divisió mostra l’interès de la presidència a cada bloc.
Casuística: agregació i segregació de ministeris en legislatures Evolució històrica: podem dir que el primer ministeri el trobem al s. XIX, que hi havia el Ministerio Universal de las Índias. Des de finals del s. XIX fins al franquisme es 3 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 comencen establir els ministeris i en aquest últim hi ha una homogeneïtzació (poca variació). En el període de democràcia hi ha hagut diferents canvis de nomenclatures.
Els canvis de nomenclatures han estat els següents: • Ministre: té una doble funció: l’administrativa, en que és el màxim responsable administratiu del seu ministeri; i la política, en que és membre del govern i participa a les reunions periòdiques del Consell de Ministres.
El ministre forma part del govern i assumeix la titularitat i la direcció o suspensió d’un ministeri.
Les seves funcions són: la planificació (consisteix a fixar objectius i fixar mitjans), les funcions normatives (potestat reglamentària), les pressupostàries, les resolutòries i les organitzatives.
• El Gabinet1: és un òrgan de suport amb funcions com l’elaboració d’estudis i la preparació de documentació.
• Les Secretaries d’Estat: és una figura potestativa només existent en alguns ministeris complexos que necessiten una figura d’alt nivell.
Les seves funcions són específiques i atribuïdes en un cas concret.
• Altres: o Les subsecretaries d’Estat: estan situades immediatament després del ministre.
Les seves funcions són la direcció administrativa i burocràtica del ministeri i la dissecció de personal.
Només existeixen si no existeix la Secretaria d’Estat o en dependència directa del ministre.
o Les secretaries generals: són una figura potestativa que existeix en alguns ministeris Tenen competències més concretes sobre un sector determinat de l’activitat administrativa del ministeri.
Les seves funcions són assimilables a les del Secretari d’Estat amb un rang jeràrquic inferior.
o Les secretaries generals tècniques: són òrgans d’assessorament tècnicjurídic necessaris a tots els ministeris que tenen la finalitat de realitzar estudis i reunir documentació de la producció normativa dels ministeris i l’Assistència Jurídica.
o Els directors generals: són els titulars dels principals òrgans directius encarregats de la gestió administrativa amb un àmbit d’actuació funcionalment homogeni.
1 No forma part de la jerarquia del ministeri 4 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 S’estructuren en serveis, seccions i negociats.
Les seves competències són proposar objectius en l’àmbit funcional i executar el compliment d’aquestes.
o Els subdirectors generals: són els responsables immediats sota supervisió del director general, l’òrgan del quan depenguin o de l’execució del projecte, objectiu o activitat que els hagin estat assignats.
L’Administració Perifèrica És la prolongació territorial de l’Estat al territori. En aquest cas, les oficines administratives són dependent per aproximar la ciutadania a la prestació de serveis socials.
Origen El 1978 es va produir una reorganització dels serveis perifèrics.
Els Delegats del Govern (nomenats pel Consell Administratiu) són representants polítics i administratius de l’Estat a les comunitats Autònomes que inte les subdelegacions del govern i els serveis territorials dels diversos territoris. Les seves funcions són dirigir i supervisar els serveis de l’AGE i coordinar l’aparell organitzatiu estatal amb l’administració autonòmica i l’ens local. Tenen les seves competències en la matèria de seguretat.
Les subdelegacions del govern en províncies Les subdelegacions existeixen en cada província menys en les comunitats autònomes que són uniprovincials i les anomena el Delegat del Govern, de qui depenen jeràrquicament.
Són els antics governadors civils i ostenten funcions administratives i de suport al Delegat del Govern. En el cas de les províncies insulars s’encarrega el director insular.
Les delegacions del govern integren tots els serveis territorials de l’AGE.
Problemes històrics Un dels problemes va ser la politització: fins el 1997 la figura del Governador Civil va ser un alt càrrec, hi havia clientelisme i un control i fiscalització dels locals. Un altre problema és la manca de coordinació, no hi ha una direcció transversal per la integració de polítiques públiques al territori. I per últim, els aspectes simbòlics negatius són un símbol d’un Estat centralista i de la repressió policial.
L’Administració funcional Consta d’agències i organismes autònoms (dret públic i una relació estreta amb l’AGE), les empreses públiques (regides pel dret privat i la societat mercantil) i les fórmules administratives àgils, que permeten evitar la pressió jurídica.
A l’administració funcional també la podem anomenar administració instrumental, i inclou els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i les entitats gestores de la Seguretat Social.
5 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 Quan una fórmula administrativa és més àgil el seu procediment és menor.
L’Administració Nuclear duu a terme les funcions de direcció, regulació i control de les activitats desenvolupades per l’Administració Funcional.
L’Administració Funcional té la funció executiva de la gestió de prestació de serveis o de la realització directa de les activitats administratives que estan en contacte amb la ciutadania.
Els organismes autònoms Tenen una personalitat jurídica pròpia amb un patrimoni i una tresoreria independent. La seva gestió és autònoma i els seus ingressos són propis. Hi ha una descentralització des de l’AGE pel que fa a l’execució de programes específics o de la prestació dels serveis públics.
Aquests organismes estan regits pel dret administratiu, el seu personal és funcionari o laboral i, actualment hi ha 58 organismes autònoms a l’AGE.
Les entitats públiques empresarials Estan regides pel dret privat i no es produeix una descentralització des de l’AGE de les activitats prestacionals o de la producció dels serveis públics amb la contraprestació. El seu funcionament és autàrquic; són organitzacions més àgils a l’hora de prestar serveis, a més el seu finançament és autònom.
En els anys 90 van patir la privatització d’empreses i, actualment hi ha 13 entitats que formen part de l’AGE.
Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social Els organismes públics amb un règim específic Les seves activitats són semblants a les dels organismes autònoms i els de les entitats públiques empresarials amb una especificació de funcions: Organismes encarregats de regular els diferents sectors econòmics: són independents dels òrgans centrals de l’AGE i no es dediquen a les activitats amb contraprestació.
Organismes formals separats de l’AGE Organismes amb una organització peculiar que no encaixa amb la normativa dels organismes autònoms i de les entitats públiques empresarials.
Les agències Provenen del model anglosaxó de l’administració pública. Són semblants als ministeris en el sentit que es creen de forma separada i les seves activitats estan molt regulades amb un sistema de funcionament autònom, que alhora és molt limitat.
Assumeixen tant les activitats relacionades amb la gestió i l’execució, com les nuclears de regulació, inspecció i realització d’actes administratius.
Actualment només 10 d’aquestes agències es troben dins l’AGE.
6 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 3 Les fundacions públiques Són organismes públics relacionats amb la sanitat i 38 d’ells estan adscrits al INSALUD.
La seva capacitat de gestió és l’autònoma de determinats hospitals públics.
El personal segueix un règim estatuari. Hi ha: • • • • Els directius, que fan contractes d’alta direcció laboral El patrimoni: que és propi en dependència de l’AGE La contractació: que segueix el principi de publicitat i de concurrència Els pressupostos: és igual a les entitats públiques empresarials.
Són models amb característiques peculiars que les situen com un model lleugerament diferent.
7 ...

Tags: