Tema 7 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura INTRODUCCIÓN A LA BIOMEDICINA
Profesor O.V.
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: Bases neurobiològiques de la conducta agresiva.
Sistemes hormonals i sistemes de neurotransmissió.
Per què serveix la conducta agressiva? És una característica de l’espècie animal que té una funció biològica adaptativa de supervivència. Està relacionada amb la reproducció: lluites entre mascles per l’accés a les femelles, defensa del territori, defensa de les cries...: - Conducta d’atac - Conducta d’amenaça - Conducta de submissió Agressivitat Vs. violència a) Atacs físics o verbals cap a una altra persona o les seves propietats.
Objectiu Enfrontar-se a un estímul o situació que es percep com amenaçant.
b) Forma física d’agressió dirigida cap a l’objectiu o persona equivocada, en el lloc inadequat, en un moment inoportú i amb una intensitat desmesurada (interacció agressió i cultura).
Conducta adaptativa d’agressió pot evolucionar Resposta no adaptativa de violència Una persona agressiva no té perquè ser violenta.
Hi ha conductes violentes acceptades socialment, i fins i tot, algunes són reforçades (el combat militar, l’autodefensa contra agressions, esports com la boxa…) FACTORS QUE INTERVENEN EN LA CONDUCTA AGRESSIVA - Sexe - Hormones - Gens - Aprenentatge - Ús de substancies com les drogues o l’alcohol MECANISMES NEURALS DE LA CONDUCTA AGRESSIVA Hi ha 3 estructures que s’activen quan hi ha agressió: - Amígdala: La seva funció principal és el processament de les emocions; també el centre de la identificació del perill, per això és fonamental per a la supervivència.
- Hipotàlem: És una estructura essencial en la supervivència i reproducció dels organismes. La seva funció és transformar totes les senyals fisiològiques en canvis de la conducta (deshidratació  sensació de set  beure aigua). Tot el sistema nerviós està connectat amb l’hipotàlem. L’hipotàlem provoca canvis en el sistema nerviós perifèric i en el sistema endocrí, i això causa canvis hormonals.
- Substància gris periaqüeductal: Participa en l’activació del sistema nerviós perifèric (SNP).
El mecanisme que inhibeix les respostes emocionals negatives és l’autocontrol (es troba a l’escorça pre-frontal, concretament, a l’escorça orbitofrontal).
Escorça orbitofrontal Interfase entre mecanismes cerebrals involucrats en respostes emocionals automàtiques i mecanismes implicats en el control de conductes complexes.
L’hipotàlem s’activa durant la conducta agressiva. Una lesió a la meitat posterior de l’hipotàlem impedeix la manifestació de conductes agressives.
BASES NEUROBIOLÒGIQUES En el cas de la conducta agressiva manifestada pels psicòpates hi ha una quantitat desproporcionada d’actes violents i criminals de forma repetida. No hi ha sentiments de culpabilitat o remordiments. Hi ha: 1) Alteracions funcionals o estructurals en una o més regions.
2) Defectes en les interconnexions entre regions.
3) Alteració funció serotoninèrgica.
4) Altres neurotransmissors, neuromoduladors i hormones (noradrenalina, dopamina, testosterona…).
Hi ha una disminució de l’activitat de l’escorça prefrontal durant el processament de paraules emotives en psicòpates (hipofunció prefrontal). Els atacs d’agressivitat semblen estar relacionats amb una disminució de l’activitat del Còrtex Prefrontal.
PSICÒPATA AFECTIU VS. PSICÒPATA PREDATORI Els assassins predatoris no tenen l’activitat prefrontal afectada perquè d’aquesta manera, poden dur a terme la planificació dels seus delictes.
L’agressió reactiva descrita en pacients amb sociopatía adquirida està relacionada amb lesions de l’escorça orbitofrontal. Hi ha una disminució de l’activitat de la regió orbitofrontal en subjectes amb personalitat antisocial, psicopática i amb conductes violentes.
SEROTONINA I CONDUCTA AGRESSIVA 5-HT Serotonina/ 5HIAA 5 hidroxi-indol-acètic La serotonina s’allibera de la neurona, però s’ha d’eliminar ja que alts nivells de serotonina estan associats a una ingesta d’aliments, son i també conductes agressives (és poc probable que en una persona tingui alts nivells de serotonina, normalment els problemes són amb baixos nivells de serotonina, que comporta els mateixos problemes que amb alts nivells).
Aleshores, l’enzim MAO es menja la serotonina de l’espai sinàptic per eliminar-la. Quan se la menja, al alliberar-la de nou, la transforma en una molècula 5HIAA.
Nivells alt de 5HIAA Alts nivells de serotonina Una disminució de l’activitat de les neurones serotoninèrgiques s’associa amb la conducta agressiva.
+ Serotonina - Agressivitat Exemples de persones amb nivells baixos de serotonina: Pacients psiquiàtrics agressius, persones molt impulsives, persones violentes, víctimes de suïcidis violents, alcoholisme, persones que han patit abusos infantils… Un augment de la concentració de 5-HIAA en el líquid encéfalo-raquídic afavoreix la superivència dels animals. Fàrmacs que augmenten els nivells de 5-HT permeten reduir l’agressivitat en models animals.
L’administració d’agonistes serotonèrgics redueixen la resposta agressiva i els antagonistes l’augmenten. El tractament de la conducta agressiva es fa amb fluoxetina, agonista serotonèrgic. Persones amb antecedents de conducta agressiva i antisocial tenen concentracions baixes de serotonina cerebral.
DOPAMINA I CONDUCTA AGRESSIVA Estudis en rates han mostrat que es produeix un increment en els nivells de dopamina quan s’anticipen interaccions agressives. En humans, alteracions en el sistema dopaminèrgic podrien influir en la conducta agressiva instrumental. Quan sentim plaer alliberem dopamina. Circuits cerebrals similars s’activen durant la conducta agressiva i la conducta sexual.
Una alteració en el gen MAO A ( 5-HT, DA i NA): produeix una conducta + agressiva, només observada en homes que havien patit abusos infantils.
HORMONES I CONDUCTA AGRESSIVA Els andrògens tenen un efecte organitzador (període prenatal) del teixit nerviós, i activador de la conducta agressiva (especialment a la pubertat).
Conducta agressiva en animals: Sexualment dimòrfica Agressió entre mascles: Determinació status de dominancia, Conducta androgen-depenent, Conducta depenent de la historia prèvia en agressions.
Agressió entre femelles: Induïble amb l’administració d’andrògens, agressió post-part (no depèn de dels nivells d’andrògens), agressió cap a una femella no-familiar intrusa dins d’una colònia femenina, Inhibida amb l’administració d’estrògens i progesterona L’administració de testosterona augmenta la conducta agressiva (tant en mascles com femelles). Hi ha major propensió a l’agressivitat en bessones que han compartit l’úter amb un germà que en aquelles que han compartit amb una germana.
Hiperplasia adrenal congénita Les nenes que pateixen aquesta malaltia queden exposades a quantitats molt elevades d’andrògens durant el desenvolupament prenatal. Aquestes nenes mostren nivells d’agressió més elevats.
Castració química en convictes acusats de delictes d’agressió sexualPreparats hormonals sintètics inhibeixen la producció testicular d’andrògens reduint l’impuls sexual.
...