Dret processal: lliçó 13 (Les garanties constitucionals establertes a l’art. 24.2 ce) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 13 En aquesta lliçó s’han de tenir clars els conceptes  Drets de l’art 24.2 CE - Dret del jutge ordinari predeterminat per la llei (lliçó 4, garanties independència imparcialitat)  dret fonamental i garantia d’independència imparcialitat  abans que sorgeixi un conflicte i s’hagi d’iniciar un procés judicial ja hem de saber quin és el jutge que durà a terme el procés.
o Objectiu  evitar manipulacions en l’Administració de Justícia, intentant evitar que canviant l’òrgan judicial que ha de conèixer un assumpte es pugui influir en el resultat del procés.
- Dret a la defensa i assistència lletrada  des del primer moment on hi hagi indici que una persona hagi pogut cometre un acte delictiu, la persona té dret a que una persona especialitzada jurídicament l’accessori.
o Objectiu  assegurar els principis d’igualtat de parts i contradicció.
Fins l’estiu del 2015  no es vulnera el dret si es prenia declaració al detingut (la policia) i aquest detingut, si que tenia l’advocat al costat, però no hi havia parlat abans.
Però al final, avui en dia, si que es considera que es vulnera un dret fonamental si no es deixa a l’acusat tenir una entrevista prèvia abans de declarar.
- Dret a un procés públic  implica que el procés ha de poder ser conegut per tot el públic en general. Es refereix a una publicitat externa. Objectiu  tothom pot assistir a un judici.
o Objectiu  protegir a les parts i mantenir la confiança de la societat en els Tribunals.
o Totes les vistes (civil, penal…) han de poder ser públiques.
o Excepció en pel procés penal i en tots els processos:  Fase d’instrucció en els processo penals  la primera fase només en poden tenir coneixement les parts. També poden arribar a ser secretes per l’investigat si així ho declara el jutge (per ex, quan hi ha risc de destrucció de proves).
 En tota classe de processos  si alguna de les parts és un menor d’edat es limita la publicitat dels judicis orals.
o PUBLICITAT INTERNA: Referida a les parts del procés  PUBLICITAT INTERNA: EL SECRET DE SUMARI  El secret extern del sumari: es predica respecte al públic en general. El TC admet que malgrat la seva importància, el coneixement que es pugui tenir de matèries que conformin el sumari per vies que no siguin una revelació indeguda és assumible  o en virtut de la llibertat d’informació. El contrari suposaria crear una mena de “matèria reservada” El secret intern: es pot imposar, excepcionalment, a les parts que intervenen en el sumari PUBLICITAT EXTERNA: referida a tercers  En la fase d’instrucció preval el secret d’actuacions (només en poden tenir coneixement les parts).
 En la fase de judici oral l’exigència de publicitat és absoluta.
 LA INTERVENCIÓ DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ: dret a la informació i a la comunicació d’informació veraç determinen la possibilitat s’enfronten en aquest cas a drets com la intimitat, l’honor i la pròpia imatge o la protecció de la infància i de la joventut. En aquests casos es permet la celebració del judici a porta tancada.
- Dret a un processes sense dilacions indegudes  concepte jurídic indeterminat. Hi ha processos que es necessitarà més temps o menys. Aquest dret es vulnera quan hi ha una paralització d’algun procés sense justificació. No obstant, si es pot anar justificant, no hi ha cap límit de temps per a cada tràmit, depèn molt del cas en concret.
Excepció: o En la fase d’instrucció del procés penal té un límit  si la instrucció és senzilla pot durar un màxim de 6 mesos i si es complicada, un màxim de 18 mesos.
Amb això es veu amb el tipus de delicte: delicte lleu robatori / delicte complicat assassinat. I pel número de persones: lleu 1 / complicat banda organitzada.
- Dret a ser informat de l’acusació formulada  ex, si t’estan investigant per un delicte d’homicidi, o de lesions… et diuen el perquè estàs detingut.
o En la fase d’instrucció es projecta sobre el fet punible, amb totes les seves circumstàncies i dels drets que l’assisteixen. Abasta fins i tot moments preprocessals, en relació amb la detenció i la informació que comporta.
o En la fase de judici oral es projecta respecte l’escrit d’acusació i respecte les qualificacions definitives de les parts que cal donar trasllat a l’acusat amb temps suficient per tal que prepari la seva defensa.
1.- Ningú pot ser acusat sense haver sigut primerament imputat.
2.- Ningú pot ser acusat sense haver sigut escoltat amb anterioritat a la conclusió de la investigació.
3.- No es pot sotmetre a l’imputat al règim de declaració testifical si de les diligències practicades es pot inferir fàcilment que hi ha una sospita sobre ell.
- Dret a un procés amb totes les garanties  la llei moltes de les previsions que té són per garantir determinades premisses (garanties processals). Si és vulnera alguna d’aquestes és la garantia a un dret processal.
- Dret a usar els mitjans de prova pertinents per a la defensa  fase de judici on totes les parts tenen aquest dret. Utilitzar tots els mitjans de proves que es creguin pertinents per a la defensa.
Qui és que diu si una prova és pertinent o no?  el jutge. Amb això quan el jutge dicta la resolució de inadmissió de prova, perquè no es pertinent, no es vulnera cap dret. Ex  si es crida a declara a les 20 persones que van veure com picaven a un home, el jutge pot dir: “home no, que ho facin dos, si tots han vist el mateix, no cal que vinguin 20”.
- No declarar contra si mateix i a no declarar-se culpable  dret de l’acusat. Quan ets investigat, o en la fase de judici oral tens el dret a no declarar-te culpable.
Materialització d’aquest dret  fent silenci durant les preguntes. En canvi els testimonis del procés, tenen la obligació de dir la veritat. Sinó ho fan poden incorre a un delicte de falç testimoni tipificat en el codi penal.
Per tant els jutges quan tenen sospites d’un presumpte implicat d’un acte delictiu, els crida com a investigat, no com a testimoni. Ja que així es podran donar totes les garanties processals. Així tot el que declaris es podrà utilitzar com a prova.
- Dret a la presumpció d’innocència  tota persona és innocent fins que es demostra el contrari.
o Presenta diverses vessants: a) Com a criteri estructural de la justícia penal (i per tant com a concepte a l’entorn del qual es desenvolupa un determinat model processal).
b) Com a regla de tractament de l’imputat durant tot el transcurs del procés penal.
c) Com a regla del judici fàctic de la sentència penal. En aquest sentit estableix una sèrie de requisits que s’hauran de complir per tal de poder arribar a un judici de culpabilitat de l’acusat en el procés penal.
• • • Només l’activitat probatòria de càrrec, degudament practicada, pot conduir a l’òrgan jutjador al convenciment de la certesa de la culpabilitat. En cas contrari opera la presumpció d’innocència.
La prova practicada ha de constituir una mínima prova de càrrec. Això suposa que l’òrgan judicial ha de valorar la prova, no poguent-se limitar a enumerar els fets provats sinó raonant com fonamenta la valoració de la prova.
La prova ha d’haver-se obtingut i practicat amb totes les garanties.
- Altres drets derivats de la CE: o Dret a la revisió de la resolució condemnatòria.
• La segona instància pot ser a través del recurs d’apel·lació o de cassació.
• Només correspon al condenmat.
• Està circumscrit al procés penal o La prohibició de tortura i tractes degradants i les intervencions corporals.
o La llibertat personal (presó provisional, drets del detingut i habeas corpus).
o Els drets a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions.
• Necessitat que s’estableixi per ressolució judicial motivada.
...