Apunts complets sobre la sentència 6 (STC 6-2014, de 27 de gener) per Dret Constitucional I (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 09/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts complets sobre la sentència 6 (STC 6-2014, de 27 de gener) per Dret Constitucional I

Vista previa del texto

6. STC 6-2014, de 27 de gener La distribució de matèries és estatutària. El sistema de repartiment és aparentment de doble llista i clàusula de Article 149: Competències que la CE, atribueix a l’Estat.
Article 148: Competències que la CE, diu que poden assumir les CCAA. És una llista que durant 5anys va ser el sostre màxim de competències assumides.
Si l’Estat vol tenir competències sobre alguna cosa, és necessari una norma atributiva de competència. La norma atributiva de competències de l’Estat és la CE. L’Estat és el titular de les competències.
A la CA, la norma atributiva de competències és l’Estatut d’Autonomia (CATALUNYA  2006).
La Generalitat és el titular de les competències que li són atribuïdes.
Funcions que atribueix la CE sobre una determinada matèria: - Legislar - Administrar - Coordinar - Aplicar les lleis - Administració Les matèries competencials, descriuen realitats molt diverses, però són realitats jurídiques.
Un conflicte positiu de competència sorgeix quan l’Estat i una Comunitat Autònoma o dues Comunitats Autònomes, tenen una controvèrsia sobre una actuació pública.
STC 6/2014, del 27 de gener REAL DECRET: És una norma dictada pel govern, són reglamentes administratius. L’Estat ha cregut que tenia un títol competencial (normes que atribueixen a l’Estat una determinada competència).
El govern regula un Real Decret sobre la regulació de la quantitat dels producte làctics, no té res a veure amb la sanitat. És una classificació voluntària que poden adoptar els productors de llet. El Govern de la Generalitat creu que el Real Decret vulnera les seves competències.
El resultat dels processos de normes, no és declarar la conformitat amb la norma, sinó que el resultat al que arriba la sentència en el “fallo” és que aquesta actuació i aquest Real Decreto vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya. Fa una funció arbitrària.
La seva decisió és dir qui és el titular d’aquesta competència, dictar la norma de la lletra Q o C dels productes làctics de Catalunya.
L’article 149 de la CE, disposa que l’Estat conté competència exclusiva. Això significa que existeix una tipologia de competència i no totes són iguals. Això depèn de com es combinin les matèries i les relacions. Quan es parla de competències exclusives, s’entén que és un règim presencial en el qual, totes les funcions sobre tota una matèria, és atribuïda a un sol titular amb exclusió de l’altre. La norma atributiva de competència, atribueix totes les matèries a un titular.
No totes les competències són exclusives, perquè hi poden haver competències on s’atribueixin algunes funcions a l’Estat i altres a la Comunitat Autònoma.
Les CCAA, poden assumir la legislació i tenen l’execució. No és una competència exclusiva, sinó que és una competència compartida. (apunts del iaio substitut). La matèria pot ser compartida perquè una sola part de la matèria l’Estat realitza totes les funcions i sobre una altra part de la matèria les Comunitats Autònomes té totes les funcions també.
6. STC 6-2014, de 27 de gener Formes de competències  EXLUSIU (en el sentit excloent) – COMPARTIT (entre l’Estat i la Comunitat Autònoma) – CONCURRENTS (en matèria de cultura, tant l’Estat com la CA poden executar totes les funcions)  Això produeix que hi hagi més d’un conflicte.
Referit a la sentència, l’Estat va creure que era competent, perquè tenia títols competencials: - Control de l’activitat econòmica, article 149.1.13 - Control de la sanitat, article 149.1.16 Títols competencials que la Generalitat al·lega: - Denominacions i indicacions geogràfiques de qualitat article128 de l’Estatut d’Autonomia, sense perjudici de les competències que atorga la CE a l’Estat.
- Competència d’agricultura i ramaderia de caràcter exclusiu, segons l’article 116.1 de l’Estatut d’Autonomia.
- Matèria de consum. La generalitat va anar al TC per disputar i reclamar la competència que genera l’article 23 de l’Estatut d’Autonomia.
El Tribunal arriba a una conclusió que aquesta actuació de l’Estat quan va dictar el Real Decret vulnera les competències de l’Estatut d’Autonomia. Per arribar en aquesta conclusió, ha hagut de fer un raonament.
La clau del raonament, l’operació que fa el Tribunal per arribar a la solució és estudiar la finalitat de l’operació determinant: enquadrar aquesta norma en el bases i planificacions.
La finalitat de la norma té a veure amb la sanitat i en què els productes tinguin una determinada garantia. El Tribunal rebutja que la norma es pugui enquadrar ni en l’economia ni en la sanitat.
Per tant, entén que l’Estat no tenia cap tipus de títol competencial per enquadrar aquesta norma en les seves normatives.
El traspàs de serveis, es va fer en els anys 80’s. En aquell moment, les CCAA, pràcticament no disposaven de res. El que hi havia era l’administració de l’Estat a cada Comunitat Autònoma.
Aquestes administracions tenien pressupostos, edificis, etc. La Generalitat de Catalunya va decidir absorbir les competències en l’administració de la Sanitat.
El traspàs de serveis significa que un cop la Generalitat va absorbir les competències de sanitat, l’Estat li va transferir el material que tenia l’Estat. Les competències no es traspassen, són absorbides, excepte en l’article 150.2, hi ha la possibilitat de què l’Estat transfereixi algunes competències de la seva titularitat però perquè és de l’Estat.
No és el mateix una competència assumida que una competència delegada. Perquè la titularitat de la competència que es transfereix és de l’Estat, només transfereix el seu exercici i no la competència en si.
L’Estat transfereix a la Comunitat Autònoma a través de Reals Decrets ...

Comprar Previsualizar