Anatomia de l'orella (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 33

Vista previa del texto

Anatomia de l’orella 1. Generalitats.
1.1. Parts.
   Externa.
Mitjana o caixa timpànica.
Interna o laberint .
1.2. Funcions.
La principal funció és la audició. Però també trobem una important funció en l’equilibri.
2. Orella externa.
2.1. Funcions.
Captar i amplificar les ones sonores.
2.2. Parts.
   Pavelló auricular: té forma ovalada i està constituït per cartílag elàstic i per teixit adipós. Localitza les ones sonores i les capta.
o Trague: zona que es troba per debat del forat per on començarà el conducte auditiu extern. Zona molt innervada o Meat: forat per on comença el conducte auditiu extern o Lòbul: zona amb teixit adipós. Part més inferior.
o Musculatura: per tal de localitzar d’on ve els sorolls. Formen part de la musculatura mímica i estaran innervats per el nervi facial.
 Múscul auricular anterior  Múscul auricular posterior  Múscul auricular superior Conducte auditiu extern (CAE): conducte que comença des de el meat i va fins la membrana timpànica. Està tapiat per pell, que presenten pels i glàndules que secreten cerumen. La part externa serà cartilaginosa i la part interna serà òssia, penyal del os temporal.
El penyal és la part del temporal en forma de guix, que té una sèrie de cavitats: la part interna de l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella externa.
Membrana timpànica: membrana que separa la orella externa de la mitjana. Es troba al final del conducte auditiu extern. La seva funció serà la de vibració a causa de les ones sonores, de manera que mourà els óssos que es troben dins de l’orella mitjana.
o Part externa: tapiada per la mateixa pell que recobreix el conducte auditiu extern. Innervat per el mateix nervi que innerva la pell del conducte auditiu extern, el nervi X o nervi trigemin.
o Part interna: formada per la mateixa mucosa que envolta les parets de la orella mitjana. Innervada per el mateix nervi que innerva la mucosa de l’orella mitjana, el nervi IX o nervi glossofaringi.
 Otoscòpia: observació, a partir de l’otoscopi, el conducte auditiu extern i part interna de la membrana timpànica. S’observen tres parts: o Central o Superior o Inferior: no trobem nervis ni ossos i és on es faran els drenatges.
3. Orella mitjana, caixa del timpà, cavitat timpànica.
3.1. Generalitats.
Es troba situa dins de la porció petrosa del penyal del temporal (la cavitat més gran).
Recoberta per mucosa.
3.2. Ossets auriculars.
En aquesta cavitat trobarem els ossets auriculars, els mes petits del nostre organisme.
De més ester a intern:    Martell: és el més extern i té una part recolzada sobre la membrana timpànica que es coneix com a mànec del martell. Presenta una superfície articular per l’enclusa Enclusa: es troba en mig i té dues superfícies articulars. Una per el martell i una altre per el estrep.
Estrep: té una superfície articular destinada a l’enclusa i es relaciona amb l’orella interna on es troben els receptors del so. Tanca el forat oval que comunica l’orella interna de la mitjana. És el més petit i més intern.
 Existeixen dos forats que comuniquen orella interna i externa forats oval i forat rodo 3.3. Músculs.
Trobem dos músculs que provocaran una disminució del moviment dels ossets amb la finalitat de protegir l’orella interna contra els sorolls forts.
  Del martell: innervat per el nervi per el V parell cranial Del estrep: Innervat per el VII  Hiperacúsia: no funcionen aquests músculs (no funciona el nervi facial), 3.4. Parets.
      Paret superior o sostre Paret inferior o terra Paret externa o membranosa: es relaciona amb l’orella externa Paret interna o laberíntica: es relaciona amb l’orella Paret posterior: Es relaciona amb les cavitats o sins mastoïdals Paret anterior: es relaciona amb la trompa d’Eustaqui.
 Trompa d’Eustaqui: conducte que va des de l’orella mitjana fins la rinofaringe.
Amb la funció d’igualar les pressions que tenim a nivell de la orella interna amb la de la rinofaringe. Per fer obrir-la e igualar pressions, deglutim.
Pot produir otitis a causa de l’entrada de mocs.
4. Orella interna.
4.1. Generalitats.
Es troba tot immers en un líquid anomenat endolimfa que es mourà en el moment que s’obri la finestra oval per el moviment dels ossets, de manera que transmetrà la senyal fins els receptors del so. El seu moviment a causa de la gravetat també serà detectat per els receptors de l’equilibri.
4.2. Parts.
  Laberint o vestíbul ossi: dins del penyal del temporal.
Laberint membranós: situat dins del laberint ossi.
Els dividim en: o Laberint anterior: on trobem la còclea o cargol, conducte que forma dues voltes i mitja. És on trobem els receptors de l’audició. Es troba dividit en:  Part superior o rampa vestibular: és on trobarem el cargol membranós i el òrgan de Corti, on es troben els receptors relacionats amb l’audició. Va a parar a la finestra oval  Part inferior o rampa timpànica: Va a parar a la finestra rodona, que es troba coberta per la membrana timpànica secundària.
o Laberint posterior: on trobem els còndils semicirculars situats en angle recte.
 Superior o anterior S’uneixen en la part final de una de les branques de  Posterior manera que el utricle té 5 forats per la inserció de  Lateral tots els pilars (sinó serien 6) Els ossis acaben a nivell del vestíbul ossi, mentre els membranosos acaben a nivell del vestíbul membranós (però només en el utricle).
 Vestíbul ossi: a la paret externa es on trobem les finestres oval i rodona  Vestíbul membranós: es troba dins del vestíbul ossi. Dues estructures: o Sàcul: es troba més a prop del cargol o Utricle: més a prop dels conductes semicirculars.
 Els receptors de l’equilibri només es trobaran en unes determinades zones anomenades màcules, situades entre aquestes dues estructures. Aquests s’exciten amb els moviments en el pla sagital i en el pla frontal del cap. D’ells sortiran les fibres nervioses que formaran el nervi vestibular o estàtic.
 Els conductes semicirculars tenen zones determinades, anomenades ampul·les, amb receptors que s’activen amb els moviments de rotació del cap. D’aquestes zones sortiran les fibres nervioses que formaran el nervi vestibular o estàtic.
El nervi vestibular o estàtic junt amb el nervi acústic, coclear o auditiu formarà el nervi del VIII parell cranial o nervi estatoacustic o vestibulocolcear. S’origina a nivell de la còclea i del vestíbul. Amb fibres encarregades de l’adició i fibres encarregades de l’equilibri.
...