Lliçó 3. El comportament electoral (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 12/02/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 3. El comportament electoral 1. Comportament i participació política La participació política és un element fonamental en tot sistema democràtic perquè permet conectar les demandes socials amb les mesures que adopten els governants.
N’hi ha de tres tipus: • Participació directa • Democràcia representativa • Influència en el procés de presa de decisions Hi ha diferents teories de participació al llarg de la història: 1a. Teoria participativa (democràcia directa) Present en la Grècia clàssica, es tracta d’una democràcia participativa igualitària, doncs tots els ciutadans tenen el mateix valor per accedir a un càrrec o magistratura.
parla d’un contracte social -> Conjunt d’individus que decideixen de mutu acord les principals decisions que afecten a la societat.
S. XVIII , Rousseau redescobreixen el valor de la participació directa en la presa de decisions públiques -> Parlen d’una societat ideal, on la ciutadania està motivada per les qüestions públiques. Volen evitar el conflicte social i buscar doncs, maneres de contrarestar els alçaments armats.
S. XX , Carole Pateman i Macpherson Crítiques a aquest model -> 1) No tothom qui vota ho fa amb coneixement de causa.
2) Es perd la visió local.
3) Part important no vota, i una minoria acaba decidint.
2a. Teoria participativa (teoria elitista) - Desconfien de la ciutadania en la presa de decisions.
- Postulen la democràcia representativa, doncs la política s’ha de deixar en mans especialitzades.
1 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes - Es creu que la inhibició no és dolenta, perquè s’identifica la massa que no vota amb gent que es conforma amb l’statu quo.
Crítiques a aquest model -> 1) Perquè ha de ser cada 4 anys? 2) La inhibició és dolenta. 3) Es millor combinar-la amb elements de participació directa.
2. La participació política Dues distincions : • Subjectiva: Distingim la participació política en funció de qui intervé en el proces polític. aleshores, els diferents subjectes que hi intervenen, primer son els polítics (dos tipus de subjecte,un el polític que obté un mandat representatiu a les urnes"diputat", i un altre que rep un encàrrec executiu "govern", en tercer lloc, una tercera categoria que intervé en el proces polític, que son els càrrecs orgànics "aquells polítics que es limiten a dirigir un partit") ...- També hi ha els membres de la societat en general, que participen a traves d'associacions, corporacions professionals, i també amb caràcter més residual o esporàdic, la gent que va a votar.
• Material: Diversos tipus de participació, una primera forma de participació seria aquell conjunt d'accions que van dirigits a influir en l’elecció de càrrecs representatius o executius.(tot el que te a veure amb el proces electoral) (influir en les organitzacions polítiques perquè una determinada persona pugui optar a la seva elecció.
Un altre tipus de participació: (Influir en l'agenda política, convèncer la classe política de determinada decisió) (a traves de diversos processos participatius)tracta de mirar d'influir en les actituds de la classe política, això vol dir mirar de condicionar en el proces de presa de decisions(vagues, manifestacions, publicitat).
En tercer lloc hi ha accions que es dirigeixen no nomes als polítics sinó també a altres actors rellevants de la societat, i estem parlant per exemple d’accions que es dirigeixen cap a grans empreses o grans associacions (Ex: boicot).
En quart lloc hi ha altres tipus de participacions, com les anomenades accions de resposta, davant decisions ja preses, (manifestacions, tancades, etc).
Finalment, podrim dir que també hi ha una altra manera d'influir que es l’afiliació o la participació mes o menys activa en moviment que no son estrictament polítics sinó mes de caràcter social,i expressen opinió d'aspectes de l'agenda política.
(sindicats, patronals, etc...).
2.1 Punt de vista de la intensitat, distingim diversos nivells es el de la informacio : Es lelement minim que suposa participar, estar informat de les decisions, aixo determina una voluntat activa.
• El primer 2 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes nivell seria la consulta: un nivell mes avancat de participacio, es quan el ciutada dirigeix als poders publics, pero evidentment es una accio unidireccional perque, en definitiva, es lautoritat o el resposanble politic que fixa o defineix la tematica, lagenda • Un segon nivell, seria la deliberacio: Estem parlant de un marc discussio, per tant hi ha reciprocitat i hi ha interaccio.
• Un tercer : seria ja decidir,poder intervenir decidint, prenent part en la decisio.
Estem parlant no de democracia deliberativa, sino de democracia autenticament participativa, i aixo es concreta a traves del vot. Un tipus dintervencio que es concreta a traves sobretot de la democracia representativa, a atraves del sufragi, pero tambe a traves daltres mecanismes participatius com el dret de peticio, la iniciativa legilstiva popular.
• Quart nivell • Cinque nivell (ultim): El mes intens, es la capictat de gestio directe, es a dri intervenint directament en la gestio o en la execuio duna determinada accio politica.
2.2 Tipus de participació política • La participacio pot ser electoral o no electoral • La participacio convencional (es la que es reglada, la que sajusta a unes determinades normes o valors dominants de la societat, per tant es un tipus de participacio legitima perque sajusta al que preveuen les lleis, perque sadequa als valors socials dominants i normalment fins hi tot pot ser estimulat pels propis poders publics "Ex: El vot").
• No convencional (la participacio informal, no reglada, que es ilegitima "Ex: una ocupacio dun immoble").
• La participacio basada en la veu (fer sentir la veu,"Ex: manifestacio, tertulia televisica, article dopinio") o be en la sortida (estem parlant dun tipus de participacio basat mes en la "amenaca" de marxar, es adir, de no participar de cap manera en el proces politic, o sigui, desde labstecnio en un proces electoral, del cas de marxar duna organitzacio).
2.2.1 Classificació en funció al nombre de subjectes que participen • Participació individual: Agafa cos a través d’una acció col·lectiva.
2.2.2 Classificació en funció al temps - Estable : Militar en un partit politic, en un sindicat, ... Es una organitzacio que es mante enel temps - Esporadica o periodica : Des de la particpacio electoral, o organitzar una determinada accio en contra duna decisio, una carta al director,..
3 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 2.3 Factors socioeconòmics que expliquen la participació política El nivell de satisfaccio o insatisfaccio, l'interes o el compromis en la politica, un factor com els recursos individuals (doncs gent qe te la vida resolta tendeix a participar molt menys, el nivell de formacio, si la persona es part integrant duna organitzacio,.
Motius personals • En primer lloc, parlem del factor "recursos individuals" o caracteristiques socioecnomiques. Tambe menys formacio. Tambe es gent que te menys ingressos i consequentment te menys temps per participar.
• L'edat, les enquestes demostren clarament com els joves participen sempre menys que la gent de major edat. EL factor edat determina tambe tenir mes o menys coneixement.
• El temps: les enquestes demostren tambe que la gent que disposa de mes temps, es gent que destinana part dl temps a partifcipar en una associacio partit o sindicat.
• Un altre factor que ha anat disminutint en el temps pero que influeix clarament en la participacio, es el genere: La tradicional postergacio de la dona la situat per raons de caracter social en un paper secundari tradicionalment comencant perqe dunrat anys no han pogut ni tant sols participar en les eleccions. Les enquestes demostren com la dona particpa menys.
2.4 L'interès o el compromís (tres tipus d’actituds) : Que depen basicament de la percepcio que te lindividiu de la utilitat que pugui tenir el seu grau dimplicacio en politica. TEnim desde gent interessada fins a gent que diem que son apatics.
1.
Actitud dimplicacio 2.
Un altre tips d'actitut seria el de la polititzacio : Ve determinada per la afiliacio o simpatia a una organitzacio o a un partit politic. (gent que esta molt polititzada i gent que no ho esta gens, en funcio del seu nivell didentificacio amb unadeterminada ideologia o organitzacio). (quanta mes implicacio i mes polititzacio, aquest binomi, comporta necessariamentmajor participacio politica.
3.
Context politic i instuticional: 4.
La descentralitzacio territorial : quanta mes proximitat hi ha al centre de decicio, facilita mes la participacio. Es mes facil que la gent estigui motivada per participar en una decisio del seu municipi que no pas del govern de lestat.
L'existencia o no duna estructura doportunitats, es a dir si el marc institucional no dona instruments o formes de participacio, es evident que la participacio sera menor.
4 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 2.5 Que no és participació política Podriem exlcloure de la participacio les accions civiques que no tenen voluntat dincidir directament sobre la politica(debat familiar sobre politica, doncs no incideix sobre el proces decisional). Tampoc la pertanyensa a organitzacions de signe cultural, religios, artistic, etc. I tampoc es participacio politica estrictament, el gaudi o benefici de determinades prestacions o serveix publics, es a dir, algu que rep una prestacio datur, dentrada, com a beneficiari, no te voluntat dinfluir en el proces politic, per tant no es participacio.
5 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 2.6 Qui són els participants? (tres classificacions) • Primera classificacio es en funcio de la intensitat de la participacio : Hi ha 3 tipus de participants.
1. El primer és l'apatic (aquest no participa politicament, ni es mostra interessat per la politica, es un colectiu que en el nostra sistema correspon a un 30 % de la poblacio).
2.
Un segon colectiu es el que denominem espectadors, (es un colectiu dun 60%, un tipus de persona que mostra interes o que participa esporadicament, pero amb un interes relatiu).
3.
El tercer colectiu (un 10% aprox), son els denominats gladiadors, que son gent compromesa politicament,que no nomes participen activament sino que a mes ames voten de manera escrupulosa en els processos electorals.
• Segona classificacio en rao de la especialitzacio (en funcio de les caracteristiques de cada participacio) : Distingim entre 1. Els inactius (aquests no participen gairebe mai, i no hofan perqe no sidentifiquen amb cap posicio ideologica de les que hi ha en el sistema, i en aquest colectiu hi ha desde la gent molt gran, la gent amb poc nivell de formacio, persones amb condicions socioeconomiques precaries,, i tambe la dona(raons historiques).
2. Els conformistes, son gent que participac unicament a traves de metodes o procediments convencionals, per tant es un personatge a qui no agrada utilitzar metodes no convencionals. Per tant, no participa normalment en actes de protesta, sino que es algu que es limita aparticipar en el proces electoral.
3. Els contestataris: Son un tipus de persona a qui agradens els metodes informals, no reglats, no convencionals, i per tant es mostra absolutament indiferent davant el fet que la participacio sigui legal o no.
4.
Activistes : Aquests, a banda de participar normalment politicament, tant per vies cnvencionals com per vies no convencionals, mostren un nivell de compromi total, i ho fan normalment a traves de la adhesio a algun tipus dorganitzacio o moviment.
• Tercera classificacio, es en funcio en el que algu denomina models estatals (segons el tipus destat) Distingim: 1.
Model anglosaxo : Molt especialmentun model present als eeuu, on la potencia de la societat civil organitzada al marge dels poders publics i dels partits politics denota una participacio privada.
2.
El cas europeu continental nordic 3.
Model meridional : On la participacio normalment es canalitza a traves sobretot de partits i sindicats.
: Sol agafarse com a exemple el model italia, on cada dia agafa 6 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes mes potencia les forces de participacio no convencional.
2.7 Conseqüències que pot tenir la participació 2.7.1 Efectes sobre l’i dividu Es considera que quan mes gran es la participacio, mes alt sera el nivell de polititzacio de les persones.
També es considera que la participacio afavoreix la presencia de determinats valors de ciutadania, de solidaritat, de empatia. Aixo incrementa les habilitats socials afavorint-ne el tracte.
També pot suposar un factor de desil·lusió, doncs no sempre les persones que es veuen implicades en un procs assoleixen els objectius que persegueixen.
2.7.2 Influència que té la participació en la definició de polítiques públiques És evident que la participacio politica afavoreix un major grau dacceptacio de determinades deciosions, aixo legitima mes les decisions que no la nula participacio.
Una alta participacio afavoreix un millor funcionament de les institucions.
2.7.3 Influència sobre la democràcia Una amplia participació legitima el sistema democràtic La participació i la confiança ciutadana permet també la resolució dels problemes amb major possibilitat. (mentre mes instruments que afavoreixen la participació política actua com un element preventiu del conflicte social).
2.8 Metodologies de l’estudi del co porta e t 2 grans mètodes d’anàlisi del comportament polític.
1.
: Pretén saber com es comporta la gent i sobre quins motius ho fa. Es doncs un mètode positivista. Això es fa a través d’un mètode d’anàlisi sistemàtic, a partir de les dades empíriques disponibles.
2.
L'enfocament econòmic : Aquí els economistes utilitzen paràmetres econòmics a traves d’un element, com es la teoria de l’elecció racional, o per exemple a traves de la Teoria de "jocs". Es a dir, el que fa primer és agafar l'individu, considera l'individu com una unitat d’anàlisi i el separa, en segon lloc estudia com aquest individu decideix en funció de la maximització de beneficis o de la minimitzacio dels costos.
L'enfocament conductista 7 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 3. L’acció col·lectiva Qualsevol comportament polític individual acabara tenint una dimensió col·lectiva, es a dir, el comportament polític duna persona, normalment tendira a integrar-se en un conjunt de accions o d'activitats que desplega un col·lectiu.
Acció col·lectiva : La integració d’un individu en un conjunt d’actes o d’activitats que realitza una associació, partit o col·lectiu. Te com a elements comuns : • La intencionalitat : És a dir, hi ha un objectiu comú que es persegueix.
• Hi ha coordinació, Això requereix certa estructuració per tant hi ha jerarquies.
• Voluntarietat : Es a dir, doncs es suposa que no hi ha cap tipus de coacció per pertànyer a un col·lectiu.
• Estabilitat : A les organitzacions tenen una certa vocació de permanència en el temps.
3.1 Classificació dels actors col·lectius En raó de la seva Estabilitat : Dintre d’això, ni ha que son sòlids i permanents, (partits polítics, sindicats, grups d’interès o de pressió), i en canvi ni ha que tenen oscil·lacions (com son els moviments socials).
Discurs : QUe pot ser un discurs global, (el preocupen moltes coses "Ex: partit polític") , d’altres tenen un interes purament sectorial "Ex: associacions". Propòsit també transversal, estem parlant d’interessos que travessen diferents camps o diferents àmbits (tot va al ministeri de presidència, allà van les polítiques transversals).
En funció de l'escenari en que actuen : Aquí distingim dos tipus d'escenari. L'escenari institucional i el no institucional(reclamen al marge de les institucions).
8 ...

Tags: