RESUM+APUNTS PSICOBIO PARCIAL 1 (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Biològica I
Año del apunte 2017
Páginas 44
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PSICOBIOLOGIA 1 Tema 1- Neuroanatomia: generalitats, sistema nerviós perifèric i medul·la espinal ORGANITZACIÓ GENERAL DEL SN Arriben a la musculatura, recullen info i la porten al SNC Perfectament envoltat per carcassa òssia (crani i columna vertebral) Funcionament viseres Estructures, nervis fora de la carcassa òssia Automàtic, respirar, cor bategar, etc.
*Aferencies: info cap a SNC *Eferencies: info que surt del SNC TERMINOLOGIA DE REFERÈNCIA Punts de referència PER A LA DESCRIPCIÓ DE LESIONS Proximal =Més a prop Lesions en una única meitat del cos Lesions en una part del cs que “causa mal” en una part contraria Distal=Més lluny Direcció i localització: eix rostro-caudal i eix dorsal-ventral Direcció i localització: eix medial-lateral Plànols de tall Específic per SNC, medul·la SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Correspon a tots els nervis que queden fora del crani i la columna vertebral. La seva principal funció és rebre i transmetre es impulsos sensitius cap al SNC, i rebre i transmetre els impulsos motors cap als òrgans efectors.
*info sensorial aferent  blau *info motora eferent  vermell *Característiques vegetatives  Verd El SNP està format per nervis que connecten el SNC amb la resta del cos: 12 parells de Nervis Cranials que surten de l’encèfal) i 31 parells de nervis raquidis (o espinals) que surten de la medul·la.
SNP SOMÀTIC: condueix cap al SNC, a través de nervis aferents, els senyals sensorials de músculs, pell, ulls, oïdes, etc. i condueix a través de nervis eferents els senyals motors cap als músculs.
SNP AUTÒNOM o vegetatiu: condueix cap al SNC, a través de nervis aferents, els senyals que provenen dels òrgans i viseres (cor, pulmons) i condueixen a través de nervis eferents els senyals cap als òrgans.
SN perifèric Autònom Regula funcions automàtiques de l’organisme i la resposta de glàndules, vasos sanguinis i òrgans de les condicions a les que l’organisme està sotmès (ex: batec cardíac, la digestió, la respiració, etc.) SISTEMA PARASIMPÀTIC: predomina en situacions relaxades. Sistema reparador. Descans, digestió...
SISTEMA SIMPÀTIC: Predomina en situacions de perill. Lluita, fugida. Musculatura, oxigen, glucosa necessària, etc.
HOMEOSTASI=EQUILIBRI  L’activitat del Sistema nerviós simpàtic i el parasimpàtic es compensen per mantenir en equilibri el nostre organisme.
*SNP regulat per estructures centrals.
El sistema simpàtic i el parasimpàtic són estructuralment diferent: - El sistema Simpàtic és una cadena ganglionar simpàtica, aglutaments enganxats a la columna vertebral. Un origen i distribuïts en cadena. Acaba funcionant amb noradrenalina.
Dos punts de sortida. Info des de nervi Vague (parell cranial nº 10) (X-PC) i innerva moltes estructures.
Nervis sacres  innervació òrgans sexuals i bufeta. Funciona amb acetilcolina. Es generen a la part més baixa de la medul·la.
*La planta de la Bella Dona  dilata les pupil·les. Se n’extreu atropina.
En situacions d’estrès. Paper psicòleg i eines: ensenyar a relaxar per aprendre a baixar predomini simpàtic.
Tècniques biofeedback (sistema vegetatu) s’ensenya al subjecte el que està passant al seu cs, l’individu té l’input directe de quan baixa el seu ritme cardíac i aprèn a saber què fer per baixarlos. Neurofeedback  enregistrament ones cerebrals. Donar eines al pacient per controlar l’estat intern.
El SN Autònom (SNA) regula l’activitat dels òrgans i terns per adaptar-se a les demandes externes i internes i mantenir l’homeòstasi o equilibri intern (Cannon, 1932). Els principals reguladors d’aquest sistema es localitzen a l’hipotàlem que rep informació de moltes regions del SC, les integra i genera una resposta a través del SNA i del sistema endocrí.
Teoria de l’emoció James-Lange: les emocions com a resultat de les reaccions fisiològiques a estímuls.
Tenint en compte que en una situació d’estrès predomina l’estimulació simpàtica.
MEDUL·LA ESPINAL És una estructura cilíndrica que pertany al SNC, distribuïda en direcció caudal des del tronc cerebral (últim contacte amb el bulb raquidi) fins la segona vèrtebra lumbar (L2) (en adults). L’última àrea medul3lar s’anomena con medul·lar. A partir d’aquí i en sentit caudal, en la regió absent de medul·la es troba la cua de cavall.
Es un contínuum, està contínuament rebent , processant info i enviant respostes. És un conjunt de cables que donen forma a l’estructura. Va des del bulb raquidi fins la vertebra L2. Acaba amb el con medul·lar. Cada tros de medul·la fa sortir in nervi entre les vertebres, i al final de la medul·la trobem un conjunt de nervis anomenat cua de cavall, un amassa cilíndrica que s’estén i a partir de la L2 trobem la formació nerviosa.
La medul·la espinal està protegida per la columna vertebral a tots els nivells i per les meninges medul·lars. Al mig i al llarg de la medul·la hi trobem el conducte raquidi (canal medul·lar, conducte vertebral).
Des del punt de vista funcional, està dividida longitudinalment en segments. Hi ha 31 segments medul·lars diferents, distribuïts tot al llarg. A cadascun d’aquests nivells, s’inserten un parell de nervis espinals (o raquidis) (31 parells de nervis raquidis/espinals) Nervis raquidis  part posterior (ganglis raquidis, info sensorial) part anterior (info motora).
EN UN TALL TRANSVERSAL DE MEDUL·LA PODEM OBSERVAR: - - Substància gris: és central i presenta una distribució en forma de H o “ales de papallona”, està formada per cossos neuronals.
Substància blanca: ocupa la part externa i rodeja la substància grisa, està formada per fibres mielinitzades ascendents i descendents. La substància blanca condueix la info motora o recull la info sensorial.
Al mig trobem un forat, un conducte pel líquid cefaloraquidi.
*A mesura que anem pujant per la medul·la recollim més fibres sensitives i per tnat augmenta la substància blanca.
*Gangli raquidi: neurona de relleu per recuperar forces.
*A més a més la medul·la té capacitats de generar reflexos medul·lars, sense necessitat de passar pel SNC *Spinal chord  Medul·la *Medula  Bulb raquidi.
PRÀCTICA 1- INTRODUCCIÓ A LA NEURANATOMIA A quatre potes els eixos coincideixen SNC protegit per 4 mecanismes de protecció: - TEIXIT OSSI: El SNC (encèfal+medul·la) es troba sostingut i protegit per teixit ossi. Així doncs, l’encefal queda protegit pel crani, mentre que la medulla espinal està protegida per la columna vertebral.
Estan separats per sutures que tenen un mínim de flexibilitat que permet amortitzar cops. Si es trenca un os, ja no posa en perill cap altre.
- LES MENINGES: Són tres capes de teixit conjunctiu, és un sistema membranós que evita el contacte directe amb l’os.
o Duramàter: és la més externa i està íntimament unida a l’os o o Aracnoides: és intermitja i té aspecte de tela d’aranya.
Piamàter: és la més intern i fina. Està en contacte directe amb el teixit nerviós.
*Entre crani i Duramàter  Espai epidural *Entre Duramàter i Aracnoide  Espai subdural *Entre Aracnoide i Piamàter  Espai subaracnidal (per on circula el LCR) - El LCR: És un líquid incolor que banya tot el SNC. És un amortidor físic (traumatismes) i químic (eliminació de metabòlits). Deixa el cervell més o menys en suspensió.
Es localitza a l’espai subaracnoidal. Es sintetitza al Sistema ventricular i recorre tot el cos a través del conducte ependimari (conducte central al llar de la medul·la espinal).
o EL SISTEMA VENTRICULAR: és un buit, una cavitat, vestigi del desenvolupament embrionari del SN on es sintetitza el LCR Forat de Monro - BARRERA HEMATOENCEFÀLICA: L’encèfal necessita un ambient intern constant. Si estigués exposat a canvis químics sense regulació es produiria una activitat neuronal sense control (ions importants per a l’establiment dels potencials d’acció, alguns aminoàcids són neurotransmissors, etc.) Estructura formada per cèl·lules endotelials i glia. Teixeix unions molt estretes que impedeixen el pas de tòxics i altres substàncies des de la sang al SNC com l’alcohol i la nicotina.
*Unions molt fortes de cèl·lules, barrera selectiva.
Tema 2- Tronc de l’encèfal i cerebel Localització: Des de la porció superior de la medul·la ó superior de la medul·la fins al diencèfal.
*Peduncles cerebel·losos ??? FUNCIONS: Centre d’integració d’inferències motores i sensorials.
- Rep informació somàtica i visceral des de la medul·la i des de les estructures cranials.
Envia i rep informació del cervell i cerebel Control d’alguns actes motors reflex Control de funcions vitals com ara l’activitat cardíaca i la respiració.
Control de la innervació del cap a través dels parells cranials.
*Important en el control de la respiració, freqüència cardíaca i aspectes primàries de la localització del so. És una zona de pas entre la medul·la i el cervell. Comunicació amb el cerebel.
En les tres regions del tronc de l’encèfal hi trobem nuclis dels parells cranials i de la formació reticular.
La formació reticular està formada per u conjunt de nuclis difusos interconnectats, i per fibres ascendents i descendents. És una de les parts més antigues del SN.
 Zona medial posterior.
Controla l’estat de son/vigília i alerta. Els diferents nuclis que trobem al llarg del tronc de l’encefal i alguns nuclis que trobem de tàlem formen SARA (sistema activador reticular ascendent). Això explica el grau de consciencia o interès, filtra la informació que arriba a l’escorça.
*NA  vigília, alerta *5HT vigília, estat emocional *AC fase REM, impedir moviment.
Quan estem preparats per reaccionar, si rebem una senyal d’alta intensitat (acústica) es produeix un sobresalt que ens da reaccionar més ràpid. Aquest efecte es produeix perquè l’estímul auditiu entra al tronc encefàlic i de forma immediata activa la substància reticular activadora Bulb raquidi Localització: des de la porció superior de la medul·la fins a la protuberància creuament Tàlem Encreuament de fibres motores a la via piramidal fibres generades a l’hemisferi esquerra controlaran hemicos dret i a la inversa. Si la lesió es per sota, serà homolateral.
*Els parells cranials són que s’originen a la part alta de l’encefal i tronc del cervell i s’encarreguen de inervar estructures de la cara, coll i gola, i tenen diferents funcions motores i sensitives *El Nervi Vague forma part del sistema nerviós parasimpàtic.
Protuberància Localització: Des de la porció superior del bulb raquidi fins al mesencèfal És horitzontal perquè arriba directament al cerebel per “avisar” del que es va a fer. Part de les fibres que formaran part dels peduncles cerebel·losos mitjos. Les fibres corticoespinals tiren cap a baix.
Mesencèfal Localització: Des de la porció superior de la protuberancia fins al diencèfal.
Mesencèfal Anterior: peduncles cerebrals Mesencèfal Posterior: Tubercles quadrigeminats o col·licles superiors i inferiors. Peduncles cerebel·losos superiors Parells cranials: IV Patètic (ulls) i III MOC (motor ocular comú) Cerebel Anterior lateral anterior posterior Posterior lateral Tema 3- Diencèfal *Entre els dos hemisferis cerebrals *Peduncles cerebrals  encèfal i diencèfal (part anterior) *Peduncles cerebel·losos ??? Localització: Es troba entre els dos hemisferis cerebrals, ocupant la porció medial i ventral de l’encèfal.
El diencèfal envolta el III ventricle i queda per sota dels ventricles laterals.
Epitàlem (Glàndula Pineal + Nucli habenular) Localització: Porció petita del diencèfal, és la regió més dorsal.
Funcions: producció de melatonina, control de ritmes circadians, pubertat, connexió amb el sistema límbic.
*Relacionat amb llum, redueix síntesi de melatonina. També amb cicles estacionals.
Nucli habenular Aspectos emocionales Funcions motores Control motor Funcions: elecció de comportaments adaptatius davant estímuls aversius. Modula els sistemes dopaminèrgic i serotoninèrgic. Inhibició motora davant error, manca de recompensa, estrès, etc.
(Disparitat entre el que jo espero i la recompensa o la no recompensa) Disfuncions: relacionada amb depressió, esquizofrènia i psicosi induïda per consum de drogues.
*Paràl·lisi davant una situació complexa Glàndula Pineal A través de la Serotonina, en condicions de foscor, + melatonina.
Relacionat amb hivernació Funcions: Sincronitza la secreció de melatonina amb els cicles de llum-obscuritat.
En foscor, s’estimula la síntesi d’aquesta hormona per induir la son.
reproducció.
Regula l’inici de la pubertat, ja que controla el funcionament de les gònades i els cicles estacionals de Tendència a calcificar-se Hipotàlem *Rodeja III ventricle, és simètrica.
Localització: Estructura localitzada ventral al tàlem que va des de la làmina terminal fins als nuclis mamil·lars. És l¡única estructura del diencèfal que queda visible en la cara ventral de l’encèfal.
Funcions: Coordinador de la integració de sistemes efectors (SNA i sistema endocrí). Organitzar totes les funcions bàsiques relacionades amb la supervivència de l’espècie (alimentació, reproducció), proporcionar un medi intern estable a l’organisme (pH, temperatura).
tàlem hipòfisi hipotàlem 1-CONTROL ENDOCRÍ L’hipotàlem controla la secreció d’hormones a través de la hipòfisi (glàndula pituïtària) L’hipotàlem produeix hormones que són alliberades des de la neurohipòfisi o hipòfisi posterior: vasopressina, oxcitocina.
L’hipotàlem produeix factors alliberadors de estimulen la secreció d’hormones hipofítiques: factor alliberador de gonadotropines (FSH-RH) i LH-RH, factor alliberador de tirotropina (THR), factor alliberador de corticotropina (CRH), factor alliberador de l’hormona del creixement...
L’hipotàlem produeix també factors inhibidors de l’alliberació d’hormones.
2-REGULACIÓ AUTÒNOMA L’hipotàlem és el centre del control SNP autònom.
A través del control del Bulb raquidi influeix en la funció cardiovascular, respiratòria i digestiva.
Coordina les respostes neuroanatòmiques relacionades amb els inputs conscients. (pensament de por provoca acceleració del ritme cardíac) Control de reflexes relacionats amb l’alimentació (llepar, salivar).
3-REGULACIO TEMPERATURA TEMPORAL L’hipotàlem té receptors tèrmics sensibles als canvis en la temperatura de la sang.
Desencadena mecanismes de control per tal d’incrementar o disminuir la temperatura.
L’estimulació de l’àrea hipotalàmica anterior estimula la sudoració i la dilatació vascular, mentre que l’estimulació de l’àrea hipotalàmica posterior provoca calfreds, una disminució de la sudoració i contracció vascular.
4-CONTROL DE LA INGESTA El SNC integra informació de dipòsits d’energia estables (greix) i de l’àpat en curs per regular la ingesta. Un excés de menjar disminueix les propietats reforçants del menjar. L’increment de senyals d’adipositat, distensió de l’estómac... i la disminució de les propietats reforçants del menjar anorexigènic Orexigènic (genera gana) inhibeixen la ingesta.
5-CONDUCTA EMOCIONAL Juntament amb el Sistema límbic, l’hipotàlem participa en la mediació de la conducta emocional Relaciona: Emoció i olfacte, alimentació, arousal sexual, respostes fisiològiques i viscerals i memòria.
Tàlem Loclització: És l’estructura més gran del diencèfal, constitueix la zona més dorsal del diencèfal i ocupa tota la seva extensió antero-posterior.
Funcions: Estació de relleu de tota la informació sensorial (excepte olfactiva) abans que aquesta arribi a l’escorça del cervell.
Filtra la informació irrellevant.
Els nuclis reticulars del tàlem i intralaminars treballen conjuntament amb la formació reticular (SARA).
Són dues estructures ovoides que es situen sota dels ventricles laterals i a cada costat del II ventricle. Ambdues parts es troben unides centralment per la massa intermitja o adhesió intertalàmica.
La làmina medul·lar interna és una banda estreta de substància blanca que divideix el tàlem en tres grans parts: anterior, medial i lateral. Els nuclis del tàlem s’organitzen al voltant d’aquesta làmina i es classifiquen en funció de la seva posició: anterior, medial, lateral (lateral i ventrals), posteriors, pulvinars, intralaminars, i de la línia mitja.
Externament trobem els nuclis reticulars del tàlem *Fer dibuixat a mà.
El tàlem és el gran “hub” del cervell. La seva principal funció és rebre tota la informació sensorial per desprès enviar-la (un cop filtrada) cap a l’escorça. Cadascun dels seus nuclis de relleu projectarà informació a una àrea determinada de l’escorça cerebral, (sensitiva, motora, còrtex prefrontal, etc.) Tema 4- Telencèfal El telencèfal és la part més gran de l’encèfal humà; representa el 85% del seu pes.
Apareixen com a dos grans cóssos (hemisferis cerebrals) que semblen ser la imatge especular l’un de l’altre. Aquesta aparença il·lustra clarament el principi fonamental de l’organització simètrica del SNC.
La superfície dels dos hemisferis cerebrals es coneix com a escorça cerebral ( o còrtex).
Com en el cas del cerebel, l’escorça cerebral està formada per substància grisa (somes de neurona) que acaba envoltant la substància blanca (axons de la neurona) que, per tant, queda a l’interior. A l’interior també hi trobem cúmuls de substància grisa (ganglis i amígdala).
L’escorça presenta un aspecte replegat: gairebé 2/3 de l’escorça queden amagats en grans i petites esquerdes. Aquests accidents anatòmics, que poden ser més o menys profunds, fan que els hemisferis humans tinguin l’aparença d’una nou.
*Girs o circumvolucions  elevacions característiques de l’escorça *Cissures (profundes) o solcs (petites)  Esquerdes característiques de l’escorça.
En la superfície dels hemisferis, es distingeixen quatre lòbuls: frontal (anterior a la cissura de Rolando), Parietal (posterior a la cissura de Rolando), temporal (delimitat per la cissura de Silvio), i occipital. A més a més, hi ha dos lòbuls que no són visibles en la superfície dels hemisferis: el lòbul insula (amagat sota lòbul temporal) i el límbic.
Lòbul frontal Funcions: control motor, articulació de paraules (àrea de Broca  llenguatge, estructura gramatical, problema motor), planificació, regulació d’emocions i funcions executives.
+llenguatge (funcions lateralitzades a l’hemisferi esquerra).
*Cortex prefrontal funcions executives, controls inhibitoris, *Còrtex motor primari funcions motores.
*Per poder realitzar funcions han de treballar amb altres estructures interiors CONTROL MOTOR: L’escorça d’associació prefrontal seleciona l’estratègia més adient per a la posada en marxa del moviment (inici del moviment) en funció de la situació i de les experiències.
El còrtex premotor planifica i programa l’acció motora, mentre que el còrtex motor primari és l’encarregat d’executar el moviment en si.
HOMUNCLE: L’estimulació elèctrica de l’escorça motora primària en un punt determinat produeix el moviment d’una zona corporal específica  organització somatotòpica (cada part del cos té una zona concreta a l’escorça cerebral). La representació de les diferents àrees del cos no guarda relació amb el tamany de l’àrea en qüestió, sinó amb la seva innervació: homuncle motor.
Lòbul parietal Funcions: tacte, temperatura, pressió, vibració, nocicepció (dolor), i propiocepció ( posició dels músculs i articulacions).
*Còrtex somatosensorial primari  info sensorial tal qual *Còrtez d’associació: més d’una modalitat sensorial INFORMACIÓ SOMATOSENSORIAL: EL còrtex somatosensorial primari rep i processa las aferències procedents dels nuclis ventrals posteriors del tàlem. En segona instància, la informació es projecta al còrtex somatosensorial secundari, àrea relacionada amb la percepció de la informació processada pel còrtex primari. Ambdues àrees projecten al còrtex d’associació somatosensorial, que integra la informació somatosensorial amb aferències procedents d’altres sistemes com el visual o auditiu per tal de crear una representació mental de l’espai.
HOMUNCLES: L’escorça somatosensorial primària també presenta una organització somatotòpica.
La representació de les diferents àrees del cos no guarda relació amb el seu tamany, sinó amb la seva importància en la discriminació tàctil i control del moviment fi  homuncle somatosensorial.
Lòbul temporal Funcion: Olfacte i audició, i comprensió del llenguatge (àrea de Wernicke, afàsia sensitiva) INFORMACIÓ OLFACTIVA I AUDITIVA: La informació olfactiva arriba a l’escorça primària olfactiva, situada al lòbul temporal, on es processa. La informació auditiva, processada en primera instància pels nuclis de relleu del tàlem, arriba a la seva escorça primària, situada també al lòbul temporal.
Lòbul occipital Funcions: processament d’informació visual Escorça cerebral L’escorça cerebral és l’estructura (substància grisa) que forma la superfície externa dels hemisferis.
Com al cerebel, les cèl·lules de l’escorça cerebral s’organitzen en capes paral3leles a la superfície dels hemisferis En funció de l’orígen filogenètic, podem diferenciar dos tipus d’escorça cerebral: - - Allocortex, és el 10 % del total de l’escorça humana, fa referencia a l’escorça del lòbul límbic (arquicòrtex) i a la de l’àrea olfactiva (paleocòrtex). L’allocòrtex és l’escorça més antiga filogenèticament. Presenta un nombre de capes cel3lulars inferior al neocòrtex i variable.
El Neocortex, 90%, recobreix gairebé tota la superfície dels hemisferis cerebrals. És l’escorça més recent evolutivament parlant, i s’organitza en sis capes cel·lulars horitzontals, cadascuna amb el seu tipus cel3lular predominant.
o Capa molecular (té fibres que connecten amb part de l’escorça, hi ha molt poques cèl·lules.
o Capa granular externa o Capa piramidal interna o Capa granular interna especialització en rebre info de perifèria (tacte, pressió, etc) o Capa piramidal interna (enviar info processada) o Capa polimòrfica Substància blanca La superfície de l’escorça cerebral està formada per un mantell de substància grisa Per sota d’aquesta substància grisa es troba la substància blanca que tñe en la seva profunditat les estructures subcorticals.
La substància blanca està formada per axons que, majoritàriament, son visibles quan s’observen el shemisferis. Aquests axons correspionen a les fibres que permeten la comunicació entre les diferents regions els hemisferis, la comunicació d’aquests amb les estructures subcorticals i amb les regions més caudals de l’encèfal (tronc, medul·la espinal, etc).
- Fibres comissurals  permeten comunicació entre diferents regions hemisferis Fibres d’associació connecten estructures escorça Fibres de projecció  tenen entrades info sensitiva i sortida de info cap a l’escorça.
Fibres comissurals Les fibres comissurals són aquelles que estan formades per axons que interconnecten estructures d’amb´´os hemisferis. Les principals són el cos callós (uneix els dos hemisferis per dalt dels centricles laterals) i la comissura anterior (uneix els bulbs olfactius, les regions inferiors del lòbul temporal de ambdós hemisferis i el cos callós). Si tallem cos callós no arriba info dreta-esquerra.
Fibres d’associació Les fibres d’associació són aquelles que estan formades per axons que connecten regions properes (fibres en U) o llunyanes (fibres llargues) de l’escorça cerebral d’un mateix hemisferi (destaquen el gir cingulat o circumval·lació del cíngol; els fascicles longitudinals superior i inferiors, i el fascicle uncinat). (conjunt de fibres amb un mateix origen i final.
Fibres de projecció Les fibres de projecció son aquelles que estan formades per axons que ascendeixen fins l’escorça cerebral (vies aferents) i les que la mateixa escorça envia a les regions m´ñes caudals de l’encèdal i de la medul3la espinal (vies eferentsO És a dir, les fibres de projecció connecten regions corticals amb àrees més caudals (àrees subcorticals , tronc de lencefal, medul·la, etc.<9 Corona radiada  Dón principalment eferents. La corona radiada te forma de ventall i recull les vies superiors dels hemisferis que després passaran per la càpsula interna, despres pel tronc de lencefal i finalment acabaran a la medul·la.
Trígon o fòrnix)  principal via eferent de l’hipocamp i el connecta amb altres estructures subcorticals (nuclis mamil·lars de l’hipotàlem).
*Compl etar Tema 5- Telencèfal II La superfície dels dos hemisferis cerebrals, l’escorça cerebral o còrtex, està formada per substància grisa que acaba envoltant la substància blanca, que per tant, queda a l’interior. Immerses en aquesta substància blanca estan les estructures subcorticals, formades per substància grisa.
Les estructures subcorticals s’organitzen al voltant dels ventricles laterals i envolten al diencèfal.
Les més representatives són les que formen part dels ganglis basals i el sistema límbic.
Ganglis basals Els ganglis basals formen un sistema funcional de gran importància per al control motor. Aquest sistema està format pel cos estriat (estructures subcorticals), els nuclis subtalàmics (diencèfal) i la substància negra (mesencèfal).
Cos estriat O nucli estriat, engliba un conjunt de nuclis subcorticals situats lateralment respecte als ventricles laterals: els nuclis caudat, putamen i pàl·lid. A l’àrea més ventral del cos estriat trobem el nucli accumbens, que també es considera part del cos estriat.
Envolta el diencèfal i el putamen en funció de l’alçada del tall coronal, es veurà o no.
Nucli caudat El nucli caudat té forma de C invertida i s’organitza recorrent la paret dels ventricles laterals. Envolta totalment al tàlem, i a la resta de nuclis del cos estriat. Està format per tres parts: el cap, el cos i la cua.
*El talem es troba a la zona més medial Nucli lentiforme El nucli lentiforme està format pel putamen i el pàl·lid. El putamen és més gran, i queda separat del nucli caudat per les fibres de la càpsula interna.
El pàl·lid és més petit , putamen.
Nucli accumbens El nucli accumbens es situa en la porció més ventral i anterior del caudat i putamen es situa a la cara interna del Relacions i funcions Els ganglis basals intervenen en el control motor, cognitiu i emocional mitjançant comunicacions bidireccionals entre ells i l’escorça d’associació prefrontal, premotora, sistem límbic i tàlem.
El neoestriat (nucli caudat i putamen) és el principal centre receptor dels senyals que arriben als ganglis basals mentre que la substància negra del mesencèfal i el nucli pàl·lid són els centres efectors dels ganglis basals.
Els ganglis basals treballen en equip amb estructures subcorticals i corticals. Els circuits corticoestriatals afectes dominis funcionals motors, cognitius i emocionals i mantenen un equilibri funcional entre inhibicions i excitacions per escollir accions adaptatives d’entre les múltiples respostes possibles de cada context. (impulsivitat motor ai cognitiva).
FUNCIONS MOTORES Els ganglis basals tenen un paper important en el control motor, planificació motora, en la fase d’inici dels moviments, l’aprenentatge motor i l’automatització de tasques motores.
El dwesequilibri entre excitacions i inhibicions explica patologies com la malatia de Huntington i de Parkinson.
Huntington poca inhibició, presenta alteracions motores hipercinètiques i està relacionada amb la disfunció del nucli estriat.
Parkinson excés d’inhibició, també presenta alteracions hipercinètiques i està relacionada amb disfuncions de la substància negra.
INHIBICIÓ CONDUCTUAL Els circuits cortico-estriatals són responsables de generar respostes inhibitòries motores i no motores (inhibició motora/ inhibició conductual).
*Inhibició proactiva o dirigida a objectius (“no fumo perquè estic deixant de fumar”) *Inhibició reactiva o regulada per hàbits (quan veiem senyals i reaccionem directament).
La malaltia de Gilles de la Tourette (tics motors), el TOC, són trastorns relacionats amb un desequilibri entre inhibicions i excitacions a nivell dels ganglis basals Sistema límbic El sistema límbic, també conegut com a rinencèfal, és un conjunt d’estructures corticals i subcorticals interconnectades i relacionades amb el control i la resposta emocional i afectiva.
És la connexió entre els estímuls del món exterior i la seva expressió emocional. A més a més, coordina les respostes autònomes i endocrines amb els estats emocionals.
Primers models neuroanatòmics de l’emoció a principis del segle XX.
ESTRUCTURES A hores d’ara encara no existeix un acord comú sobre les estructures que integren el sistema límbic, ni tampoc si es tracta d’un sistema funcional unitari. Tot i així, s’ha suggerit que tant l’hipotàlem com l’amígdala serien els centres d’integració d’aquest sistema. A més a més d’aquestes des estructures bàsiques, també destaquen altres Porció de l’escorça lobul temporal , a la cara medial que s’ha replegat dues vegades.
I Hipotàlem El sistema límbic està format per diferents estructures, però aquestes es troben perfectament interconnectades les unes amb les altres. El fòrnix és una fibra de projecció; es tracta de la principal via eferent de l’hipocamp i el connecta amb els nuclis mamil3lars de l’hipotàlem. A més a més, la circumvolució del cingo. (fibra d’associació) connecta gairebé ttes les estructures del sistema límbic.
Amígdala L’amígdala és un conjunt de nuclis neuronals situat en la profunditat del lòbul temporal. Respecte a les estructures del cos estriat, l’amígdala es situa al final de la cua del nucli caudat, queda situat per davant o anterior a l’hipocamp.
Es divideix en tres parts: nuclis basolaterals, nuclis corticomedials i nuclis centrals.
S’encarrega de la formació de memòries associades a esdeveniments emocionals. La seva funció és la de reconèixer estímuls alarmants, perillosos i desagradables per generar una resposta d’autoprotecció. L’amígdala envia projeccions cap a l’hipotàlem i el tronc de l’encefal per produir l’expressió de les conductes emocionals.
L’extirpació bilateral de l’amígdala provoca pèrdua de por i desinhibició (síndrome de Klüver Bucy) Hipocamp L’hipocamp, o banya d’Ammó, forma part de la porció més antiga del còrtex cerebral (arquicòrtex). El nom va sorgir degut a la seva forma semblant a un cavallet de mar. Està situat a la porció medial del lòbul temporal, en contacte amb el terra de la banya inferior dels ventricles laterals.
Funcional i anatòmicament consta de 4 arees principals CA1,2,3 i 4.
L’hipocamp, el subicle i el gir dentat constitueixen la formació hipocampal.
En la profunditat del lòbul temporal, en la seva porció més medial, torbem les escorces entorrinal, perirrinal, parahipocàmpica. L’escorça entorrinal és el principal nexe entre el neocòrtex i l’hipocamp.
L’escorça perirrinal està relacionada amb el reconeixement d’objectes complexos i amb la formació de records inconscients. L’escorça parahipocampales relaciona amb la informació espacial i la formació de memòria episòdica.
FUNCIONS: És una estructura bàsica per a l’aprenentatge i la formació de nous records explícits (estructura bàsica en la memòria episòdica i espacial). De fet lesions severes en l’hipocamp o l’extirpació bilateral d’aquest provoca amnèsia anterògrada; és a dir, dificultats a l’hora de generar nous records explícits. Malgrat la lesió, es conserven els recors previs a l’extirpació. Així doncs, aquesta preservació dels records més “antics” ha portat a la idea que el procñes de consolidació implica la transferència de records de de l’hipocamp a altres parts del cervell. D’una altra banda, aquestes lesions tampoc afecten la capacitat per formar memòria no declarativa.
...