Tema 3. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret Constitucional II
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 1

Vista previa del texto

TEMA 3. PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL PODER JUDICIAL.
PODER JUDICIAL. El poder judicial és un dels tres poders de l’estat (també hi ha el legislatiu i l’executiu), és l’encarregat de l’administració de la justícia (és a dir, la resolució dels litigis que sorgeixen entre dues parts amb l’aplicació de normes jurídiques, que poden ser en rang de llei, en rang de constitució, en rang de reglaments...) també soluciona litigis entre els ciutadans i l’estat (litigis contenciós-administratius).
Podríem confondre’ns amb el poder executiu ja que aquest també aplica normes jurídiques, però hi ha una diferència: l’executiu el que fa és desenvolupar les normes en general i les executa també amb voluntat general. En canvi en el cas del poder judicial es van aplicant les normes en els conflictes, s’executen les normes en els casos concrets. Per tant, el judicial actua quan ja han actuat primer el poder legislatiu i després l’executiu, el que aplica la norma de manera general.
A més, també s’encarrega de vigilar que l’executiu hagi executat bé les normes del poder legislatiu.
Per tant, té bàsicament dues funcions: - Resolució dels conflictes entre ciutadans. Ex. El legislatiu aprova la llei d’arrendaments urbans, la qual regula la gestió entre arrendataris i llogaters, l’executiu regula coses sobre aquesta norma però en un cas concret hi ha un problema de com exactament s’ha d’actualitzar la renda al llarg de l’any: si amb l’IPC o amb un altre criteri. Llavors intervé el poder judicial.
- Funció de control: tenim un conflicte entre un particular i el poder executiu i el poder legislatiu. Anem en contra d’aquests dos poders, contra l’administració, no contra cap altre particular. Els que s’encarreguen de solucionar els litigis entre poder executiu i són els jutges del contenciós-administratiu.
Si anem contra el poder legislatiu ho fem a través d’un control judicial difús, el jutge que cregui que una norma és anticonstitucional a Espanya ho presentarà al TC, però no pot inaplicar-la. 1 El poder judicial està format per jutges i magistrats, organitzats per matèries, per ordres jurisdiccionals.
Aquests ordres són els següents: civil (aplicació de les normes de dret civil→ Codi Civil i normativa al voltant del Codi Civil; dret penal (part del dret que es dedica a un conjunt de normes jurídiques que sancionen determinades conductes tipificades com a delicte i assignant una sèrie de penes); contenciós 1 PODER LEGISLATIU. També és interessant tenir en compte què és el poder legislatiu, el que s’encarrega de la creació del dret mitjançant normes jurídiques, és el que té la voluntat política, el que decideix entre els cursos d’acció que realitzarà un estat.
Pren aquestes decisions amb legitimitat democràtica ja que és el poder que escollim nosaltres.
PODER EXECUTIU. També hi ha un tercer poder. Aquest s’encarrega de desenvolupar les normes que ha desenvolupat el poder legislatiu i les aplica a través de l’administració.
DIFERÈNCIA ENTRE JUTGES I MAGISTRATS: Els magistrats tenen escalafons superiors (s’aconsegueix per antiguitat, per mèrits...) en canvi els jutges són menys.
1 administratiu (aplicació de dret administratiu), el social o laboral (s’aplica en les relacions entre empleat i treballador (aplicació de l’estatut dels treballadors) i el militar (no és gaire comú perquè és un dret molt específic, té les seves pròpies normes jurídiques).
Dintre de cada ordre jurisdiccional hi ha jutges i magistrats que s’organitzen en instàncies (primera instància, segona instància i a vegades la tercera amb el recurs de cassació). Normalment els litigis van primer a jutjats unipersonals (on només hi ha un jutge): - Penal→ jutjat de primera instància i instrucció - Social→ jutjat de lo social - Contenciós Administratiu→ jutjat del contenciós administratiu En el cas de la segona instància es tracta de magistrats no de jutges, i ja no són tribunals unipersonals sinó col·legiats.
- Audiències Provincials - Tribunals Superiors de Justícia de cada una de les comunitats autònomes - Tribunal Suprem Però, també a nivell de tot Espanya al costat del Tribunal superem hi ha l’Audiència Nacional, que es dedica a matèries molt concretes de gran abast (terrorisme, narcotràfic) que van directament allà i no passen abans per Tribunals Unipersonals. En primera instància ja van allà degut a que són temes molt complicats i molt sensibles (apareixen amb el tema d’ETA per tal que no fossin jutjats per un sol jutge del País Basc que podria estar molt pressionat per col·lectius d’allà).
MOLT IMPORTANT! No podem incloure el Tribunal Constitucional en el Poder Judicial perquè no forma part del Poder Judicial, és una altra cosa. No pertany a cap poder, és un òrgan amb unes funcions concretes, úniques i exclusives que no pot veure’s influït per cap dels altres poders.
CARACTERÍSTIQUES DEL PODER JUDICIAL 2 2 DIFERÈNCIA ENTRE EL RECURS D’APEL·LACIÓ I RECURS DE CASSACIÓ: - Recurs d’apel·lació: quan en qualsevol tribunal en la primera instància volem presentar un recurs a l’òrgan superior presentem un recurs anomenat d’apel·lació per tal que aquella proba o fet sigui revisat. També podem dir que ens sembla que no estem d’acord amb la manera en què se’ns ha aplicat una norma jurídica interpretant-la d’una determinada manera.
- Recurs de cassació: en molts casos podrem anar en cassació al Tribunal Suprem però no podrem al·legar supòsits fàctics, només podem discutir al Suprem que els jutges de primera i segons instància s’han equivocat amb la norma. Només podrem discutir la interpretació i aplicació del dret. El motiu és que se suposa que els fets ja s’han revisat correctament en els altres tribunals.
2  COM S’ACCEDEIX AL PODER JUDICIAL. S’accedeix amb un concurs-oposició, que consisteix en un examen a on es pregunta tot el dret, de totes les branques del dret que primer és un test i després un examen oral. No hi ha cap element de legitimitat democràtica en el jutge, ningú l’escull, és una oposició basada en el coneixement i el mèrit teòric del dret. Hi ha una altra manera d’entrar, que és per juristes de reconegut prestigi que tenen una experiència de més de 10 anys.
El mode d’accés és un mode en què no hi ha cap interferència del poder legislatiu i executiu, per això l’accés permet desenvolupar la teva tasca amb la independència, una gran característica del poder judicial.
 LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL ÉS UNITÀRIA. És única, no hi ha tribunals especials, només hi ha aquests tribunals per encarregar-se de les funcions jurisdiccionals. A més, és estatal, hi ha un únic poder estatal, no hi ha per exemple en el cas dels Estats Units un de superior de la federació.
 ÉS UN PODER EXCLUSIU. Cap altre poder de l’estat pot exercir la funció jurisdiccional, el legislatiu i l’executiu no la poden exercir, només la poden exercir els jutges. Cap dels altres dos poders pot intervenir. I a la vegada també els jutges no poden fer res més, només poden exercir la funció jurisdiccional, no poden exercir altres poders.
 ÉS UN PODER TOTAL. S’apliquen les accions del poder judicial a tothom, ningú se’n pot escapar.
 S’EXERCEIX AQUEST PODER AMB RESPONSABILITAT. Els jutges responen per les seves decisions, el que passa és que és difícil articular aquesta responsabilitat.
 EL JUTGE EXERCEIX L’ACTIVITAT JURISDICCIONAL DE MANERA: Aquestes dues característiques es configuren com drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, no dels jutges.
o INDEPENDENT. Aquest és l’element definitori per saber si es tracta d’un estat democràtic o d’una dictadura. En el cas que es tracti de que no hi ha independència es tractaria d’una dictadura. 3  INDEPENDÈNCIA INTERNA. No pot rebre cap influència de cap de les parts en el procés ni dels altres jutges o magistrats, ni tan sols si aquests són superiors a aquest. Ex. Un jutge de pau no pot rebre instruccions d’un jutge del Tribunal Suprem. Tampoc tenim la cultura de precedent.
 INDEPENDÈNCIA EXTERNA. Tampoc d’altres jutges ni d’altres poders (legislatiu i executiu).
o IMPARCIAL. El jutge és un tercer que no té interessos en el conflicte, no té cap tipus de personalitat amb les parts del litigi, no s’està jugant cap negoci, no és amic o enemic del 3 Fiscalia: la fiscalia no és poder, no són jutges. Però sí que està sotmesa a un principi de jerarquia que és la d’un fiscal General que està escollit pel govern. La independència és molt diferent entre un fiscal i un jutge.
3 demandat... I per tant, podrà prendre una decisió allunyada dels interessos en el cas. Els mecanismes de control d’aquesta característica són un estatut del jutge i magistrat especial que garanteix la independència, el jutge té una sèrie d’obligacions i característiques personals que el fan imparcial i també amb dos mecanismes que són l’abstenció i la recusació. 4 COM ES GARANTEIXEN AQUESTS ATRIBUTS.
El fet que aquestes característiques es realitzin costa de garantir, però es fa mitjançant un règim especial que busca la preservació de la seva integritat i independència (la dels jutges).
ESTATUT PERSONAL ESPECIAL DELS MAGISTRATS.
 INAMOBILITAT.
o DRETS DEL JUTGE. El jutge és inamovible del seu lloc, no el poden treure d’allà ni el poder legislatiu ni el poder executiu. A no ser que aquesta persona cometi realment causes determinades que siguin molt greus no poden moure aquest jutge. No el poden suspendre, no el poden traslladar...
o LIMITACIONS DEL JUTGE. A més, també hi ha una sèrie d’obligacions o prohibicions al jutge.
El fet de ser inamovibles i independents imposa una sèrie de limitacions que no té un ciutadà normal: el fet de garantir la independència fa que no pugui afiliar-se a un partit polític, a un sindicat, tenen un règim d’incompatibilitats (la funció és exclusiva, no poden fer gaire res més apart de donar classes a la universitat, fer algun seminari o xerrada...), no poden participar en negocis privats, no poden veure’s vinculats amb cap empresa, no es poden manifestar com a jutges, només com a ciutadans per una causa determinada, però com a col·lectiu de jutges no es poden manifestar al carrer. De totes maneres poden votar, però no poden participar en campanyes electorals. Tenen també limitada la seva llibertat d’expressió, no pot sortir un jutge que critiqui el govern, el president del govern, no pot expressar determinades coses dels seus casos a la premsa ni a persones alienes al cas. Té moltes limitacions.
GESTIÓ DE LES PETITES COSES: L’augment del sou, els ascensos i promocions, fer fora un jutge quan comet una acció no permesa... De tot això s’encarrega el Consell General del Poder Judicial, que s’encarregarà de tota la gestió administrativa 4 Abstenció: el jutge decideix personalment que està implicat parcialment en el cas i per tnat, amb la seva ètica judicial s’aparta del cas de manera que un altre jutge s’encarregui.
Recusació: el ciutadà demana que el jutge no solucioni el litigi perquè està implicat d’alguna manera personal.
4 que s’encarrega dels Jutges del Poder Judicial, que és l’òrgan de govern del Poder Judicial. No es vol deixar que totes aquestes coses corresponguin al poder legislatiu i l’executiu.
COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL.
Aquest òrgan està composat per 20 vocals (12 jutges o magistrats de carrera + 8 juristes de reconegut prestigi, solen ser catedràtics d’universitat) + 1 que és el president (escollit per els vint vocals també es converteix en el president del Tribunal Suprem, podria ser tant un jutge com un magistrat de reconegut prestigi, tot i que sempre sol passar la primera cosa). El que escull aquests vint vocals són: 10 congrés i 10 el senat per majories de 3/5 parts. Per tant, un sol partit no pot escollir mai amb aquestes parts, a no ser que es faci un acord entre dos partits que siguin molt majoritaris (PP i PSOE). El que busca aquesta composició és que hi hagi una majoria de jutges i magistrats, que siguin els propis jutges els quals ALTRES FUNCIONS DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL.
 El Consell General també nombra 2 membres del Tribunal Constitucional.
 Efectua informes sobre el Fiscal General de l’Estat.
 Convoca les oposicions, ells gestionen tot l’accés a la carrera judicial.
 Determina tot l’ascens dins de la carrera judicial, de tots els tribunals i jutjats.
 Inspecciona i vigila els Tribunals, és a dir, que els jutges realment treballin. Al ser inamovibles alguns realment no s’esforcen per fer la seva feina. Si els jutges realment no treballen els imposa sancions, per tant, el consell té la potestat sancionadora dels jutges, no el poder executiu o el legislatiu.
CRÍTICA AL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL.
Els partits polítics trien els jutges i els juristes de reconegut prestigi de manera que puguin preservar i introduir les seves idees polítiques dins del Consell. Agafen persones vulnerables i afins a les seves idees per tal de tenir controlat, d’alguna forma, el poder judicial.
És un òrgan molt criticat, hi ha hagut molts escàndols. Ex. Carlos Diva, l’anterior president del Consell, utilitzava els fons del Consell per interessos propis.
LA JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL Hi ha dos models de justícia constitucional:  DIFÚS (EX. NORD-AMERICÀ). Tots els jutges ordinaris s’encarreguen del control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei. És un model concret, és a dir, neix en un cas, hi ha d’haver una controvèrsia, en aquesta controvèrsia els jutges ordinaris decidiran no aplicar o aplicar 5 la llei. En aquest cas s’inaplica la norma però no s’anul·la, malgrat tot al final gairebé sempre passa així degut a que serveix de precedent per una sentència posterior.
 CONCENTRAT (EX. EUROPEU). Hi ha un tribunal anomenat Tribunal Constitucional que s’encarrega únicament i exclusivament del control constitucional de les normes amb rang de llei. És abstracte, no neix d’un cas sinó que ens plantegem la controvèrsia sense que hi hagi una controvèrsia concreta. En aquest cas no existeix la cultura del precedent, si una norma és declarada inconstitucional és derogada de l’ordenament jurídic, no hi ha la cultura del precedent.
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (CAS ESPANYOL).
A Espanya hi ha el model concentrat, és a dir, hi ha un tribunal constitucional que s’encarrega únicament i exclusivament del control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL. (12 MAGISTRATS) 4→ Congrés dels Diputats (majoria de 3/5 parts, és necessari l’acord dels dos grans partits sinó no s’aconseguirà) 4→ Senat (majoria de 3/5 parts, és necessari l’acord dels dos grans partits sinó no s’aconseguirà) 2→ Consell General del Poder Judicial (és un òrgan també escollit pel Parlament i s’hauran de buscar acords entre els dos grans partits) 2→ Govern espanyol central Tots aquests magistrats s’escullen per 9 anys, 1/3 part es va renovant cada tres anys. D’aquesta manera es va mantenint actualitzat.
Els membres del Tribunal Constitucional s’escullen entre jutges i juristes (professors universitaris, advocats, funcionaris públics, fiscals i magistrats). Tots ells, siguin el que siguin, han de tenir mínim 15 anys d’experiència professional i han de ser de reconegut prestigi en el món acadèmic i jurídic espanyol o internacional. Els magistrats que van al Tribunal Constitucional solen ser els més importants del Tribunal Suprem, però no és una condició obligatòria.
La composició del Tribunal Constitucional busca dues coses amb l’elecció dels òrgans que escullen els magistrats del TC: es busca legitimitat democràtica directa (en els altres òrgans no s’escull d’aquesta manera) ja que s’ha d’enfrontar al poder legislatiu. El fet que s’escullin durant 9 anys és per reforçar la seva independència, malgrat tot, no es perd la legitimitat democràtica degut a que cada tres anys es renova 1/3 part d’aquest.
6 En cas que els que escullen els membres no es posin d’acord sobre l’escolliment d’un membre del TC el que ho ha fet fins ara haurà de continuar fins que hi hagi un acord.
No és bo que el Tribunal Constitucional estigui format només per jutges, són necessaris però també es volen persones que tinguin diferents concepcions sobre la Constitució i del Dret. Al fer feines diferents pensen diferent i això és bo perquè aporta pluralitat a l’òrgan.
FUNCIONS DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.
 JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL. Control constitucional de les normes amb rang de llei, és a dir, fer el judici de la compatibilitat entre la Constitució i les normes amb rang de llei (que no les normes amb rang reglamentari). Aquestes són les importants ja que són les normes que aprova el parlament i no el govern com passa amb els reglaments. Per això abans hem dit que està per enfrontar-se al poder legislatiu, a les normes amb rang de llei. En canvi de les normes amb rang reglamentari se’n ocupa el Poder Judicial. Les normes amb rang de llei són la llei orgànica, la llei ordinària, les lleis autonòmiques i els decrets-lleis i els decrets-legislatius (malgrat que aquestes dues últimes siguin aprovades pel Govern). Aquesta funció s’exerceix a través d’una sèrie de mecanismes: o RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT→ NOMÉS NORMES AMB RANG DE LLEI (Tema 6). El recurs d’inconstitucionalitat es pot presentar contra una norma en rang de llei (mai en una norma amb rang reglamentari→ motiu de 0): llei ordinària, llei orgànica, lleis autonòmiques, decret-llei i decret-legislatiu. Els legitimats per interposar un recurs d’inconstitucionalitat són el president del govern, 50 diputats o 50 senadors, independentment de a quins grups parlamentaris estiguin units aquests diputats o senadors (es refereix a partits polítics), els òrgans col·legiats de la comunitat autònoma (govern autonòmic), parlaments autonòmics. I finalment el defensor del poble, una persona que es dedica únicament a protegir drets i llibertats fonamentals. Per tant, no està legitimat per interposar un recurs d’inconstitucionalitat cap jutge, cap ciutadà ordinari ni cap fiscal. Quan el recurs d’inconstitucionalitat el presenta el president del govern automàticament la llei autonòmica queda suspesa, fins que no es decideix el Tribunal Constitucional la llei queda suspesa temporalment, cosa que no passa quan ho presenta qualsevol altre òrgan. En aquest segon cas, en cas que ho presentin aquests altres òrgans que no siguin el president del govern en el cas de les lleis autonòmiques, no queda temporalment suspesa la llei, sinó que s’espera a que el tribunal es pronunciï. Això crea una gran desigualtat entre estat i comunitat autònoma, ja que només són lleis autonòmiques les que presentades pel president del govern queden suspeses temporalment. Aquesta desigualtat es deu a la por a les 7 comunitats autònomes de que tinguin massa poder, avui en dia aquesta desigualtat es critica ja que es considera que hi ha molta desconfiança de les Comunitats Autònomes. Les Comunitats Autònomes també poden demanar si es pot suspendre l’aplicació d’una llei però és el Tribunal el que decideix no elles. En el cas del president del govern és diferent, surt d’ell la iniciativa de suspendre-la. Quan les Comunitats Autònomes presenten un recurs d’inconstitucionalitat només ho poden fer en l’àmbit de les seves competències, no en un àmbit de competències que no és el seu. Exemple: la comunitat autònoma no pot presentar un recurs d’inconstitucionalitat per una llei d’avortament, perquè no està en el seu àmbit competencial.
Aquest termini es pot interposar en un termini de 3 mesos des de que es publica la norma al BOE, una vegada passen els 3 mesos la norma ja és definitiva, no es pot interposar cap recurs d’inconstitucionalitat. El plantejament d’un recurs s’ha d’argumentar, no es pot simplement presentar. Malgrat tot, aquest termini és ampliable a 9 mesos en l’àmbit d’un conflicte competencial determinat que no hem de saber.
Es tracta d’un control abstracte ja que no és necessari que hi hagi cap cas concret, no hi ha cap cas en concret en contra del qual vagis.
Quan el Tribunal Constitucional dicta sentència son erga omnes (afecten a tothom), s’anul·len aquests preceptes que es consideren inconstitucionals, la norma s’anul·la de l’ordenament jurídic i a més té efectes irretroactius, en el futur no es podrà modificar cap cas anterior a la sentència si un jutge ha resolt amb la norma declarada inconstitucional.
Encara que el tribunal constitucional declari que hi ha una norma inconstitucional els casos que s’hagin resolt amb aquesta norma no es toquen, es mantenen. Hi ha una excepció: en l’àmbit penal i administratiu sancionador. Per exemple: el parlament espanyol aprova una norma en el Congrés dels Diputats la cadena perpètua. S’interposa un recurs d’inconstitucionalitat en un període de 3 mesos. Aquella llei es va aplicant i el TC la declara inconstitucional i en aquest cas, la sentència sí que té efectes retroactius. En aquests dos àmbits es pot aplicar una norma retroactivament sempre i quan la norma sigui més favorable.
8 Això de que els efectes sempre siguin anulatoris és el que normalment passa però no té perquè ser així, a vegades el Tribunal Constitucional declara una norma inconstitucional però no l’anul·la simplement diu que és inconstitucional, és declaratiu. I a vegades la norma no l’anul·la sinó que li dona una interpretació concreta i diu que només es pot interpretar d’aquesta manera. D’aquesta forma la norma es manté en el sistema però condicionada pel que hagi dit el TC. Aquestes són sentències interpretatives.
o QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT→ NOMÉS NORMES AMB RANG DE LLEI (Tema 6). La qüestió d’inconstitucionalitat l’eleva (en aquest cas no s’interposa sinó que s’eleva) només un jutge (no les parts), aquesta sempre apareix en un cas concret, d’un litigi on hi ha parts enfrontades i un jutge. Dintre del marc del litigi les parts no poden decidir presentar una qüestió d’inconstitucionalitat, ho fa el jutge. El jutge no pot presentar la qüestió d’inconstitucionalitat si no es donen una sèrie de condicions molt clares que ha de complir:  Ha de ser una norma amb rang de llei, no pot ser una norma amb rang reglamentari.
Aquesta és molt important, si és una norma amb rang reglamentari el jutge ha d’inaplicar-la directament.
El jutge aplica en un cas concret, la inaplicació é efectes en el cas concret, i resol no aplicant aquella norma amb rang reglamentari. Però aquella norma continua en el sistema, no s’anul·la. El sistema ha creat la qüestió de legalitat, en la qual s’inaplica en el cas concret i s’eleva la norma al Tribunal Suprem o al Tribunal Superior de Justícia corresponent. Aquests, si consideren que són normes inconstitucionals les eliminaran de l’ordenament jurídic. Però només si es tracta de normes amb rang reglamentari, no amb rang de llei. 5 Diferència en aquest cas entre norma amb rang de llei i norma amb rang reglamentari.
 Ha de ser una norma aplicable al cas.
 La norma ha de ser determinant pel cas, el fet que aquesta norma sigui constitucional o no ho sigui influeix molt en el cas concret.
5 DIFERÈNCIA ENTRE COM ES PRESENTA UNA NORMA AMB RANG REGLAMENTARI I UNA NORMA AMB RANG DE LLEI EN UNA QÜESTIÓ D’INCONSTITUCOINALITAT.
El jutge aplica en un cas concret, la inaplicació é efectes en el cas concret, i resol no aplicant aquella norma amb rang reglamentari. Però aquella norma continua en el sistema, no s’anul·la. El sistema ha creat la qüestió de legalitat, en la qual s’inaplica en el cas concret i s’eleva la norma al Tribunal Suprem o al Tribunal Superior de Justícia corresponent. Aquests, si consideren que són normes inconstitucionals les eliminaran de l’ordenament jurídic. Però només si es tracta de normes amb rang reglamentari, no amb rang de llei.
9  La norma s’ha de presentar quan s’acaba el procés i en el moment de pendència de la sentència (10-15 dies per dictar sentència). El cas ja s’ha fet, només s’ha de dictar sentència.
 El jutge ha d’esgotar totes les possibles interpretacions constitucionals de la norma abans d’elevar la qüestió d’inconstitucionalitat. No la pot elevar si hi ha una sola interpretació constitucional possible. Només es pot presentar en el cas que totes les interpretacions siguin inconstitucionals, contràries a la Constitució.
Fins que el Tribunal Constitucional no decideix sobre la qüestió (normalment 3 o 4 anys després) el jutge no podrà dictar sentència perquè no ho pot fer fins que sàpiga si la norma és constitucional o no. Ha de ser molt important per les parts ja que ralentitza molt el procés.
 ARBITRA LES DISPUTES TERRITORIALS ENTRE ESTAT- COMUNITATS AUTÒNOMES I ENTITATS LOCALS. El tribunal Constitucional s’encarrega de solucionar les controvèrsies que apareixen entre l’estat i les comunitats autònomes i amb entitats locals (ajuntaments, consells comarcals...). El mecanisme que més s’utilitza és: o CONFLICTE DE COMPETÈNCIES. En el conflicte de competències és l’únic cas en el que el Tribunal Constitucional pot controlar normes amb rang reglamentari. La raó per la qual es fa aquesta excepció és que hi ha molts reglaments implicats en aquests conflictes. Per tant, al Tribunal Constitucional se li dona la oportunitat de controlar els reglaments en aquest cas.
El conflicte de competències però ja el veurem en el seu moment.
 PROTECCIÓ DE DRETS I LLIBERTATS FONAMENTALS. El Tribunal Constitucional també s’encarrega de la protecció de drets i llibertats fonamentals i això ho fa mitjançant el Recurs d’Empar. Aquest es podrà fer una vegada es gasti tota la via judicial ordinària prèvia, una vegada tota aquesta es gasti es podrà anar al Tribunal Constitucional amb el Recurs d’Empar.
10 ...