SOCIOLOGIA EDUCACIO (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Infantil - 1º curso
Asignatura SOCIOLOGIA
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 23/06/2014
Descargas 17

Vista previa del texto

  TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA: Sociologia = (socio + logos) = Ciència de la societat.
(A.Compte. Paris 1830) “ estudio positivo de las leyes propias de los fenomenos sociales”.
A.Compte creia que a través de la sociologia podia trobar solocions i explicacions per a molts problemes de la socitat.
Sociologia: Ciència social que intenta explicar i compendre els comportaments i pensamens de l’èsser humà. Implica una interacció entre humà → context social.
Cultura: És la forma de viure d’unt grup determinat. Juntament amb el conjunt d’habits i idees caracteristiques que es transmeten de generació en generació.
Socialització: Procés continu on adquirim la cultura i aprenem les normes per viure dins la societat.
Normes: Lleis a seguir dins una cultura. Són dinàmiques: poden cambiar i no son fixes.
Subcultura: Grup dins una cultura.
Identitat social: Com em sento i com m’identifico dins la societat.
1. Desigualtat i divisió social: La desigualtat es caracteritza per la diferència d’accés als recursos i es desenvolupa entre aquells que tenen o no, èxit per aconseguir-los.
- Desigualtat de poder - Desigualtat material Aquestes desigualtats creen divisions socials de: Gènere, Ètnia o Classe social.
2. Desenvolupament de les societats humanes: a) Societats pre-modernes: - Recol·lectors: no acumulen riqueses, el cap de la tribu (poder).
- Ramaders: Els animals generen riqueses.
- Agràries: Desigualtat de recursos i => de riquesa.
- Civilitzacions no industrials: Alt poder, Baix recurs.
b) Societats industrials modernes: Neix la divisió social entre capitalistes i assalariats.
c)Societats post-modernes: Les tecnologies i la innovació són el principal motor econòmic.
3. Contextualització i principals paradigmes de la sociologia: La sociologia neix al 1830 per explicar les noves formes de desigualtat que provoca el capitalisme.
L’estatus estava determinat per el lloc de naixement i no hi havia mobilitat.
Va començar ha haver-hi mobilitat entre estatus gràcies als estudis (Reb. Industrial).
KARL MARX: (1818-1883): (teoria del conflicte) Enfonc materialista: Partia de la idea que els humans necessitem transformar la natura i sóm els únics que necessitem produir material per viure. Per produir aquest material necessitem tecnologia, coneixements i eines (forces productives). Per tant qui te la propietat d’aquestes eines i material per a la producció, te el Poder.
Marx deia que les classes socials altes, tractaven de influenciar en la manera de pensar a la classe baixa.
Poder = propietat de producció.
baix poder = mà d’obra.
1      DURKHEIM: (1858-1917): Estava preocupat per l’ordre social, codis socials, valors, lleis, rituals… Donava a la sociologia un caire cientific a traves de les estadístiques.
MARX WEBER: (1864-1920): ( funcionalisme) Creu que l’objectiu de la sociologia és donar bases per compendre i interpretar l’acció humana.
Les prinipals variables per explicar el comportament dels individus son de tipus ideologic i cultural.
Sociologia comprensiva.
Macro: Analitza la societat com a col·lectiu.
Micro: Analitza la societat des de l’individu.
Article: Educaciö: DURKHEIM!!!!!!! Durkheim ens situa a l’era Francesa, després de la guerra, ens parla de com l’educació francesa ( escoles públiques )va ser tant bona per ajudar als ciutadans francesos a perseguir un objectiu comú.
Aquesta bona cooperació va ajudar a realitzar el gran objectiu que perseguia la població. Segons Durkheim, aquet fet va ser degut a un procés psicològic.
Per tant segons Durkheim és bo que a les escoles públiques es realci aquest sentiment de patriotisme i cooperació per la pàtria.
Per a Durkheim, l’ésser humà és un ésser social, però, a la vegada, té la seva individualitat; els seus pensaments, els seus sentiments, els seus hàbits, les seves experiències, les seves creences, etc. Tot això el defineix com a individu individual, propi i deferent a la resta. Ara bé, aquest es desenvolupa i creix en societat i per tant tot i la seva individualitat, ha de socialitzar-se i ser social, i per aconseguir-ho hi ha unes normes i unes regles que tot esser ha de tenir present, conèixer-les, executar-les i respectar-les (Dictadura). Aquest és per tant l’objectiu principal de l’educació. En aquest cas, és la societat adulta la principal transmissora de valors i actituds i l’encarregada de preparar a nivell social els més petits amb l’objectiu de desenvolupar en ells estats físics, intel·lectuals i morals. Cal tractar l'educació amb autoritat i ensenyar des de la perspectiva de l’heroisme. La guerra es converteix en un dels puntals claus en la qual l'escola es basa i manté l'objectiu clau d'ensenyar allò que faci referència a la moral, sempre en un context autoritari i de l'època. És per això que l'autoritat és imprescindible i cal exercir-la correctament.. És per tot això que fa referència a l'autoritat moral, ja que és l'única eina per educar i guiar el poble en funció dels interessos. Podríem dir que és un mètode totalment autoritari, imposat, basant en unes regles comuns i obligatòries per tothom, transmetent una instrucció especialitzada basada en una pàtria, i resultat de l'heroisme de la guerra. Si l'estament predominant és la guerra i un estrat de guerrers que conformen un exèrcit, l'educació voldrà aconseguir homes forts, que menyspreïn a l'enemic, i que lluiti per tal de defensar el poble i la pàtria.
Per tant, en últims termes, l’escola té una funció principal, així com la tenen la resta d’institucions, si aquestes funcions no es porten a terme FUNCIONALISME: Paradigma teòric en el qual la societat és un sistema complex i les seves parts encaixen i treballen entre si, proudient un equilibri i estabilitat.
Per el funcionalisme tota estructura social (família) te unes funcions socials que contribueixen al funcionament de la societat.
“la societat és com un organisme on diferents òrgans treballen conjuntament, i si falla un fallen tots.” 2      SOCIOLOGIA DEL CONFLICTE: Paradigma sociològic que analitza la societat des de el punt de vista de la desigualtat,el conflicte i el canvi social.
Creu que les estructures socials fan que la societat no funcioni com un tot si no que actuen amb uan distribució desigual (classes socials) dels recursos econòmics i polítics.
Crítica la desigualtat peró no te en compte que les persones s’ajuden entre si .
INTERACCIONISME: Es basa en una concepció Micro, es a dir te en compte les interaccions de les persones en diferents contextos socials.
“Procés continu de interacció social on les persones, en funció del que pensen, donen sentit al significat de les coses que els envolten i crean i recreen continuament la seva realitat social”.
Per a Weber: les accions dels individu i el significat que els i donen van configurant la societat. Són les idees, valors i creences lo que fa que la societat es desenvolupi en diferents direccions.
Segons aquesta perspectiva, la societat moderna no és el producte dels avenços tecnològics, si nó, de la forma de pensar dels membres de la societat.
TEMA 2: SOCIALTIZACIÓ: Socialització: Procés en que les persones entren en contacte amb la societat. Procés d’aprenentatge que comença poc despres del naixement, la primèra infància és el període més intens i important, ja que, adquirim el llenguatge i aprenem la nostre cultura. A més a més part de la nostre personalitat pren forma.
A mesura que envellim entrem en nous estatus i necessite adquirir nous rols. Vivim experiències que poden modifiar les nostres expectatives, creences i personalitat.
Es comença a parlar de socialització als anys 30 [Kingsley,Davis] Les persones menys socialitzades no arriben a desenvolupar intel·ligencia, llenguatge o personalitat.
Un èsser humà es incapaç de desenvolupar-se si no està mai en contacte amb un altre individu.
Les persones no socialitzades no poden arribar mai a ser rehabilitades.
([Harlow] → Experiment amb primats) La societat té una sèrie de Mecanismes per incloure els seus individus: a) El control social: Normes que s’han de complir, si no ets penalitzat: - Morvoració.
- Exclosió.
- Violència física o Coecció (Dictadura).
Si la societat abusa del control social, aquesta s’acaba trencant.
b) Construcció d’identitat: Rols = conductes tipificades per a la societat.
Si no realitzes aquestes conductes “rols”, ets penalitzat.
3      1. Els protagonistes del procès de socialització: [George Herbert Mead] - Altres significatius: (pares) Guies que ensenyen les conductes i son de gran importancia per a l’infant.
- Altre Generalitzat: L’infant és concient que existeix la societat i que te que complir un seguit de valors i normes.
2. Etapes de la socialització: 1. S. Primària: És la base de la socialtizació, consta de un fort caràcter individual i particular.
Es filtren les cultures en funció de la classe social i el gènere.
2. S. Secundària:S’utilitza la S.primària i es comença a encaixar i aconseguir coherència en la societat. Els continguts a escepció de la S.primària, es poden posar en dubte i coestionar-los.
3. S. Diferencial: Procés d’incorporació a la societat, depenen del sexe, edat, classe, ètnia i el context de cada individu.
3. Els principal agents de la socialització: 3.1. Familia: Estils educatius: - F. Estatutària: + afecte, - diciplina, familia preindustralització, diferència marcada entre pares i fills. f. C.Alta.
- F. Proteccionista: Aplica el càstic, Rol entre pare-mare assimètric. anys 60.
C.Obrera.
- F. Negligent:- Control, - suport afectiu. f. amb problemàtiques.
- F. Permissiva: No te normes clares pero exerceis molt afecte.
F.contemporània (emergent).
- F. Contractual: Fills- Pares pacten normes, arriben al pacte. (problema: fills que abusen psicologicament dels seus pares).
3.2. Mitjans de comunicació: Infants actualitat = Nadius digitals.
- TV: - “Cangurs electrònics” - Control dels continguts, promouen valors negatius, desigualtat i racisme.
- Reflex de la societat.
- Zapping: impaciència, poca concentració.
- Senderisme, soledat.
- Cultura homogènia i occidental.
- Confusió ficció- realitat.
4      TEORIA DEL CONFLICTE: Ens diu que la TV s’utilitza per controlar la població. Les persones són receptors passius, que no poden fer res davant la manipulació de continguts.
TEORIA DEL FUNCIONALISME: La TV fusiona la societat.
TEORIA INTERACCIONISME: La població receptora no és passiv, ja que pot filtrar i interactuar amb la informació i els seus continguts.
3.3 L’escola: Amplia el món de l’infant i ajuda a entrar en contacte amb la societat. S’apren a ser evaluat, seguir horaris i unes normes ( món laboral).
- Funció econòmica: Preparar per el treball.
Teoria funcionalista del capital humà: invertir en educació millorarà la economia del pais.
Teoria de la correspondència: existeix una similitud entre escola-estructura laboral.
l’escola ens ensenya a integrar-nos al mon laboral.
Grau d’educació = Grau d’ocupació.
- Formació de ciutadans: l’escola forma ciutadans que han de obeir a la societat.
- Reproducció o mobilitat social: l’escola contribueix a augmentar i disminiuir les desigualtats dins la societat.
- Meritocràcia: Valorar a la persona per els seus mèrits o titols.
LA FAMÍLIA ESPANYOLA: Alberdi Escario: La societat Espanyola ha desenvolupat canvis de mentalitat molt profunts, ha transformat les maneres de pensasr i els comportamnts en temes religiosos, sexualsi familiars.
La família ha patit un canvi: - Ideologic: Canvis als valors prioritaris.
- Economics: Repartiment de les tasques a la llar.
- Demogràfic: en la seva composició i estructura.
1. Descens de la fecunditat: Espanya te la taxa de fecunditat + baixes de Europa.
Podem atribuir les causes a l’augment de l’utilitizacio de anticonceptius, l’augment de l’educació i treball de les dones, canvis en els valor economics dels fills, nous estils de vida de generacions més joves.
Suecia, Dinamarca i Finlandia tenen les xifres mes alts de fecunditat.
3. Llars i Families;: Les formes de convivència han canbiat i aquestes juntament amb les característiques de les llars. Es tenen menys fills i el tamany de les llars es redueix.
L’esperança de vida ha augmentat la prolongació i la cohexistencia de diferents generacions dins la llar.
les families d’avui en dia són més llargues i estretes.
4. Noves aspiracions de les dones: les dones han augmentat la seva participació al mon laboral, pero les seves taxes de atur son mes elevades. Això es degut a la responsabilitat familiar que les limita mes que els homes en quan a la disponibilitat del treball.
Encara predomina dins l’ambi laboral que les dones s’entreguen menos que els homes ja que tenen mes obligacion familiar.
5      5. Responsabilitats domèstiques dels homes: Ja no és l’home qui manté la família, ara són els dos. això provoca que l’home aixi de pactar decisions amb la parella i ja no sigui la veu cantant dins la llar. Les responsabilitats domèstiques comencen a repartir-se amb major equilibri entre homes i dones.
L’home passa a ajudar a la dona amb la cura dels fills.
6. Diversitat en les formes de convivència: Les llars d’una parella amb fills son la llar més frecuent, pero es van reduint per culpa de les alternatives de convivència. les llars que més augmenten son les llars unifamiliars i parelles sense fills.
La llar actualment és fluida, va canbiant al llarg del temps.
7. Intensitat de les relacions familiars: Retràs del matrimoni: a causa dels estils de vida, els desitjos de llibertat i la independència de els joves abans de contraure responsabilitats del matrimonoi i família.
8. Dificultat de fer compatible la vida familiar i laboral: Les dones han intentat conciliar el seu treball amb les resposabiitats familiars. moltes vegades han recorregut a les seves mares o familiars proper.
9. Distància entre els desitjos i la realitat: La família espanyola esta en una etapa de trancició. Ha cambiat alguns aspectes i requereix que la societat complementi aquests cambis.
La democratització i la incorporacio de les dones al mon laboral, politic i de llibertat individual exigeix tambe la transformacio de la institució públia i privada en el sentit de apoyar aquesta transicio.
Han transformat la cultura laboral i empressarial per fer possible la compatibilitat del treball amb la vida familiar pper a les dones i els homes.
L’igualtat de dretes entre homes i dones es una norma legal pero que encara no es una realitat, per tothom. ja que requereix que els homes s’incorporin en major frequencia a les responsabilitats domèstiques i tasques familiars.
TEMA 3. GLOBALITZACIÓ, SOCIETAT POSTINDUSTRIAL, SOCIETAT EN XARXA: Globalització: Procés en continu desenvolpament i interconexió del mon.
- Ambit économic:Moviment de diners entre fronteres.
- Política:Institucions internacionals (FMI) - Tecnològic:Informació de qualsevol punt del món.
- Cultural:cultura cada com més homogènia.
- Ecològic:Contaminació, problema global.
Els ecèptics: no creuen que ens trobem dins d’una globalització. Existeixen intercanvis desiguals.
Radicals: La globalització és real i les seves consequencies són observables.
- Població cada cop més rica i d’altres més pobres.
- Pensament que el sector privat és millor al públic.
- Afectes desiguals entre països.
- Deslocalització.
- Pérdua de drets laborals.
6      1. INFORMACIONALISME: ((MANUEL CASTELLS)): Informacionalisme: Manera d’entendre la societat apartir de la informació. Qui obté més imformació obte més poder.
La societat en xarxa provoca que tothom hagi d’estar connectat.
1.La llibertat d’Internet: Espionatge d’empreses.
Saber que pensa la gent: informació molt important.
2. Exclusió de les xarxes: D’alguna manera s’ens obliga a estar connectats per no ser exclosos. No tothom te els recursos necessaris.
3. Tecnologies i educació: No es valora la tecnologia en si, si no com podem utilitzar la nova tecnologia per millorar el sistema educatiu. (Mestre agent actiu: En constant formació).
1.1. PARADIGME TECNOLÒGIC DE LA SOCIETAT EN XARXA: A) Tecnologies: - Allt grau d’expansió.
- Capasitat de recombinació i millora de la tecnologia.
- Flexibilitat i alt grau de difusió.
1. L’ascens de la societat el xarxa: Apareix gràcies a: 1. La crisi de l’epoca industrial: Especulació dels diners (apareix el capitalisme financer) 2. Mobiment hippie: Apareixen una sèrie de mobiments rebolucionaris, de demanen llibertat.
3. Reboloció tecnològica de la informació i comunicació: Creació de noves tecnologies.
2. El treball en la societat de la informació: 1. Treball Auto-Programat: Permet canviar d’objectius a mesura que treballem. El coneixement s’ emmagatzema i podem aplicar la informació segons els nostres interessos.
2. Treball genèric: El que és reemplaçat per màquines (automatitzat).
B) Internet: - Augment de persones i hores de connexió.
- Domesticació d’Internet (sobretot per l’ambit escolar dels fills) - Dissolució entre, feina, oci i vida familiar.
- Els joves es connecten més i bàsicament per oci.
- Els homes es connecten més que les dones.
- Les persones amb alt nivell d’estudis i alt capital són les que més s’ha connecten.
Als països occidentals utilitzem més Internet, mentre que els països del sud o no occidentalitzats no.
Això és degut a l’escassetat de infraestructures.
7      EL HOGAR EN RED: WELLMAN: UTOPIA Tecnològica: L’article evidencia el poder d’integraciò que tenen les tecnologies. Es converteixen en un element de reelació imprecindible per fer front a els diferents canvis socials que es produeixen. Les tecnologies ajuden a les persones i permeten que tots el membres d’una llar etiguin connectats quan no i son junts.
Permet l’intercanvi d’informació de forma ràpida i eficaç entre els diferents membres del nucli familiar i a la vegada permet compartir experiències junts.
Les tecnologies no nomes serveixen per torbar informació, si no per poderla compartir i posar en comu.
Per altre banda ens ajuda a compaginar feina laboral al domicili.
- Demostrar que l’impacte de les TIC ha millorat la comunicació entre el membres de la família.
- La gent utilitza Internent conjuntament per buscar informacio.
- Moltes vies de comunicació.
BAUMAN: Educació: ha de ser per tota la vida (Paidea: transmetre allò que l’alumne necessitara per a la vida). La meritocràcia crea diferències.
Visió de la Globalització: Pensa que la globalització crea llibertats de mobiments per algunes persones i per altres no, això crea desigualtat (T.conflicte) Té una visió crítica de la globalització Modernitat líquida: Vida del ara mateix.
Representació dels canvis de la societat a través de la metàfora sòlid- líquid que fa referència a com les accions del passat s’han anat perdent gràcies a la fluïdesa del present, on la societat canvia constantment. Dins la modernitat líquida rés és etern.
Societat actual: Veu a la societat com a consumista, sense identitat on tos som punts que volem expandir-nos pero no sabem (Univers Puntillista) Una societat en constants canvis incapaç de preveure el futur.
Reptes de l’Educació: - La clau per el sistema educatiu de la nostre societat és : - Educació per tota la vida. Mestre Guia.
- S’ha d’educar a persones informades i crítiques amb la societat. Això s’aconsegueix donant poder i capacitat a els alumnes per prendre decisions i poder influir en la societat amb criteri.
- Reconstrucció de l’espai públic: Es perd la capacitat de decidir quin tipus de societat volem.
8      TEMA 4: ESTRATIFICACIÓ I CLASSES SOCIALS: La classe social determina les vides de les persones: 1. Estratificació social: Classificació o jerarquització de l’individu en grups socials al qual pertany o se’l assigna.
Característiques: - No individual.
- Es transmet de generació.
- Universal ( a tot arreu hi ha estratifiació) - Vinculada a unes creences i valors.
1.1. Tipus d’estratificació: a) Esclavitud: Posesió d’una persona. Esclavitud moderna = treballs forçats.
b) Casta: Diferència entre castes, no hi ha interracció entre elles i no existeix mobilitat. (sistema Indú) c) Estaments: “feudalisme” sense mobilitat.
D) Classes socials: Classificació jeràrquica més moderna i més fluida (mobilitat i interacció) que és adquirida al llarg de la vida.
El factor més important és l’econòmic.
El nivell d’estudis pot influir a la classe social, la cultura te a veure amb el nivell d’estudis i l’ocupació futura.
Altres formes de classificar les persones dins la nostre societat són: Gènere, Ètnia, Condició sexual, Canvis sexuals o Discapasitat.
Les classes socials d’avui en dia són flexibles: - Classe alta: (burgesia, élits, classes dominants) Avui en dia són invisibels. 10% de la població a Catalunya. Són propietairs dels mitjans de producció. (50 treballadors).
- Classe Mitjana: Despres de la II Guerra Mundial han crescut gràcies a les polítiques de benestar.
2007→ crisi→ Es trenca l’estat de benestar i molta gent passa de C.M a C.B ( mobilitat desendent.
- Velles classes Mitjanes: Tradicionals, petita burgesia, petits comerciants, autonoms, empresses familiars… - Noves classes Mitjanes: Assalariats que produeixen mà d’obra pero tenen un salari alt.
(funcionaris, Treballadors de coll blanc) Ténen més nivell d’estudis.
- Classe Baixa: (prolateriat, obrers i treballadors) Grup cada com més nombros a causa de la crisi. Persones incapaces de guanyar-se la vida per els seus propis mérits. Pobresa, exclusió, ajudes socials...etc.
JEAN ANYON: Amb la realització del seu estudi va arribar a la conclusió que: Dins un currículum especialitzat les idees i la manera de fer de l’escola canvien depenent de la classe socials dels seus alumnes.
- Alumnes Classe treballadora: contracultura, passivitat i disturció + resistència.
- Alumnes Classe Mitja: Possibilitat de accedir a la universitat.
- Alumens Classe Alta: Exelència, Preparats per ser els millors (Élits) 9      BOURDIEU: A part del capital econòmic parla del capital cultural que engloba a: - Capital simbòlic: Honor i prestigi.
- Capital cultural interioritzat: S’adquireix amb la familia: (llenguatge) - Capital cultural objectivat: Observable (cuaderns, llibres, tecnologia) - Capital cultural instutiocinalitzat: Títols i mérits.
- Nombre de relacions socials i la qualitat d’aquestes relacions.
2. Estratificació social segons els paradigmes funcionalistes i del conflicte: TEMA 5: ENFOC TEÒRIC EN SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ: 1. Analisis del funcionalisme: Educació i teories Funcionaliestes: DURKHEIM: Educació i solidaritat social: -Tenir un punt en comú ens fa estar units.
-La família no es pot fer càrrec d’ensenyar valors per a la convivència.
-Una societat on el treball es complex, la família no pot ensenyar les ocupacions als seus fills ⇒ L’escola rep la tasca de formar per el treball.
Critica: No hi ha un única cultura, per tant la homogeneitat no existeix. Hem de cuidar la gestió de la diversitat.
Segons Marx: lo que fa aquet moder es trasmetre la cultura dominant. Els valors de solidarita no es donen a l’escola, ja que és competitiva.
KINSLEY DAVIS and WIBERT MOORE: Meritocràcia: Educació i estratificació: Ens diu que una persona amb més qualifació hauria de cobrar més que els altres. Pensa que la desigualtat està be.
Creu que el sistema hauria de aconseguir que les persones aconseguissin els seus objectius per el sesu pròpis mèrits.
Critica: La igualtat de oportunitats no funciona. Gent menys capasitada cobra més que gent més formada. La desigualtat crea obstacles.
THEODORE SCHULTZ: Capital humà: Macro: Els països no inverteixen en educació, retallen.
Micro: Quan una personea inverteix en formació ( capital humà) Critica: A vegades aquesta inversió en educació no funciona per que hi ha gent amb títols treballant per sota de la seva qualificació.
10      2. Reproducció social i reproduccio escolar: T.CONFLICTE: Els teorics de la reproduccio es van adunar que el fracàs escolar estava relacionat amb la classe obrera.
ALTHUSSES: Marxisme: Exlica que el sistema capitalista necessita treballadors i que aquests estiguin dominats per el poder (Propietaris de la producció).
Perquè el capitalisme funcioni necessitem do mecanismes: - Aparells representatius: Policia,justicia i exercit, que utilitzen la violència física o la por.
- Aparells ideologics: Escola, esglesia, politica… Encarregats de transmetre informacio a la poblacio necessaria per el capitalisme.
Funció de l’escola: - Reproduir l’estructura social de poder/obrer i inculcar que aquet fet és correcte.
- Convencer i inculcar la idea del capitalime a la mà d’obra.
Critica: Poca possibilitat de canvi. L’estat està en ma de la classe dominant pero existeix la democracia.
BANDELOT I ESTABLET:escola frança.
Estudiaven com l’escola produia divisió social que corresponia ma la divisió del treball.
Un cop finalitzada l’escola l’alumnat es dividia en xarxes escolars: - Primària professional: Continguts bàsics - Secundària superior: Continguts complexes.
L’objectiu del professorar era seleccionar a l’alumnat que tenia que anar a cada xarxa. La majoria de Primària era de classe obrera i Secundària Classe mitjana. ⇒ La funció de l’escola era reproduir socialment.
BOWLESS I GINTIS: escola capitalista: Teoria de la correspondència: Similitud o correspondència entre escola i treball.
L’escola i el model del treball son autoritaris i es separa a l’individu de alló que produeix.
Creu que els alumnes de classe obrera se'ls ensenya per obeir, mentre que els alumnes de classes mitjanes o altes se'ls ensenya a ser autònoms per que en un futur puguin realitzar accions mes complexes.
3. Teoria de la reproducció cultural (capital cultural): BOURDIEU: Creu que la classe socials dels alumnes be determinada per el capital cultural rebut a casa ⇒ els alumnes val a classe amb més continguts bàsics ( habitus: Llegir pensar, llenguatge..) L’ecola no té en compte el nivell de la C. Baixa i manté el nivell de la C. Mitja-Alta, aixó produiex que la C.Baixa hagi de fer un seobreesforç per assolir el nivell.
L’escola i els mestres utilitzen la violència simbòlica i l’arbitrarietat cultural per reproduir a l’escola.
Diu: “ la cultura escolar no es neutre si no que ve determinade per l’origen natural dels alumnes, a partir , d’aqui, pateix una seleccio que alguns els benfeficiara i d’altres no.
Critica: No dona solocions = pessimista.
11      BERNSTEIN: Annalitza els codi lingüistics: (manera de parlar segons la classe social a la qual pertanys).
- Codi elaborat: C.Mitja- Alta és mes complexe - Codi restringit: C.Baixa + simple.
4. Teories de la resistència: Creuen i estan d’acord amb les teories de la reproducció pero a diferència de les altres, creuen que si existeixen solocions al problema.
WILLIS, PAUL: Resistència i contracultura escolar: “ coloegas” = contracultura que creen aquests alumnes per anar en contra la autoritat (mestres). Tot i això aquesta contracultura requereix enginy per desenvolupar estratègies evasives i sabotejar la classe.
la cultura contraescolar implica: - Opocisió a l’autoriat.
- Creació de “pringats” - Creença a ser superior que els “pringats” o els mestres.
- Voler ser adult abans d’hora (fumar) - Sexisme.
- Ganes de abandonar els estudis per aconseguir diners.
- Comportament disruptius.
- “cachondeo” Soloció: tot i que aquests nens es resistien, no servia de res, perquè no canviaven la seva classe social, i no era una pràctica resistent ja que provocava reproducció.
GIROUX: Pedagogia crítica de la transformació: L’escola no es neutre per ell veu un possible canvi a través dels mestres com a transformadors intelectuals.
Pedagogia critica: Donar veu a les minories que no representen en el curriculum i que es consideri que els nens no van a l’escola amb el mateix nivell cultural.
Soloció: - Reconstruir el cúrriculum escolar - Construir un curriculum no incorporan les veus dels subordinats.
TEMA 6: GÈNERE I EDUCACIÓ: És important treballar el Gènere en l’educació ja que: - Tothom poseeix un gènere.
- Podem evitar possibles carregues emocionals en el futur infant.
Sexe: Caracteristiques biologiques ( penis-vulva) Gènere: Construcció cultural i social de l’identitat ( rol de Gènere) Identitat afectivo sexual: Sensació de pertanensa a un grup determinat (orientació) Aquests conceptes els descobreis John Money, metge que s’ocupava de escollir el sexe dels nadons que neixiens sense un sexe definit (intersexuals) Quan possava una etiqueta s’adonava que el nado i els pares interpretaven i reproduien el rol determinat amb el corresponent sexe. Tot i que deseprés no correspongues o s’equivoques. ⇒ va arribar a la conclusió que el Gènere s’ens adjudica per a la societat.
12      Identitat de Gènere: Fa referenia a l’identificació psicologica que te la societat per un gènere determinat. (nenes = sensibles) Rol de Gènere: Aprenentatge que realitzem i que practiquen les persones depenent del seu Gènere (nen =futbol) 1. Socialtizació de Gènere: Des de el primer dia s’ens inculca valors, condutes i esquemes mentals sexistes, això provoca que acabem pensant, sentint i veient el mon no com a persones si no com a homes i dones ( No ploris!! els nens no ploren!!) 2. Organtizació social del Gènere: -Estratificació de Gènere: Distriució desigual de riqueses i poder entre homes i dones.
- Patriarcat: L’home domina i suprimeix la dona.
- Sexisme: Creença que un sexe és superior a l’altre.
3. Teories de Gènere: Feminisme: Apareix quan un grup d dones s’adona que per pertanyer a un gènere determinat, les tracten diferent i demanen igualtats de dret.
- 1era. Onada: (XIX) dones de la burgesia de països occidentals van començar a demandar uns drets bàsics: - Dret al treball - Escolarització - Dret al vot - 2na. Onada: (1960-70) ja s’havien aconseguit molts drets pero encara existia una mancança de igualtat real.
- Accés al treball - Sexualitat i Repruducció: Dret a escollir l’embaràs.
T. de la diferència: Sòm iguals en drets pero en el fons som diferents en altres aspectes.
- 3ra. Onada: (90) Segons la classe social que pertany la dona te uns drets o uns altres.
Interseccionalitat: Tenir en compte Gènere, classe social, orientació sexual i Ètnia.
T. Queer: Rebindica la diferència i va més enllà de la classificació de gènere. Rebindica la llibertat de ser el que volguem quan i com volguem.
4. Models de Mascunilitat: Diferents categories d’homes segons com es comporten: - Hegemònica: Alt poder. Homes de mitjana edad (30-50), Blancs de Cl Mitja-Alta. heterosexuals.
Agressius, ambiciosos, manutenció de la família, negació emocional...
- Complices: Majoria dels homes. S’aprofiten dels seus drets pero fan negociacions amb la parella.
Tasques domèstiques..
- Subordinada: Homosexuals. Efeminats o difents físicament.
- Marginada: Homes procedents de minories etniques o de classe obrera.
5. La Mascunilitat és : - Una construcció social: Rol interpretatiu - Dinàmica:Cambia al llarg de la vida - Històrica:Cambia de generació 13      - Heterogènia:Molts tipus - Relacional:Si cambia la dona l’home també.
6. La incorporació de les dones al sistema educatiu: XVIII→ Exclusió ( com + tontes més fàcils de dominar) XIX→ C. Alta = assignatures per fer cura de la llar.
1950 → Escola Mixta, currículums diferents 1970 → Escola Mixta, mateix currículum FUTUR → Escola Coeducativa.
ESCOLA - DIVERSITAT SEXUAL: Tot l’ensenyamen està pensat per a persones heterosexuals, aquest pensament es discriminatori i excloent.
per això reclamem: - Que les identitats dels homosexuals i transgèneris sigui vista com a part de la diversitat a l’escola.
- Atacar l’homofobia.
- Que tohotm pugui reconèixer la seva orientació.
- Canvis de cúrriculum per introduir la diversitat sexual a les àrees.
Creu que cal una major implicació en el sistema educatiu per lluitar contra la homofovbi. No hi ha raons que justifiquin que els joves, homosexuals visquin la seva diferència com un problema, com un procés traumàtic i l’escola els ignori.
Heterosexisme i homofobia es donen de mà de l’escola, S’enten per heterosexisme el silenci sobre l’homosexualitat i la pressumpció que tothom és heterosexual. El terme homofobia s’utlitza per parlar de atacs explícits o no a homosexuals i lesbianes.
Quan parlem de curricuum ocult estem parlant de l’ensenyament que l’escola fa de manera subtil i indirecta a travès de la transmisió de valors, càstics i premis.
- Reforç de l’homofobia entre els nois.
- Reputació sexual de les noies.
- Reforçament de l’heterosexualitat com a ideal, model i pressió.
- Marginació de la diversitat sexual.
Tot i que l’escola treballa de manera transversal el tema dels valors, generalment no es planteja la inclusió de l’eradicació de l’homofobia entre els seus objectius. Propostes del curriculum ocult: - Canviar la nostra assumpcio que tot l’alumnat és heterosexual i actuar pensar i palar tenint en compte la existencia de diversitat a l’aula.
-Mostrar desacord amb els comentaris homofobics a l’aula.
L’educació contra l’homofobia te beneficis per els joves heterosexuals, ja que, ajuda a obrir mentalitats i creixer emocionalment.
Quan mes abans comencem a actuar, més s’avança i mes profund es el grau de tolerancia cap a les persones.
TEMA 7. ÈTNIA I EDUCACIÓ: Raça: Grup d’individus amb una sèrie d caracteristiques biològiques que determinen una cultura i uns trets psicològics. Aquests individus comparteixen certs trets hereditàris.
14      Avui en dia es creu que no existeix cap raça “pura”.
El concepte apareix al segle XIX amb l’objectiu que els sociolegs puguin agrupar els individus per estudiar-los.
3 tipus de grups racials: - Caucàsics.
- Negres.
- Mongoloides.
Ètnia: Sentiment d’identitat que poseeixen els membres d’un mateix grup en funció de la seva llengua, cultura, religio, … i que aqutes comparteixen.
Els membres d’una ètnia tenens avantpassats comuns i tenen una identitat social pròpia.
Les ètnies són fluides i les persones poden escollir pertanyer-hi. (Gitanos, Jueus…) 1. Racisme: Pensar que existeix una raça superior a una altre.
-T.fustració: Volcar en els altres les meves pròpies fustracions (“no tinc feina pq els imigrants me la treuen) -T. personalitat autoritària: No acceptar cap cultura que no sigui la teva.
-T. cultural del prejudici: Els prejudicic tenen a veure amb la distancia social ( com + distància social + prejudicis) -T. del conflicte: A les C. Altes els interessa aquest conflicte, ja que augmenta la seva economia.
-Teorema de Thomas:Quan definim una idea o prejudici, la pròpia persona acaba interioritzant-ho i creient-ho (“ com que soc gitano, he de vendre al mercat”) 2. Fases del prejudici i discriminació: 3. Models de relació entre cultures: - Etnocentrisme: Època Industrial. Colonització = primer contacte entre diferents cultures.
● Consta de jutjar o avaluar una cultura prenen com a referència la nostre pròpia.
A partir d’aqui neix El Racisme Modern: tractar a les altres cultures com a inferiors i dominades.
- Multiculturalitat: Racisme premodern Antropologia cultural: Les persones cultes anaven a aquests països amb un altre mentalitat de comprensió entre cultures.
15      ● Totes les cultures són iguals, no hi ha cap per sobre de l’altre i es respecta la diversitat cultural.
Creu que les diferents cultures s’haurien de desenvolupar per separat, ja que, si no sempre hi ha una que s’imposa sobre l’altre. (Segregació: Acceptar les altres cultures però voler-les tenir allunyades).
Interculturalitat: Visió positiva entre cultures.
● Creu que la diversitat aporta riquesa. Quan les cultures interactuen amb igualtat de oportunitats afavoreix a la comunitat.
Igualtat de diferències: Tothom és com és i s’ha de respectar, tenir un aprenentatge comú, conviure, cooperar, intercanviar...
4. Taules de dades: 3 Onades migratories a Europa: 1. Després de la II Guerra Mundial, els països del sud migren cap el nord o cap a les colonies.
2. Minories ètniques.
3. Països de l’Est.
A Espanya trobem un 8% de imigració.
La onada més important va ser dels anys 90 - 2005.
Al 2011 molts imigrant marxen cap els seus països per culpa de la crisi.
Gent del màrroc i gent Sud Americana→ predominen en imigració.
Generalment migren mes homes que dones, aquests venen a buscar treball, i despres, porten les seves families. Dels 25 als 39 anys d’edat, gent jove i forta més preparada. Poca gent gran.
5. Respostes socials i educatives a la integració: Assimilació: ( Etnocentrisme) Té com a objectiu que les minories siguin absorvides per a la cultura dominant.
L’escolarització e duur a terme amb la llengua autoctona, i les tradicions autoctones. (monoculturalisme) No respecta le diferènies enrer els infants i implica que eliminin una cultrua i l’empobreixin juntament amb la perua d’identitat.
Utilitza la compensació: Classes de repas.
Model Frances.
Guetització: ( racisme post-modern) Respecte la diversitat pero diu que s’ha de desenvolupar per separat ⇒ el que reben els alumnes es complementari a les escoles públiques. (Escola pública + Escola d’arab) Model angles.
Interculutralitat: (model Català) Es basa en la cooperació i l’interanvi, es celebren les festes de diferents cultures.
L’escoal intercultueral preten la inclusio social des de la unió i cooperació.
16    ...



Comentario de sociologia94 en 2015-02-08 17:43:40
Si necesitas apuntes de sociología de la educación, en mi perfil - apuntes - tercero tengo unos cuantos ya que hemos dado esta asignatura este semestre.