Artròpodes. Bloc 5 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Artròpodes
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 22/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 5: VIDA SOCIAL, COMPORTAMENTS ALTRUISTES I COOPERATIUS Parlar d’altruisme és problemàtic. En general, en la naturalesa, tots els organismes compateixen entre ells, però no sempre és així. Hi ha casos en que alguns organismes es sacrifiquen pels altres i per tant aquest fet trastoca el concepte que teníem de selecció natural individual.
L'explicació dels comportaments altruistes sempre ha estat difícil d'interpretar, ja que no sempre l'individu que genera aquests comportaments surt guanyant. Un exemple seria en els tèrmits, on totes les femelles, en excepció d'una (la reina), renuncien al potencial reproductor i ajuden a l'única femella que el té. Es va plantejar la hipòtesi que la selecció natural no només afecta a nivell d'individu, sinó que també pot actuar a nivell de grup.
Hamilton va introduir la idea de la selecció per parentesc que es basa en la probabilitat de tenir gens compartits ("r" = grau de parentesc, és la probabilitat que un gen d'un individu tingui una còpia exacta en un altre individu amb qui està emparentat).
Segons Hamilton la selecció natural no només actua maximitzant l'èxit reproductiu d'un individu, sinó que també tracta d'estendre el màxim nombre de còpies de gens d'aquest individu a les següents generacions. Hi ha el que es coneix com el concepte d'eficàcia biològica inclusiva que es defineix com lo eficaç que és un individu a l'hora de maximitzar el seu èxit reproductiu i de passar el màxim nombre de còpies dels seus gens a les següents generacions.
La regla de Hamilton diu el següent: Això vol dir que el grau de parentesc "r" juntament amb el benefici de realitzar l'acte altruista (o el nombre de gens que passarà a la descendència) menys el cost de realitzar l'acte altruista, és a dir, sacrificar-se i per tant pèrdua de gens ha de ser major a 0. Seguint aquesta norma i tenint en compte que l'altruisme extrem seria el sacrifici podem arribar a la conclusió que: - Ca = 1 (l’ individu al morir perd una còpia completa dels seus gens) Sacrifici = salvar 1 fill: 0.5x1 <1 No val la pena sacrificar-se Sacrifici = salvar a 2 fills: 0.5x2 = 1 No val la pena sacrificar-se Sacrifici = salvar a 3 fills: 0.5x3> 1 Val la pena sacrificar-se També val la pena si:  Salvar a 5 nebots o 5 néts: 0.25x5> 1  Salvar a 9 cosins o 9 besnéts: 0.125x9> 1 Normalment la selecció entre germanes és de 0,75 o 0,375 i el que fa és destruir els ous de les germanes, però el de la reina en tenen cura. Quan la colònia està ben assentada les obreres mantenen els ous de la reina mare, quan troben un ou que no és de la reina el destrueixen.
La idea de selecció per parentesc descriu el procés pel qual un comportament és afavorit per la selecció natural pel fet de produir un efecte beneficiós sobre altres familiars. Generalment l'altruisme és més comú en individus emparentats, en individus amb baixos índexs de dispersió dels individus del grup de naixement, és a dir els organismes que han nascut al mateix formiguer i generalment les espècies que presenten comportaments altruistes poden discriminar amb més precisió el grau de parentesc.
Per ser considerat un insecte social o eurosocial s'han de complir 3 requisits bàsics: - Cura cooperativa dels joves: És a dir que els membres de la colònia tinguin cura dels descendents, encara que no siguin els seus.
- Presència de castes estèrils que no es reprodueixen per ajudar - Solapament de generacions.
Una formiga obrera, genèticament parlant, treu més profit ajudant a les seves germanes a tenir descendència que no tenint-ne ella. Aquesta idea dóna suport a la teoria de Hamilton.
Això és a causa del fenomen de la haplodiploidia en què les femelles són 2n i els mascles són n de manera que tenen la mateixa dotació cromosòmica que les femelles, però la meitat. Entre un pare i els seus fills, són pràcticament idèntics, entre una reina i les seves filles la probabilitat de compartir gens és de 0.5 i entre germanes totes tenen en comú la informació del mascle i de la femella de manera que la probabilitat augmenta a 0.5 * 0.5 + 0.5 * 1 = 0.75.
...

Comprar Previsualizar