T3. Extremitat superior (I) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Hi trobem explicats els ossos, els músculs, les articulacions, els espais topogràfics, els nervis i els vasos sanguinis que formen part de l'extremitat superior.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez TEMA 3A: L’extremitat superior SEMINARI L’extremitat superior es divideix en dues parts: la cintura escapular i la part lliure. La cintura escapular està unida al tòrax i està formada per l’escàpula i la clavícula. La part lliure està formada per l’húmer, el cúbit, el radi, els carps, els metacarps i les falanges.
Clavícula És un os pla de dues cares (inferior i superior) amb ossificació directa. Té dos extrems, l’extrem acromial i l’extrem esternal. S’unirà a l’estern per mitjà de l’articulació esternoclavicular i a l’escàpula per mitjà de l’articulació acromiclavicular.
Extrem esternal: és més arrodonit i l’acromial més aplanat. En l’extrem esternal (més gran) hi ha una tuberositat per tal que s’hi uneixi un lligament que unirà la primera costella amb la clavícula, és el lligament costoclavicular.
Extrem acromial: hi ha lligaments que uniran la clavícula amb l’apòfisi coracoides de l’escàpula (lligaments coracoclaviculars).
També trobem dos tubercles (el conoide i el coracoclavicular). A la cara inferior hi ha un solc (solc clavicular) pel múscul subclavi.
Escàpula És un os pla triangular amb dues cares (costal i dorsal). S’articula amb la clavícula per l’articulació acromiclavicular i amb l’húmer per l’articulació glenohumeral. Tot el pes recau en l’estern.
Cara anterior o costal (toca amb les costelles): trobem la fossa subescapular que és on es s’allotjarà el múscul subescapular. A la cara posterior trobem una apòfisi anomenada espina de l’escàpula, i al final d’aquesta espina hi ha l’acromi.
Cara posterior o dorsal: l’espina dividirà aquesta cara en la fossa supraespinosa i la fossa infraespinosa. Al marge superior hi ha l’escotadura de l’escàpula i al final del marge una apòfisi en forma de dit anomenada apòfisi coracoides. A l’angle extern hi ha la porció articular amb l’húmer, i s’anomena cavitat glenoide o piriforme.
A dalt i a baix d’aquesta cavitat hi ha dos tubercles el supraglenoide i l’infraglenoide, que s’uniran a l’escàpula mitjançant el cos de l’escàpula.
1 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Húmer És un os llarg de tres cares (anteromedial, anterolateral i posterior) i tres marges (lateral, medial i posterior). Té una diàfisis i dos epífisis (distal i proximal).
Epífisi proximal: la superfície articular és el cap articular que s’articula amb l’escàpula. Com que hi ha molta desproporció entre el cap i la cavitat glenoide permet una gran mobilitat però a la vegada fa que sigui inestable. El cap articular és llis i s’unirà a la resta de l’húmer per un coll anomenat coll anatòmic de l’húmer que esta molt poc definit (menys que el del fèmur). La fractura del coll de l’húmer es produirà una mica més avall, en l’anomenat coll quirúrgic. En aquesta epífisi hi ha dos tubercles: el més gran s’anomena tròquiter o tubercle major i el petit troquí o menor. Entre els dos tubercles hi ha un solc, el solc intertubercular o “corredera bicipital” (hi passarà el tendó del cap llarg del bíceps, que s’acabarà inserint en el tubercle supraglenoide). Al final de les crestes dels tubercles, hi ha una tuberositat rugosa gran, anomenada tuberositat deltoide, on s’inserirà el múscul deltoide.
També hi ha el solc del nervi radial que és causat pel recargolament de l’os.
Epífisi distal: una part s’articula amb el cúbit i l’altre amb el radi, aquesta superfície articular s’anomena còndil de l’húmer. Està format per la tròclea (forma de politja) i pel capítol (més rodó). Sobre el còndil hi ha dos tubercles epicòndils: el lateral (està sobre el capítol) i el medial (sobre la tròclea). També hi ha unes fosses: una sobre la tròclea (fossa coronoide, on s’allotjarà l’apòfisi coronoides del cúbit en la flexió) i l’altre es troba sobre el capítol (fossa radial, on s’incorporarà el radi durant la flexió).
A la regió posterior hi ha una fossa molt gran on s’insereix l’olècranon del cúbit (fossa olecraniana).
Cúbit i radi S’articulen entre si mitjançant una làmina que és una membrana interòssia fibrosa que permet que un os giri sobre l’altre. Al mig hi ha els interossi.
El radi és un os llarg i per tant té una diàfisi i dos epífisis. Té tres cares (anterior, posterior i externa lateral) i tres marges (posterior, anterior i interossi). El cúbit també és un os llarg i té tres cares (anterior, posterior i medial) i tres marges (anterior, posterior i lateral).
Epífisis proximals: el cúbit s’articula amb l’húmer mitjançant la tròclea: escotadura troclear (només en el 2 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez moviment de flexió-extensió). L’articulació està limitada per dos apòfisis: olècranon (posterior) i la coronoides (anterior). També hi ha una altra escotadura medial, l’escotadura radial, que permet que s’articuli el cap del radi. Permet la flexió i la pronosupinació. Hi ha dos tuberositats una en el cúbit i l’altre en el radi (tuberositat del cúbit i tuberositat del radi).
Epífisis distals: el radi és més ample i s’articula amb els carps, però el cúbit només s’articula amb el radi. En el cúbit hi ha l’apòfisi estiloide, i en el radi hi ha els solcs pels tensors extensors i el tubercle dorsal (o lister). La fossa articular unirà el radi amb el capítol.
Ossos del carp Són vuit ossos que es situen entre els metacarps, el cúbit i el radi. Es col·loquen formant dues files (proximal i distal).
Fila proximal: escafoides, semilunar, pisiforme (és sesamoide) i piramidal.
Fila distal: trapezi, trapezoide, gran i ganxós.
Els carps formen un canal, el canal del carp (túnel del carp)que té dos límits: el límit lateral està format pels tubercles de l’escafoides i el del trapezi, i el límit medial està format pel ganxo de l’os ganxós i el pisiforme.
Metacarps Són cinc i tenen una base, un cos i un cap. L’articulació entre el primer metacarpià i el carp es d’encaix recíproc (polze).
Falanges En el primer dit només trobem dues falanges, una distal i una proximal. Als altres dits trobem tres falanges, la proximal, la medial i la distal. unió entre falanges i metacarps és el·lipsoïdal i les articulacions interfalàngiques són troclears.
ORGANITZACIÓ GENERAL DEL MEMBRE SUPERIOR Característiques generals El conjunt d’estructures osteomusculars i nervioses ens permeten fer moviments suaus a l’igual que activitats físiques. Tant podem fer funcions de manipulació, com defensives o el maneig d’eines. La mobilitat del membre superior és molt àmplia gracies a:  Moviments recíprocs de l’articulació esternoclavicular i glenohumeral que permeten els 180º d’abducció.
 Els moviments de l’articulació glenohumeral que permeten moviments en els tres plans de l’espai.
3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez  Permet situar la mà en múltiples localitzacions.
El membre superior a més, té la capacitat de portar a terme accions motores fines gràcies a:  Gran mobilitat coordinada dels dits  Capacitat d’oposició del polze  Sensibilitat Organització general  Segments: o Cintura escapular o Braç o Avantbraç o Mà  Ossos: o o o o o o o o  Clavícula Escàpula Húmer Cúbit Radi Ossos del carp Metacarpians Falanges Zones de transició: es troben entre segment i segment. Entre els ossos de les zones de transició hi articulacions que poden ser molt mòbils o immòbils (la majoria solen ser diartrosi, sobretot les de la zona superior).
o Cavitat axil·lar o Fossa del colze o Túnel del carp Articulacions i músculs de la cintura escapular A la cintura escapular trobem tres articulacions: la esternoclavicular, la acromiclavicular i la glenohumeral. Hi ha uns tipus d’articulacions anomenades falses on hi ha un moviment ajudat per altres estructures. L’articulació falsa que trobem a la cintura escapular s’anomena escapulotoràcica.
Articulació esternoclavicular Les superfícies articulars són l’extrem esternal de la clavícula, el manubri esternal i el primer cartílag costal. És una articulació de tipus sinovial, mòbil i d’encaix recíproc que permet grans moviments 4 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez com el d’anteversió/retroversió, el d’elevació/descens i el de rotació.
Existeix en ella un disc articular de cartílag que es troba entre les dues superfícies articulars (disc fibrocartilaginós) que protegeix l’articulació.
L’articulació ha de tenir una fixació per tal que no es desencaixi, i els medis de fixació són una càpsula articular d’estructura fibrosa que rodeja l’articulació reforçada per fibres que formen 4 lligaments:  Lligament esternoclavicular (anterior i posterior)  Lligament interclavicular: uneix les dues articulacions esternoclaviculars (la de cada costat)  Lligament costoclavicular ( o romboide): uneix la primera costella amb la clavícula.
Articulació acromiclavicular Es produeix entre la cara articular de l’acromi i l’extrem articular de la clavícula. És una articulació plana (artròdia) on els dos extrems són plans però permeten el moviment. També es de tipus sinovial i permet els moviments d’anteversió/retroversió, elevació/descens i rotació axial (bàscula) de l’escàpula. Són moviments petits però amb moltes possibilitats de moviment.
A la vegada té mitjans de subjecció i té cartílag tou. Hi ha una càpsula articular que també està reforçada per lligaments:  Lligament acromiclavicular  Lligament coracoclavicular: s’uneix a la coracoides i està format per: o Lligament conoide (medial) o Lligament trapezoide (distal) En els moviments de l’escàpula participen les dues articulacions: l’acromiclavicular i l’esternoclavicular, que es comporten com articulacions esferoïdals. És un os vascularitzat Articulació glenohumeral Les superfícies articulars són la cavitat glenoide i el cap de l’húmer. Com que hi ha una desproporció entre aquestes permeten molt moviment i hi trobem cartílag hialí. És una articulació esfèrica de tipus enartrosi.
Hi ha un fibrocartílag anomenat rodet o labrum glenoïdal que rodeja la cavitat glenoide (= acetàbul), és un triangle que amplia la superfície d’aquesta cavitat. La zona inferior de la càpsula articular té un relleu que ajuda en el moviment i hi ha tres lligaments glenohumerals (intrínsecs) reforçant aquesta càpsula:  Lligament glenosuperior  Lligament glenoinferior 5 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez  Lligament mitjà A mes d’aquests lligaments intrínsecs també hi ha dos lligaments extrínsecs:  Lligament coracohumeral: uneix la coracoide amb l’húmer  Lligament acromicoracoïdal: uneix l’acromi amb la coracoide El lligament transvers de l’húmer recobrirà el tendó que passa pel solc intertubercular per tal que aquest no es desuneixi. Forma part de l’articulació, ja que el tendó s’inserirà a la cavitat glenoide i afavorirà el moviment.
El sistema del manegot dels rotadors són unes estructures musculars que envoltaran tot el cap de l’húmer de músculs que s’originen en l’escàpula i s’insereixen en l’húmer. Aquests músculs són:  Subescapular: múscul rotador que s’allotja a la fossa subescapular i el tendó s’insereix en el tubercle menor de l’húmer.
 Supraespinós: s’origina a la fossa supraespinosa i el tendó s’inserirà en el tubercle major. És un múscul que passa per una zona de molta tensió.
 Infraespinós: s’allotja a la fossa infraespinosa i s’inserirà en el tubercle major de l’húmer.
 Rodó menor: és un múscul arrodonit que s’origina al marge lateral de l’escàpula i s’inserirà en la cresta del tubercle menor (subtroquiteriana).
En aquesta articulació hi ha una sèrie de sistemes d’amortiment que són les burses, unes estructures plenes de líquid sinovial que amorteixen els cops. Les més import són:  Bursa subescapular: amortirà l’articulació glenohumeral i la zona d’alta tensió. A més, es comunica amb l’estructura sinovial de tota l’articulació.
 Bursa acromial: està per sota de l’acromi i ens facilitarà el moviment del múscul Infraespinós. No es comunica amb la membrana sinovial Moviments de l’articulació escapulohumeral És una articulació molt mòbil cosa que implica inestabilitat. En repòs el pes de l’extremitat superior recau en el lligament coracohumeral. Permet els moviments d’abducció/adducció, anteversió (flexió)/retroversió (extensió) i el de rotació. Tots els moviments sumats formen el moviment de circumducció.
 L’abducció fins els 90º depèn de l’articulació. La resta depèn del conjunt de la cintura escapular.
 Flexió (anteversió) més extensa que extensió (retroversió). 35º limitats per la càpsula.
6 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Músculs de la cintura escapular  Manegot dels rotadors: músculs amb funció de rotació o Supraespinós o Infraespinós o Rodó menor o Subescapular  Músculs dorsals: o Rodó major o Dorsal ample o Angular de l’escàpula o Romboide o Trapezi  Músculs laterals: o Serrat anterior o Deltoide  Músculs anteriors: o Subclavi o Pectoral major o Pectoral menor Manegot dels rotadors     Múscul subescapular: va de la fossa subescapular al tubercle menor (troquí) Múscul Supraespinós: de la fossa supraespinosa al tubercle major (tròquiter) Múscul Infraespinós: de la fossa infraespinosa al tubercle major (tròquiter) Múscul rodó menor: del marge lateral de l’escàpula al tubercle major (tròquiter) La funció del manegot dels rotadors és l’estabilització de l’articulació escapulohumeral. Hi trobem dos rotadors (intern i extern) i un abductor. Els nervis (innervació) que es troben en aquest manegot són els subescapular, el nervi supraescapular i el nervi axil·lar.
El tendó del supraespinós discorre sota l’acromi separat de l’os per la bursa subacromial, cosa que fa que sigui una zona de molta tensió per culpa del fregament (tendinitis). El tendó de l’infraespinós discorre posterior a l’articulació escapulohumeral. El múscul supraespinós permet l’acció d’abducció del braç (només els primers 15º), mentre que l’infraespinós permet la rotació lateral.
7 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Músculs dorsals Són músculs que ja no formen part del manegot dels rotadors.
Múscul rodó major: S’origina en l’angle inferior de l’escàpula i s’insereix al solc intertubercular.
  Acció: permet l’extensió de l’espatlla, la rotació interna i l’abducció de l’espatlla. També anomenat múscul del mestre.
Innervació: del nervi subescapular que prové d’unes branques nervioses (plexe braquial).
Múscul trapezi: És un múscul molt gran en forma de trapezi que s’origina en una regió molt gran: des de la zona occipital del crani (lligament nucal) i descendint per la columna (per les apòfisis espinoses de les vèrtebres) fins la T12. D’aquesta regió surten fibres musculars que van a inserir-se a una zona molt gran en forma de U que inclou la vora superior de l’espina de l’escàpula, l’acromi i el terç lateral de la clavícula. És un múscul que podem dividir entres parts: superior (descendent), mitja (transversa) i inferior (ascendent).
  Acció: permet moviments de l’escàpula com l’elevació, l’adducció i el descens, i fixa l’escàpula a la seva posició. A part, com que s’origina a la zona occipital, també té un paper en l’extensió del cap i la rotació.
Innervació: pel nervi accessori o espinal (onzè nervi cranial) i plexe cervical.
Múscul dorsal ample: Participa en els moviments de l’escàpula. S’origina en les vèrtebres toràciques i lumbars (T6 – L5) a les apòfisis espinoses, en el sacre i en la cresta ilíaca. Tota aquesta zona s’anomena fàscia tòracolumbar i s’insereix en el solc intertubercular.
  Acció: permet l’extensió (retroversió), l’adducció i la rotació interna.
Innervació: pel nervi tòracodorsal.
Múscul romboide (major i menor): S’origina també en apòfisis espinoses (C6 a T4) de la columna toràcica i s’insereix en el marge medial de l’escàpula. El múscul menor és més petit, té una innervació semblant, una inserció més amunt i participarà en els mateixos moviments de l’escàpula.
  Acció: si es contrau permet l’abducció i l’elevació de l’escàpula, i la rotació (bàscula).
Innervació: pel nervi dorsal de l’escàpula.
Múscul elevador (o angular) de l’escàpula: S’origina en les apòfisis transverses cervicals (C1 – C4) i s’insereix en l’angle superior de l’escàpula.
8 ANATOMIA HUMANA   Queralt Gonzàlez Acció: rotació (bàscula) i elevació de l’escàpula.
Innervació: nervi dorsal de l’escàpula.
Músculs laterals Múscul deltoides: Té tres caps: l’anterior, el mitjà i el posterior. S’origina a la vora inferior de l’espina de l’escàpula, al marge inferior de la clavícula i a l’acromi (forma U) i s’insereix a la tuberositat deltoide de l’húmer (forma V). Hi trobem la bossa serosa subdeltoïdal (falsa articulació de l’espatlla)   Acció: abducció del braç per sobre dels primers 15º fins als 90º, anteversió i retroversió o adducció segons la porció.
Innervació: nervi axil·lar Múscul serrat anterior: S’origina a les 8 – 9 primers costelles. Tenen fibres obliqües cap amunt o cap avall (depenent de les costelles d’on s’originin) que s’insereixen al marge medial de l’escàpula.
  Acció: descens i abducció de l’escàpula. A més, tira de l’escàpula cap al tòrax per evitar que aquesta se’n vagi cap enrere.
Innervació: nervi toràcic llarg, passa per dins de l’axil·la. Si es danya el nervi, el múscul queda inactiu i per tant l’escàpula queda desunida: s’anomena escàpula alada Músculs anteriors Múscul pectoral major: S’origina en els cartílags costals anteriors (2 – 7), a la clavícula i en la porció inferior de la fàscia abdominal (beina del múscul recte de l’abdomen). El tendó s’inserirà en la cresta del tubercle major (cresta subtroquiteriana).
  Acció: permet l’adducció i la rotació interna (múscul nedador i de l’abraçada).
Innervació: nervis pectorals (toràcics ventrals) Múscul pectoral menor: Es troba sota el pectoral major, s’origina en les costelles 3, 4 i 5, i s’inserirà a l’apòfisi coracoides.
  Acció: l’anteversió i l’adducció mínima de l’escàpula. És el múscul auxiliar de la respiració.
Innervació: també pels nervis pectorals.
Múscul subclavi: De la clavícula al solc del múscul subclavi.
 Acció: descens clavicular i múscul auxiliar de la inspiració, tira de les costelles.
9 ANATOMIA HUMANA  Queralt Gonzàlez Innervació: nervi del múscul subclavi.
Moviments escapulars     Cadena craniocaudal (elevació – descens) o Angular / trapezi inferior Cadena transversal (adducció – abducció) o Trapezi mig /serrat anterior superior i mig Cadena obliqua superior (elevació + adducció – descens + abducció) o Trapezi superior /pectoral major Cadena obliqua inferior (bascula rotació) o Serrat anterior inferior /romboides Anatomia topogràfica de la cintura escapular i del braç La cavitat axil·lar és una zona de transició entre la cintura escapular i el braç. Té forma de piràmide quadrangular i hi distingim:       Cara anterior: està limitada pels músculs pectorals, la clavícula i el subclavi.
Marge lateral: seria el coll de l’húmer i hi hauria el múscul coracobraquial.
Cara posterior: hi trobem l’escàpula, el múscul subescapular, el rodó major i el dorsal.
Marge medial: hi ha les costelles i el serrat anterior.
Vèrtex superior: ocupat per la clavícula, la coracoides, l’acromi i la primera costella.
Base seria la pell de l’axil·la.
Contingut: Hi trobem grassa, glàndules sudorípares i glàndules sebàcies. També hi passen estructures vasculars com les artèries i les venes vasculars, i estructures nervioses, tot el plexe braquial.
Plexe braquial Entre les branques anteriors dels nervis raquidis de C5 a T1 es dóna anastomosi, és a dir, que s’uneixen en un únic feix. S’origina al coll i té un trajecte lateral i inferior per sobre de la primera costella, per on entra a l’axil·la. Circula pels músculs escalens (s’insereixen a la primera costella) i formen el hiat escalènic. Les parts del plexe són:     Arrels Troncs Divisions Fascicles 10 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Té branques colaterals i branques terminals. Dels espais intervertebrals surten branques raquídies.
Arrels: Les arrels anteriors surten de C5 a C8 i gran part de T1.
Troncs: C5 i C6 s’uniran en el tronc superior, C7 formarà el tronc mig i finalment C8 i T1 formaran el tronc inferior.
Divisions: Cada tronc es dividirà en divisions anteriors i divisions posteriors.
 Tres divisions anteriors: nervis perifèrics que innerven els compartiments anteriors del braç i de l’avantbraç.
 Tres divisions posteriors: nervis relacionats amb els compartiments posteriors.
Fascicles: Les divisions s’aniran unint fins a formar els fascicles que es relacionen amb l’artèria axil·lar:    Fascicle lateral: unió de les divisions anteriors dels troncs superior i mig (C5 a C7). Lateral a l’artèria axil·lar.
Fascicle posterior: unió de les tres divisions posteriors (C5 a T1). Posterior a l’artèria axil·lar.
Fascicle medial: continuació de la divisió anterior del tronc inferior (C8 i T1).
Els fascicles acaben en nervis terminals. Els fascicle posterior continua amb el nervi radial, que innervarà totes les estructures posteriors. El nervi medià vindrà del fascicle lateral i el fascicle medial.
El nervi múscul cutani vindrà de fibres del fascicle lateral. El nervi cubital ve de les fibres del fascicle medial. I el nervi axil·lar surt del fascicle posterior.
 Nervi axil·lar: Surt del fascicle lateral del plexe braquial, passa per l’axil·la, circula pel canal radial i ens innervarà el deltoides i el rodó menor. Donarà sensació sensitiva i motora.
 Nervi múscul cutani: Surt del fascicle lateral del plexe braquial i s’introdueix dins el múscul coracobraquial i el travessa. Innerva tots els músculs flexors de l’avantbraç, els anteriors (bíceps, coracobraquial i braquial).
Branques colaterals: van sortint de les divisions i les podem dividir entre supraclaviculars i infraclaviculars. Els supraclaviculars:     Nervi dorsal de l’escàpula: Innerva els músculs angular, romboide major i romboide menor.
Nervi toràcic llarg: Innerva el múscul del serrat anterior.
Nervi supraescapular: Innerva el supraespinós i l’infraespinós Nervi subclavi: Innerva el múscul subclavi Els infraclaviculars:  Nervis pectorals lateral i medials: Innerva els músculs pectorals major i menor.
 Nervis subescapular: Passen pel múscul subescapular i pel rodó major.
 Nervi tòracodorsal: Passa pel dorsal ample.
11 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Vasos axil·lars Artèria axil·lar: Una de les divisions de l’aorta és l’artèria subclàvia que quan entra a la zona axil·lar passa a anomenar-se artèria axil·lar. També passa pel hiat escalènic i es continua com artèria humeral (braquial), en el marge inferior del múscul pectoral major. Es relaciona amb el múscul pectoral menor, amb fascicles de plexe braquial, la vena axil·lar i els ganglis limfàtics axil·lars.
Dins l’axil·la es va ramificant en les següents branques col·laterals:  Artèria toràcica superior  Artèria toracoacromial/ acromiotoràcica  Artèria toràcica lateral (mamària externa)  Artèria subescapular  Artèries circumflexes humerals, rodegen el coll de l’húmer (anterior i posterior) Vena axil·lar: Prové de la vena subclàvia. A la vena subclàvia s’hi pot accedir per sobre de la clavícula.
Sempre sol haver dues venes i una artèria. Al braç trobem la vena axil·lar i la vena cefàlica, que s’abocarà a la vena axil·lar (= basílica).
Ganglis limfàtics axil·lars: En el trajecte limfàtic els ganglis filtren la limfa per eliminar les substàncies de rebuig. Els ganglis de l’extremitat superior es troben a l’axil·la. A l’axil·la tindrem drenatge tant de l’extremitat superior, la paret lateral del tòrax com les glàndules mamàries. En el braç hi ha pocs ganglis, la gran majoria es troben a l’axil·la. Si una dona té un càncer de mama, és molt probable que les cèl·lules tumorals es desplacin per la limfa i quedin retingudes en els ganglis de l’axil·la.
Articulació del colze Permet realitzar l’angle extern del braç en extensió: 170º en homes i 168º en dones. Hi podem distingir tres articulacions: húmerocubital (húmer – cúbit), húmeroradial (húmer – radi) i radiocubital proximal (radi – cúbit).
 Articulació húmerocubital: trobem com a superfícies articulars la tròclea de l’húmer i la cavitat sigmoïdal major del cúbit. És una articulació de tipus politja (trocleartrosi) que permet els moviments de flexió – extensió.
 Articulació húmeroradial: de superfícies articulars trobem el capítol de l’húmer i el cap del radi. És de tipus condília i permet moviments de rotació (pronació – supinació) i flexió – extensió.
12 ANATOMIA HUMANA  Queralt Gonzàlez Articulació radiocubital proximal: té com a superfícies articulars la cavitat sigmoïdal menor del cúbit i la circumferència articular del cap del radi. És de tipus trocoide (trochus) i permet el moviment de rotació (pronació – supinació).
En el moviment de pronosupinació també participa la membrana interòssia entre el cúbit i el radi que s’anomena sindesmosis, que actua com una articulació ja que manté units cúbit i radi i a més permet el moviment. L’eix d’aquest moviment és el vertical, passa pel cap del radi i pel cap del cúbit.
Mantindrem unides les articulacions del colze per mitjà d’una càpsula que rodeja a les tres. També trobarem lligaments: el lligament colateral intern, colateral radial (extern) i lligament anular del radi.
Aquest últim surt del cúbit, rodeja el cap del radi i es torna a inserir en el cúbit.
Músculs del braç Es divideixen en dos grups: flexors ventrals (anteriors) i extensors dorsals (posteriors). Aquests músculs es separen per unes parets i actuen de forma antagònica, quan uns es relaxen els altres es contrauen.
Músculs ventrals (innervació de tots pel nervi musculocutani):  Múscul bíceps braquial: Té dos caps, la porció llarga s’origina al tubercle supraglenoide i la porció curta a la coracoides. Aquests dos caps s’uneixen i tenen una única inserció a la tuberositat del radi i a la fàscia antebraquial. Permet la flexió del colze i la supinació. La part flexora és més important, i la supinadora en el braç en flexió.
 Múscul braquial: S’origina a la diàfisi de l’húmer (cares anteriors) i s’insereix a la tuberositat del cúbit. Permet la flexió del colze.
 Múscul coracobraquial: S’origina a la coracoides i s’insereix a la diàfisi del cúbit. Es un múscul flexor i ens manté el braç en anteversió.
Músculs dorsals:  Múscul tríceps: Format per tres caps, el cap llarg s’origina al tubercle infraglenoïdal i els caps lateral i medial a la cara posterior de l’húmer. S’inseriran a l’olècranon.
 Múscul anconal: S’insereix a l’olècranon i s’origina a l’epicòndil lateral de l’húmer. Té forma triangular i és bastant petit. És un extensor accessori i permet l’abducció del cúbit durant la pronació.
13 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez ANATOMIA TOPOGRÀFICA DEL BRAÇ Espais relacionats amb el tríceps Espai quadrilàter de Velpeau: Entre la vora inferior del rodó menor, la vora superior del rodó major, la diàfisis i el coll quirúrgic de l’húmer i la vora lateral del cap llarg del tríceps. Hi passen vasos circumflexes i el nervi axil·lar.
Espai triangular de Velpeau: Es troba entre la vora medial del cap del tríceps braquial, la vora superior del rodó major i la vora inferior del rodó menor. Hi passa l’artèria circumflexa de l’escàpula Interval triangular: Limitat per la vora inferior del rodó major, el coll quirúrgic de l’húmer i la vora lateral del cap llarg del tríceps. Hi passen vasos humerals profunds i el nervi radial.
Canal radial (de torsió) Hi ha el trajecte braquial del nervi radial. Discorre pel solc espiral de l’húmer juntament amb l’artèria humeral profunda. Envolta els ventres medial i lateral del tríceps cap a l’avantbraç. El nervi surt del canal travessant el septe intermusculars lateral localitzant-se al compartiment anterior.
Espai relacionat amb el múscul del bíceps braquial Hi trobem el conducte braquial, per on hi passen els vasos humerals, el nervi medià i el nervi cubital en la part superior.
 Nervi medià: Surt del fascicle lateral i medial del plexe braquial (V del nervi medià). Circula pel conducte braquial junt amb l’artèria humeral fins la fossa del colze. No dóna branques al braç (ni motores ni sensitives).
 Nervi cubital: Surt del fascicle medial del plexe braquial i circula pel conducte braquial (per la part superior), passa per la regió posterior interna del braç, pel conducte del nervi cubital (a la cara posterior d’epitròclea). No dóna branques al braç (ni motores ni sensitives).
Vasos humerals Artèria humeral (braquial): Va del marge inferior del múscul pectoral major (és la continuació de l’artèria axil·lar) fins la fossa del colze on es divideix i es converteix en l’artèria radial i l’artèria cubital. Circula pel conducte braquial, juntament amb el nervi medià, el nervi cubital i les venes.
 Branques colaterals: Trobarem la branca humeral profunda amb el nervi radial pel canal radial de l’húmer, i les branques per a la xarxa periarticular del colze.
Venes humerals: Circulen juntament amb l’artèria humeral i les seves branques. Les venes més superficials del braç són la vena cefàlica i la vena basílica.
14 ...

Comprar Previsualizar