Pensament sociològic contemporani. Resums breus de les lectures. (2013)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Pensament sociològic contemporani
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 05/11/2014
Descargas 43

Vista previa del texto

Resum de les lectures de pensament sociològic contemporani.
1.- Merton.
“Funciones manifiestas y latentes” a Teoría y estructuras sociales.
L’anàlisi funcional depèn de tres factors: teoria, mètode i dades, essent mètode el més dèbil.
Per Malinowski i Radcliffe Brown l’anàlisi funcional s’encarrega de estudiar el paper que les activitats socials o culturals juguen en la societat.
Postulats de l’anàlisi funcional: 1.- Postulat de la unitat funcional de la societat  Un sistema social té una unitat a la qual podem anomenar unitat funcional, la qual podem definir com situació en què totes les parts del sistema social funcionen juntes amb un grau suficient d’harmonia interna sense generar conflictes persistents. Tot genera funcions en la societat. Els usos i els sentiments socials poden ser funcionals per uns grups i disfuncionals per altres de la mateixa societat.
2.- Postulat del funcionalisme universal  Totes les formes socials o culturals estandarditzades tenen funcions positives. Introdueix la suposició del saldo líquid de conseqüències funcionals, afirmant que no totes les funcions han de perquè ser positives.
3.- Postulat a la indispensabilitat  Ens diu que no està clar si ens volen parlar sobre la indispensabilitat de les funcions, o de les coses que tenen funcions, o d’ambdues. D’aquest postulat va resultar que una teoria d’anàlisi funcional requeria la especificació de les unitats socials servides i admetre les seves conseqüències, algunes funcionals i algunes disfuncionals.
Tracta de les diferents formes que la gent veu l’anàlisi funcionals, alguns conservador i alguns radical.
Ens presenta un paradigma amb els conceptes fonamentals i procediments de l’anàlisi funcional.
1.- Les coses a les que s’atribueixen funcions. Tenint com a requisit que les coses estiguin estandarditzades.
2.- Conceptes de disposicions subjectives (motius o propòsits). Els conceptes subjectius es mesclen inevitablement amb els objectius. L’anàlisi funcional opera invariablement de la motivació implícita dels individus.
3.- Conceptes de conseqüències objectives. (funcions, disfuncions). Conceptes diversos: conseqüències múltiples, saldo líquid, disfuncions, conseqüències afuncionals (que no són tractades en l’estudi), funcions manifestes (conseqüències objectives, buscades i reconegudes pels participants del sistema.) i funcions latents (ni buscades ni reconegudes).
4.- Conceptes de la unitat servida per la funció. Les coses poden ser funcionals per alguns i disfuncionals per uns altres.
5.- Conceptes d’exigències funcionals. Necessitats o requisits previs.
6.- Conceptes dels mecanismes mitjançant els quals es realitzen les funcions. Mecanismes socials.
7.- Conceptes d’alternatives funcionals. Equivalents o substitutius funcionals.
8.- Conceptes del context estructural. Coerció estructural.
9.- Conceptes de dinàmica i canvi. El concepte de disfunció dóna dinàmica a l’anàlisi, abans estàtic.
10.- Problemes de validació de l’anàlisi funcional. Requereix una revisió sistemàtica de les possibilitats i limitacions de l’anàlisi comparat.
11.- Problemes de les implicacions ideològiques de l’anàlisi funcional. En quina mesura la posició d’un sociòleg funcional implica la formulació d’un problema i no un altre i com això afecta als conceptes? 12.- Finalitats del paradigma. Guia. Donar a conèixer els postulats funcionals. Sensibilitzar el sociòleg respecte diferents tipus d’anàlisi.
Arguments arran diverses funcions, destacant les manifestes i latents.
Protocol descriptiu: 1.- Localització dels participants dins de l’estructura social.
2.- Estudi dels modes alternatius exclosos per la importància de la norma observada.
3.- Significats emotius i cognoscitius atribuïts pels participants a la norma.
4.- Distinció entre les motivacions per participar en la norma i la conducta que implica la norma.
5.- Regularitats de conducta no reconegudes pels participants, però associades a la norma central de conducta.
2.- Goffman.
“La carrera moral del paciente mental” a Internados.
Carrera del pacient mental dividida en etapes: etapa del pre-pacient (casi cap s’interna volent-ho).
Destaquem els conceptes de mediador, cerimònia de degradació, pas de pre-pacient a pacient. La segona etapa és l’etapa de pacient. Importància de les normes de la institució, rutina del pacient, autoconstrucció del jo.
3.- Schutz.
“El forastero. Ensayo de psicologia social” a Estudios sobre teoria social.
El foraster és una persona que vol ser acceptada o almenys tolerada per la societat nova en la què s’integra.
Tendirà a ser un immigrant. Importància de les valoracions, institucions, coneixement de tracte. Pel nou grup, ell és un home sense història.
Li falta la pauta cultural  el dropbox comú de cada cultura que ens diu com hem d’actuar en cada situació.
Ha d’aprendre la pauta cultural per integrar-se. Importància de la dubtosa lleialtat del foraster – font de prejudicis. Procés d’adaptació com a quelcom continu.
4.- Adorno i Horkheimer.
“La indústria cultural” a Dialèctica de la Il·lustració.
Importància de la cultura. La racionalitat tècnica ens domina. “La racionaliad técnica es hoy la racionalidad del dominio mismo” (Adorno, Horkheimer). Fins i tot la cultura es convertida en quelcom en sèrie. Art dirigit al consum. – art de masses. Filtre de la indústria – reprimeix allò diferent. Fixa, modela i prohibeix. Importància del concepte de mercaderia cultural. “Lo universal puede sustituir a la particular y viceversa”. Allò innovador serà copiat i afegit a la indústria cultural com a propi -> es produirà allò en massa. “Las masas engañadas sucumben (...) se las esclaviza”. Repetició de sempre el mateix. Idea de diversió com a prolongació de la feina. “La distracción se transforma en esfuerzo”. Consumidor com objecte de la indústria cultural. “El azar mismo es planificado”. “Sano es aquello que se repite”.
Importància de la coerció del sistema. Funció civilitzadora de la indústria cultural.
5.- Fromm.
La por a la llibertat (capítols I i II).
Ideal de la llibertat i la lluita per allò aconseguit. Llibertat com a objectiu. Arguments arran la llibertat, és inherent a l’home? Superació de la definició de Hobbes. Seguint a Freud, s’ha de domesticar l’home. Gran influència de Freud. “La societat no té únicament una funció repressora, sinó també creadora”. Adaptació dinàmica, com un infant es posa sota les ordres del seu pare. “Quan un home neix ja té preparat el seu escenari”. Idea de la necessitat de pertànyer. Lligams primaris, aquells anteriors al procés d’individualització. Infant: procés de creixement i distanciament del món; naixement dels impulsos; la submissió crea rebel·lia i hostilitat. L’altre mitjà paral·lel a la submissió està arrelada a la integració i força de personalitat . L’infant esdevé lliure quan es treu els lligams que el limitaven. L’alliberament de la naturalesa no és mai total. “Si aquestes condicions econòmiques, polítiques i socials , no ofereixen una bona base de tota individualització, aquesta manca converteix la llibertat en una càrrega pesada”.
6.- Mate, Reyes.
“Teoría crítica: la escuela de Frankfurt. Water Benjamín” a Tesis sobre el concepto de historia.
Benjamin sociòleg de l’escola de Frankfurt. Últim escrit: Tesis sobre el concepto de historia. Toca el tema de la racionalitat moderna entesa com el domini de la naturalesa (Reyes). Biografia de Benjamin. Benjamin té la intenció de dur a terme una comprensió del passat de la mà de la història. Pertany a la teoria del coneixement. Concepte de realitat. “La realidad es mucho más que la facticidad”. La realitat no només són els fets sinó també els no fets. (tot allò que no es va o no es va poder fer). Una altra característica de la tesi és la seva dimensió política. Primera tesi de la muñeca turca. –materialismo histórico, marxismo, judaísmo, teologia. La segona tesi aclara la dimensió política – no vol especular sobre la memòria, sinó intervenir en el present per construir un futur d’una manera millor. Relació història-memòria. La història no ha d’intervenir en el present. Memòria com un coneixement, com un deure.
7.- Lyon.
“Introducción” y “Posmodernidad: historia de una idea” a Posmodernidad.
Concepte de postmodernitat. Relatiu al pensament de que les coses millorarien amb la Il·lustració.
Postmodernitat referent a fenòmens culturals i intel·lectuals. Qüestiona els principis de la Il·lustració.
Suposats canvis socials – s’esgota la idea de modernitat. Nietzsche i nihilisme. “déu ha mort”. La tragèdia de la cultura de Simmel. Negació de tots els metarrelats –relats que intentaven explicar-ho tot.
8.- Elias.
“Ensayo acerca de las relaciones entre establecidos y forasteros” a Revista Española de Investigaciones Sociológicas.
Outsider. Diferenciació entre els d’aquí i els de fora. Nosaltres-Vosaltres. (establecidos y forasteros).
Desequilibri de poder. Prejudicis entre grups. Carisma grupal (el propi) i vergonya grupal (els altres).
Estigmatització. Estereotips. Diferències dins la mateixa classe que responen a raons com descendència, pertinença a algunes professions en concret, els d’uns estudis i els d’uns altres... Tracta al voltant de diversos exemples. Influència de Freud. Importància de les restriccions i diferències de normes per uns i altres.
9.- Mills.
Fragments escollits de La imaginació sociològica.
L’home fora dels seus ambients actua com si no fos ell. Importància de la informació. La imaginació sociològica fa que 1) qui n’és posseïdor pugui entendre el gran teatre del món. – societat moderna.
Preguntes sobre l’estructura de la societat, situació de la societat en la història i quin tipus d’homes i dones hi predominen. “La imaginació sociològica és la capacitat d’abastar des de les transformacions més impersonals i més remotes fins a les dimensions més íntimes de l’ésser humà i saber veure les relacions d’unes i altres”. 2) Distinció entre problemes personals i de conjuntura i els problemes col·lectius de l’estructura social. 3) Quins són els principals problemes col·lectius i problemes personals dels individus de la nostra època? Idea del benestar i de la qualitat. 4) Cada època té un estil de reflexió que és el denominador comú  imaginació sociològica. 5) Intenció del llibre és precisar el sentit i l’abast de les ciències social per les tasques culturals del nostre temps. Nivell individual-col·lectiu. Es veu de rerefons el debat estructura-agència. 6) Àmbit de la sociologia. I- Històrica i sistemàtica; II Teoria sistemàtica de la natura de l’home i de la societat. III.- Estudi empíric dels fets i problemes socials contemporanis.
Sensació de canvi de transició. Les grans orientacions fan aigües (idea postmodernista). “Les idees de llibertat i raó apareixen avui summament ambigües”. “No és veritat que major racionalitat equivalgui a major llibertat”. Paper de la raó en els afers humans. “La ciència no és la porta d’accés a cap paradís tecnològic”. L’adaptació a la llarga ens pren la capacitat de ser lliures. L’increment de la racionalitat i control fora de l’individu en el si de l’organització burocràtica suposen la destrucció de la raó. Conceptes del robot feliç i l’alienació. Crisi individualitat i història col·lectiva. Llibertat com a poder triar elecció. – no hi ha llibertat sense raó. “No tots els homes estan disposats a fer l’esforç necessari per tal d’adquirir la raó que la llibertat exigeix”. L’home es deixa arrossegar.
10.- Bourdieu.
“Las formes de capital. Capital económico, capital cultural i capital social” a Poder, derecho y clases sociales.
L’acumulació de capital requereix temps. Concepte del capital en totes les seves vessants. Intercanvi mercantil, lleis del capital... Tres formes: capital econòmic (€), capital cultural (sota x condicions convertible en econòmic; credencials) i sobretot, capital social (relacions socials, convertible també en econòmic, exemple dels títols nobiliaris).
Capital cultural. Interioritzat / Incorporat. Objectivat (credencials). Sistema educatiu. Capital cultural incorporat – acumulació de capital cultural, procés d’interiorització. “El capital incorporat és una possessió que s’ha convertit en part integrant de la persona, en habitus”. Combina el prestigi de la propietat innata amb els mèrits d’adquisició. Importància del temps. -. Capital cultural objectivat. Materialment transferible. Suport físic (escrits, pintures, monuments...) Els béns culturals poden ser apropiats materialment (capital econòmic) o simbòlicament (capital cultural). – Capital cultural institucionalitzat – títols, de forma legal, reconeixement de alguna cosa. “Conversió del capital econòmic en cultural”.
Capital social. Relacions socials. Pertinença al grup. Connexions. “Relacions reals amb habilitat per aprofitar-les”.
Transformacions del capital. El economicisme considera totes les formes de capital com a possiblement reduïbles a capital econòmic. “La transformació de capital econòmic en cultural pressuposa un cost de temps que resulta possible per la possessió de capital econòmic” El convertir capital es fa per assegurar la reproducció de capital amb menors costos de conversió. El capital cultural ha d’estar convalidat pel sistema educatiu. “Quant més frenada sigui la transmissió oficial de capital, més determinant per la reproducció de l’estructura social serà la circulació clandestina de capital en forma dels tres tipus de capital cultural”.
...