Deontologia Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 32
Subido por

Descripción

Apunts de Deontologia periodística i llibertat d'expressió referents al tema 3.
Professor Ricard Brotat

Vista previa del texto

Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió 17/03/2016 SEMINARI 1. Fa referència a una persona privada, i no un personatge públic. No cal fer referència a la identitat d’aquests personatges. S’hagués pogut tenir la càmera apartada del rostre. L’altre enfoc era demanar el consentiment, el qual hauria de figurar per escrit i estar firmat. Tal com s’ha fet la notícia, no té cobertura legal.
2. És un fet noticiable. Els fets de rellevància penal són sempre considerats fets noticiables.
Segons la STC 52/2002. Són personatges privats. La família serà titular quan la persona s’hagi mort, si no és el cas; el titular serà la pròpia persona. El presumpte autor no té protecció perquè ho ha fet. La víctima sí que té protecció.
3. És un personatge de notorietat pública, de caire públic. És de rellevància pública, però no és un personatge públic. Té projecció social, perquè es dedica a una professió social. S’ha de valorar prèviament. El conegut pilot és un personatge públic, si està emparellada amb ell, agafa interès notori.
Abans un personatge notòriament públic s’acceptava la seva publicitat. Ara es considera que esdevé públic a partir de la seva activitat, però que també té dret a la vida privada.
TEMA 3 - L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA ELS ESTATUS PROFESSIONALS És molt comú que cada professió tingui el seu propi estatut. A Espanya no sol ser el cas. La funció del periodisme és la creació d’opinió púbica a partir de la informació veraç. La llibertat ideològica és la que a través dels periodistes forma la opinió pública. I sense opinió pública no hi ha democràcia.
El TEDH va declarar que posar barreres a l’accés a la informació pública poden desanimar els que treballen en els mitjans de comunicació o camps relacionats de perseguir aquests assumptes. En el cas d’Hongria, amb una Sentència del TEDH del 2009.
«Tota la informació en mans de les institucions públiques, és publica i només ha d’estar limitada per un sistema restringit d’excepcions» va ser la sentència del TEDH contra la República de Sèrbia l’any 2013.
A Europa hi ha una certa tradició de regulacions a França, Itàlia i Portugal.
L’estatut jurídic del periodista: - Garantia de l’exercici (clàusula de consciència i secret professional). Si no estàs d’acord amb la - línia editorial del mitjà, aleshores fas servir aquesta clàusula, i es considera un acomiadament.
També s’empara en el secret professional (al secretisme de les teves fonts).
Mesura de la seva responsabilitat (diligència), la teva deontologia, el què pots fer i el què no pots fer com a periodista.
Perquè no hi ha Estatut Jurídic a Espanya, normalment la doctrina diu que no hi ha aquest Estatut, perquè seria coartar la seva llibertat d’expressió, i perquè el dret a la llibertat d’expressió no només és exclusiu dels periodistes, sinó també dels ciutadans. Tot i això, va haver-hi un partit polític (Izquierda Unida), que sí que va incentivar la creació d’aquests Estatut Jurídic. Que volia 19 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió lluitar contra el intrusisme professional ressuscitant el carnet de premsa, regulant la clàusula de consciència, el secret professional i apostant per la creació de Consells d’Informació autonòmica i un estatal com a màxims garants de la professió.
Actualment Espanya compte amb precedents històrics: la targeta d’identitat del periodista (1924), el Registre Oficial de Periodistes (1951) i l’Estatut de la Professió Periodística (1964 i 1967). Tot i aquests precedents, avui en dia el que sí que hi ha és un registre privat. També hi ha els Col·legis, però són d’adscripció voluntària.
La prohibició de censura prèvia La obsessió dels executius (Governs) a partir del moment que hi ha impremta per tal d’evitar que la gent sàpiga i conegui. Actualment està regulat amb l’article 20 a la Constitució, on diu que l’exercici d’aquest dret no pot està censurat. Té una influència de la Inquisició.
Totes les Constitucions europees recullen la prohibició de censura prèvia excepte Regne Unit, Irlanda, Malta, França, Xipre i Hongria. Regne Unit no té una constitució, però tampoc té cap article que prohibeixi la censura.
La Carta Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE) i el CDEH no contenen referències expresses, sinó que, al contrari, es reserven la possibilitat les mesures internes en termes d’incompatibilitat amb el dret a la informació.
La prohibició si que es troba a la Llei de Bonn (Alemanya) i a la Constitució d’Itàlia. Per la Jurisprudència del TC Espanyol, la censura és l’examen previ que puguin realitzar els poders públics, de tal manera que s’atorgui un plàcet a la publicació de l’obra.
Tot i això, fins abans de la Constitució del 1978, sempre era necessari superar la censura. Tot i això, sempre parlem de caràcter previ, mai posteriori.
No és censura denegar l’accés públic de correus a revistes pornogràfiques, la censura interna de l’empresa periodística, l’activitat privada d’autoregulació dels mitjans, ni el dret de veto dels directors de diaris. Les mesures cautelars d’un jutge en el marc d’un procés penal tampoc es considera censura.
L’efecte de desànim (chilling effect) sobre l’exercici de drets constitucionals, és un concepte de la jurisprudència nordamericana, importat en diverses ocasions pel TEDH.
Un aspecte interessant recollit pel TEDH, respecte sobretot a la llibertat d’expressió i què és una jurisprudència que deriva del Tribunal Suprem Nord Americà, i de la primera esmena de la Constitució NordAmericana, la qual és de 1791. Aquesta primera esmena a la Constitució dels Estats Units diu que “El Congrés no podrà fer cap llei […] limitant la llibertat d’expressió, ni de premsa.
El TEDH s’apropia aquesta esmena americana, per tal «d’evitar que els ciutadans es desanimin pel temor de sancions penals o d’una altra naturalesa».
20 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Dipòsit administratiu: És una forma de censura encoberta, pel qual s’obliga a dipositar davant l’Administració abans de la publicació qualsevol tipus d’escrit, emissió o manifestació formal del dret a la informació i la llibertat d’expressió.
S’ha d’entendre per censura prèvia qualsevol mesures limitadores de la elaboració o difusió d’una obra de l’esperit, especialment al fer-les dependre del previ examen oficial del seu contingut.
El segrest de publicacions Per decret judicial: A nivell legal mitjançant l’article 20.5 de la Constitució Espanyola, per tal d’acordar el segrest s’ha de fer en virtut de resolució judicial.
Aquesta garantia del segrest es pot aplicar quan fa referència a la protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Si que hi ha la possibilitat del segrest de les publicacions en l’àmbit penal. També es pot suspendre la llibertat d’expressió i de la informació quan sigui acordada la declaració de l’estat d’excepció o de setge en els termes que preveu la Constitució. (Article 55.1 Constitució Espanyola).
Persones públiques i persones privades - Persones públiques: Han de suportat amb major intensitat que les persones privades, els judicis, les crítiques alienes o el coneixement públic de fets relatius a la seva vida privada. Tens dret a tenir el teu àmbit de vida privada, però ha ser una vida coherent amb allò que defenses.
- Persones que per la seva professió han adquirit projecció pública.
- Persones que per la seva vanitat personal han adquirit projecció pública (aquells personatges del “famoseo”, que viuen en gran part d’explicar que han fet íntimament).
- Aquestes persones se’ls pot aplicar l’anterior doctrina dels polítics.
- En el cas del “famoseo” s’hauria d’aplicar la protecció a allò que es mantingui en secret.
- Persones privades: No constitueixen elements noticiables en sentit general. Un fet penal converteix a una persona privada en notícia (no les víctimes). En general quan es treuen fotografies institucionals, la gent sol sortir d’esquenes.
Fets noticiables: No té transcendència pública els fets que afecten persones privades, que no afecten els interessos socials.
21 ...

Tags: