Tema 8.1. i 8.2. Cap a la Gran Guerra (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

mtocavents HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA TEMA 8. EL MÓN DE 1870 A 1914. CAP A LA GRAN GUERRA 1. El món de 1870 a 1914. Cap a la Gran Guerra  Alemanya  Topades velles i noves  La conflictivitat Balcànica  La cursa armamentista 2. El desenvolupament de la guerra  La guerra llampec  La guerra de trinxeres  El tombant de 1917 3. Conseqüències de la Gran Guerra  Tractats de Pau  Conseqüències demogràfiques  Conseqüències territorials  Conseqüències polítiques  Conseqüències econòmiques 1. EL MÓN DE 1870 A 1914. CAP A LA GRAN GUERRA QUATRE GRANS CAUSES 1. La falta de reconeixement d’Alemanya com a gran potència. La poca capacitat d’expansió d’Alemanya front d’un potencial molt gran, però arriba tard a l’expansió i en el repartiment colonial queda enrere, vol un reconeixement major amb més protagonisme. Alemanya viu d’aquesta diferència.
2. Les topades entre les principals potències imperialistes i els canvis en l’escenari internacional. L’expansió colonial porta a rivalitats i conflictes entre països europeus que es desenvolupen en altres llocs.
3. La conflictivitat balcànica. Els Balcans comencen a ser el polvorí d’Europa. Hi ha dues guerres abans de la Gran Guerra, fonamentades per dues raons: els imperis austro-hongarès i el turc són edificis institucionals que comencen a mostrar les seves debilitats.
4. La cursa armamentista menada per art de les principals potències. Tots els governs intueixen que hi haurà una confrontació tard o d’hora i hi ha una voluntat per part dels governs d’enfortir-se amb armament.
**Per molts països de la crisi de finals del segle XIX se’n surt per la cursa colonial i l’estimulació de l’economia a través de l’armament.** 1. ALEMANYA En l’últim terç de l’Alemanya unida és capaç de posar en marxa un procés de desenvolupament econòmic molt exitós i que no es correspon amb el seu paper polític mtocavents colonial i exterior mundial. Bismark fa una política exterior molt activa no només a l’Àfrica sinó també a Europa: el 1882 crea la Triple Aliança (Alemanya, Àustria i Itàlia).
2. TOPADES VELLES I NOVES Gira en torn a dos conflictes: - GUERRA RUSSO-JAPONESA (FEBRER 1904-SETEMBRE 1905) L’aparició del Japó al mapa mundial. El Japó comença a voler dir la seva. Rússia voldrà estendre el seu domini en la part oriental, el Japó es defensa, i Gran Bretanya no veu bé aquesta expansió russa. Els punts de fricció entre Rússia i Gran Bretanya son importants, sobretot a la zona de la península indiana.
Un dels punts és l’extrem orient, on hi ha un punt d’innovació important, fins llavor s’havia intentat entrar de la mateixa manera que a la Xina al Japó, s’havien fet uns tractats desiguals amb la Xina i Gran Bretanya, això es va intentar amb el cas japonès, al principi va funcionar però va acabar fallant. Llavors el 1902 els britànics van signar un tractat d’aliança amb el Japó. Per primer cop entra en una aliança militar una potència que no és europea, això significa l’entrada del Japó a l’entramat de les aliances i la política internacionals.
De les tensions entre japonesos i russos s’arriba a la guerra el 1904 i té un resultat inesperat, guanyen els japonesos sense utilitzar l’aliança amb els britànics.
Les conseqüències de la derrota russa serà que els russos es centraran en els Balcans.
L’augment de la inestabilitat depèn que està aponada la possibilitat d’expansionar-se a l‘est. El que passa al Japó té repercussió als Balcans. Això augmenta la tibantor entre l’imperi rus i l’austro-hongarès. Sèrvia serà la representant dels russos als Balcans.
Comença un inici d’aliança militar entre França i Gran Bretanya.
El 1905 hi ha una revolució russa vista com a la precedent de la de 1917.
Hi ha una predisposició del Japó com a potència de rang mundial. La mediació d’EUA i la victòria del Japó començaran a deixar veure el declivi europeu que serà contundent després de la Segona Guerra Mundial.
- LA QÜESTIÓ MARROQUINA Hi ha un intent d’Alemanya de fer-se amb un tros d’Àfrica al costat dels francesos però no s’aconsegueix. El 1905, França decideix consolidar els interessos que té al Marroc, transformant-lo en protectorat. Mantenir una sobirania al Marroc però tenint com a referent a França. Alemanya intenta participar en aquesta partida, oferint la seva ajuda al soltà del Marroc. Finalment, no hi haurà confrontació directa entre França i Alemanya, ni tampoc n’hi haurà, el 1911, en una segona onada, quan França fa un pas més en la constitució d’un protectorat al Marroc. Per tant, els intents alemanys d’inserir-se en un mercat colonial no donen els resultats que Alemanya pensava.
La qüestió marroquina frustra les aspiracions expansionistes alemanyes arreu del món i s’acaba convencent al canceller i a l’emperador perquè Alemanya s’havia d’expansionar a dins d’Europa.
mtocavents França i Gran Bretanya veuen cada cop més clar que Alemanya estarà disposada a entrar en una guerra així que França, Gran Bretanya i Rússia crearan una aliança (la Triple Entesa), Itàlia es despenjarà de la Triple Aliança (Alemanya, Itàlia i ÀustriaHongria) i acabarà lluitant amb els Aliats. El 1907 les aliances estan consolidades i es planteja l’inici d’una guerra.
- FEDERACIÓ CENTRAL D’INDUSTRIALS ALEMANYS Poc abans d’esclatar la guerra, el 1915, la Federació Central d’Industrials Alemanys i altres associacions patronals recolzen un programa que pretenia l’expansió europea alemanya i que són les mateixes que les ànsies expansionistes de l’Alemanya nazi.
Fa públic un document que diu que Alemanya vol crear una zona econòmica a l’Europa Central, a Bèlgica, als districtes francesos amb mineral de ferro i al canal de la Mànega.
Seria una federació centreeuropea que incloïa Àustria-Hongria, Bulgària, Romania, Holanda, Suïssa, Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia, i que estaria controlada per alemanys.
La idea era annexar Polònia i els estats bàltics a Alemanya fent que Rússia tornés a les fronteres del segle XVI.
Algunes de les reivindicacions, que s‘acabaran plasmant al nazisme, són molt presents a les forces vives d’Alemanya. Evidentment que el poder creador i innovador del nazisme és molt gran, perquè s’inventa una religió, però els components dels interessos alemanys, venen d’aquí, la idea de l’expansió.
3. LA CONFLICTIVITAT BALCÀNICA 1. Rússia volia aconseguir una sortida al mar pel Mediterrani. Per tant, a través de Sèrbia, i Sèrbia a través de Bòsnia. I controlar la zona dels estrets.
2. Àustria volia un control més efectiu dels territoris que dominava, com Bòsnia el 1908.
3. Els pobles balcànics lluitaven per la seva independència. En alguns casos tenien projectes expansionistes.
4. Sèrbia era un element de defensa dels interessos russos.
Es crea la Lliga Balcànica, una aliança entre Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro contra l’Imperi Otomà.
DUES GUERRES BALCÀNIQUES - Entre l’octubre de 1912 i el maig de 1913. Es van enfrontar la lliga balcànica contra l’Imperi Otomà. La lliga va conquerir la Macedònia otomana i la major part de Tràcia per a després repartir-se els nous territoris conquerits.
- Del juny a l’agost de 1913. La repartició dels territoris es fa al Tractat de Londres (26 d’abril de 1915), i provoca conflictes entre alguns països balcànics com Grècia i Sèrbia. Al Tractat De Londres es pacta l’abandonament d’Itàlia de la Triple Aliança per passar a la Triple Entesa, a canvi que Itàlia obtingués guanys territorials al finalitzar la guerra.
Tant els que fan la guerra com els que la veuen des d’Europa creien que la guerra que s’apropava seria una versió més ample de la guerra dels Balcans, no es té la concepció mtocavents del conflicte completament diferent com el que va succeir. El 1912 quan comencen les guerres balcàniques les aliances ja estan formades, la Triple Aliança (1907) i la Triple Entesa. Els països inclosos en aquestes aliances ja estan fent la cursa armamentista.
4. LA CURSA ARMAMENTISTA Tots els països s’estan armant. Estats Units i el Japó també s’armen, perquè veuen que hi haurà una confrontació armada i veuen que és millor arribar-hi preparats.
L’economia també va causar aquest malestar, el mercat no podia absorbir l’excés de producció, es passa d’un mercat lliurecanvista a un de regulat, es surt de la crisi finisecular donant impuls a la indústria militar.
Es produeix la massificació de la societat: es reivindiquen les grans masses, el poder massificant de la Primera Guerra Mundial té molta força perquè tots els que van a l’exèrcit i després tornen amb la seva família volen cobrar i a més és una guerra total, hi ha un moviment ideològic de mobilització, el component nacional, és el moment de nacionalització de les masses.
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA En un món dividit en dues aliances hostils, amb uns estats armats fins a les dents, qualsevol conflicte a Europa o fora d’ella (África o Àsia) podia provocar un incident bèl·lic que es convertís en un conflicte armat a gran escala.
L’epicentre va ser Sarajevo (Sèrvia és inclosa a l’imperi austro-hongarès el segle XVIII), on el 1914 fan un atemptat contra Francesc Ferran d’Àustria, l’hereu a la corona, el qual és assassinat.
A partir d’aquí s’enfronten els Imperis Centrals: Àustria, Alemanya (amb el suport i ajuda de l’Imperi Turc) i Itàlia (es canviarà de bàndol el 1915); contra els Aliats: Rússia, Gran Bretanya, França i Itàlia quan es canvia de bàndol.
No tothom estava d’acord en fer la guerra, el moviment obrer n’estava totalment en contra, però alguns sectors van deixar-se arrossegar cap a posicions favorables a aquesta. En general estava molt estesa la idea que la guerra seria ràpida, curta i també barata, de manera que la guerra va començar a crear un clima general d’eufòria.
LA BLITZKRIEG (GUERRA LLAMPEC) L’anomenat Pla Schlieffen va ser una estratègia de combat creada a finals del segle XIX pels caps militars d’Alemanya en cas d’una possible guerra, l’estratègia es basava en atacar en dues direccions: al nord-est a Rússia i al sud-oest a França passant per Bèlgica.
El setembre de 1914 la Batalla del Marne, al front sud-oest, a França, va estabilitzar els fronts de guerra, que van aguantar fins el 1917 i van dur a la Guerra de trinxeres.
LA GUERRA DE TRINXERES Els fronts es van mantenir estables durant més de dos anys. Les zones de trinxeres esdevenen un ecosistema a part, un lloc físic en el qual els soldats hi viuen. Aquesta mtocavents guerra de trinxeres té un pes molt important a l’hora de canviar les mentalitats dels soldats.
EL TOMBANT DE 1917 El febrer de 1917 els Estats Units entra a la Guerra amb una guerra submarina que els perjudicarà: els submarins Alemanys enfonsen molts vaixells americans (com el Lusitania). El detonant de l’entrada dels EUA a la Guerra és un telegrama fals, anomenat “Telegrama Zimmerman”, que plantejava una aliança entre Mèxic i Alemanya. Els Estats Units entren com un país que no té guerra en el seu territori, ja que aquesta es desenvolupa bàsicament a Europa.
A Rússia el febrer de 1917 hi sorgeix una revolució, això provoca que s’hagi de retirar de la guerra l’any 1918 signant el Tractat de Brest-Litovsk. Llavors Alemanya es troba amb la oportunitat de fer una ofensiva en el front oriental, l’Ofensiva de Primavera, però fracassa i a partir de llavors la guerra ja està perduda.
Aquest fracàs duu als Imperis Centrals a una situació insostenible i a una ràpida desintegració. L’octubre de 1918 Àustria-Hongria comença un procés de desintegració, les comunitats nacionals internes comencen processos de desconstrucció que a més impliquen processos revolucionaris.
L’intent de revolució esclata també a Alemanya i això la porta a la signatura de l’Armistici el novembre de 1918.
...

Tags:
Comprar Previsualizar