Fonaments de l’escriptura i la narrativa audiovisual (II) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Escriptura Audiovisual
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Fonaments de l’escriptura i la narrativa audiovisual. Part 2

Vista previa del texto

Fonaments de l’escriptura i la narrativa audiovisual (II) Parlar en públic i explicar notícies Cal començar dient que, entre parlar en públic i explicar notícies hi ha molta relació. En ambdós casos, sempre s’ha de tenir molt clar el que es dirà abans de dir-ho. A l’hora d’escriure passa el mateix.
Davant del micròfon o la càmera ens hem de concentrar molt en el text i no llegir-lo, sinó explicarlo i fer-ho amb entusiasme per transmetre també aquesta emoció a l’oient o espectador. En resum, no pot semblar que llegim.
Característiques del llenguatge audiovisual (apunts català sobre llegibilitat) A l’hora d’escriure - Economia de les paraules  Senzillesa i claredat, les quals fan possible una fàcil comprensibilitat del text (llegibilitat apunts de català).
L’oració - Ordre lògic de les paraules.
No ús de subordinades.
Evitar oracions en passiva.
Evitar frases negatives (Evitar l’ús del no) (apunts premsa) Si hi ha subjecte, sempre s’han d’atribuir els fets a aquest, el qual s’ha de repetir al llarg de - la notícia i citar-ne el càrrec (primer se cita el càrrec i després del nom).
No substituir el subjecte per un pronom (aquest, el mateix, el segon, etc) per tal que l’audiència tingui clar el referent principal.
Temps verbals - Es prefereix el ús del present, però s’utilitza en escasses ocasions. En el seu lloc, s’utilitza el passat més pròxim, és a dir, el Pretérito Perfecto compuesto en castellà i el Pretèrit Indefinit en català (Ha señalado/ ha assenyalat en comptes de señaló/ assenyalà).
- L’ahir no és notícia, sinó que només serveix per contextualitzar - En una notícia que compte amb una durada en el temps, és a dir, succeeix durant varis dies, com podria ser les revoltes que actualment afecten la ciutat de Kiev, es prefereix lo últim que ha passat.
- Malgrat no utilitzar-lo, sempre hem de reforçar la sensació de present o de proximitat en el temps i una forma de fer-ho és utilitzant elements com en aquests moments, aquest matí, fa mitjà hora, acaba de començar, etc - El futur és un temps verbal molt apropiat per fer informació.
- El condicional no és gens apropiat, ja que ens porta a la categoria de rumor.
- Evitar perífrasis verbals, ja que violen l’autonomia de les paraules.
- El present i el futur històric no són incorrectes, però poden donar lloc equívocs, de forma que és millor evitar-los. (Ex: Els espanyols aproven la constitució el 1978. (intentar evitarho)  Els espanyols van aprovar la constitució e 1978).
- L’anomenat infinitiu audiovisual és incorrecte. (Ex: Per últim, assenyalar que...
Noms i càrrecs Primer el càrrec i després el nom (Ex: El president la Generalitat Artur Mas...) Pot anar entre comes Els adjectius - En televisió no són necessaris, ja que els aporten les imatges.
- En ràdio només s’utilitzen els que tenen un caràcter descriptiu, no valoratiu.
- Cal tenir present, que un periodista, quan explica una notícia, fa informació, no opinió.
Aquesta última sempre es posa en boca dels altres, d’un expert i sempre hem de revelar de qui prové l’opinió.
- Només s’utilitzen aquells adjectiu que aporten informació, ja que, en la majoria del casos, s’ha de deixar que l’oient extregui les seves pròpies conclusions.
Els adverbis - Només s’utilitzen quan aporten informació.
Cal evitar formes derivades d’adjectius acabades amb el sufix –ment.
Metàfores i tòpics Cal suprimir-los del llenguatge.
Els sinònims S’han d’utilitzar sinònims que siguin d’ús comú, però mai es pot substituir una paraula de ús comú per un sinònim.
Connectors S’han d’utilitzar els connectors habituals (y, però, no obstant això, per altra banda, etc).
Les frases - Per aconseguir ritme, les frases curtes s’han de combinar amb altres més llargues.
- Les frases llargues s’han de trencar, és a dir, dividir-les.
Els números - S’han d’arrodonir (Ex: Els segrestadors han alliberat 25 dels 52 hostatges  Incorrecte/ Els segrestadors han alliberat la meitat dels hostatges  Correcte).
- Si és estrictament necessari dir la xifra exacte, primer es diu la xifra arrodonida i després la diem exacte. (Ex: A Andalusia han mort més de 200 persones en accident de trànsit el passat 2013. Més concretament, 214...) - Es pot recórrer a imatges visuals, és a dir, la comparació de les xifres amb elements que la gent conegui. (Ex: S’han cremat 25 hectàrees de bosc, superfície equivalent a 25 camps de futbol).
- No es pot obrir mai una notícia amb xifres.
Altres - No a la doble negació.
- Sigles  S’han d’utilitzar poques sigles i han de ser aclarides anteriorment (és preferible dir el nom complet). A més, només es diuen aquelles que són més familiars, és a dir, aquelles més conegudes per la gent).
- Evitar eufemismes, cacofonies, etc.
- Hi ha frases fetes que s’han de dir literalment (Alto el foc, ordre de bucs i captura, etc) - No donar per suposat els antecedents, sinó que aquests han de ser recordats. (Ex: Com ja coneixen, com vostès recordaran, etc).
- Compte amb els jocs de paraules.
- No inventar-se res.
...