15. El Renaixement cultural del segle XII - LA UNIVERSITAT (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval Universal
Año del apunte 2013
Páginas 20
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EL  RENAIXEMENT  CULTURAL  DEL  SEGLE  XII:  LA  UNIVERSITAT     PRECEDENTS:       Escoles  Municipals  Italianes   El  naixement  de  la  universitat  es  situa  en  el  complex  i  canviant  marc  de  finals  de  l’XI,  i  del  XII:   • • • • • Apareix   la   gent   de   la   ciutat,   els   moviments   urbans,   la   tendència   de   la   gent   nova,   els   burgesos,  artesans,  mercaders,  mal  vistos  i  no  contemplats,  entesos  com  a  lladres,  que  no   llauren   ni   sembren,   i   que   es   fan   rics,   fora   de   la   llei   i   la   norma,   que   s’associen   per   defensar   els  seus  interessos  à  fan  confraries,  comunes,  associacions...     I   això   també   ve   acompanyat,   especialment   al   XII   de   la   laïcització   del   saber   i   l’ensenyament.     L’Església   era   la   que   tenia   i   transmetia   el   saber,   abans,   l’educació,   només   estava   vinculada  al  món  eclesiàstic.     Però  hi  havia  una  petita  excepció,  en  el  món  italià,  sobretot  centre  i  nord,  on  perdurava   la   romanitat,   permetent   la   continuïtat   de   les   escoles   municipals,   on   s’ensenyava   aritmètica,  geometria,  gramàtica,  retòrica...  continuava  viu  a  la  Itàlia  del  nord,  i  també  a  la   del  sud.     I   amb   aquest   ensenyament   del   dret   i   la   gramàtica,   Itàlia,   amb   ciutats   com   Florència   o   Ràvena,  no  s’oblida  el  record  del  vell  dret  romà...  à  Així,  tradició  de  l’escola  municipal  de   Ràvena  i  de  Florència  (còpies  del  Digestum)   -­‐El  dret  romà  es  el  que  es  pot  contraposar  al  dret  salvatge  del  món  feudal,  basat  en  les  ordalies,   el  desordre...  l’ensenyament  del  dret  es  fa  a  Ràvena,  Bolonya,  Pavia,  Florència...       Altres  precedents   -­‐Escoles  monàstiques  i  capitulars  (catedralícies).  D’origen  carolingi.   -­‐Al  s.  XI  importància  de  les  escoles  episcopals  de  Siena,  Arezzo  i  Lucca,  recomanades  per  l’estudi   de  les  Arts  Liberals.   -­‐L’Escola  del  Laterà  continua  la  tasca  de  formació  musical  i  de  juristes  i  notaris  al  servei  de  la  cúria   pontifícia.     1     I  encara  més...   -­‐Per   sobre   de   tot   hi   vist,   també   hi   ha   escoles   on   la   vella   tradició   de   la  medicina,   la   farmacopea   i   la   cirurgia,  també  s’ha  salvat,  ja  per  tradició  grega  o  islàmica.     • Al  sud,  Escola  de  Medicina  de  Salern.   -­‐I  a  algunes  ciutats,  líders  del  comerç,  com  Nàpols,  Càpua  o  Amalfi,  s’ha  ensenyat  als  mercaders   les  tècniques,  les  beceroles  de  la  comptabilitat,  per  saber  portar  un  negoci.     • • Nàpols,  Càpua  o  Amalfi,  compten  amb  centres  d’ensenyament  pensat  per  al  comerç.     Els  grans  mercaders  tenen  llibres.     -­‐Així,  tot  no  s’ha  perdut,  queden  tots  aquests  tipus  d’ensenyament,  bases  de  les  universitats.     CONTEXT     -­‐Recordem  que  el  s.  XII  és  l’època  en  què:   • • • • Aparició  de  les  Universitats,  del  Comune  (en  tant  que  institució  d’autogovern)   plenitud  del  comerç     inici  de  la  consolidació  de  les  monarquies  dites  feudals.   I  és  també  el  segle  de  les  “confraternitas”  o  associacions.   -­‐El   nou   clima   social,   econòmic   i   polític   fa   que   el   mercader   i   l’artesà   necessitin   una   cultura   bàsica:   saber  llegir,  escriure  i  comptar.  Una  instrucció  laica,  ben  diferent  de  la  clerical.     ELS  PRIMERS  CANVIS...     -­‐El  concili  Laterà  III  (1179)  invita  els  laics  a  participar  a  les  escoles  catedralícies  i  monàstiques.  à   obliga  als  capellans  a  ensenyar  el  que  no  saben,  als  nens,  etc.,  a  estudiar  i  saber  llatí,  gramàtica,   retòrica...  com  ja  feia  Carlemany.     -­‐El  Laterà  IV  (1215)  reitera  l’admissió  d’escolars  pobres  a  les  escoles  de  l’Església.   -­‐La  ciutat,  ja  totpoderosa,  reforça  les  escoles  municipals.   2     -­‐Apareix  l’escola  privada,  regida  per  laics.   -­‐L’ensenyament  és  una  feina  que  es  paga.   • • • • • Laïcització  del  saber  à  ja  no  tot  es  estudiar  teologia,  i  aquell  que  ensenya,  no  es  sempre   obra  de  misericòrdia,  no  tot  ha  de  ser  obra  de  misericòrdia,  estem  al  segle  dels  mercaders,   del  nec  ocium,  del  negoci,  i  encara  que  és  pecat,  la  gent  ho  fa.     I  es  també  una  realitat  que  el  que  es  dedica  a   ensenyar  ja   no   sempre  ho   fa  com  a   obra  de   misericòrdia  à  qui  fa  la  docència  també  vol  ser  recompensat.     La   idea   de   ciència   on   no   es   pot   fer   negoci,   fer   diners,   per   ser   un   do   de   déu,   a   l’XI   s’acaba.   Com  al  mercadejar,  l’ensenyar  també  mereix  compensació.     Forma   part   també   de   la   laïcització   de   l’ensenyament.   Ara   laics   que   ho   fan   a   canvi   de   compensació.     S’acaba   amb   l’axioma   altomedieval,   segons   el   qual   “scientia   donum   Dei   est,   unde   vendi   non  potest”.     L’ESCOLA  DE  BOLONYA     Context   -­‐Que  passa  amb  Bolonya?     -­‐A  finals  de  l’XI,  en  un  context  de:   • • • • refeta  del  comerç,  de  les  ciutats   i   en   una   situació   de   bona   comunicació,   a   la   vall   del   Po   à   Situació   ideal,   al   mig   de   la   plana   del  Po  i  punt  de  confluència  de  vies  de  comunicació  radial  (Via  Emilia,  procedent  de  Milà   cap  a  Rímini).   també  distant  de  Roma  i  Papa  i  de  l’emperador,  amb  els  dos  poders  universals  lluny  per   no  emprenyar  à  en  el  pla  polític,  Bolonya  es  troba  en  un  punt  equidistant  pels  conflictes   entre  papa  i  emperador.   La  lluita  dels  dos  poders  permet  la  llibertat  de  Bolonya.     -­‐Es   aquí   on   a   finals   de   l’XI   on   comencen   a   aparèixer   bons   gramàtics   i   retòrics,   que   ho   ensenyen   amb   el   dret,   amb   Justinià,   amb   el   Corpus   Iuris   Civilis   i   sobre   tot,   amb   el   digestum     o   pandectes,   ja   que  són  textos  molt  ben  escrits.     -­‐Justinià   va   buscar   que   tot   això   fos   molt   precís.   És   un   model   de   llengua,   literatura,   retòrica,   d’expressió.     3     -­‐S’usa  el  dret  per  ensenyar,  per  transmetre  una  idea  amb  precisió,  sense  moltes  interpretacions.   Comenten  el  dret  com  a  figura  literària,  lingüística  i  jurídica.     -­‐Aquesta  gent,  a  partir  de  1080,  treballen  no  solament  pensant  en  la  llengua,  sinó  també  amb  el   dret   per   se,   estan   rellegint,   reinterpretant,   aclarint,   aquests   textos   jurídics   que   a   finals   de   l’XI   quedaven  lluny,  perquè  Justinià  feia  molt  que  havia  mort.  Es  distant,  però  coherent  i  racional,  és   un  model.     Els  primers  mestres  de  Bolonya   -­‐Així,  al  segle  XI  apareixen  ja  els  primers  GLOSSADORS:   • • Pepo  (1080)   Irnerio  (1113)   -­‐Els   grans   mestres   com   Pepo   i   Irnerio,   que   venen   a   cavall   del   1100,   s’instal·∙len   a   la   porta   de   Bolonya,   de   Ràvena,   etc.,   aquestos   primers   estudiosos   del   dret,   ensenyen   al   jovent   que   vol   escoltar-­‐los   allà,   amb   una   lectura   comprensiva   del   digest,   les   constitucions,   les   Novelle   i,   en   deninitiva,  tot  el  Corpus  Iuris  Civilis  de  Justinià.     -­‐Llista   llarga   d’aquests   personatges   que   ensenyen   el   dret,   però   aquests   dos   són   els   primers   i   els   més  destacats,  junt  amb  els  seus  deixebles.       -­‐Així,  tenim  a  Pepone  (c.  1080)  i  Irnerio  (†  ca.  1125)   à  IRNERIO  à  "Primus  illuminaturo  scientiae  nostrae"  e  "lucerna  iuris"   -­‐I  els  quatre  grans  doctors  o  mestres,  consellers  de  Frederic  I,  i  deixebles  directes  d’Irnerio:   • • • • Bulgaro  "os  aureum”à  Ordo  Iudiciorum  (ca.  1141)   Martino  de  Gosia  (campió  de  l’equitat),  “Copia  legum"   Hugo,  "mens  legum"   Iacobus  di  Porta  Ravegnana.   -­‐Aquesta  gent  són  també  la  gent  amb  qui  contactarà  Frederic  Barbaroja  a  la  dieta  de   Roncaglia   (1154,  1158),    són  cridats   à  aquests  primers  mestres  de  l’estudi  de  Bolonya  són  cridats  perquè  li   diuen   a   Frederic   que   es   l’hereu   de   César,   Octavi,   Constantí,   etc.,   i   que   per   sobre   d’ell   no   hi   ha   ningú,  que  ell  és  el  vicari  de  Déu.   -­‐Aquesta  gent  es  troben  en  una  ciutat  que  no  els  acull  bé.  Estan  enmig  de  la  noblesa,  que  no  els   entén,  i  el  s  mercaders,  que  tampoc.  I  així,  es  veuen  menyspreats,  marginats,  enmig  d’una  societat   canviant,   que   ni   es   feudal   ni   burgesa   com   veurem   al   XIII.   I   reclamen   així   a   l’emperador,   ajuda,   4     aprofitant  que  li  diuen  totes  les  coses  bones  del  seu  poder.  Demanen  ajuda  contra  els  ciutadans   que  abusen  d’ells  cobrant-­‐los  massa  (taverners,  hostalers...),  contra  els  comunes  que  els  hi  fan  la   guitza...   "PRIVILEGIUM  SCHOLASTICUM"  o  "AUTHENTICA  HABITA“  (1155).   Nos,   l'emperador   Frederic.   Després   d'haver   llargament   consultat   sobre   aquest   afer   amb   bisbes,   abats,   caps   militars,   jutges   i   dignataris   del   nostre   sacre   palau,   a   tots   els   escolars   que  per  motius  d'estudis  sojornen  a  l'estranger,  i  especialment  als  mestres  de  les  sagrades   i   divines   lleis   (1),   concedim   graciosament   aquest   benefici:   que   tant   ells   com   els   seus   assistents  (2)  puguin  anar  als  llocs  en  els  quals  es  fan  els  estudis  literaris,  i  hi  puguin  residir   i  habitar  amb  tota  seguretat  i  tranquil·∙litat.   Ja   que,   des   del   moment   que   estan   exercitant   una   importantíssima   activitat,   mereixen   tota  la  nostra  lloança  i  protecció,  i  conseqüentment  considerem  que  és  just  defensar-­‐los,   amb   especial   predilecció,   de   qualsevol   represàlia   que   se'ls   pugui   fer   o   ocasionar,   ja   que   amb  els  seus  saber  il·∙luminen  el  món,    més  en  tant  que  la  vida  i  les  activitats  dels  nostres   súbdits  estan  adreçades  vers  l'obediència  a  Déu  i  a  Nos,  que  som  el  seu  ministre  (3).     Qui  no  ha  de  tenir  pietat  de  tots  ells  [estudiants  i  mestres]  que  s'han  hagut  d'exiliar  per   amor   a   la   ciència   i   a   la   saviesa?   De   rics   s'han   convertit   en   pobres,   i   per   amor   al   saber   s'exposen   contínuament   a   perills   de   tota   mena,   i   a   vexacions   físiques   per   part   d'homes   dolents  i  de  baixa  condició(4),  cosa  que  es  fa  encara  més  greu  i  més  difícil  de  suportar.     “En  conseqüència,  amb  aquesta  llei  general  [constitució]  i  vàlida  per  a  tota  l'eternitat(5),   hem  decretat  que  ningú  sota  cap  excusa  gosi  atorgar-­‐se  el  dret  de  represàlia  contra  els   estudiants,   ni   s'atreveixi   a   maltractar-­‐los   per   algun   deute   contret   en   qualsevol   lloc   o   indret  (6),  com  tenim  entès  que  ha  succeït  algunes  vegades  i  es  continua  fent  com  si  fos   una  perversa  consuetud  (7)....  Si  algú  té  quelcom  contra  els  estudiants,  que  parli  amb  ells   davant   del   senyor,   dels   mestres   o   del   bisbe   de   la   ciutat,   autoritats   a   les   quals   hem   atorgat   la   jurisdicció   en   aquest   camp.   En   canvi,   si   algú   s'atrevís   a   fer-­‐los   anar   davant   d'algun   altre   jutge,   la   causa,   encara   que   s'hagi   sentenciat   correctament   i   sigui   justa,   no   tindrà   cap   validesa.   Hem  disposat  que  aquesta  nostra  llei  sigui  afegida  en  el  plec  de  les  Constitucions  Imperials   (8)....”       Comentari  del  text  (molt  important,  d’examen):   • • • En  aquest  text,  l’emperador  concedeix  als  estudiants  de  Bolonya  una  primera  constitució.     Es  una  constitució  imperial,  i  a  més,  adreçada  als  estudiants  i  mestres.   És  un  document  importantíssim   5     • • Es   el   naixement   del   fur   universitari,   el   no   tocar   als   estudiants,   són   sagrats,   només   competeixen  a  mestre  i  emperador,  no  a  ningú  més.   I  parla  de  lex  per  primer  cop,  feia  molt  que  no  es  veia.       Aspectes  del  text  a  puntualitzar  del  principi:   • • • • • • Comença  amb  tota  la  invocació  que  toca.     És  el  precedent  de  la  dieta,  dels  parlaments.     (1)   L’emperador   s’adreça   a   tots   els   escolars   que   van   a   Bolonya   des   de   fora   (Venècia,   Nàpols,   Piemont,   i   hispànics,   francesos,   germànics,   de   ultra-­‐alps,   d’una   banda   a   altra.),   i   també  als  mestres  de  Bolonya  (Pepo,  Irenio,  els  deixebles...).  L’emperador  la  qualifica  de   sagrada.   I  les  sagrades  i  divines  lleis  son  les  recopilades  per  Justinià,  les  que  ningú  ha  tingut  nassos  a   superar-­‐les,  ni  Carlemany.  Aquí,  l’emperador  ja  diu  que  les  lleis  son  sagrades  i  divines.   (2)   Els   assistents   (criats   de   qui   van   a   estudiar,   perquè   els   llibres   pesen,   els   que   estudien   són  rics).     L’emperador   concedeix   que   puguin   residir   i   habitar   amb   seguretat   i   tranquil·∙litat.   Mai   ningú  s’ha  atrevit  a  dir  tot  això.   I  Frederic  diu:     • • • • • • mereixen   tota   lloança   i   protecció,   cal   defensar-­‐los,   amb   gran   predilecció,   de   qualsevol   represàlia  que  se’ls  faci.     (3)  Amb  el  seu  saber  il·∙luminen  el  món.  Ell  es  el  vicari  de  Déu,  i  ells  estudien  les  lleis,  de   manera  que  à  fan  servei  a  deu  i  a  ell.     (4)Lladres  que  els  hi  roben,  taverners  que  els  enganyen...  pecat!   (5)Llei  general  es  una  constitució  imperial!  Vàlida  per  tota  l’eternitat!     (6)Ningú  podrà  represaliar  als  estudiants  ni  maltractar-­‐los  per  deutes.     (7)Terminologia  pròpia  del  món  feudal,  al  dir  usos  i  abusos.     -­‐(8)   Es  recuperen  les   novelle,   s’empalma  amb  l’època  clàssica  i  de  Justinià  à  emperador  lligat  a  la   tradició  romana,  al  adjuntar-­‐lo  a  les  constitucions  imperials  al  final.     Altres  mestres  que  segueixen  la  tradició  de  Bolonya   -­‐A  part  dels  mestres  vistos,  en  trobem  un  munt  més:   • • Azzo  (1150-­‐1230):  Summa  glosam  ad  glossam   Accursio   (1182-­‐1260)   à   Molt   important.   Home   que   crea   la   notaria,   la   idea   que   només   un   que  conegui  el  dret  bé  i  escrigui  amb  correcció,  pot  dir  que  una  cosa  escrita  té  credibilitat.   6     • Reclama  de  l’emperador  que  el  que  ells  escriuen  tingui  força  à  neix  l’art  notarial,  ja  no   són   simples   escrivans,   el   que   ells   escriuen   té   força.   És   l’autor   de   la   Glossa   ordinaria   o   Magna  glossa.   Odofredo       Comentaristes:   CINO  DA  PISTOIA  (1270-­‐1336):       • • “sicut  antique  adorabant  idola  pro  Deis,  ita  advocati  adorant  glossatoris  pro  evangelistas”   Gran  poeta,  inaugura  el  “dolce  stil  novo”,  comença  a  expressar-­‐se  amb  sonets,  és  gibelí  i   la  seva  ciutat  el  fa  fora  per  això.  A  la  seva  tomba  es  mostra  com  a  símbol  del  mestratge.       Cançoner  de  F.  Petrarca   Francesco  PETRARCA   Canzoniere,  XCII   Piangete,  donne,  et  con  voi  pianga  Amore;   piangete,  amanti,  per  ciascun  paese,   poi  ch'è  morto  collui  che  tutto  intese   in  farvi,  mentre  visse,  al  mondo  honore.     Io  per  me  prego  il  mio  acerbo  dolore,   non  sian  da  lui  le  lagrime  contese,   et  mi  sia  di  sospir'  tanto  cortese,   quanto  bisogna  a  disfogare  il  core.     Piangan  le  rime  anchor,  piangano  i  versi,   perché  'l  nostro  amoroso  messer  Cino   novellamente  s'è  da  noi  partito.     Pianga  Pistoia,  e  i  citadin  perversi   che  perduto  ànno  sí  dolce  vicino;   et  rallegresi  il  cielo,  ov'ello  è  gito.         7     Sepulcres  dels  mestres  de  Bolonya   -­‐Els  mestres  de  Bolonya  són  sagrats,  i  els  seus  sepulcres  son  a  places  públiques,  esglésies,  a  llocs   importants.     Mestres  del  XIV   -­‐A  tots  els  vistos,  cal  afegir,  ja  del  s.  XIV:   • BARTOLO  DE  SASSOFERRATO  i  el  seu  deixeble  BALDO  DEGLI  UBALDI   -­‐Bartolo  fou  grandiós,  és  l’home  que  es  preocupa  de  dir  que  Justinià  i  ells  són,  tot  i  així,  una  altra   època,   de   que   les   ciutats   també   són   emperadors,   tenen   dret   a   legislar,   dret   a   tot,   que   són   senyores  del  seu  destí   -­‐I  el  mestre  que  més  ho  defensa  a  les  classes  fou  el  seu  deixeble,  Baldo,  gran  romanista,  mestre   de  les  lleis,  el  gran  defensor  dels  drets  de  la  ciutat.       DRET  CANÒNIC   -­‐De   la   Bolonya   que   estudia   el   dret   de   Justinià,   dels   seus   monestirs,   surt   Gracià,   que   veu   que   els   papes  han  legislat  molt,  contradient-­‐se.     -­‐Gracià,   com   Justinià,   posa   ordre,   però   per   l’Església,   i   molt   més   tard.   Fa   la   primera   gran   compilació  del  dret  de  l’Església,  de  les  seves  lleis,  amb  els  decrets  de  Gracià.   • • • • Precedents:  Les  col.leccions  d’Adrià  I  i  de  Joan  VIII  (s.  IX).  També  la  “Hispana”.   S’accelera  amb  la  Reforma  Gregoriana,  i  els  concilis  Laterà  III  (1179)  i  Laterà  IV  (1215).   GRACIÀ,   entre   1140   i   1142,   redacta   la   Concordantia   discordantia   canonum   o   Decretum   Gratiani.   Dant  el  situa  al  Paradís  (D.C.,  cant  X)   -­‐Decretals   de   Gregori   IX   à   completarà   el   decret   de   Gracià,   però   Gregori   IX   no   fou   l’autèntic   eleborador,  sinó  que  ho  va  fer  col·∙laborant  amb  Ramon  de  Penyafort,  que  fou  l’autèntic  que  ho   feu.           8     CONSUETUDINES  FEUDORUM     -­‐A  Bolonya  també  s’ensenya  altra  cosa.     -­‐La  realitat  del  XII  XIII  es  també  feudal,  els  reis  es  recolzen  en  això,  i  el  dret  feudal  hi  és,  com  per   regir  castells,  per  la  guerra,  les  relacions  entre  persones...     -­‐així   que   també   s’ha   d’estudiar   aquesta   realitat,   i   els   mestres   de   Bolonya   també   ho   estudien   i   glossen,  sobretot  el  dret  feudal  de  la  llombardia,  en  especial  el  de  Pavia,  que  es  el  que  quedarà   com  a  norma.     DRET  ROMÀ  +  CANÒNIC  +  FEUDAL  =  DRET  COMÚ   Tot  això,  és  a  dir,  el  Dret  Romà,  el  Dret  Canònic  i  el  Dret  Feudal,  conformà  el  DRET  COMÚ,   -­‐Sorgí   de   Bolonya   i   s’estengué   per   tot   l’àmbit   europeu   à   aquesta   voluntat   de   barreja   en   els   drets,  es  el  que  acaba  escampant-­‐se  per  Europa     -­‐i   reis   com   Jaume   I   i   tants   altres,   acaben   assumint   i   cridant   mestres   bolonyesos   o   enviant   estudiants,  per  aplicar-­‐ho  als  seus  regnes.     -­‐A  Jaume  I  no  li  deixaren  els  nobles,  perquè  atentava  contra  els  usatges,  els  seus  drets.     ARS  DICTAMINIS/ARS  NOTARIE  (no  donat)     -­‐L'ars   dictaminis,   és   l’art   de   redactar   cartes   i   documents.   Els   seus   orígens   són   clarament   medievals,  tot  i  que  s’inspiren  en  els  clàssics  llatins.  Els  primers  tractats  d’  ars  dictmainis  apareixen   a   partir   del   segle   XI.   Els   primers   teòrics   d’aquesta   manera   elegant   i   precisa   d’escriure   i   redactar   (retòrica)  foren  Alberico  di  Montecassino,  a  l’Italia  central,  i  Adalberto  Samaritano,  a  Bologna.     -­‐Però   l’art   d’escriure   correctament   continuarà   tenint   els   seus   tractadistes   fins   la   baixa   Edat   Mitjana,  i  es  desenvolupen  sobretot  amb  l’Ars  notarie.     -­‐L'ars  dictaminis  expressa  la  recuperació  de  l’ideal  d’escruiptura  ciceronià.  Ciceró,  com  Quintilià,   seran  els  grans  referents  al  llarg  de  l’Edat  Mitjana..     -­‐Amb  la  consolidació  de  les  monarquies  feudals,  i  del  papat,  els  dictatores  esdevindran  una  peça   bàsica   de   les   Cúries   i   de   l’administració,   tant   imperial,   com   pontifícia   o   municipal   i,   després,   també  senyorial.   -­‐Pensem  amb  els  exemples  de  Pierre  della  Vigna  a  Sicília  o  de  Collucio  Salutati  a  Florència.   9     -­‐Coluccio  Salutati  à  canceller  de  Florència  (1375)    i  divulgador  de  l’obra  cívica  de  Ciceró  (Epistulae   ad   familiares)   .   Portà   a   Florència   Manuel   Crisoloras,   que   tan   influcí   en   el   seu   deixeble   Leonardo   Bruni.     UNIVERSITAS  SCHOLARIUM   -­‐El  model  de  Bolonya  és  l’associació  dels  estudiants,  enfront  de:   • • • Mestres   govern  de  la  ciutat     i  dels  serveis  que  la  ciutat  els  oferia  (hostals,  tavernes,  copistes,  etc.).   -­‐Els   alumnes,   viuen   condicionats   a   la   ciutat,   amb   gent   que   els   ataca,   i   s’ajunten,   fan   un   sindicat,   una   comuna,   una   confraternitas,   una   coniuratio,   com   fan   els   burgesos.   Així   es   defensen   dels   mestres  que  no  ensenyen  o  no  aproven,  o  dels  hostalers  que  abusen,  dels  que  els  roben...     -­‐Aquesta   comuna   d’estudiants   rep   un   nom:   universitas   scholarium,   la   unió   de   tots   els   escolars,   al   front  del  qual  algú  la  regeix,  el  rector.     -­‐Al  front  de  la   Universitas  hi  ha  un   rector,  que  sempre  és  un   estudiant  à  El  rector  es  el  líder  dels   estudiants,  el  que  defensa  els  seus  interessos.  El  rector  d’avui  es  una  altra  cosa.   -­‐A   Bolonya   es   configuren   dues   “Universitats”,   la   dels   “Ultramontans”   (nord   dels   Alps)   i   la   dels   “Citramontans”  (sud  dels  Alps)   La   universitas   es   l’associació   de   tots   els   estudiants,   que   acaben   agrupant-­‐se   en   la   de   “ultramontans”   i   la   dels   “Citramontans”,   cada   una   amb   el   seu   rector.   I   després   de   fora   d’Itàlia,   Universitats  dels  castellans,  dels  francesos...     LA  MIGRACIÓ  COM  A  DEFENSA   -­‐Molt   aviat   sorgeixen   conflictes   amb   el   comune,   i   també   amb   el   papat,   que   vol   intervenir   i   controlar.   -­‐Els  estudiants  es  defensen  amb  una  arma  poderosa:  la  migració.   • • • • Els  estudiants,  ajuntant-­‐se,  es  defensen  dels  mestres,  els  taverners,  els  hostalers,  etc.,  i  les   armes  són  varies,  i  la  migració,  la  més  eficaç.   És  marxar  de  la  universitat  à  així,  Bolonya  queda  buida,  sense  ningú,  i  cau.     Com  van  fer  contra  la  violència  del  bolonyesos  al  marxar   Que  marxin  perjudica  al  comune,  taverners,  llibrers,  etc.  ,  perden.     10     • • Aquesta  es  doncs  la  seva  gran  arma.     I   resultats   quan   l’apliquen:   crea   nous   estudis,   perquè   a   les   migracions   venen   també   mestres.  La  ciutat  amb  estudiants,  té  prestigi,  i  els  accepten.   -­‐Ho  fan  el  1204,  els  estudiants  de  nació  alemanya,  que  se  sentien  amenaçats  pel  papa  Innocenci  III   (enfrontament  amb  Imperi)  i  amb  els  mestres  Cacciavillano  i  Lanfranco  se’n  van  a  Vicenza.   -­‐El  1215-­‐1216,  hi  hagueren  durs  enfrontaments  entre  estudiants  de  nació  llombarda  i  estudiants   de  nació  romano-­‐toscana.  La  violència  del  Podestà  de  Bolonya  contra  els  estudiants  va  provocar  la   fugida  d’aquest  grup  cap  a  Arezzo.   -­‐El  1222  altres  enfrontaments  donaren  lloc  a  la  migració  vers  Pàdua.   -­‐La  darrera  gran  migració  estudiantil  fou  la  de  Siena  (1321),   origen  de  l’Estudi  de  Siena.  à  última   migració  dels  bolonyesos,  a  mitjans  XIV,  de  manera  que  la  universitat  de  Siena  neix  de  Bolonya.   A  darreries  del  s.  XIII  s’hi  afegí  una  tercera  Universitas,  la  Universitas  artistarum,  que  agrupava  els   estudiants  de  Trivium  i  Quadrívium,  i  també  els  de  Medicina.     EXEMPLES  DE  CARTES  D’ESTUDIANT,  EXEMPLES  DE  RETÒRICA     Carta  d’un  estudiant  alemany  a  Bolonya,  als  seus  pares  (segle  XIII)   -­‐Mostra   com   el   noi   sap   retòrica,   estan   les   diverses   parts   de   la   retòrica   (salut,   captatio   benevolentiae,   exposició   (planteja   el   problema,   com   passava   amb   Quintilia),   petició,   i   conclusió.     es  el  que  s’ensenya  a  les  escoles.   •   «Al  seu  pare  H.  -­‐  Conrad  li  mostra  el  seu  afecte  filial  [salutatio].  Us  agraeixo  de  tot  cor  els   diners  que  m'heu  enviat  [captatio  benevolentiae].  Però  voldria  fer-­‐vos  saber  que  encara  sóc  pobre,   ja  que  he  hagut  de  gastar  amb  els  estudis  tot  allò  que  tenia  i  he  rebut,  fins  al  punt  que  bona  part   dels   vostres   diners   els   he   gastat   ja   fa   dies,   per   a   pagar   molts   dels   meus   deutes,   però   encara   sóc   deutor   dels   més   grossos   i   els   creditors   em   persegueixen   [expositio].   Us   suplico,   per   tant,   que   m'envieu   una   altra   vegada   uns   quants   més   [petitio].   Si   no   ho   feu   o   no   ho   podeu   fer,   em   veuré   obligat  a  perdre  els  llibres  que  he  empenyorat  a  la  botiga  d'un  jueu,  i  em  veuré  obligat  a  tornar  a   casa  abans  que  s'acabi  el  curs,  essent  la  riota  de  tots  els  meus  veïns  [conclusio]».       Carta  d’un  estudiant  d’Oxford  als  seus  pares  (XIII)     -­‐Oxford  és  una  universitat  eclesiàstica,  canonística.  Els  monjos  ensenyen  teologia  i  acaben  formant   una  universitat.     11     -­‐Es  crea  al  voltant  del  monestir  una  universitat,  i  al  XIII,  en  un  moment  donat,  els  estudiants  són   atacats  i  marxen.  I  llavors  surt  Cambridge,  el  resultat  d’aquest  atac.     -­‐La  carta  mostra  com  el  noi  sap  retòrica.     • «Bernat,  al  seu  veritable  mestre  Arnau,  li  envia  una  efusiva  salutació.  Aquesta  carta  és  per  informar-­‐ vos  que  encara  sóc  a  Oxford  a  estudiar  amb  gran  delit  i  dedicació.  Però  la  qüestió  dels  diners  és  de   la  més  gran  importància  per  a  afavorir  la  meva  promoció,  ja  que  de  dos  mesos  ençà  he  esgotat  tot   allò  que  em  vàreu  donar.  La  ciutat  és  caríssima  i  tinc  moltes  despeses:  he  de  pagar-­‐me  el  menjar,   l'hostal,  comprar  les  coses  de  primera  necessitat,  i  proveir-­‐me  de  mil  coses  més  que  ara  no  us  puc   explicar   ni   descriure.   Per   tant,   jo   respectuosament   suplico   a   la   vostra   amorosa   paternitat   que   vulgueu   assistir-­‐me   d'acord   amb   allò   que   us     suggereixi   la   divina   misericòrdia,   per   tal   que   pugui   acabar   amb   èxit   els   estudis   que   he   iniciat.   Car   heu   de   saber   que,   sense   César   i   Bacus,   Apol·∙lo   es   marceix  i  es  torna  miseriós...»       LICENCIA  DOCENDI  I  LICENCIA  UBIQUE  DOCENDI   -­‐Els   títols   eren   la   LICENCIA   DOCENDI,   si   l’Estudi   era   reial,   però   si   era   pontifici,   es   concedia   la   LICENCIA  UBIQUE  DOCENDI.   • • • • • • • • el   noi   que   ha   cursat   els   seus   estudis   i   es   considera   preparat,   s’examina   à   l’examen   és   discutir   davant   d’un   tribunal   on   hi   ha   10-­‐15   mestres   de   l’estudi   i   un   representant   de   la   universitas  scholarum  (per  comprovar  que  els  mestres  no  actuen  malament,  que  no  s’han   corromput).    A  Bolonya,  l’examen,  en  el  cas  del  pobres,  es  fa  a  la  sagristia  de  la  catedral   El  ric  la  lloga  sencera.     Depèn   dels   mestres,   discuteix   durant   un   dia,   dos   una   setmana,   allò   que   els   mestres   li   vulguin  preguntar  sobre  el  que  ha  après   I   si   aprova,   li   atorguen   la   licencia   docendi.   Se’ls   hi   reconeixen   la   capacitat   de   poder   ensenyar  el  que  han  après.       De  Bolonya  surten  moltes  altres  universitats,  però  Bolonya  es  la  més  important,  i  està  sota   protecció  de  l’emperador  en  primer  lloc,  i  des  de  Gregori  IX,  sota  la  del  papa.     Són   autoritats   universals,   per   tant,   el   canceller   de   l’estudi   (equivalent   al   nostre   rector),   al   atorgar  la  LICENCIA  en  nom  de  l’emperador  o  papa,  es  OBIQUE,  val  a  tot  arreu,  a  tots  els   dominis  del  emperador  i  del  papa,  que  són  tot  el  món.     Per   això,   les   universitats   busquen   la   protecció,   no   del   rei   que   les   han   creades,   sinó   del   papa  o  l’emperador,  per  tenir  LICENCIA  OBIQUE,  per  anar  a  tot  arreu.  Permet  marxar  on   vulguis  a  fer  la  feina.   -­‐Els  exàmens  es  feien  a  la  sagristia  de  la  catedral.  El  candidat  en  sortia  com  a  licenciatus  in  iure.   12     -­‐Per  ser  Doctor,  calia  una  gran  cerimònia,  que  es  celebrava  a  la  nau  de  la  catedral.   • • • En   presència   de   molt   públic,   amb   gran   solemnitat   i   enormes   despeses,   que   pagava   el   candidat.   Calia  l’estalvi  de  molts  anys  per  suporta-­‐ho.   Molts  prefereixen  doctorar-­‐se  en  Estudis  petits  i  menys  costosos.       PARÍS     -­‐Bolonya  neix  com  a  associació  d’estudiants,  ho  fonamental  són  ells.  A  París  es  distint.     • Sorgeix  a  recer  de  l’escola  catedralícia  de  París.   • S’hi   afegiren   les   escoles   monàstiques   de   l’altra   banda   del   Sena:   Santa   Genoveva,   San   Víctor,  etc.  à  el  sindicat  de  mestres  va  a  un  lloc  on  el  bisbe  no  pugui  incordiar  o  manar,  a   l’altra   banda   del   sena,   a   San   Victor   i   Santa   Genoveva,   on   els   mestres   ensenyen   amb   llibertat,   sense   els   condicionaments   de   canonges   i   bisbe.   Aquí   es   forma   el   barri   llatí,   perquè  estudiants  i  mestres  parlen  amb  una  llengua  universal,  el  llatí.   • Hi   ensenyaven   mestres   de   la   fama   de   Pere   Abelard,   Guillem   de   Champeaux,   Guillem   de   Conques,  Pere  Lombard,  etc.   • Discussions  entre  Nominalistes  i  realistes     -­‐Bàsicament  dedicat  a  l’estudi  de  la  Teologia.     Formació  com  a  resposta  a  la  pressió  dels  bisbes   -­‐Les   interferències   i   el   control   abusiu   del   bisbe   de   París   sobre   els   mestres,   els   portà   a   unir-­‐se   per   defensar  els  seus  drets:   • Formen   la   Universitas   magistrorum,   a   diferència   de   Bolonya,   on   la   força   la   tenien   els   estudiants.     -­‐La   forma   de   pressionar   el   bisbe   i   defensar   la   llibertat   d’ensenyament   és   traslladar-­‐se   als   monestirs  de  la  riba  dreta  del  Sena,  que  escapaven  al  control  episcopal.   13     • Així,   l’enfrontament   dels   mestres   amb   el   bisbe   pel   control   de   l’ensenyament   i   la   mediatització   del   que   s’ha   d’ensenyar,   duu   a   les   primeres   respostes   corporatives   →   Migracions  a  l’altra  banda  del  riu:  Santa  Genoveva,  Sant  Víctor.   Un  dels  primers  a  fer-­‐ho  fou  ABELARD  (s.XII)  à  El  seu  cas  és  paradigmàtic  à  S’enfrontà  amb  el   seu  mestre  Anselm  de  Laon  i  a  Bernat  de  Claraval.     Creació  de  la  Universitas  Magistrorum  et  Scholarium   -­‐A  principis  de  1200,  enfrontaments  entre  representants  del  prebost  de  París  i  els  estudiants  pels   problemes  de  les  tavernes.   -­‐Per  aturar  la  migració,  Felip  August  atorga  privilegis  i  limita  l’autoritat  del  prebost.   -­‐Inocenci  III  (1209)  estableix  la  reforma  de  l’estudi  i  ordena  la  redacció  d’estatuts:  Origen  de  la   universitas   magistrorum   et   scholarium.   à   Inocenci   III   fa   les   primeres   grans   normatives   de   l’ensenyament,  en  la  primera  meitat  del  XIII,  quan  comencen  els  problemes  per  mil  coses,  amb  els   burgesos,   etc.   i   es   donen   les   grans   migracions.   Tots   marxen   de   París,   i   creen   Tolosa,   amplien   Oxford...     -­‐Així,   a   principis   de   1209,   Inocenci   III   encarregà   la   redacció   dels   primers   estatuts   de   la   “Universitas   magistrorum  et  scholarium”.   -­‐Després   de   posteriors   enfrontaments,   amb   el   bisbe   i   el   legat   pontifici,   robert   de   couyrçon,   la   “licencia  ubique  docendi”  serà  competència  de  la  “Universitas  magistrorum”.   • Robert   de   Courçon,   legat   papal,   disposa   que   la   concessió   de   la   licencia   docendi   sigui   competència  exclusiva  de  la  Universitas  magistrorum.     -­‐Enfrontaments  amb  els  Ordes  mendicants.  Honori  III  (1219)  ordena  que  franciscans  i  dominics  hi   puguin   ensenyar   à   El   1219,   Honori   III   sostreu   l’Estudi   General   del   control   del   canceller   per   haver-­‐ se  oposat  a  l’entrada  dels  Ordes  Mendicants.   -­‐1229.   Grans   aldarulls   entre   prebost   i   estudiants   →   Migracions   vers   Orleans,   Angers,   Tolosa   i   Anglaterra  à  Les  revoltes  de  1229,  donen  lloc  a  l’aparició  de  les  Universitats  d¡’Orleans,  Tolosa  i  la   migració  a  Anglaterra   -­‐La  butlla  de  Gregori  IX,  Parens  scientiarum  (1231)  posa  ordre  definitiu  à  La  butlla  de  Gregori  IX,   “Parens   Scientiarum”   (1232),   dóna   plens   poders   a   la   Universitas   per   redactar   plans   d’estudi,   atorgar  la  licencia,  i  es  vincula  definitivament  al  papa.     14     GUILLAUME  DE  NANGÍS:  Vita  Ludovici.     “En   aquell   mateix   any   [1229]   sorgí   una   gran   discòrdia   a   París   entre   els   clergues   [estudiants]  i  els  burgesos,  i  els  burgesos  mataren  alguns  clergues  [estudiants].  Succeí   aleshores   que   les   Universitats   se   n’anaren   de   la   ciutat   i   es   transferiren   a   províncies.   Quan  el  rei  s’adonà  que  a  París  s’havia  tallat  l’estudi  de  les  Lletres  i  de  la  Filosofia,  en   virtut  de  les  quals  s’adquiria  el  tresor  de  la  intel·∙ligència  i  de  la  saviesa,  -­‐−tresors  que   valen  molt  més  que  tots  els  altres-­‐  i  que  aquell  Estudi  que  passà  de  Grècia  a  Roma,  i  de   Roma  a  França,  havia  abandonat  París,  el  bon  rei     [Lluis]   quedà   molt   pesarós,   i   li   agafà   una   por   enorme   que   aquells   grans   tresors   es   poguessin   apartar   definitivament   del   seu   regne,…   i   no   volia     que   algun   dia   Déu   li   digués,  reptant-­‐lo:  “Com  que  que  tu  has  abandonat  i  has  allunyat  la  ciència  i  el  saber   del   teu   regne,   sàpigues   que   també   t’has   allunyat   de   mi”.   El   rei   no   trigà   gaire   a   fer   acudir  al  seu  entorn  clergues  [estudiants]  i  burgesos,  i  ho  feu  prou  bé,  fins  al  punt  que   els  burgesos  feren  reparació  dels  danys  comesos  contra  els  clergues  [estudiants].   I  això  fou  mèrit  especial  del  rei,  perquè  la  saviesa  és  una  joia  preciosa,  i  l’estudi  de  les   Lletres   i   de   la   Filosofia   vingué   en   primer   lloc   de   Grècia   a   Roma,   i   de   Roma   a   França,   amb  el  títol  de  cavalleria,  seguint  sant  Denís,  que  predicà  la  fe  als  francesos”.     -­‐Guillaume   de   Nangís:   Parla   de   Lluís   IX,   en   un   moment   en   que   esta   tutoritzat   per   la   mare,   en   referència   a   aquell   problema   de   la   universitat,   els   atacs   i   la   fugida.   El   cronista   del   rei   diu   que   París   es  resultat  de  la  traslatio  studii,  de  l’herència  grega  i  romana.  I  li  fa  por  que  aquells  tresors  marxin.   Per   Lluis,   el   no   recolzar   mestres   i   estudiants,   és   un   problema   moral,   de   manera   que   els   va   fer   retornar  compensant-­‐los.     -­‐Context  d’exalsació,  mestres  i  alumnes  amb  dignitat  de  cavallers.     BUTLLA   «PARENS   SCIENTIARUM»   DE   GREGORI   IX   A   FAVOR   DE   LA   UNIVERSITAT   DE   PARÍS   (1231).   (Examen  sí  o  sí)   «Gregori,  servent  dels  servents  de  Déu  .....  París,  mare  de  les  ciències,  ciutat  de  les  lletres,   resplendeix  amb  llum  fulgurant.  És  gran,  però  encara  se  n'esperen  coses  més  grans  dels   seus  mestres  i  dels  seus  estudiants  que,  com  un  forn  de  saviesa,  ofereix  un  filó  d'argent   pur  i  fon  l'or  amb  admirable  art...     Sens   dubte   faria   gran   ofensa   a   Déu   i   als   homes   aquell   qui   provés   d'alguna   manera   destorbar   l'activitat   que   tant   benèficament   i   feliç   s'exerceix   en   la   ciutat   de   París,   o   15     aquells   que   no   s'oposessin   com   cal   i   amb   totes   les   forces   als   malfactors   i   destorbadors   dels  ensenyaments  i  de  la  pau  i  l'ordre.     Hem  escoltat  amb  diligència  les  notícies  dels  esdeveniments  (1)  que  s'han  produït  per  raó   d'enfrontaments   i   desacords,   d'aldarulls   i   bregues,   que   han   inspirat   el   diable   i   s'han   escampat   per   tot   l'Estudi   i   n'han   danyat   la   seva   serenitat.   Per   això,   després   d'haver   escoltat  els  nostres  germans,  decretem  el  següent  per  a   regular   adequadament   la   vida   de  l'Estudi,  dels  escolars,  dels  mestres  i  de  les  escoles.  ...   Tots  aquells  que  d'ara  en  endavant  assumiran  el  càrrec  de  canceller  de  París  hauran  de   jurar   davant   del   bisbe   o   del   capítol   de   la   catedral,   en   presència   de   dos   mestres   que   representaran  la  universitas  scholarium  i  que  seran  convocats  amb  aital  finalitat.   El   canceller   s'ha   de   comprometre   a   no   atorgar   la   licencia   docendi   a   ningú   més   que   a   persones  dignes,  de  bona  fe,  i  en  el  lloc  i  temps  oportuns,  d'acord  amb  la  situació  de  la   ciutat  i  l'honor  i  prestigi  de  la  facultat,  i  a  no  fer  tractes  especials  als  escolars  per  raons   de  poder  o  d'origen....     A  més,  i  en  tant  que  allà  on  no  hi  ha  lleis  ni  regles  fàcilment  s'hi  produeixen  els  desordres,   us   atorguem   la   facultat   de   donar-­‐vos   i   imposar-­‐vos   estatuts   i   ordinacions   oportunes,   sobre   la   manera   de   donar   les   lliçons,   fer   les   discussions,   organitzar   les   exèquies   dels   difunts,  ensenyar  els  futurs  batxillers,  fixar  les  taxes  i  posar  entredit  als  hostals  i  fondes...   Tots   aquells   que   contravindran   o   contrafaran   els   estatuts   i   ordenacions   podran   ser   castigats  amb  l'allunyament  de  l'Estudi.  ...         I   si   per   casualitat   us   traguessin   la   taxa   sobre   els   allotjaments,   o   us   fessin   alguna   ofensa   i   ultratge  greus  —que  Déu  no  ho  permeti¡—  o  fins  i  tot  us  ferissin  o  us  matessin,  si  en  un   termini  de  quinze  dies  no  se  us  ha  fet  la  deguda  satisfacció,  teniu  tot  el  dret  a  suspendre   les   lliçons   [fer   vaga]   (2)   fins   que   no   hagueu   obtingut   la   deguda   i   completa   satisfacció.   I   si  s'esdevingués  que  algun  de  vosaltres  fos  injustament  empresonat,  i  després  d'haver-­‐ ho   advertit,   no   el   deixessin   lliure,   podreu   també   suspendre   les   lliçons   fins   que   ho   cregueu  oportú.  ...   Prohibim   també   que   s'engarjoli   cap   escolar   per   motius   de   deutes,   ja   que   això   està   totalment   prohibit   pel   Dret   Canònic.   Ni   el   bisbe,   ni   cap   funcionari,   ni   el   canceller,   podran   demanar   cap   diner   per   redimir   les   excomunions,   càstigs   o   censures;   ni   tampoc   podran   exigir   de   mestres   ni   d'escolars   caucions   [fiances],   emoluments   o   promeses   de   favors   futurs  de  cap  tipus,  ni  sota  qualsevol  raó.  ...     Les  vacances  d'estiu  no  superaran  mai  la  durada  d'un  mes,  durant  el  qual,  els  batxillers   podran   continuar   les   seves   lliçons...   Prohibim   també   que   cap   escolar   vagi   per   la   ciutat   armat.   La   Universitas   ha   d'encarregar-­‐se   d'allunyar   i   expulsar   aquells   que   pertorbin   la   pau  i  l'orde  dins  i  fora  de  l'Estudi  [fur  universitari].  Tots  aquells  que  es  facin  passar  per   16     escolars  però  no  assisteixin  habitualment  a  les  lliçons,  no  segueixin  cap  mestre  ni  es  facin   presents   per   les   escoles,   no   podran   gaudir   de   cap   de   les   llibertats   i   avantatges   atorgats   i   reconeguts  als  escolars.  ...       -­‐Com  hem  vist,  el  que  passa  a  París,  amb  el  rei  no  s’acaba  de  solucionar,  i  el  papa  ha  d’intervenir.   El   1231   Gregori   IX   promulga   la   famosa   butlla   (examen),   de   parens   scientiarum   à   L’adreça   a   París,   mare  de  les  ciències.  Diu  el  mateix  que  Lluis  IX  en  favor  de  la  docència.   -­‐(1)Els  esdeveniments  son  aquelles  morts,  i  per  això  fixa  les  normes  per  a  concedir  la  llicència.     -­‐(2)El   punt   més   important,   vigent   al   dret   canònic,   el   papa   afavorint   el   dret   de   vaga!   Pel   fur   universitari  els  estudiants  no  es  toquen.     CARTA  DEL  CANCELLER  DE  L’ESTUDI  GENERAL  DE  PARÍS,  PHILIPPUS  DE  GREVIA  (1218-­‐1236)     “...En   altres   temps,   quan   qualsevol   mestre   ensenyava   de   manera   independent,   quan   el   nom   de     universitat   era   desconegut,   hi   havia   moltes   més   lliçons   i   discussions   i   més   interès  en  les  coses  del  saber.  En  canvi,  ara,  quan  us  heu  reunit  en  una  Universitat,  les   lliçons   i   i   les   discussions   cada   vegada   són   menys   freqüents.   Tot   es   fa   de   manera   precipitada,   s’aprèn   poc,   i   el   temps   necessari   per   a   l’estudi   es   dedica   a   reunions   i   discussions   entre   mestres,   o   entre   escolars.   Mentre   els   de   major   edat   debaten   en   les   seves   reunions   o   fan   nous   estatuts,   els   joves   organitzen   complots   i   planifiquen   els   seus   atacs  nocturns...”     Carta   del   canceller   de   l’estudi   general   de   parís   à   París   segueix,   tot   i   així,   tenint   problemes,   i   aquesta  carta  del  canceller  de  primera  meitat  del  XIII,  descriu  una  realitat  que  sembla  actual.       El  Cisma  D’occident     -­‐La   fractura   del   Cisma   d’Occident   (1378-­‐1417)   va   fer   que   París   intervingués   directament   i   plenament   en   la   polèmica,   i   substituís   amb   l’autoritat   dels   grans   mestres   parisencs   l’opinió   i   la   doctrina  dels  papes.   -­‐Optà  decididament  a  favor  del  Conciliarisme,  a  Pisa  (1409),  Constança  (1414)  i  Basilea  (1431-­‐39).   • Els   mestres   de   París   son   grans   teòrics   i   canonistes,   però   amb   el   cisma,   l’estudi   de   París,   com  hem  vist,  pren  partit,  i  per  la  solució  conciliar.  París  pren  partit  pel  sistema  conciliar,   l’autoritat  del  papa  no  es  res  sense  el  concili  dels  bisbes   17     • • però  després  de  Martí  V,  acaba  manant  del  tot  el  papa.  I  els  concilis  últims  es  defineixen   per  recuperar  l’autoritat  del  papa.     Així,  el  papa  desprestigiarà  la  universitat  de  París,  a  favor  de  la  d’Oxford,  Roma...   -­‐Els   països   d’obediència   romana   (Itàlia,   Alemanya,   Europa   central),   varen   veure   amb   gran   reticència  la  Facultat  de  Teologia  de  París,  i  varen  frenar  l’anada  dels  seus  estudiants.     I  la  Guerra  dels  Cent  Anys,  l’humanisme  italià...   -­‐La   Guerra   dels   Cent   Anys   i   la   inseguretat   de   tot   el   territori   francès,   entre   mitjans   segle   XIV   i   mitjans  segle  XV,  va  fer  incòmoda  i  insegura  la  “peregrinatio  studiorum”  a  París.   -­‐A  més,  Itàlia  començà  a  atreure  molts  estudiants,  gràcies  al  primer  Humanisme.     I  els  reis  de  França...   -­‐Els   reis   de   França   ajudaren   a   desprestigiar-­‐la   al   manipular   els   Estudis   Generals   al   seu   favor,   com   feu  Felip  IV  el  Formós  (1285-­‐1314)  contra  Bonifaci  VIII,  o  Carles  VII  (1452)  que  imposà  el  control   total  de  la  monarquia  sobre  els  estudis,  els  estudiants  i  els  mestres.   I  el  clero   -­‐París  també  fou  un  focus  de  tensió  entre  el  clero  regular  i  el  secular.     -­‐Els  Ordes  mendicants,  sobretot  franciscans  i  dominics,  maldaren  per  tenir  un  paper  rellevant  en   l’ensenyament.  Només  cal  recordar  Tomàs  d’Aquino  o  Bonaventura  de  Bagnoreggio.   -­‐D’aquí  que  els  Col·∙legis  acabessin  tenint  un  paper  rellevant  i  pràcticament  suplantessin  l’Estudi   General,  com  passà  amb  el  Col·∙legi  de  Robert  de  Sorbon  (1257),  el  Col·∙legi  de  Navarra  i  els  altres   12  que  es  fundaren  al  s.  XIII.  A  més  dels  38  creats  al  segle  XIV  i  els  12  fundats  al  segle  XV.     OXFORD     • A  principis  del  s.  XIII  ja  és  una  vila  important,  plena  d’estudiants.   • Comença   gràcies   a   les   migracions   d’estudiants   parisencs,   el   1167,   acollits   per   Enric   II   d’Anglaterra,  i  s’amplia  gràcies  a  les  revoltes  parisenques  del  1229-­‐1231.   18     • Els  enfrontaments  amb  la  població  i  la  mort  d’alguns  estudiants  (1208-­‐1209)  va  donar  lloc   a  la  fundació  de  Cambridge   • 1208-­‐1209,   enfrontaments   fortíssims   entre   estudiants   i   vilatans   (maten   3   estudiants  i  en  fereixen  molts).     • Represàlia  estudiantil:  dispersió  i  migració:  Origen  de  l’Estudi  de  Cambridge.   • Per  atreure’ls  de  nou  →  privilegis  i  estatuts  de  1214.  Control  del  canceller  de  Lincoln.   • Oxford  augmenta  gràcies  als  aldarulls  i  revoltes  de  Paris.   • Tolosa  és  fundació  papal  per  lluitar  contra  els  càtars  (1229).     L’Estudi   -­‐És  l’organització  dels  ensenyaments.   -­‐Al  principi  no  hi  ha  normes,  ni  lloc.   -­‐S’ensenya  on  es  pot  (claustres  de  monestirs,  de  convents,  al  carrer,  etc.)   -­‐El  control  del  bisbe  es  consolidà,  i  es  feu  representar  per  l’ardiaca  de  la  catedral,  amb  el  títol  de   CANCELLER.   -­‐Presidia  els  exàmens  i  donava  els  títols.   ELS  ESTUDIS  I  LES  MONARQUIES   -­‐Les   monarquies   del   XIII   necessiten   personal   preparat,   al   seu   servei,   bons   gestors   de   la   cosa   pública,  ben  formats  i  instruïts,  sobretot  en  Dret.   -­‐Frederic  II  de  Nàpols  crea  el  seu  propi  Estudi  a  Nàpols  (1224).   -­‐El  1231,  Frederic  II  reconeix  com  a  Estudi  l’escola  de  Medicina  de  Salerno.   -­‐Jaume  II  crea  l’Estudi  General  de  Lleida  (1300).   UBICACIÓ  DELS  ENSENYAMENTS   -­‐Fins  molt  tard  no  hi  ha  un  indret  específic.   -­‐S’acullen  a  monestirs,  com  San  Giovanni  in  Monte  (actual  Facultat  d’Història),  o  als  convents  de   franciscans  i  dominics.  També  a  les  places,  porxos  o  en  cases  privades.   19     -­‐A   Barcelona,   el   primer   Estudi   General   també   té   la   seu   al   convent   dels   franciscans,   al   Portal   de   Mar.   -­‐A  Lleida,  la  Peria  els  cerca  allotjament.   ELS  COL·∙LEGIS.   -­‐En  els  seus  inicis  són  simples  residència  o  albergs,  fundats  amb  intenció  piadosa.   -­‐L’exemple   més   famós   és   el   Col·∙legi   fundat   pel   canonge   Robert   de   Sorbon,   a   París,   per   acollir   estudiants  de  Teologia  (1257).   -­‐Seguint  el  model  de  París,  es  fundà  a  Bolonya  el  Col.legi  Avinyonenc  (1326),  després  dit  de  Sant   Lluís.     -­‐El  1367  es  fundà  el  Col·∙legi  de  Sant  Climent,  gràcies  a  l’herència  del  cardenal  legat  pontifici,  Gil  de   Albornoz.   -­‐És  l’únic  de  tots  els  antics  europeus  que  encara  funciona.   -­‐Havia  d’acollir  24  estudiants  hispànics  (el  regne  de  Portugal  inclòs).   -­‐Tenien  el  seu  “rector”,  assessorat  per  un  “consell”,  que  gestionava  tota  l’economia.     -­‐Aquests  col·∙legis,  a  partir  del  XIV,  amb  la  decadència  general  en  els  estudis,  paguen  professors   per   fer   ensenyament   privat,   i   són   els   que   agafen   prestigi   i   triomfen   a   llocs   com   Anglaterra.   A   Cambridge,  per  exemple,  funciona  així.  Aquests  col·∙legis  mantenen  la  flama  rere  la  decadència.     • Amb   les   crisis   del   s.   XIV   i   sobretot   al   XV,   els   Col·∙legis,   que   comptaven   amb   recursos   suficientes   i   estables,   pogueren   contractar   els   millors   professors,   i   impartiren   classes   privades   a   les   seves   dependències,   compraren   molts   manuscrits   i   aconseguiren   importants  biblioteques.   -­‐Fins  i  tot  podien  acollir  estudiants  de  fora.   -­‐D’acord  amb  l’Estudi  General  i  amb  el  Cancellers,  podien  atorgar  la  “licencia  docendi”.   -­‐El  sistema  dels  Col·∙legis,  i  la  seva  funció  docent,  només  ha  continuat  en  el  món  anglosaxó  (Oxford,   Cambridge,….).       20     ...

Tags: