Apunts de tot el temari d'Història de la Farmàcia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Historia de la farmacia
Profesor D.C.
Año del apunte 2014
Páginas 30
Fecha de subida 03/02/2015 (Actualizado: 01/06/2015)
Descargas 91
Subido por

Descripción

Apunts de tot el temari de l'assignatura d'Història de la Farmàcia. Classes amb la Dra. Carmona.
Resum extens de tot el temari, els 12 temes.

Vista previa del texto

Tema 1. Medicaments i entorn Factors que influeixen en l’ús social dels medicaments 1. Concepcions científiques 2. Recursos tecnològics  Ex: xeringues no seran utilitzades fins el s.XIX per falta de sèptics 3. Capital disponible para la inversió.  Ex: finançament de C. Colón va fer possible el descobriment de medicaments 4. Desenvolupament de las rutes Comerciales.  Ex: C. Colón troba un camí més ràpid i segur que permetrà l’arribada de medicaments 5. Criteris fisiopatològics (que s’entén per malaltia)  Ex: Pèrdua de l’ànima= depressió 6. Puntos de vista éticos y religiosos.  Ex: religió prohibeix medicaments + il·legalització estatal.
7. Receptividad hacia las innovaciones.  Ex: Es descobreix la sang = aparició d’injectables 8. Influencia del azar  Ex: Flemming descobreix la penicil·lina 9. Concepto de medicamento (de los criterios de estabilitat fisicoquímica y calidad industrial a los criterios clínicos Història de la Farmàcia 1 Tema 2. Farmàcia simbòlica =( empirisme + màgia), terapèutica sagrada, pretècnica o primitiva és la més antiga (arcaica) i majoritària. Fins i tot avui dia en trobem algunes mostres.
Característiques:  Etern retorn: societats immobilistes i tradicionalistes. Viuen sota un conjunt de lleis establertes des de temps immemorials per deus, fet pel que no s’han de tocar, ja que sinó serien castigats.
o Societats sense objectiu, malgrat estar immòbils.
o Societats governades pels ancians( més savis) = gerontocràcia.
o Cerimònies de catarsis(purificació), comunicació amb morts, divinitats i esperits.
o Controlades pel CHAMAN  Visió sagrada del mon i la malaltia: o La natura és incapaç de donar explicacions a les malalties.  o  Es te una visió sagrada del món per poder explicar fenòmens incognoscibles;  Deus i dimonis que ens curen i perjudiquen.
 Animisme: Tot té ànima fins i tot els cossos inorgànics.
 Mort= mort material, l’ànima segueix viva  cal mantenir contacte amb les ànimes ja que poden ser o bé d’ajuda o un prejudici.
  Son CREIENTS no racionalistes.
 Fonament: la màgia.
o El món esta determinat per forces divines que doten de sentit a tot. Ex: un esta malalt (senyal) perquè ha fet cosa malament  i en les quals l’home no i pot fer res exceptuant amb la màgia ...
 Màgia + home (Mag)  influir i alterar determinisme natural.
 Màgia blanca: altera el curs favorablement per a l’home.
 Màgia negra: altera el curs desfavorablement per a l’home.
Mag= XAMAN: persona (considerada) amb capacitats divines que li permeten entrar en contacte amb les divinitats. Pot fer el bé, o intentar-lo fer i fer el mal (forces el superen), o fer el mal.
 Escenaris.
o Terapèutica de les comunitats humanes fins l’hipocratisme o “ de les grans civilitzacions; Mesopotamia, Egipte, Iran, Precolombinas,...
o “ de les comunitats indígenes actuals o “ de la nostra cultura en el passat.
o Coexisteix amb el galenisme ( escrits davall el coixí per protegir-se d’esperits).
o Societats actuals en casos com Lourdes, verges,....
La figura del xaman.
Def: Persona polifacètica (infermer, bruixot, sacerdot, pedagògic, psicòleg, cirurgià, farmacèutic,...) gràcies als seus poders sobrenaturals, pot comunicar-se amb les divinitats, o a l’educació d’un prestigiós xamà.
Història de la Farmàcia 2 Es considerat sobrenatural per la seva excèntrica personalitat, visions (peyote), per sobreviure fets,... (Acostuma a ser un desequilibrat mental) El xaman com a farmacèutic:  Diagnostica malalties i recepta 𝒂𝐭𝐫𝐢𝐮𝐞𝐢𝐱 𝐩𝐫𝐨𝐩𝐢𝐞𝐭𝐚𝐭𝐬 𝑐𝑢𝑟𝑎𝑡𝑖𝑣𝑒𝑠 𝑎 𝑙𝑒𝑠 𝑝𝑙𝑎𝑛𝑡𝑒𝑠(𝑑𝑒𝑠𝑥𝑖𝑓𝑟𝑎 𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑙𝑠 cures{ 𝒑𝐫𝐞𝐩𝐚𝐫𝐚 i 𝐚𝐝𝐦𝐢𝐧𝐢𝐬𝐭𝐫𝐚  Propietats associades per TEORIA DELS SENYALS o Empirisme: observació de l’efecte que tenen.
o Simbologia: color, olor, associació amb animals protectors o malèfics.
 Tecnologia: morter i maceracions per tractar els vegetals acompanyats d’excipients: llet, orina, sang, fruita, ....
La teoria dels senyals Mètode farmacèutic utilitzat per les comunitats més arcaiques a partir del qual s’associaven, simbòlicament, propietats medicinals a vegetals per les seves similituds amb la malaltia.
Malgrat això, no falta empirisme ja que també s’associaran propietats a vegetals mitjançant l’observació dels seus efectes amb malalties semblants. Malgrat això, fos quina fos el tipus d’associació, sempre s’acompanyava de rituals màgics.
Farmàcia = empirisme + màgia.
𝐸𝑚𝑝𝑟𝑖𝑟𝑖𝑠𝑚𝑒: 𝑝𝑟𝑜𝑝𝑖. 𝑣𝑒𝑔𝑒. 𝑎𝑠𝑠𝑖𝑔𝑛𝑎𝑑𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖è𝑛𝑐𝑖𝑎 = 𝑒𝑛 𝑐𝑎𝑠𝑜𝑠 𝑠𝑖𝑚𝑖𝑙𝑎𝑟𝑠 𝑒𝑠 𝑟𝑒𝑝𝑒𝑡𝑖𝑥 { 𝑀𝑎𝑔𝑖𝑎: 𝑎𝑠𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎 𝑝𝑙𝑎𝑛𝑡𝑒𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑙𝑒𝑠 𝑑𝑖𝑣𝑖𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠 𝑖 𝑎𝑐𝑎𝑏𝑎 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑝𝑒𝑟𝑎𝑟 𝑣𝑒𝑔𝑒𝑡𝑎𝑙𝑠 (𝑟𝑒𝑚𝑒𝑖 = 𝑣𝑒𝑔𝑒𝑡 + 𝑟𝑖𝑡𝑢𝑎𝑙) Les associacions s’estableixen en funció del color, forma, olor, ... de les plantes.
 Planta vermella= afinitat sang= atura hemorràgies.
 Forma de cervell= útil pels trastorns mentals.
 Arrels amb forma humana (mandràgora i gínger)= son bones per curar qualsevol mal.
 Ingesta d’òrgans animals per millorar els nostres,....
 Carn esquirol; prenyades.
 La farmàcia simbòlica es basa en les semblances.
Història de la Farmàcia 3 La causa de les malalties i el seu tractament Causes Tractament Entrada d’algun material impur Catarsis= rentar i purificar cos amb aigua o foc a cerimònies.
Entrada d’una energia malèfica Prevenir: utilització d’amulets i talismans Curar: transferir-los: l’energia malèfica es transmet a:  Persona: acte sexual  Coses: pedres que abandonen  Imatge especular  Animals  Al sòl Pèrdua de l’ànima, ha estat segrestada baix terra per un dimoni Història de la Farmàcia El xaman, durant un ritual ( ell en trance i altrs dancen), persegueix el dimoni fins a matar-lo i recuperar l’ànima per tornar-la a la persona.
4 Tema 3. Farmàcia simbòlica (II) La teoria dels senyals, l’al·lopatia i l’homeopatia Per una banda, l’al·lopatia cura per contraris (una malaltia deguda a manca de ferro, recepta ferro) però, l’homeopatia es el contrari. L’homeopatia considera que la causa d’una malaltia és, alhora, el remei per a sanar-la.
Històricament te un abans i un després de la transformació d’aquesta per Samuel Hanemann.
 Abans : Es característica del món simbòlic ja que tendeixen a establir similituds entre la malaltia i el medicament. Ex: si tenim una hemorràgia, ens curarem amb una planta vermella. S’estableix una semblança entre el mal i el medicament.
 Després: Samuel Hanemann la va transformar en homeopatia farmacològica.
Homeopatia simbòlica Cura malalties per mitjà de semblants (T. Senyals). Aquesta es basa en tres principis:  El semblant ajuda al semblant per afinitat: Així, colors iguals, olors o formes esdevenen determinants.
o Materials, plantes o minerals, vermells seran hemostàtics o Plantes lobulars tindran afinitat pels ronyons.
o Propietats pancreàtiques per compartir semblances antropomòrfiques (ginseng i mandràgora).
 La mandràgora: Vegetal que degut a les seves semblances amb els homes ( forma i període de creixement, 9 mesos) va ser ràpidament idealitzada i utilitzada com a medicament d’administració dèrmica, anal, nasal o bé vaginal.
o Associada a deesses de l’amor com Venus, Circe (planta de circe a l’Odissea) i , fins i tot, es mencionada a la bíblia (cura esterilitat) degut als seus suposat caràcter excitant sexual i al seu origen, l’esperma d’un home. Fins i tot, era utilitzada com a amulet per conservar vigor sexual després de la mort del faraons egipcis. També va ser utilitzada en bruixeria per provocar enamoraments.
o És tòxica, provoca al·lucinacions que es contrarestaven amb l’opi.
o La seva recol·lecció era especial, i no ho podia fer tothom, degut als mortals o embogidors crits en ser arrabassada del sòl. Per això s’havien de seguir diferents cerimònies; gos, a favor del vent,...
El semblant arrossega al semblant: Es pesava que un semblant nociu podria ser arrossegat per un altre semblant, que ens resultaria beneficiós. Ex: en casos de diarrees cal ingerir algun material groc per així expulsar el semblant nociu que provoca la diarrea.
Avui dia encara es conserva aquesta idea des del galenisme d’acord amb els medicaments purgants.
Història de la Farmàcia 5  La causa de la malaltia és alhora el remei: Era pensat que tractant correctament el causant del mal ens podria ser profitós (anticipació vacunes). La paraula farmàcia prové del grec pharmakon que significa verí i medicament al mateix temps. D’aquí que el símbol de la farmàcia fos la copa d’Hygnea amb la serp ( el verí de la serp es perjudicial però, en dosis ínfimes i si es ben tractat ens pot resultar beneficiós).
o Triaca i mitrat: conten carn de la serp que ens ha intoxicat.
o Tarantisme: intoxicació pel verí d’una taràntula era curada mitjançant balls semblants als moviments de la taràntula.
o Contra mossos de cans rabiosos cal menjar el fetge d’aquest animal.
Epilèpsia simbòlic En l’antiguitat clàssica, l’epilèpsia era una malaltia sagrada provocada per la possessió demoníaca que, d’acord la teoria dels senyals, els epilèptics eren associats amb la nit, les cabres, la lluna i la nit. Així, els malalts van ser menyspreats i maltractats.
El diagnòstic consistia en un beuratge a base de banya de cabra cremat que, segons la teoria homeopàtica de que el semblant arrossega el semblant, havia de manifestar un atac epilèptic en consumir-lo.
El tractament es basava en la tercera llei homeopàtica, el causa malaltia es capaç de curar-lo. Per això , causa eren espasmes s’havia de consumir sang de gladiadors agonitzants, de criminals ajusticiats o la pròpia sang.
Degut a la seva religiositat, hi ha molts de sants protectors dels epilèptics en les diferents religions.
Malgrat aquesta concepció no sempre va ser concebuda com una malaltia de possessió demoníaca sinó que Hipòcrites la va qualificat de desequilibri mental.
Oniroterapia Considera que, en els somnis, una persona pot posar-se malalta o curar o A l’antiga Grècia: Els malalts recorrien als temples d’Asclepi déu de la medicina per ser curats. La terapèutica consistia en esperar als temples d’aquet fins que alguna nit, Asclepi, se’ls aparegués en somnis = curació. Malgrat que es difícil de creure funcionava. Es creu que s’activaven processos psicològics que provocaven una millora en el malalt.
o En comunitats indígenes de l’Amazones: els nadons, en anar a dormir, eren coberts amb unes xarxes per evitar que els esperits dolents els perjudiquessin però, i alhora, aquestes xarxes permetien el pas dels sants, déus,...
Així, es va pensar que alguns Déus com Asclepi, Jesus, Jehovà,.... eren capaços de curar.
Història de la Farmàcia 6 Tema 4. L’aurora de la farmàcia tècnica Aproximació a les grans civilitzacions Com a conseqüència de la incapacitat de la medicina arcaica per a explicar les malalties han sorgit diferents explicacions de tipus transcendentals o sagrades. Així, les concepcions fisiopatològiques (concepció de malaltia i medicament) sempre han estat lligades a fonaments religiosos. Malgrat això, aquestes concepcions no han impedit en cap moment el desenvolupament de certa tecnologia per a elaborar medicaments. La farmàcia sempre ha estat mínimament tècnica. Aquest nivells tècnics assoliran màxims en les grans civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte, la farmàcia assolirà la categoria d’art.
MESOPOTÀMIA Farmàcia tècnica A mesopotàmia trobem el primer pas endavant pel que fa a les concepcions fisiopatològiques. Així, malgrat que algunes malalties seran explicades per mitjà de influències d’esperits i dimonis, altres, adquiriran explicacions completament naturals (conjuntivitis = sequedat ulls). Així, els medicaments seran preparats per una farmàcia que deixarà de ser un saber màgic (xamà) i es convertirà en una art molt desenvolupada tècnicament que aprofitarà els recursos naturals.
Tabletes farmacèutiques, la ciència de les llistes Aquest gran desenvolupament acaparava uns enorme coneixement. Així, per deixar constància en un món sense paper i bolígrafs s’utilitzà les tècniques cuneïformes (tables de fang) i laconistes (tables de pedra). La dificultat que suposava escriure amb aquestes tècniques serà la causa de la concisió dels textos (resums o llistes) mèdics ( amb predomini religiós) i farmacèutics (predomini tècnic) que eren complementats oralment. Així, no es d’estranyar que s’hagi perdut gran part del coneixement.  Ciència de les llistes.
Aquestes tabletes presentaven noms de malalties amb els remeis (bultu) respectius i la forma d’aplicació amb les proporcions corresponents. Ha estat difícil identificar quin remei és quin degut a l’ús de diferents sinònims (noms fantàstics) però, finalment, s’han identificat fins a 250 plantes (roses, tomillo, uvas, higos, opio) medicinals , 120 minerals (sofre, ferro, coure,..) i 180 orgànics (oli, grasses, mel,..) . Tots aquets autòctons o bé procedents de rutes comercials.
Però, no tant sols els medicaments estaven avançats, sinó que les tècniques operatòries i mitjans d’aplicació de remeis també.
Tableta de Nippur: Text mèdic-farmacèutic més antic conservat que divulga d’una manera totalment tècnica els coneixements d’un doctor. Aquesta posa de manifest els coneixements mesopotàmics, els quals seran equiparats als egipcis (més avançats de l’època) i esdevindran influències per a les següents civilitzacions.
L’origen de les malalties i el diagnòstic endevinatori.
Història de la Farmàcia 7 Malgrat que les tabletes que ens ha arribat expliquen l’origen de les malalties des d’un punt de vista religiós, també hi havia explicacions naturals ( conjuntivitis = sequedat, pols ,..).
Això es degut a que els sacerdots guardaven les seves explicacions i les de doctors laics es perdien.
Malgrat aquest nou punt de vista racional, la tècnica metge i farmacèutica es va paralitzar.
Això, va ser degut a les sancions que el codi Hammurabi imposava als metges que practicaven noves tècniques que es desmarcaven de les tradicionals (religioses). Això serà la causa de l’abstenció d’actuació metge i de recorre al diagnòstic endevinador ( empiromancia, lecanomancia, haruspicina, hepatocopia, oniromància, astrologia,... ), determinades condicions impediran una operació.
El codi Hammurabi Abans de Hammurabi es vivia un ambient regit per la venjança (si mates filla jo et mataré la teva). Ara, aquest, imposarà un codi que regularà la vida als seus territoris. Aquest, també regula l’actuació metge amb una legislació que propiciarà l’absteniment.
 Prohibició de la venjança personal: Tots els problemes seran solucionats per uns experts de Hammurabi que imposaran un càstig proporcional al dany = orígens del dret.
 Imposa condicions d’una operació o Previ diagnòstic: es pot o no es pot curar o Honoraris pel metge d’una exitosa operació o Indemnitzacions d’un metge per una fatal operació. (diferents d’un esclau a un home lliure) EGIPTE Civilització funerària Els egipcis creien en la resurrecció  en ressuscitar podran disposar de tot el que s’han emportat a la tomba i han conservat  una tasca fonamental la conservació de les coses més estimades com ara el cos (momificació esdevindrà una art) però també esclaus, objectes i familiars fet pel que s’enterraven amb ells (posteriorment substituïts per figures simbòliques).
Calia que la momificació es dugués a terme abans de complir 10 hores de la mort ja que sinó el rigor mortis impossibilitava el procés.
Resurrecció es donava d’acord el cicle del sol. Així com el sol es sortia, creuava el Nil, descendia, creuava la terra i tornava a sortir (=resucitava), els morts, eren momificats i abocats al Nil el capvespre per a navegar-lo durant tota la nit, ser jutjats i al matí ressuscitar amb l’ascensió del sol.
Malgrat això, no totes les mòmies es tractaven així, sinó que el faraó, Déu Sol, havia de ser preservat i adorat, fet pel que eren enterrats en les piràmides amb els objectes més importants.
Papirs Història de la Farmàcia 8 L’escriptura dels egipcis es basava en els jeroglífics sobre papirs (cyperus papyrus) amb pinzells o bé sobre parets. Aquesta escriptura va ser desxifrada per Champolion en la “piedra roseta”.
Els papirs eren utilitzats per  indicar quan s’havia d’utilitzar un medicament (vs malaltia)  proporcions entre els components del medicament  com preparar els medicaments  com administrar-los Un important exemplar, és el papir Smith. Consisteix en un tractat metge que desenvolupa les malalties des del cap fins als peus explicant-les. Desgraciadament, esta interromput per la columna vertebral.
Papir Ebers Papir que descriu diversos medicament, malgrat que amb noms fantàstics, racionals i tècnics (minerals, vegetals i animals) però que també en descriu alguns típics de la farmàcia arcaica. Exemples:  Orina: utilitzada com hidratant en oftalmologia degut a la falta d’aigua.
 Femtes de ratapinyada en inflamacions de les parpelles degut als seus alts nivells de vitamina A.
 Alguns noms fantàstics com sang de mosca, ull del cel,.. no son més que referències a algunes plantes= Mesopotàmia, predominen els vegetals.
 Medicaments: com nafta, bòrax en col·liris,....
Una civilització avançada; les cases de la vida i la higiene La civilització egípcia va ser la civilització més avançada de l`Època i ho demostra en diversos aspectes:  Higiene: Va ser una civilització que va desenvolupar una important cultura higiènica: o Rentaven les mans i els plats després de menjar o Malgrat que no tenien sabó utilitzaven el natró per a netejar.
o Homes i dones es depilaven o Els sacerdots s’afaitaven el cap o Utilitzaven perfums corporals  Les cases de la vida: Eren institucions estatals properes a temples encarregades de: o Organització del calendari i la protecció màgica de Déu i el Faraó o Va esdevenir el departament d’ensenyament mèdic per mitjà de pràctiques.
Però, no es van limitar únicament a una medicina general, sinó que gràcies als grans coneixements van desenvolupar especialitats mèdiques en l’abdomen, dents, ulls,...
El metge tradicionalista Malgrat aquesta escola i els grans coneixements que tenien, la medicina no va avançar, sinó que es va estancar. Com a Mesopotàmia, el metge estava obligat a practicar la medicina que se li havia ensenyat.
Història de la Farmàcia 9  Si ho feia, no se li podien exigir responsabilitats  Si NO ho feia i fracassava en una operació se’l podia considerar un delinqüent.
Aquesta postura va portar novament com a Mesopotàmia a l’estancament de la medicina. El que realment importava no era curar, sinó practicar la medicina canònica.
L’oftalmologia Degut a la gran quantitat de malalties oculars que es donaven a Egipte degut a les condicions de sequedat, sol i pols, es va desenvolupar una disciplina específica de la medicina dedicada als ulls, l’oftalmologia.
Els medicaments més populars van ser col·liris, pomades, polvus,...
 Cataractes: nafta  Conjuntivitis: mel, òxid de coure,..
 Ceguera: injectaven per l’orella una massa a base d’ulls de porc ja que es pensava que hi havia una comunicació entre els ulls i les orelles.
 Ceguera d’un Faraó: Orina d’una dona que només hagi tingut relacions sexuals amb l’home.
Destaca la utilització d’un tipus de col·liri en funció de l’època de l’any i del moment de la seva preparació ja que podien ser preparats o bé a casa pel malalt o pel metge.
Novament trobem la presència de la religió en la medicina en la divinitat Thot la qual la representarà. Se li atribuirà aquest símbol perquè es considerava que havia reconstruït l’ull trencat d’Horus, l’Oudjat. Posteriorment, l’Oudjat esdevindrà un amulet.
Thot serà tractat coma divinitat de la medicina, però, els oftalmòlegs es posaran sota la protecció de Douau Embalsamament Degut a la creença en la resurrecció i en la perdurabilitat del cos en l’altra vida es va desenvolupar una elaborada tècnica i reglamentació legislativa en vers la conservació del cos.
 Legislativament: herència ⇔ hereus havien procurat la millor momificació possible pel difunt. Així, tothom era momificat però, la qualitat del procés depenia del poder econòmic del difunt.
Degut a que la gent rica acostumava a momificar-se i envoltar-se dels objectes més apreciats (joies, or,...) es va haver de desenvolupar les piràmides faraòniques per a construir en elles tombes laberíntiques per evitar que es fossin saquejades.
Momificació Els egipcis van ser una cultura puntera en el tractament del cos per a preservar-lo però, mai el van arribar a conèixer bé anatòmicament. Així, malgrat la gran quantitat de momificacions que van fer sempre el van descriuen fantasiosament (46 tubs als cor) fet que posa en evidència que era un procés religiós no mèdic: Procés:  Rentat del cadàver Història de la Farmàcia 10    Buidar-lo de totes les vísceres i matèria putrefactiva.
o Buidar el crani i rellenar-lo de resina fluida o Incisió a l’abdomen per evacuar les vísceres abdominals, secar-lo i perfumarlo.
Tancar el cos (incisions i orificis naturals) amb cera fusa i vendar-lo amb veles de vaixell (travessia del Nil i resurrecció).
Neteja de les vísceres amb vi i espècies per a guardar-les dins els vasos canopis.
Història de la Farmàcia 11 Tema 5. La terapèutica de l’època clàssica (de les proporcions harmòniques) L’època clàssica és l’escenari on s’abandonarà la farmàcia arcaica dominada per deus i dimonis.
En l’època clàssica la filosofia, la medicina i la farmàcia estaven molt lligades. Així, mentre els filòsofs es proposaven descobrir que es el que fa que la natura sigui com és i el motiu del seu canvi, els metges, influenciats per aquests pensament, ho aplicaran però en el cos humà = filòsof del cos humà.
La teoria proposada per Empèdocles sobra la seva concepció de la natura tindrà gran repercussió en el món medico-farmacèutic ja que en base aquesta diferents escoles proposaran el seu model humà en base al qual basaran les seves concepcions fisiopatològiques.
Pel que fa a dita teoria, concebia la natura com un equilibri entre 4 elements; aigua, terra, foc i vent. Models que en derivaran.
1. Alcmeó de Crotona: Metge que suposarà que el cos humà esta compost per l’equilibri entre els 4 elements d’Empèdocles. A més, introduirà el concepte d’eucràsia (equilibri entre els 4 que dona salut), discràsia (desequilibri dels 4 que donarà una malaltia) i isonomia que s’ha d’entendre com igualtat. Aquest últim es caracteritza per la seva posterior extensió en política i societat que significarà igualtat de tots davant la llei.
2. Hipocratisme (teoria humoral): doctrina recollida al “Corpus Hipocraticum” i creada, malgrat que atribuïda a Hipòcrites, per l’escola Hipocràtica (alumnes i participen però firmen com Hipòcrites).
Pel que fa a la seva doctrina, com Empèdocles, consideren que la natura esta composta per aquests 4 elements però, no el cos humà. Aquest està compost per 4 humors, representants dels 4 elements, als quals els hi atribueixen una qualitat (no considera tots els humors bons ja que la bilis negra, freda i seca, es associada a les característiques de la mort).
Pel que fa a les concepcions fisiopatològiques, per una banda, la salut serà la conseqüència d’un doble equilibri; intern o humoral i extern o cos-medi (alimentació, higiene,...), per l’altra banda, la malaltia serà el desequilibri humoral.
El metge hipocràtic es caracteritza per ser de família i la seva prudència.
Consideraven que com que la naturalesa humana tendeix a la salut ells només l’han d’ajudar-la en el moment de cocció i que, equivocar-se poc és molt. Malgrat això, si no es restablia l’equilibri operaven.
Finalment, consideraven que la malaltia seguia un procés: inici, increment, cocció i resolució.
Humor Flema Sang Bilis groga Bilis negra Història de la Farmàcia element Aigua Aire Foc terra qualitat Fred humitat humit calent Calent sec Fred sec 12 3. Galenisme: esdevé de l’eclecticisme de diverses doctrines medico-farmacèutiques de l’època. Aquest es fonamentarà en l’hipocratisme però, a més a més, considera que hi ha 3 esperits que regulen el moviment dels humors dins l’organisme.
Altres doctrines no relacionades amb Empèdocles 1. Pneumàtics: consideren que en els organismes vius hi ha una força vital, el pneuma, que flueix per dins nosaltres. Llavors, serà en funció en la seva fortalesa que es fonamentaran les concepcions fisiopatològiques. Conseqüentment, un pneuma fort donarà salut i un pneuma dèbil donarà malaltia.
2. Metòdica: basant-se en l’atomisme i els pneumàtics, consideren que hi ha un pneuma que flueix per dins l’organisme però, en aquesta cas, la malaltia es deguda a una acumulació d’àtoms que impedirà la fluctuació del pneuma originant una plètora que es manifestarà com una inflamació calent.
Aquests, qualificaran la malaltia segons l’obertura dels porus de la pells com; laxa, estricte i mixta.
Finalment, i pel que fa als medicaments, advocaran per la gimnàstica, massatges,.. i a més a més, inventaran els esparadraps.
3. Empírics: rebutgen tota teoria es basen en l’empirisme. Així, davant uns símptomes administraran aquells medicaments que s’ha vist que han funcionat anteriorment.
Els compiladors Romans Els romans van construir un imperi a partir de la conquesta de territoris nous i la submissió de pobles. Gràcies a que quan conquerien un nou poble no destruïen la seva cultura, sinó que seleccionaven i conservaven el que els interessava, van acumular molts coneixements. Va ser la causa de l’aparició dels compiladors.
La societat romana es caracteritzava per les diferents classes socials. Així, aquells intel·lectuals rics que no treballaven es dedicaven a l’estudi d’aquestes noves civilitzacions per a després compilar tota aquesta coneixement en enciclopèdies.
Cels (llatí) Compilador llatí del 1d.C. que va escriure una enciclopèdia compiladora de tot tipus de coneixement de l’època. De artibus compilava coneixements militars, agricultors, dret, .... i en De remedica els coneixements mèdics.
Aquesta secció de l’enciclopèdia consta de 8 llibres divulgadors de la ciència mèdica basada en l’hipocratisme i l’escola metòdica. Destaca el llibre cinquè ja que està dedicat exclusivament a medicaments.
Discòrdies (romà) Història de la Farmàcia 13 Compilador grec del 1 d.C. metge de les legions romanes que va compilar els materials farmacèutics del seu temps.
La seva obra Matèria mèdica identifica 600 plantes amb dibuixos, divulga les seves propietats i característiques i la seva conservació.
Concepció fisiopatològica La malaltia (desequilibri) es concebuda com un trastorn general que presenta diversos focus. Això, serà la causa de que per a diversos focus “mateixa malaltia” (difer malaltia) s’utilitzi el mateix medicament  acostuma a no tenir efecte.
Les tècniques farmacèutiques Com ja hem dit, la funció del metge era entendre el cos i intentar dominar-lo, en el sentit d’evitar la malaltia  doble tasca: evitar i curar.
 Prevenció: Els metges grecs concedien una gran importància a la dietètica ja que pensaven que una dieta equilibrada rebaixava les possibilitats d’un desequilibri elemental.
 Curació: o Medicació = control del desequilibri  eucràsia o Cirugia: es basava en la expulsió de l’humor pecant o l’excés que provocava el desequilibri. Això es feia per mitjà de tècniques com la sangria, purges, escarcificacions,..
Història de la Farmàcia 14 Tema 6. Galenisme. La triaca En el mon clàssic van sorgir diverses escoles proponent diverses teories sobre el cos, els medicaments,... fet que va fer causar que els metges, davant els mateixos símptomes, proposessin diversos diagnòstics.  Això va causar una gran confusió en el mon de la medicina.
Galè, davant aquesta confusió, es va proposar alliberar la medicina dels dubtes, multiplicitat d’interpretacions i convertir-la en una ciència “tan exacte com la geometria”.
El resultat serà una doctrina mèdica resultant de l’eclecticisme de diverses teories mèdiques de l’època que serà traduït i exportat per a convertir-se en una doctrina global (enciclopedisme i imperialisme).
Aquesta doctrina es fonamentarà en l’hipocratisme però, a més a més, considera que hi ha 3 esperits que regulen el moviment dels 4 humors dins l’organisme.
Humor Flema Sang Bilis groga Bilis negra element Aigua Aire Foc terra qualitat Fred humitat humit calent Calent sec Fred sec Esperits Animal Vital natural Metge: esdevé una persona culta i molt qualificada que intenta aproximar la medicina a una ciència, malgrat això, com l’hipocratisme, contínua fallant.
El medicament: seran polifàrmacs d’acció al·lopàtica fonamentalment vegetals i productes animals ja que ni la tecnologia ni els coneixements permeten tractat elements minerals.
Tecnologia pel tractament: infusions, extraccions aquoses, pílodores,....
a. Classificació medicament: segons el grau d’efectivitat i propietats (càlid, fred, sec, humit).
b. Parts del medicament i. Principi actiu: part amb acció medicinal ii. Coadjunt iii. Excipient: vehicle iv. Correctiu: millora gust c. Virtut (efectivitat): importància de la dosificació, preparació administració per a dotar de més o menys efectivitat  capacitat per poden actuar contra 1,2,3,...
símptomes però, n’hi ha que tenen efectes específics (analgèsics, hipnòtics,...) d. Poc èxit: degut al fracàs serà habitual que es recorri a l’expulsió de l’humor pecant mitjançant sagnies, laxants, vomitants,....
La triaca Polifarmac compost a base de vegetals, productes animals i alguns minerals que sumaven fins més de 70 components que provenen dels tres continents. Els més important son: vi, mel, carn de víbora, sulfat ferrós, opi, La seva preparació era molt difícil de fer i, a més a més, incloïa rituals sagrats.
Història de la Farmàcia 15 Esdevindrà una panacea “cura-lo todo” que fins i tot se li atribuiran propietats que augmenten la longevitat gràcies a unes propietats secretes.
Finalment, degut a la seva dificultat per a preparar-la, la quantitat d’ingredients, l’exotisme d’alguns,... esdevindrà una medicament només a l’abast dels més rics, fet pel que esdevindrà un negoci.
Història de la Farmàcia 16 Tema 7. Farmàcia medieval: Bizantins, Àrabs i Llatins La farmàcia medieval es situarà cronològicament des del 476 fins el 1453, data de l’inici del Renaixement. Durant aquesta període, la farmàcia es pot dividir en dues branques: àrab i cristiana, la qual conté la bizantina i la llatina.
BIZANCI El cisme de l’imperi Romà va originar l’imperi occidental i l’imperi oriental, Bizantí, amb capital a Constantinoble (Istambul).
Terapèuticament, l’edat medieval bizantina es caracteritza per la repetició dels principis procedents medico-farmacèutics de l’època clàssica, Grècia i Roma, establerts per Dioscórdies, Hipòcrates i, majoritàriament, Galè.
Algunes raons que justifiquen la supremacia del galenisme son:  Medicina global: el galenisme unifica tots els coneixements mèdics fins el moment  Prestigi: es un doctrina molt difícil d’aprendre, fet pel que tan sols uns pocs la dominen  Oribasio: autor que sistematitzarà el galenisme en 16 llibres pedagògics i didàctics que seran utilitzats en les facultats de medicina (4 per any, total 4 anys).
o 1curs: generalitats o 2curs: fisiologia o 3curs: patologia o 4curs: terapèutica Finalment, amb el propòsit de sistematitzar més el coneixement, es resumirà i s’esquematitzaran els 16 llibres d’Oribasio en un Eisagoge.
Esdevindrà una doctrina indiscutida malgrat alguns retocs com ara la classificació alfabètica dels medicaments, sinonímia,.... que perdurà en els anys. Un exemple és l’ensenyament de la universitat de París (1600) que se basen en un llibre del segle XIII escrit per Nicolas Myreposos.
El resultat serà una terapèutica tancada davant els avanços, sobre valorada (no era molt efectiva) , universal i indiscutida.
ÀRAB Malgrat que aquesta civilització, com la bizantina, es fonamentarà en Discòrdies, Hipòcrates i Galè, es caracteritzaran i diferenciaran dels bizantins per l’evolució de la terapèutica que més tard els europeus copiarem. Alguns avanços son: 1. Separació metge-farmacèutic: Divisió realitzada legalment, fins i tot amb lleis, que prohibeixen a un metge exercí la farmàcia.
o El metge diagnostica malalties i recepta medicaments que ell no pot preparar o Farmacèutic “Sandalinis” confecciona els medicaments prescrits pel metge.
1. “Grabadin” o Farmacopea: Estandardització dels processos, proporcions,... d’un medicament sorgit davant la multiplicitat d’aquests que conduïen a l’error.
Història de la Farmàcia 17 2. “Albarelos”: recipient ceràmic decorat més estret pel mig utilitzat per conservar medicaments.
3. Sinonímia 4. Farmàcia hospitalari: es creen farmàcies als hospitals que seran les encarregades de sintetitzar els medicaments receptats pels doctors.
5. Inspectors farmàcia: Persones encarregades de comprovar que tots els farmacèutics compleixin les normes establertes per la farmacopea.
6. Asaig clínic: abans d’homologar un medicament era provat en diferents malalts per a comprovar els seus beneficis o perjudicis.
7. Nova tecnologia: a. Destil·lació b. Manipulació de minerals com S, Hg, Au (utilitzat per fer píldores). ≠ bizantins i llatins utilitzen vegetals.
c. Xarops: utilització del sucre per emmascarar el mal gust dels medicaments.
Textos àrabs Tot aquest saber es va conservar redactat en textos com:  Abulcasis: tracta la tecnologia àrab; instruccions sobre recol·lecció, preparació,....
 Mesué: exposa els seus canons  Cannon d’Avicena: màxima autoritat mèdica de l’edat mitjana però, no es cap innovació, sinó que es un galenisme arabitzat.
Prudència farmacèutica i l’esquema terapèutic La terapèutica prudent reglamentada:  Haver estat provat en animals i en asiagos clínics (en persones)  Identificació del grau de frialdad, calor, humitat o sequedat d’una malaltia i....
 Càlcul del grau del medicament necessari només s’administren medicaments enèrgics en cas de que els febles fallin.
o Tipus de medicaments  Càlids  Freds  Humits  Secs o Relació entra la dosis i la virtut( efecte) del medicament. En funció de la concepció que es te es poden seguir dos esquemes per a determinar la dosis:  Averroes: s’aprofita tota la dosis de medicament fet pel que si la virtut ha d’augmentar aritmèticament la dosis ho ha de fer així  Al kindi: no s’aprofita tota la dosis del medicament fet pel que si la virtut augmenta geomètricament.
Malgrat que en els Àrabs va sorgir una civilització molt avançada, les seves innovacions no van ser ben rebudes en el mon cristià i fins i tot van ser criticades per personatges importants com Servet (descobreix circulació menor de la sang).
Història de la Farmàcia 18 LlATINA Com ja hem dit, es copiaran alguns dels avanços àrabs, malgrat que alguns siguin criticats, com per exemple:  Separació metge-farmacèutic: o Metge: estudis galènics que el doten de gran prestigi i no poden posar cap farmàcia.
o Poticari: comerciant il·lustrat i sense estudis però, ensenyat pel Gremi en l’art fins el 29 anys, data en que serà examinat.
A més a més, es caracteritzarà per una gran influència del cristianisme que es palesa en sants sanadors =(sant Cosme i Damian), verges sanadores, frares farmacèutics i metges,...
Alquimia pensament molt antic que s’adopta a Europa durant l’edat medieval basada en l’idea de que la matèria està composta per S, NaCl i Hg que, a més a més, es proposen crear Au a partir d’altres metalls.
Malgrat que òbviament mai van crear Au, va ser els precursors de la química ja que seran ells els que crearan la majoria d’estris de laboratori, desenvolupar diverses tècniques de sintetitzar diferents noves substancies com per exemple àcids forts.
Esdevindrà la disciplina a partir de la que sorgirà la química com a ciència en el renaixement, a més a més de ser la base del parecelcisme.
Història de la Farmàcia 19 Tema 8. Renaixement. Farmacopeas El renaixement (1435-1600) serà un període en el que els europeus abandonaran les velles tradicions per renéixer en una nova societat. Alguns dels fets que possibilitaran aquest renaixement seran:  Aparició de la impremta: abans els llibres s’escrivien a ma, fet pel que eren lents d’escriure, cars a l’hora de comprar-los i subjectius respecta l’autor. Posteriorment, seran produïts més fàcilment= menys costosos fet que permetrà l’abasta a un públic més ampli.
 Burgesia: aparició d’una nou estament poderós econòmicament que invertirà en el desenvolupament científic.
 Amèrica: gràcies al descobriment d’Amèrica, apareixerà “l’autopista atlàntic” que permetrà la importació de nous aliments i medicaments.
 Gir Copernicà: abolició del model geocentrista per l’heliocentiste.
 Reforma luterana: Els primers catòlics es revelen contra el poder del Papa del Vaticà.
 Humanisme: s’abandona el teocentrisme i l’home passa a ser el protagonista de la vida.
 Renovacions mèdiques: Per primera vegada en segles, el galenisme serà posat en qüestió.
1 Renovació: Anatomia André Vesalio abandona llibres galènics d’anatomia i els substitueix per un cadàver al qual caldrà diseccionar per a estudiar  resultat =7 llibres d’anatomia “De humani corporis fabrica”.
A més a més, canviarà la idea del disecionador: lector passiu  actiu.
Leonadro da Vincci, malgrat que no escriurà cap llibre, elaborar apunts anatòmics per a millorar els seus dibuixos. Ex: home de Vitruvi descriu les proporcions harmòniques d’una persona.
2 Renovació: origen de la malaltia La visió galènica de l’origen de la malaltia, basada en el desequilibri humoral, serà abandonada per la proposada per Fracastoro.
Fracastoro proposarà que l’origen de la malaltia està en una llavor que germina dins les persones causant la malaltia i, que a més a més, aquesta llavor es pot transmetre d’una persona malalta a una sana.
Conseqüentment, la visió del medicament canviarà, ara no es tractarà d’assolir novament l’equilibri humoral sinó d’eliminar la llavor.
Com ja vam dir en el capítol anterior, moltes innovacions europees tenen el seu antecedent en el món àrab. De fet, es diu que aquest es un d’aquests casos ja que segles abans Ibn Khatima ja havia proposat una teoria semblant.
A més a més, també donarà nom una malaltia la Sífilis o malaltia dels francesos. Proposa que es una malaltia d’origen americà, causat per una vida sexual promíscua i medicable amb una vegetal també americà, el Guayaco.
Història de la Farmàcia 20 El tractament consistia en posar un home dins un barril, amb el cap afora, ple d’aigua calenta i Guayaco, a més a més, de tenir prohibit menjar. Així, debilitat l’home fins casi la mort, l’agent microbià moria.
Serà a partir d’aquí que el Guayaco esdevindrà un medicament molt utilitzat, fet pel que mourà molt capital i enriquirà la Casa de Contractacions de Sevilla (Carles V) ja que tenia el monopoli del comerç americà.
3 Renovació: cirurgia reparadora de Pare Després de l’observació que els soldats es curaven millor sense cremar amb oli les ferides de pólvora, proposarà una nova tècnica quirúrgica en la que s’ha de pretendre causar el menor dany al pacient. Serà l’inici d’una cirurgia reparadora en la que el metge repararà artèries trencades, fa ortopèdies,....
4 Renovació: circulació menor de la sang Servet va ser un profund teòleg que es dedicà a l’estudi del moviment de la ànima dins el cos. Així, en un tractat teòleg seu proposarà que descriu un circuit que comença i acaba en el cor passant pels pulmons. Així, per casualitat va descobrir la circulació menor de la sang.
Malgrat el seu caràcter teòleg, va escriure un únic llibre sobre medecina en el qual criticava els xarops proposats pels Àrabs.
5 Renovació: vegetal Gràcies a l’aparició de “l’autopista transatlàntica” molts nous vegetals procedents d’Amèrica arribaran considerats com a medicinals. Ex: tabac, patata, tomàtiga, coca, cacau, Guayaco,.... A més a més, es millorarà la dieta amb els nous aliments.
Nicolas Monarde va escriure una obra que tractava aquests nous vegetals que arribaven del nou mon. X 6 Renovació: Paracelso Paracelso s’oposava al galenisme i, a més a més, acusarà als metges d’actuar en benefici propi. Serà un personatge que es caracteritza per aplicació de l’alquimia a la medicina I. T. humoralista Tres principis hipostàtics + Archeus: l’home no està compost per humors i tres esperits, sinó que està compost de S, NaCl i Hg i un archeus (actua damunt 3 p. hipo per obtenir salut) organisme es un equilibri químic.
II. Medicaments minerals: abandonarà i criticarà els medicaments vegetals galènics (Guayaco = gran polèmica), i optarà per cures populars, Sb, Hg,.... amb els quals intoxicar els pacients.
a. Espagira: les entitats deixen de ser medicinals en la seva totalitat, únicament una part es medicinal, l’arcà o principi actiu, el qual caldrà aïllar mitjançant tecnologia alquímica.
III. Criticarà els metges: per actuar en benefici propi i proposa un nou metge que tracti per passió i amor.
Història de la Farmàcia 21 Malgrat que es basa en la alquímia, n’abandonarà els seus objectius i utilitzarà tota la seva art per dedicar-la a la medicina.
 contradiccions en el món mèdic eclecticisme de paracèltics + galènics = Galenoquímics.
7 Renovació: Yatroquimica Mentrestant els galènics i paracelcistes es barallen, una nova disciplina basada en la química sorgirà. No és més que una escissió dels nous paracelcistes que, adoptaran una postura menys radical que la de paracels i proposaran que l’organisme es un equilibri de substàncies químiques fet pel que els elements hauran de ser químics.
Malgrat la innovació, no s’arribarà a una terapèutica més fiable, sinó que obtindrà els mateixos èxits que els galenistes i paracelcistes.
8 Renovació: Farmacopeas Davant la diversitat de maneres de preparació, preus i ingredients dels medicaments, va sorgir la necessita d’establir unes pautes, obligatòries per a tota una regió, per a que així, tots els farmacèutics preparessin el mateix medicament. Serà durant el renaixement que basant-se en els grabadines àrabs sorgiran les farmacopees com a reguladores de l’activitat farmacèutica.
Resultat; aparició de llibres on es defineixen procediment, proporcions, ingredients, preus,....
 Concòrdia de Barcelona de 1511.
A més a més, per a assegurar-se de que la llei es complia, es van crear diversos òrgans reguladors:  Tribunal de la inquisició  Organització sanitària central Història de la Farmàcia 22 Tema 9. Barroc (la ciència experimental): segle XVII Segle en que apareixen els pilars de la ciència moderna, aquella basada en la quantificació de l’experiment, i que tindrà la seva màxima esplendor en el segle XIX.
 Aparició d’acadèmies i societats científiques que permetran la divulgació de les primeres innovacions  Aparició d’una nova tecnologia; termòmetre, baròmetre, microscopi, telescopi,....
 Mètode de quantificació de l’experiment: Galileu proposarà un mètode que propiciarà l’aparició de la nova manera de fer ciència, tot es quantificarà.
o Observació o Formulació d’hipòtesis o Demostració matemàtica o Formulació d’una llei Innovacions  Robert Boyle: químic escèptic1 o Refuta 3 principis alquímics i 4 elements d’Empèdocles.
o Proposa nou concepte, element, que seran les entitats mínimes de la matèria.
o Qualsevol cosa es pot transformar en qualsevol altre.
o Crea molt material de laboratori.
 Defineix així les bases d’una nova disciplina científica, la química.
 Boerhave: desacreditarà l’alquimia demostrant que el seu fonament, la transmutació dels metalls gràcies a la destil·lació, és impossible. Ho farà destil·lant 888 vegades mercuri i demostrarà que segueix sent mercuri.
 William Harvey: iatromecànic 2que proposarà: o La sang surt del cor, descriu un circuit i hi torna  circulació sanguínia.
o Quantificació de les pulsacions per minut del cor o Quantificació sang que surt del cor en cada pulsació o Repercussions en l’aparició de les transfusions i injeccions.
o Influencia de l’aristotelisme el porta a establir similitud entre el cor i el sol. No sol =no vida no cor= no vida (el cor es el centre del microcosmos humà).
 Van Helmont: iatroquímic3 (explica l’organisme a partir de reaccions químiques).
o Va quantificar la quantitat d’aigua que necessita una planta per a créixer.
 Thomas Willis: iatroquímic que va estudiar l’acció dels medicaments en la sang i el tub digestiu.
 Santorio: quantificarà la transpiració diària d’una persona. Per realitzar aquest experiment crearà la primera bàscula.
Galenisme vs iatroquímica; metge i farmacèutic eclèctics Científic escèptic: científic que dubta de tot el que no ha estat demostrat.
Iatromecànic: disciplina que considera l’organisme com una màquina regida per les lleis mecàniques.
3 Iatroquímic: disciplina que explica l’organisme com un equilibri de substàncies químiques.
1 2 Història de la Farmàcia 23 Conseqüentment a l’aparició d’aquesta nova manera de fer ciència, es va instaura una nova doctrina medico-farmacèutica a l’Europa del segle XVII oposada al galenisme. Va ser l’inici de les contínues disputes entre galènics i iatroquímics que intentaven imposar el seu sistema.
El resultat va ser la síntesis eclèctica que van fer els metges davant els avantatges de cada teoria. Això, va ser la causa de que receptessin ambdós tipus de medicaments la qual cosa va obligar als farmacèutics a dominar ambdues tècniques. Els boticaris van esdevenir químics.
Malgrat això, els medicaments continuaran sent els del renaixement (cal dir quins i no això).
Figures iatroquímiques  Nicolas Lemery: escriu la farmacopea universal  Felix Palacios: serà considerat el renovador de la farmàcia espanyola i ha traduït a N.
Lemery  Zapata: metge jueu defensor, a espanya, dels antimonials.
Neohipocratisme Thomas Sydenham es posicionarà en contra de tota doctrina mèdica que mostra l’art a les universitats i mitjançant llibres i optarà pel retorn al metge hipocràtic. Proposa que el metge ha d’estar al costat del malalt i observar-lo per esbrinar el que té, s’ha de basar en la simptomatologia i la seva evolució.
Història de la Farmàcia 24 Tema 10. La il·lustració: segle XVIII Context històric Al segle XVIII arriba la il·lustració del ciutadà. Gràcies a la revolució francesa i l’expansió dels ideals republicans, s’aboleix el sistema social antic instal·lant així un nou ordre social de ciutadans cultes i no marginats:  Enciclopedisme: comença la divulgació de tota classe de coneixement per treure el poble de la ignorància.
 Millora de la salut pública: segons Johan Peter Frank, la millora en les condicions higièniques socials es clau per aconseguir una societat sana. Així, l’estat començarà una sèrie de reformes per acabà amb l’alcoholisme, la sífilis, tuberculosis, barris insalubres, ...
o Aquest objectiu va ser la causa de l’aparició d’una administració sanitària a espanya compost  Real junta superior governativa de la facultat de farmàcia (1800)  Establiment d’ordenances que regulen els estudis farmacèutics, sancions, farmacopees,...
 Popularització dels remeis secrets.
Revolucions científiques 1-Sammuel Hanneman; homeopatia Transformarà la homeopatia simbòlica en una ciència farmacològica. Deixant de banda tota l’associació la forma, el color,.... i les substituirà per l’observació de que una substancia que produeix, en dosis elevades, uns determinats símptomes, en quantitats infinitesimals ajuda a combatre els símptomes.
 observacions ell va realitzar amb quina.
 Significa introducció medicaments homeopàtics.
2-Química il·lustrada; Lavoisier Personatge adinerat gràcies a les seves rentes que li van permetre obtenir el millor laboratori de l’època on farà les seves investigacions.
 Matèria ni es crea ni desapareix: descobreix que en una reacció química hi ha el mateix pes abans i després de la reacció química. Això el va permetre acabar amb el flogisme que considerava que durant la combustió el flogisme (capacitat combustió) era expulsat a l’aire = pesada posterior havia de ser menor.
 Elements: en descobreix diversos de nous i demostra que l’aigua i l’aire son composts.
 Inici estereoquímica: síntesis de medicaments basats en les reaccions que es donen en els organismes.
3-Príncep de la botànica; Linne Història de la Farmàcia 25 Introdueix la classificació binomial de les plantes basada en les característiques morfològiques dels aparells reproductors i principis actius per a classificar-les en gènere i espècie.
 el boticari del segle XVIII Degut a la introducció dels nous conceptes químics i la incorporació de noves plantes de Linné, de les quals moltes tindrien propietats medicinals, els farmacèutics van haver d’adquirir coneixements químics i botànics per a poder preparar tot tipus de medicament.
Serà en aquesta època que les plantes adquiriran gran importància en la medicina fet pel que es començarà a organitzar expedicions per descobrir noves i millors plantes. Ex: Jose Celestino Mutis.
4- L’aparició de les vacunes; Jenner Malgrat que aquesta té els seus antecedents en les inoculacions orientals, Jenner s’adonarà que les persones que treballen en vaques infectades per la verola esdevenen resistents a la verol dels humans, la que acostumava a ser mortal.
Posteriorment, provarà la seva teoria gràcies a l’experiència d’inocular limfa d’una vaca a un nen que esdevindrà resistent a la verola Malgrat que serà molt criticat, la gent començarà a ser vacunada. Pel que fa espanya, fins i tot es van realitzar expedicions a les colònies americanes per vacunar els indígenes.
Història de la Farmàcia 26 Tema 11. Segle XIX; el segle de la ciència Marc històric 1. Industrialització: Degut a l’alta producció, la velocitat i l’abaratiment dels costs, totes les produccions s’industrialitzaran. Així, apareixeran els laboratoris farmacèutics que produiran medicaments que després vendran als petits comerciants. Aquesta serà causa de la substitució de les costoses fórmules magistrals per unes formes industrials i més barates.
2. August Comte: proposarà un nou pensament, el positivisme. Segons aquet hem de deixar de banda totes les percepcions subjectives i basar-nos amb el que observem.
Pensament adoptat per Claude Bernard en el seu mètode experimental que portarà a acabar amb tot allò no demostrable empíricament.
3. Apareix la farmàcia com estudis universitaris 1845 4. Aplicació de la ciència a la vida: neodarwinisme politico-econòmic: els més adaptats sobreviuen i els menys adaptats cauen (no hi ha que ajudar-los). Altres també o pretendran fer com ara Karl Marx amb el marxisme.
Descobriments científics 1. Claude Bernard: aplica el positivisme d’August Comte a la ciència mèdica. Els metges hauran de deixar d’explicar subjectivament (a partir d’humors) els símptomes i ser objectius basant-se el que observen i amb la fisiologia dels éssers vius.
Serà degut això que hauran d’abandonar la clínica i anar al laboratori per estudiar la fisiologia. S’inicia així el camí cap al determinisme mèdic d’acord el qual el doctor explicarà els símptomes en funció del funcionament de les persones. = FI DEL GALENISME 2. Descoberta de la composició de la matèria: l’element deixarà de ser l’entitat mínima i apareixerà la teoria atòmica.
3. Descoberta de la composició de la vida: els éssers vius ja no seran un conjunt d’humors o elements sinó que tots estaran constituïts per una entitat mínima, la cèl·lula  apareix al teoria cel·lular proposada per Schwan i Scheleiden.
a. Antecedents: i. Goethe ja havia proposat que tots els éssers vius deriven de la mateixa unitat.
ii. Bichat: va proposar que els éssers vius estan formats per teixits.
b. Ramon i Cajal: es pensava que els humans estaven formats per cèl·lules però no el sistema nerviós. Serà Ramon i Cajal qui demostrarà que també hi està.
c. Virchow: Proposarà que l’origen de la malaltia està en els trastorns cel·lulars= Patologia cel·lular.
4. Charles Darwin proposa la teoria de la selecció natural com a explicació per a l’evolució de les formes inferiors a les superiors relacionant així tots els organismes.
Teoria que posteriorment serà reforçat amb l’aparició de la genètica que serà Història de la Farmàcia 27 utilitzada per explicar que el més fort ha de transmetre, a les pròximes generacions, el codi genètic fort.
5. Teoria microbiana: a. Koch: Escriu un llibre exposant quins passos s’han de seguir per identificar el microorganisme causant d’una malaltia b. Pasteur: Científic que esdevindrà la culminació del període aportant la teoria microbiana. Aquesta esdevindrà els fonaments de tota la posterior prevenció(vacunes) i curació(antibiòtics).
i. Estudiarà les fermentacions dels organismes.
ii. Desacreditarà la generació espontània: la vida no es crea.
iii. Pasteurització: mètode d’eliminació de gèrmens.
iv. Descobreix vacunes (proposa utilitat basant-se en la teoria microbiana): ràbia i anticarbunco fet que iniciarà una carrera per a prevenir les malalties.
v. Identificà l’estreptococ de la febre puerperal. (mata dones durant el part) c. Repercussions: serà la causa del desenvolupament de mitjans per combatre els microbis.
i. Antisèpsia i sèpsia: mitjans per prevenir i atacar els microorganismes. Semmelweis descobrirà el clorur càlcic com antisèptic que farà més segures les cirurgies.
ii. Quimioteràpia: comença la recerca farmacològica dels fàrmacs específics per acabar amb els microorganismes que culminarà amb les “Bales màgiques”.
Ex: Ehrlich desenvolupa els arsenicals per acabar amb la sífilis.
Història de la Farmàcia 28 Tema 12. Els nous medicaments Conseqüentment als descobriments del segle XIX (t. microbiana, t. atomista i cel·lular, darwinisme,...) les concepcions fisiopatològiques canviaran. A més a més, apareixeran nous tipus de medicaments.
Indústria farmacèutica gràcies a la investigació duta a terme per la indústria, instituts d’investigació i universitats, apareixeran nous medicaments a partir de la síntesis d’alcaloides com ara la narcotina, cafeïna, morfina,...
 Pelletier i Caventou destaquen pel descobriment de la quinina, estricnina i la clorofil·la (alcaloides).
Antisèpsia i sèpsia  Semmelweis: observarà que els parts realitzats en els hospitals tenen un major índex de mortaldat que els realitzats a casa. Proposarà que la causa es que els doctors que intervenen en el part, havent estat en contacte amb altres malalts, esdevenen una font d’infeccions que acaben amb la mare.
Finalment, proposarà la utilització de clorur càlcic com a antisèptic per a tots els doctors abans de qualsevol operació.
 Joseph Lister: com Semmelweis, advocarà per l’esterilització dels utensilis d’un operatori. En el seu cas, proposarà utilització de l’àcid fènic i l’esterilització del catgut (punts).
Analgèsics i antipirètics  James Young Simpons: proposa la utilització d’analgèsics durant les intervencions, com per exemple el part, d’analgèsics per evitar el dolor. Malgrat que li costarà grans crítiques per part de l’església, advocarà pel cloroform. Aquesta disputa acabarà quan la reina d’Anglaterra decideix utilitzar-ne en el seu part.
 Aspirina: Després d’anys de tractament de l’escorça del Salix alba en diversos estudis, el 1897 Félix Hoffman, treballant pels laboratoris Bayer, acetilarà l’àcid salicil i obtenint la fórmula definitiva de l’aspirina, àcid acetilsalicílic.
En els anys següents, s’investigaran i es comprovaran les seves propietats com antipirètic i analgèsic gràcies a la capacitat per alleujar  Dolors lleus i moderats de diferent origen  Protecció cardiovascular  Inflamacions articulars Cal dir que l’escorça de salze blanc ja era utilitzat com antipirètic per Hipòcrites basant-se en la teoria de les senyals. Els hipocràtics observaven que l’arbre tenia certa tendència humida fet pel que l’utilitzaven per malalties flemàtiques (febre).
Història de la Farmàcia 29 Malgrat que també es sintetitzaran altres analgèsics com antipirina i salicilats no tindran la mateixa repercussió que l’aspirina.
Història de la Farmàcia 30 ...