Tema 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiologica
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA Tema 7: Control nerviós del moviment 7.1 Organització de la funció sensoriomotora Moviment reflex Respostes ràpides, estereotipades i involuntàries, controlades per Es que les originen Moviment voluntari Té un objectiu, no necessita de la presencia d’un E extern que el provoqui i la seva execució millora amb la pràctica Patrons motors rítmics Combinació d’actes voluntaris i reflexes Quins són els passos a seguir quan volem realitzar un moviment de forma voluntària? - PLANIFICACIÓ  Si volem agafar un ascensor, primer hem de prémer el botó (objectiu), i per fer això ens calen senyals sensorials visuals i propioceptives.
- PROGRAMACIÓ  De tots els moviments possibles per, finalment, prémer el botó hem d’escollir el programa motor òptim emmagatzemat ( experiència).
- EXECUCIÓ  S’envia informació sobre la força i direcció del moviment a realitzar i s’executa.
Com s’organitzen i quines són les àrees cerebrals involucrades en aquests processos? 1 FISIOLOGIA PLANIFICACIÓ Cortex associatiu ( CPP i CPF) PROGRAMACIÓ Ganglis basals ( selecció de programes motors) EXECUCIÓ M1 ( ordres d’execució de moviment i contracció muscular) AMS ( programació) APS ( programació) 2 FISIOLOGIA Entre programació i execució trobem el cerebel que la preparació i correcció de patrons de moviment.
Escorça cerebral Àrees motores Tàlem córticobulbars Ganglis Basals Tronc de l’Encèfal Cerebel Extrapiramidal s Medul·la espinal Motoneur.
Feedback sensorial 7.2 Sistemes efectors: els músculs Els músculs esquelètics són els que fan possible el moviment de les parts del cos.
Estan subjectes als ossos mitjançant els tendons.
3 FISIOLOGIA Organització del múscul esquelètic: feedback sensorial Un múscul està format per fascicles de fibres musculars. Un fascicle individual està format per fibres o cèl·lules musculars. Les cèl·lules o fibres estan formades per miofibril·les, les quals són estructures amb aspecte de bastonets que es perllonguen per tota la fibra muscular i que contenen unes unitats que es repeteixen: els sarcòmers Els sarcòmers són les unitats contràctils de la cèl·lula muscular i contenen filaments d’actina ( prims) i miosina ( groixuts). Es a dir permeten la contracció i relaxacio dels musculs.
La unió neuromuscular Des de l’escorça cerebral o la medul·la s’envien impulsos nerviosos (potencials d’acció) per produir la contracció d’una fibra muscular.
El potencial d’acció es propaga per la motoneurona i arriba als seus botons terminals.
La senyal per a la contracció del múscul travessa una sinapsis (la unió neuromuscular) entre la motoneurona i la fibra muscular.
La unió neuromusucular: CONTRACCIO MUSCULAR 4 FISIOLOGIA Explicació: Quan el potencial d’acció arriba per l’axó de la motoneurona a la unió neuromuscular, s’allibera acetilcolina a l’espai sinàptic. Això produeix l’obertura dels canals receptors nicotínics, entra Na+ ala celula muscular i produeix una despolarització ( potencial de placa) , fa que entri Ca++ i s’activa la fibra muscular que produeix la contracció del múscul.
Base molecular: Desplaçament dels filaments d’actina i miosina, disposats en files paral·leles superposades La contracció muscular es produeix quan els filaments d’actina i els filaments de miosina llisquen els uns sobre els altres.
Es produeix un escurçament muscular 5 FISIOLOGIA   Esclerosis lateral Amiotròfica: Paràlisi muscular progressiva per degeneració i mort de motoneurones Miastenia gravis ( malaltia autoinmune): debilitat muscular produida per anticossos que bloquegen o alteren receptors nicotinics ( unió neuromuscular) 7.3 Control de les respostes reflexes Els reflexons constitueixen el nivell més simple d’integració sensoromotora.
Molts reflexos están controlats automàticament a nivell medul·lar.
Un réflex molt senzill és el monosinaptic d’extensió que involucra una única sinapsi.
La majoria de reflexos son postsinaptics, com el réflex flexor de retirada.
Reflex monosinàptic d’extensió (miotàtic) Quan es colpeja el tendó del quàdriceps es produeix l’estirament de les seves fibres extrafusals i intrafusals El fus muscular (fibres intrafusals) envia impulsos nerviosos a la medul·la espinal a través de neurones aferents Aquestes neurones sensorials sinapten (a la banya ventral de la substància grisa medul·lar) amb motoneurones alfa, que produeixen la contracció del múscul i, per tant, l’extensió de la cama Permet aguantar un pes posat a la mà de manera sobtada. Quan el pes provoca l’estirament del braç, la contracció reflexa del bíceps produeix el moviment contrari, la flexió del braç Manteniment de la postura. Quan un canvi de postura provoca l’extensió dels músculs bessons, la contracció reflexa del mateixos produeix el moviment en sentit contrari El reflex monosinàptic d’extensió serveix també com a base de reflexos polisinàptics. Inhibició recíproca de músculs flexors i extensors Les neurones aferents del fus del múscul agonista inhibeixen les motoneurones del múscul antagonista, a través d’interneurones inhibitòries medul·lars (el múscul antagonista es relaxa) Reflex flexor de retirada Si ens punxem un peu, s’activen receptors sensorials cutanis i les fibres sensorials aferents porten informació a diferents segments medul·lars Aquestes neurones sensorials sinapten amb interneurones excitadores, als diferents nivells de la substància grisa medul·lar 6 FISIOLOGIA Això activa diverses motoneurones alfa, les quals controlen l’activitat dels diferents grups musculars implicats en el moviment de retirada 7.4 Control cerebral del moviment Planificació i execució del moviment per l’escorça cerebral: 7 FISIOLOGIA Escorça motora : - Escorça motora 1aria (M1)  Ordres per l’execució (Quan) - Escorça premotora i motora suplementària (APM i AMS)  Programació (Com) Escorça d’associació : - Escorça parietal posterior  Planificació (perc. Espacial, cos) - Escorça prefrontal  Planificació (Què) Escorça motora primària: Àrea 4 de Brodman, localitzada a la circumvolució precentral del lòbul frontal, per davant del solc central Rep informació del nucli ventrolateral del tàlem, l’escorça somestèsica i de l’escorça motora secundària Lloc d’origen del 40% de les fibres dels fascicles piramidals (o corticoespinals) Les neurones d’M1 envien informació a motoneurones, i reben informació aferent des de la medul·la espinal (retroalimentació).
Cada neurona d’M1 pot enviar informació a diferents cèl·lules musculars L’estimulació de zones concretes, comporta moviments de parts contralaterals del cos (W.Penfield) M1 presenta una organització columnar (cada columna innerva músculs sinèrgics) i somatotòpica (Homuncle motor) Es important per l’execució d’accions motores complexes. M1 no origina programes motors sinó que integra inputs que permeten l’execució del moviment Les lesions d’ M1 provoquen paràlisi parcial en el costat contralateral a l’hemisferi lesionat Organització somatotòpica (contralateral i invertida): Fascicles corticoespinals i humuncle motor Les proporcions de l’homuncle motor revelen la grandària relativa de les representacions a l’escorça M1 de les diferents parts del cos Aquestes representacions varien en proporció directa a la complexitat i precisió dels moviments fets per la musculatura 8 FISIOLOGIA Les representacions motores a M1 varien com a conseqüència de l’entrenament Ganglis basals El sistema ganglis basals-talamo-cortical constitueix un circuit en el que la informació circula des de l’escorça fins als ganglis basals i al tàlem, i després de nou cap a l’escorça (sobretot cap a l’AMS) La principal funció d’aquest circuit és seleccionar programes motors, activant determinades seqüències de moviments i inhibint-ne d’altres Es una funció de modulació de patrons d’activitat iniciats en altres circuits, participant en l’amplitud, rapidesa i direcció del moviment Són importants per l’execució de moviments influïts per records Lesions: Parkinson, Huntington...
Cerebel Participa en el control de la postura i l’equilibri i en alguns reflexos i també en el moviment capulls.
Control i coordinació de moviments precisos o seqüencials, en particular moviments ràpids i repetits que s’acaben automatitzant Compara els moviments que es desitgen fer amb els que s’han fet (feedback) i envia instruccions correctores Anàtomicament correspon al lobul floculonodular. Rep informació del sistema vestibular i inputs visuals.
Lesions: problemes per mantenir la postura i l’equilibri, hipotonia, atàxia (pèrdua coordinació: seqüència, cronologia moviments), alentiment i descomposició del moviment, tremolors...
Organització de l’escorça motora primària: Una neurona inerva diferents músculs i controla la força i direcció. Els músculs innervats produeixen un moviment determinat (sinèrgic).
Un múscul rep inputs de varis punts del còrtex, i per tant, participa en moviments diferents.
9 FISIOLOGIA Tractes corticoespinals o piramidals: control del movimient voluntari 10 FISIOLOGIA Àrea premotora (APM) i àrea motora suplementària L’escorça motora també inclou l’àrea 6 de Brodman. Aquesta regió es pot dividir en dues regions funcionalment diferents: - Àrea Motora Suplementària (AMS) - Àrea Premotora (APM) L’AMS i l’APM, conjuntament amb el cerebel i els ganglis basals, generen els programes motors, especificant la seqüència precisa de contraccions musculars requerides per assolir els objectius motors Les seqüències motores que integren els diferents programes motors s’aprenen i es milloren amb l’ús repetit Les lesions poden ocasionar apràxia motora, un dèficit en la realització del moviment malgrat que no hi ha paràlisi associada Àrea Motora Suplementària (AMS): És la regió medial de l’àrea 6 de Brodman.
11 FISIOLOGIA És bàsica per a l’organització de la seqüència temporal del moviment.
Les neurones de l’AMS innerven les unitats motores distals, essent necessàries per la coordinació dels moviments de les mans.
Es relaciona amb la selecció dels moviments en base als senyals generats internament, sense necessitat de presència d’estímuls sensorials externs.
Àrea Premotora (APM): Regió lateral de l’àrea 6 de Brodman.
Les neurones de l’APM innerven les unitats motores proximals.
S’activa sobretot durant la preparació del moviment, i es relaciona amb la intenció de realitzar determinats moviments seleccionats en base als senyals sensorial externs L’APM ajuda a organitzar els moviments en l’espai seleccionant seqüències apropiades dins dels diferents programes possibles.
Escorces associatives Les àrees associatives que més influeixen en l’acció motora són el còrtex parietal posterior (CPP) i el còrtex prefrontal. En conjunt, aquestes àrees planifiquen el moviment voluntari i, per tant, participen en les conductes necessàries per assolir els objectius plantejats Escorça parietal posterior (B5 i B7): Rep informació de l’escorça somestèsica primària (S1) i integra informació visual i auditiva.
Proporciona informació sobre la localització del cos en l’espai i dels objectes amb els que es vol interaccionar. Aquesta informació és necessària per a la planificació del moviment voluntari.
Còrtex prefrontal: Rep informació del CPP i d’altres àrees associatives.
Presa de decisions i anticipació de les conseqüències de l’acció.
RESUM Planificació i execució del moviment per l’escorça cerebral 12 FISIOLOGIA 13 FISIOLOGIA 14 ...

Tags:
Comprar Previsualizar