TEMA 1 - Regne Unit (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona POLÍTICA COMPARADA II 1 Júlia Mumany Pesarrodona 2 Tema 1: Regne Unit INTRODUCCIÓ El britànic és considerat l’últim sistema medieval d’Europa, ja que encara té una cambra parlamentària d’aristòcrates (Cambra dels Lords) i no té una Carta Magna. En la Cambra dels Lords hi ha: bisbes i arquebisbes de l’església anglicana, pars vitalicis creats el 1958 i els jutges del tribunal suprem. Des de la fi del segle XVIII ha perdut la major part del seu poder front a la Cambra dels Comuns, sobretot destacant-ne la reforma de 1911 i 1949 en la qual es preveu la reducció del seu dret a vet per dos anys sobre les lleis aprovades per la Cambra dels Comuns.
Va ser el primer país que es va basar en el compliment de les lleis, a les quals inclús s’hi havia de sotmetre el monarca. El 1999 va ser aprovada una llei per la qual se suprimien gradualment els membres hereditaris de la cambra. Actualment n’hi ha 798.
Les institucions actuals daten del segle XVII, de la Revolució Gloriosa de 1688. Aquest va ser un conflicte provocat pel llavors rei Jaume II i la seva voluntat d’instaurar un sistema absolutista, en el qual s’imposés un sistema que trenqués amb les tradicions parlamentàries angleses i adoptés el catolicisme enfront de l’anglicanisme protestant del país. Va acabar guanyant el Parlament, van fer fora al rei, i van convidar a Guillem d’Holanda per ser el nou monarca, sempre i quan obeís la “constitució” britànica. Per tant, la revolució va consistir amb un canvi de dinastia que propiciés un afavoriment de l’autonomia del Parlament anglès per governar en interès del país i no en pro d’un sol rei.
Així és com va néixer la primera monarquia parlamentària.
La sobirania de Westminster és la doctrina en la que es basen els britànics per atorgar la sobirania al Parlament (no pas als ciutadans, al poble, a la nació...). És un element important per a entendre la resolució dels conflictes nacionalistes.
SOCIETAT • Estabilitat institucional • “devolution” o Democratització lenta o Fracassa 1979 o Sense sotracs exteriors o Acceptada 1997 o “Much easier to govern than o El cas particular d’Irlanda most” • Només una sola clivella? • Mai un estat-nació? del Nord • La importància de la immigració pel sistema polític Júlia Mumany Pesarrodona 3 La tradicional bicefàlia del poder entre monarquia i parlament es va veure superada amb el pas dels anys per l’executiu, que cada vegada tenia més rellevància paral·lelament al procés de democratització i ampliació del cens.
El rol del primer ministre creix perquè amb l’ampliació del cens neixen els grans partits, que utilitzen una figura popular per demanar el vot. En la creació dels partits polítics hi van tenir molt de pes els sindicats, que encara avui en dia manen en els òrgans dels partits.
L’estabilitat institucional es va veure afavorida per l’absència de guerres que alteressin les fronteres; a més la societat està estructurada al voltant d’una sola clivella, que no és altra que l’eix dretaesquerra.
- En aquesta línia, Hancock va pronunciar una famosa cita: much easier to govern (the UK) than most (of countries).
Com que el Regne Unit és un estat nascut abans de la Revolució Francesa i els Estat-Nació té algunes característiques úniques: el nom complet del país és Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i la bandera és la unió de les banderes de les diferents nacions. A més, es reconeix formalment a Gal·les i Escòcia com a nacions.
Escòcia i Anglaterra van fusionar els seus parlaments l’any 1707, tot i que els escocesos van mantenir la seva autonomia i encara ara tenen un sistema universitari, jurídic, religiós, institucional...propi.
Durant molts anys els escocesos no van ser pro-independència perquè els interessava format part de l’imperi britànic, el més poderós del món.
Irlanda va ser incorporada a l’imperi l’any 1801 seguint un patró molt semblant a l’escocès, però es van acabar independitzant l’any 1922 (la part sud de la illa només).
- Particularitats del model territorial asimètric britànic: Anglaterra no té ni tan sols parlament propi i algunes illes com Jersey o Man no han format mai part de la UE L’any 1979 es van convocar referèndums a Gal·les i a Escòcia per tal de concedir-los més autonomia: - a Gal·les es va rebutjar, - i a Escòcia va sortir un resultat favorable que no va ser vàlid per falta de quòrum.
Arran d’aquests referèndums el govern central va caure i va arribar al poder la Margaret Thatcher.
Durant molts anys a Escòcia no hi havia representants conservadors, però des de Londres es decidien moltes polítiques escoceses, per la qual cosa hi havia molt mal ambient.
El 1997, i com a promesa electoral del nou govern laborista, es van tornar a convocar referèndums d’autonomia a Escòcia i Gal·les, que van sortir favorables en els dos casos.
El cas d’Irlanda del Nord és diferent ja que es tracte d’un conflicte entre dos bàndols que no reclamen el territori com a nació autònoma. Per una banda hi ha els republicans-catòlics pro irlandesos, mentre Júlia Mumany Pesarrodona 4 que per l’altra hi ha els protestants pro britànics (que són majoria). L’any 1998 es va firmar l’acord de Divendres Sant entre britànics, irlandesos, catòlics i protestants, que va posar en marxa el parlament nord-irlandès i es va acordar que els governs fossin de coalició entre partits catòlics i protestants. Cal tenir en compte que durant molts anys la regió es va veure afectada per grups terroristes de les dues ideologies (IRA com a pro-irlandesos, i Ultser com a pro-britànics).
INSTITUCIONS • La “constitució” no escrita • Separació de poders? • “Dignified” and “eficient” parts • Partits menors: UKIP, SNP, Plaid • El legislatiu: • asimètric • La “sobirania” de Westminster • El primer ministre: dictatorship”? • Cymru..
bicameralisme “elected La “sobirania parlamentària” i el referèndum • Grups d’interès en la democràcia de Westminster Poder jurídic Hi ha hagut una continuïtat molt evident en les institucions i la família reial.
No tenen una constitució escrita, sinó que és un conglomerat de tradicions, costums, documents històrics i lleis del Parlament que es consideren essencials; aquest fet concorda amb la sobirania del Parlament, ja que d’un dia per l’altre poder modificar la constitució. Aquest fet però, genera incertesa i inseguretat en les nacionalistes.
Les dignified parts són les institucions i pràctiques que preserven la reverència de la població i no tenen poder real: és el cas de la monarquia i la cambra dels lords.
Les eficient parts són les institucions que són responsables reals de governar: és el cas del govern i la cambra dels comuns.
El poder legislatiu queda en mans de les cambres dels comuns i dels lords, en un sistema de bicameralisme asimètric. Els membres de la cambra dels lords són proposats pel govern i nomenats per la Reina; hi ha molts pocs aristòcrates com a simple reminiscència del passat (no poden interferir en les qüestions importants).
La cambra dels comuns, la cambra baixa, fa poca feina perquè la tasca de crear lleis acaba recaient en el govern (per les majories absolutes que acostuma a generar el sistema majoritari de vot). Tot i així, té una legitimitat molt alta, i és que els parlamentaris passen molt de temps al seu districte amb contacte directe amb els ciutadans.
El govern té uns 100 ministres, tots ells diputats, així que la separació de poders és anecdòtica perquè es controlen a ells mateixos.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 Aquesta manca de control en l’activitat de l’executiu, sumat a la lògica de majories absolutes i a la facilitat de canviar la “constitució”, fan que el govern tingui molt de poder. No hi ha Tribunal Constitucional, i el Tribunal Suprem no es va crear fins el 2009, coma màxima autoritat de dret civil i penal (excepte a Escòcia).
ELECCIONS 2015 La participació va ser el 66%, una xifra aparentment no gaire alta però que és important, ja que el sistema majoritari pot desincentivar a anar a votar; així doncs, la participació és suficientment alta com per legitimar els resultats de les eleccions.
En primer lloc va quedar-hi el partit conservador de Theresa May, amb el 36’9% dels vots i el 51% dels escons, fet que els permet governar en majoria.
El segon lloc va ser per als laboristes, amb el 30’4% dels vots i el 35% dels escons. Veiem doncs, que els dos grans partits es veuen afavorits per el sistema majoritari, que acostuma a donar gabinets d’un sol color.
El bipartidisme no és complet però, ja que el UKIP (contraris a la UE) va obtenir el 12’6% dels vots, uns 4 milions de vots, que només es van transformar en un escó. També va obtenir representació el partit Liberal Demòcrata, amb el 8% dels vots i 8 escons (que només són l’1% del total).
La clivella dreta-esquerra no ha estat la única que ha marcat aquests resultats electorals, ja que també hi ha tingut molt de pes la clivella nacional: els escocesos del SNP van ser cinquena força amb el 5% dels vots totals o aconseguint 56 escons. És a dir, van obtenir pràcticament la totalitat d’escons per a representants escocesos.
El Parlament, com ja s’ha comentat, és el sobirà, així que un cop conformat escull el Primer Ministre.
També és important entendre la relació que s’estableix entre la sobirania de Westminster i els referèndums que hi ha hagut al Regne Unit en els darrers anys.
El parlament permet la celebració de referèndums per tal de conèixer la opinió dels ciutadans, però tècnicament no tenen caràcter vinculant.
RESUM • Elements de democràcia parlamentària • Elements de democràcia majoritària • Devolució asimètrica i sobirania parlamentària ...

Comprar Previsualizar