Tema 2. Identitat personal i identitat social (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Profesor J.C.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 71
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA SOCIAL Tema 2: Identitat personal i identitat social Identitat personal i identitat social Hi ha com una tendència, i això és culpa de la psicologia, en fer una diferenciació entre el que és social i el que és personal. La separació entre IP i IS és un valor arrelat a la nostra cultura occidental i alimentat per la tradició científica, és una construcció feta pels psicòlegs, però no necessàriament és el que és. És una fal·làcia pensar que podem conèixer la identitat sinó és mitjançant el llenguatge. La IP i la IS no són realitats separables sinó que es constitueixen mútuament mitjançant allò cultural, social i ideològic que és inherent al llenguatge. La identitat no és una cosa fixa i immutable que pugui transcendir els contextos culturals, geogràfics i temporals com suggerien les perspectives biologicistes, això vol dir que les nostres identitats van canviant amb les diferents situacions en les que ens veiem, fins i tot en un mateix dia. Ex: no ens comportem de la mateixa manera quan estem amb els nostres pares que amb es nostres amics. Les nostres identitats emergeixen a partir de les relacions que tenim.
Identitat cosificada i perspectiva biològica El fet de voler fer ciència (positivista), durant molt de temps ha limitat l’objecte d’estudi de la psicologia, i per tant, s’ha limitat a la part visible de la conducta, que és el cos. El nostre cos/biologia té una funció important en relació amb nosaltres mateixos i els altres. L’experiència del cos està estretament lligada al desenvolupament de la consciència d’aquest, fruit de l’aprenentatge i la interpretació del que sentim, ja que aquesta part biològica no tindria tanta importància si no tinguéssim consciència d’aquest cos. Qualsevol vivència o experiència té un correlat biològic, passarà alguna cosa dins nosaltres (hormonal, bioquímic, etc.).
aquí el problema és què és primer? L’emoció que genera la cosa bioquímica, o és la cosa bioquímica que genera l’emoció? I també té un correlat social i contextual.
Dues grans teories han estudiat les bases biològiques del comportament:  La Teoria d’Eysenck. Eysenck es basa sobretot en temes de trets de personalitat. Aquesta teoria estudia estadísticament com s’agrupen els trets de personalitat. Es tracta d’una psicologia individualista, ja que agafen a persones i miren com són aquestes persones, i com aquesta persona es diferencia de la resta de persones, i tot això ho fa mitjançant un test de personalitat, que és un instrument d’avaluació. Es tracta d’una sèrie de preguntes que mesuren la personalitat. Quan Eysenck fa l’agrupació entre els ítems del seu test, conclou que hi ha dues dimensions centrals en el test psicotècnic: o El contínuum extraversió-introversió.
o El contínuum neurosi-estabilitat.
PSICOLOGIA SOCIAL Tema 2: Identitat personal i identitat social Com és mira el que és normal i que no? Segons Eysenck, extreu el que és normal mitjançant la campana de Gauss, i la zona on es trobi més majoria de gent, és el que ell considera normal. Eysenck se n’adona que tots nosaltres, en la nostra personalitat, tenim l’introversió i l’extraversió, i que també tenim la neurosi i l’estabilitat. La cosa està en saber on estic, i hi poden haver situacions concretes, que facin que sigui més rellevant l’introversió o l’extraversió, o situacions d’estrès en es que predomini la neurosi sobre l’estabilitat. I a més, ell considera que aquestes dimensions tenen lagun tipus de correlat biològic.
Llavors, en el cas de l’extraversió, ell parla de que hi ha una activació del nivell de l’arousal (nivell d’energia), el qual les persones més extravertides i emocionals el tenen més alt, i les persones més introvertides el tenen més baix, i que d’alguna manera, aquest nivell d’arousal està molt relacionat amb el sistema nerviós.
 La sociobiologia de Wilson. Aquesta teoria és tot el contrari de la teoria d’Eysenck. El que fa Wilson és agafar la manera en que els etòlegs estudien els animals, i l’aplica a l’ésser humà. En comptes d’agafar l’ésser humà com un individu, mira com funciona l’ésser humà com a espècie. El que buscava era si dintre de l’espècie humana hi havia instints que ens diguessin com ens hem de comportar. Per exemple ell es preguntava perquè les persones són altruistes? Llavors observava que hi ha una espècie d’ocell que és molt altruista, i quan han d’emigrar, si hi ha algun membre de la colònia que en aquell moment no ho pot fer, hi ha un grupet que s’espera amb ella i que l’acompanya i li donen suport. Per tant, el que fa Wilson és centrar-se en l’anàlisi del comportament social dels humans com si fos una espècie diferent que s’adapta al medi. Estudia la base biològica que tenen els grups per adaptar-se al medi i no pas a les diferències individuals.
(Examen) Quin sentit tenen aquestes teories? La perspectiva teòrica i la metodologia són apropiades per a l’estudi del jo i de les persones? No, perquè el context en el que es desenvolupen les persones i els animals no és el mateix, però seria el mateix cas que si intentem comparar la societat espanyola amb la alemanya. A més, cal tenir en compte que els animals no tenen llenguatge en sentit estricte, i aquesta és una gran diferència. Llavors, té sentit que nosaltres responguem u psicotècnic que ha estat dissenyat als EEUU? No.
Crítiques a la perspectiva biologicista Si que és important el cos, si se’ns activa l’arousal, si que generem adrenalina, si que desprenem serotonina, però la consciència de que això que ens passa és positiu o negatiu, o és por, o si m’he de preocupar o no...
aquesta consciència només pot venir donada pel llenguatge, que ens permet pensar-ho d’alguna manera. I això és el que oblidem quan ens estem centrant en una perspectiva biològica. La crítica més important és que aquestes perspectives no tenen en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge amb el qual interpretem el jo. Això ens permet pensar què és primer, si la sensació corporal o el pensament, és a dir, el PSICOLOGIA SOCIAL Tema 2: Identitat personal i identitat social significat que se li atribueix a la sensació. La perspectiva biològica ha tingut molt prestigi social per utilitzar el mètode científic però també ha estat molt instrumentalitzada pels règims polítics racistes i autoritaris per tal de legitimar els comportaments de discriminació i violència social contra els considerats inferiors. Això és molt important perquè és el preu que s’ha de pagar per ser una disciplina científica, en el sentit del mètode positivista. La cosificació de la identitat pot legitimar la discriminació. Ex: en tema de nens amb discapacitat, temps enrere, quan naixia una persona amb síndrome de down, el portaven a una escola especial, era una persona que no sabia res de la vida, tenia un esperança de vida limitada... però què passa quan hi ha un canvi en l’educació en aquest sentit, i es comença acostar per a estimular a aquestes persones i a que passin part de la seva escolaritat amb una educació normalitzada? Passa que poden fer moltes més coses de les que feien abans. Ara, si nosaltres partim d’una perspectiva biològica i diem que una persona amb síndrome de down sofreix una gran quantitat de mancances mentals, etc. significa que li impedirà fer moltes coses si que per tant, no farà mai res. Llavors, estem determinant de que realment no faci res més. Si nosaltres posem en dubte que aquesta part biològica tingui un pes tant determinant i ens llancem a veure què pot passar, al·lucinem.
La identitat emmascarada segons la psicoanàlisi Proposa estudiar com el passat social (història emocional a partir de les relacions) de la persona afecta al present, la qual cosa implica considerar la identitat com quelcom dinàmic i sovint inconscient. Les pulsions són forces internes fortament arrelades a la biologia. Hi ha dues pulsions bàsiques l'eros (amor, vida) i el thánatos (mort, autodestrucció), que són el centre de la motivació. És a dir, que tenim motivació cap a la vida i motivació cap a la mort. Aquestes pulsions de vida i mort les relaciona amb un desenvolupament psicosexual de la personalitat. Ens diu que a la primera fase de la nostra vida és una fase latent, perquè les pulsions són latents. La següent etapa, és la fase bucal, que fa referència a aquella etapa en la que els nens “s’ho posen tot a la boca”. La tercera etapa és l’etapa anal, entre els 2 i els 3 anys, que és l’etapa en la que els nens comencen a controlar l’esfínter. I la quarta etapa és la fàl·lica és aquella en la que els nens comencen a tenir consciència de que “tenen alguna cosa entre les cames”.
Segons Freud, quan tenim un trauma, el que fem é desplaçar-ho i oblidar-ho, però que realment no ho eliminem, sinó que ho mantenim a l’inconscient, i que després això afectarà totes les nostre relacions, de tal manera que això no permetrà que ens relacionem amb normalitat. Llavors el que ens diu és que quan hi ha algun tipus de desequilibri, busquem una sèrie d’estratègies de defensa psicològica (negació, racionalització, sublimació etc.).
Freud és important perquè aporta aquesta idea de l’inconscient, i perquè quan parlem de l’inconscient i dels somnis (permeten mostrar l’inconscient a fóra), d’alguna manera el que ens diu és que hi ha una carrega PSICOLOGIA SOCIAL Tema 2: Identitat personal i identitat social social molt important, un símbol, una idea del que està bé i del que està malament que ens suporta. Aquest és un coneixement important en la psicologia d’aquell moment perquè s’aparta d’aquesta posició més biològica i més empirista i introdueix una posició més subjectiva (inconscient = el que no podem veure ni tocar). Se’l va discriminar dins la psicologia perquè no estava dins del parer científic.
Aportacions de la psicoanàlisi Gran part de la nostra forma de ser reflecteix motivacions i conflictes inconscients a la qual cosa la nostra consciència respon fent racionalitzacions i explicacions enganyoses. Molts aspectes de la nostra identitat són forjats a la nostra infantesa amb les experiències emocionals que vam viure. Podem actuar i sentir de forma conflictiva la qual cosa pot produir ansietat. Per tant, l’inconscient esdevé quelcom social i compartit, ja que no tindria sentit analitzar els somnis si aquestes dimensions oníriques no tinguessin un significat social.
Freud desenvolupa un mètode propi allunyat del mètode científic. La part forta de Freud és justament la seva forma de treballar, absolutament allunyada del positivisme (anàlisis de somnis, associacions de paraules...) ...